dijous, 23 de juliol de 2020

Publicat el llibre de les Festes Patronals d'Otos 2020


Com cada any, a final de juliol ha eixit a la llum el llibre de les Festes Patronals d'Otos. Una publicació de gran interés municipal que arreplega nombrosos articles, fotografies i salutacions, a més de l'imprescindible programa d'actes.

Al 2020 la Covid-19 s'ha convertit, lamentablement, en la gran protagonista de les nostres agendes i decissions. No obstant, l'Ajuntament va decidir organitzar unes festes adaptades tal i com es va informar al ban enviat el 9 de juny i que ací podeu llegir. I, com no podia ser d'una altra manera, s'ha publicat el corresponent llibre, l'element físic que perviu després de celebrar els actes i que passa a formar part de l'arxiu personal de molts otosins que el guardem com una memòria impresa que immortalitza el pas local del temps. Respecte a l'edició, cal remarcar que, encara que sovint deixem en segon lloc la imprescindible aportació econòmica de les empreses a través dels seus anuncis, atenent a les excepcionals circumstàncies del 2020 s'han inclòs gratuïtament les publicitats de totes les empreses locals que ho han acceptat com una forma de recolzar el seu gran paper vertebrador a efectes econòmics i socials.

Enguany, a més, cal destacar el canvi del seu format de la mà d'Antoni Cabanes, el jove otosí que l'ha dissenyat junt a Elena Díez i que ens explica el procés de realització del projecte a l'article següent:


Making-of i altres curiositats sobre la revista de les Festes Patronals 2020 


Otos és la raboseta. I este any malauradament les circumstàncies han portat a fer que la raboseta s'haja de ficar mascareta. Esta és la idea del collage estampat a la portada de la revista de festes 2020. Anys anteriors s'havien usat belles fotos, il·lustracions, muntatges abstractes..., però mai abans s'havia emprat esta tècnica per a encapçalar la publicació estiuenca del poble, i vam pensar que seria una bona idea tirar per ací. Hem tractat d’homogeneïtzar la línia estilística del conjunt de la revista, de dotar-la de colors, lletres i formes que l'acompanyen des de la portada a la contraportada passant per cada peça. La idea és que no hi haja ningun article que distorsione la resta, almenys pel que fa al disseny, que inclús els gràfics, taules i mapes s'entenguen com a part d'una mateixa publicació només donant-los un cop d'ull. Hem donat més aire a les pàgines per tal d'alleugerir la lectura, la qual cosa ha comportat un augment del nombre de plecs si el comparem amb el de la majoria d'edicions anteriors. Els destacats han sigut una altra novetat per enganxar al lector. Així, a tot aquell que li haja passat desapercebut l'original article dels 50 anys del canvi de les festes a l'agost, acabarà llegint-lo quan veja en lletres grans que els comptes de la partida de festes de fa mig segle no estan clars, que un 13% de les despeses no tenen res a vore amb les celebracions. De la mateixa manera, estic segur que un foraster d'aquells que vénen a passar uns dies al poble a l'estiu, però que no saben qui era Juanito el Forneret, acabarà devorant el text que Joan ha fet sobre este home tan extraordinari quan fullejant la revista pare atenció en què va actuar en El Cid al costat de Charlon Heston i Sophia Loren. Els xicotets detalls que fan la revista de festes 2020 diferent de la d'anys anteriors són molts: la programació d'actes s'ha transformat en una línia del temps; s'han manipulat fotografies per convertir-les en il·lustracions, com ara les dels sants o les de les cares del capellà, alcalde i regidora; totes les infografies s'han creat ad hoc; s'ha reduït un punt el tipus de lletra i s'ha optat per una Graphik, més agradable a la lectura; la informació municipal s'ha avançat a la portada interior; els crèdits han sigut relegats al final... I tot s'ha fet amb la idea de dotar la revista d'un disseny fresc, atractiu i en consonància amb els temps, sempre tenint en compte el tipus de lector heterogeni al qual està dirigida, que va de persones majors, sovint amb la vista una mica reduïda, fins als més xicotets, per alguns dels quals el contingut textual pot resultar un tant ensopidor, tot i que sovint s'entesten en revisar foto per foto.



L'edició ha estat a càrrec de la dissenyadora Elena Díez, part de l'ofici de la qual el dedica habitualment a la composició de magazins, catàlegs, packaging... Jo, si he de parlar de mi, m'he encarregat d'engrescar-la mitjançant enganyifes i mitges veritats perquè accedís a l'encàrrec. També m'he ocupat d'aclarir-li alguns aspectes de contingut i de fer d'ham entre ella i el consistori d'Otos, o més específicament entre ella i Patri, la pacient coordinadora de tot plegat, i que ha treballat de valent perquè, entre altres coses, els articulistes ressagats acabaren enviant el material a temps. O fora de temps, però almenys que acabaren enviant-lo. L'organització, mètode i bon criteri de Dani, que porta ja quinze edicions participant de ple i de manera desinteressada en l'elaboració del llibre de festes, també ha estat fonamental una vegada més perquè les coses anaren eixint com cal.

Fou precisament ell el qui l'estiu passat, xarrant a la porta de casa —ara que som veïns— em va animar perquè escrivira un article per la revista del 2020, i em vaig comprometre. A la tardor, ja de nou a la ciutat, vaig començar a pensar en un tema adequat per documentar-me, i com que no se m'acudia res, em vaig ficar a revisar els PDF de les edicions dels últims anys. Estava capficat amb la lectura quan Elena va passar pel darrere i em va preguntar què feia. «En esta revista vaig escriure jo els primers articles quan era un adolescent», li digué. Aleshores li vaig ensenyar l'edició del 2019, que està molt bé pel que fa al disseny, i xarrant xarrant vam convenir que hi havia detalls que podien millorar-se. Una vegada ens havíem posat d'acord amb fer alguna cosa junts, vaig escriure als de l'Ajuntament per vore què en pensaven. Tot això va passar abans que ningú haguera sentit parlar mai del coronavirus que ens porta com cagalló per séquia a tots. Després, i quasi de sobte, els carrers es van buidar, tots ens vam tancar a casa i la vida semblava que haguera quedat suspesa. La vida i per tant també les festes del poble, clar. Es farien o no es farien? Al principi semblava que no, però no era segur. Del llibre de festes ni idea, a vore com avança la cosa... Jo, per si de cas, vaig aprofitar per a escriure el meu articlet, si no per l'estiu que ve, pel que vindrà després, xe. El 19 de maig Inés, la regidora de Festes, em va dir que no hi havia res decidit encara. I a mitjans del mes de juny, quan ja descartàvem que el projecte veuria la llum, les previsions sobre la involució de la pandèmia van començar a ser favorables i per fi vam a acordar tirar la revista endavant.

Només em queda agrair a l'Ajuntament la confiança que ha depositat en nosaltres en acceptar la proposta d'editar el llibre de les Festes Patronals 2020. I disculpar-me si no s'ha pogut fer millor. Més enllà de la manca de temps i de les meues limitacions, estic convençut que totes les persones que d'una manera o d'una altra hem col·laborat en la publicació hem ficat la millor voluntat perquè la revista del poble continue endavant i vaja millorant any a any.




Punxant ací trobareu en format pdf els llibres de festes editats des de l'any 2010. I també altres publicacions, vídeos o cançons que conformen el patrimoni de les Festes Patronals d'Otos.










diumenge, 7 de juny de 2020

La Trinitat en el patrimoni otosí





El diumenge situat entre les festivitats de Pentecosta i el Corpus l'Església celebra la santíssima Trinitat. Un dogma de fe irrefutable en el que la doctrina estableix que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones distintes: el Pare (Déu Pare), el Fill (Déu Fill) i l'Esperit Sant. Com que no era fàcil d'entendre per a la major part de la població, la comunicació visual ha sigut sempre (no han canviat tant les coses) un element fonamental per explicar al poble pla conceptes poc senzills, en aquest cas referits a la catequesi de la Trinitat. De forma que, a més d'ensenyar, este conjunt de representacions ens han aportat un valuós patrimoni artístic dignes de tota protecció.
A Otos la Trinitat estava representada en tres obres d'estils diferents: una escultura, un quadre a l'oli i un retaule ceràmic. La primera d'elles es venerava a l'església en l'actual altar del Cor de Jesús fins que va ser destruida a principi de la Guerra Civil i era obra de l'imaginer Modesto Pastor Juliá (Albaida 1825- València 1889). 
A la mateixa església actualment podem contemplar una destacada pintura a l'oli d'estil barroc. Del segle XVIII pertany a l'escola de Vicente López i sembla que l'any 1936 estava resguardada a una casa (fonts orals li indicaren a Benjamín Fayos que anys abans don Terencio Seguí la va portar a la seua vivenda del carrer Sant Josep) gràcies al qual actualment es pot contemplar al sector superior del retaule major, damunt de la Immaculada. Clarament representa a la dreta la figura de Déu Pare amb trets facials de persona major i cabell blanc portant a la mà el ceptre que simbolitza el seu poder. De forma simètrica, a l'esquerra trobem a Jesús, Déu Fill més jove que l'anterior i amb els atributs de la creu, la llaga del peu i un vestit roig per simbolitzar el martiri de la crucifixió. Entre el pare i el fill formant un triangle es troba l'Espèrit Sant iconogràficament en forma de colom que irradia la seua llum i poder.
Les dos figures humanes estan assegudes damunt dels núvols del cel i de l'esfera terrestre. En un primer plànol davant de la Terra se situen dos àngels alats que, lluny d'una simple funció decorativa, amb la posició dels seus braços i cares són intermediaris ja que un d'ells mira a l'espectador i actua de transmissor entre el quadre i la gent, entre el món terrenal i el celestial.


A la façana del Palau marquesal se situa la tercera de les representacions del dogma trinitari a Otos. Entre els balcons esquerre i el central, es troben l'antic rellotge de sol i el retaule ceràmic de la Trinitat, el qual està protegit de les inclemències meteorològiques amb un element arquitectònic en forma de con formant un guardapols.  Reproduim l'explicació d'Abel Soler:

El retaule de manisetes de la frontera és un afegit del 1787, quan el venerable pare fra Diego de Cadis, en el transcurs d’una predicació que efectuà a Albaida, concedí unes indulgències per a l’església d’Otos. Es de format rectangular, emmarcat per una motlura arquitectònica, i fa 1,03 x 0,61 m. Es compon de 18 peces ceràmiques quadrades (20,5 x 20,5 cm) eixides dels obradors de Manises, i representa la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. L’expert en ceràmica valenciana Inocencio Pérez Guillén l’incorporà el 1993 al catàleg de la Conselleria de Cultura, com a element protegit.





Tot indica que el rector otosí Ramon Martí ho va costejar després de la visita del frare Diego José de Cadis a Albaida, quan va concedir una indulgència de 200 dies a les persones que resaren un credo o un trisagi davant d'esta imatge. Una acció pietosa davant del palau senyorial que serviria per redimir els pecats comesos pels otosins d'aquell temps, encara que segons el fet i els implicats igual no s'arreglaven les coses d'una forma tan senzilla. 


SOLER, ABEL i ALFONSO, Daniel Otos, geografia, història, patrimoni. Ed. Ajuntament d'Otos, 2012. p. 385

diumenge, 31 de maig de 2020

Enderroquen la cooperativa del vi d'Otos


Hui dilluns 15 de juny ha començat la demolició de les dos naus de l'antiga cooperativa vinícola d'Otos, un edifici ben conegut pel seu simbolisme visual al trobar-se a l'entrada principal del poble així com per tot el valor sentimental que representa d'una època d'esplendor de la nostra agricultura.

L'edifici, de 780 mde superfície està situat entre la carretera CV-616 i el camí de l'Alfogàs i es va començar a construir en abril de l'any 1958. Un projecte ambiciós en el que els seus socis aportaren part del capital necessari amb la seua mà d'obra, de forma que calcularen que cada jornal de bracer tenia un valor de 50 pesetes (30 cts. d'euro), mentre que valia el doble si al treball de bracer se li sumava la cavalleria N.1. Amb molt d'esforç alçaren 2 naus de tipologia industrial amb parets de rejola i coberta amb plaques de fibrocement, la coneguda uralita amb amiant que ara ha dificultat la demolició. Al seu interior hi ha passadissos i 2 altures de dipòsits on emmagatzemaven el vi produit, mentre que a l'exterior es troben les 2 tolves per on descarregaven el raïm, la bàscula (l'únic element que es mantindrà) i una menuda oficina.

 Cal tindre en compte que la superfície de vinyes al terme d'Otos va passar de les 240 hectàrees de l'any 1952 a les 637 Ha cultivades de 1976, amb una diversitat de varietats com ara la garnatxa tintera, el tortosí, la marseguera o la plantanova que tancava la temporada. Passats els anys, el procés de fusió de les cooperatives unit a la baixada progressiva del preu del nostre vi a granel i a l'arrancada de vinyes subvencionada per la Unió Europea van fer que en la campanya de 1995 aproximadament es deixaren d'utilitzar les instal·lacions d'Otos i es portara el raïm en contenidors al celler de Covibex en la localitat de Xiva fins a l'any 2000, quan es va donar per acabada la producció de vi a la nostra cooperativa N.2. La poca producció que queda actualment la processen cellers privats. Finalment, 25 anys d'abandonament de l'edifici han portat el seu estat quasi ruinós. De forma que recentment li'l va adquirir l'Ajuntament a la Cooperativa del Camp de Llutxent-Otos per construir al seu espai un auditori municipal. Encara que en l'actual fase de l'obra només es procedirà a l'enderrocament i condicionament del solar, una actuació que té un cost de 50.966,8 € segons el projecte de demolició consultat.
Passadís interior i dipòsits



S'enderroca la cooperativa del vi, però sempre ens quedaran molts records en la memòria com ara la filera de mules mecàniques i tractors descarregant el raïm veremat a les tolves, la mesura del grau alcohòlic o l'oficina-tenda que hi havia a la caseta que enfronta amb la bàscula abans d'instal·lar Coarval a l'antiga almàssera de l'oli. I també recordarem l'anar els dissabtes a pel vi de la setmana, ja que per a sola una casa, primer José Boluda i després el tio Ángel, Pep Mira i Jacinto Pla podien omplir una garrafa ben complida. En aquell moment els hàbits alimentaris eren diferents als actuals i el vi era la beguda bàsica a les cases, on sempre estava el porró preparat, de forma que els mateixos productors consumien una part de la seua collita.
Cadira de repartiment del vi
Notes:
N.1. A l'ajuntament s'han arxivat diversos objectes, entre ells l'interessant llibre que conté el registre de "Jornales realizados por los socios en la construcción de cooperativa".
N.2 Informació facilitada per Sergio Quilis.

dimarts, 17 de març de 2020

La pandèmia del Coronavirus a Otos, crònica d'un confinament.


Resultat d'imatges per a "miedo coronavirus"

18 de maig,

La crònica del confinament a Otos hui arriba a la seua fi. Lamentablement el coronavirus continua emportant-se vides i canviant completament la de tots aquells que amb ell convivim, però les estadístiques indiquen una esperada milloria i uns altres dos fets han propiciat la finalització d'aquest seguiment de caràcter local: ahir a les 20h. va tindre lloc l’últim aplaudiment als balcons per agrair la impagable tasca realitzada pels nostres sanitaris i també que hui tota la província de València ha entrat en la fase 1 de la desescalada i ja està permesa, amb les condicions establides, la circulació per la nostra àrea de desplaçament més habitual.
Al llarg de dos mesos m’he aventurat a escriure com es vivia la pandèmia de la Covid-19 al nostre menut municipi combinant diversos elements. En primer lloc he centrat l'atenció en les notícies locals tant en la fase del confinament més estricte com en l'actual marcada per una lenta i incerta tornada a la normalitat a la que estàvem acostumats. En segon lloc ha calgut contextualitzar la situació otosina en el marc dels esdeveniments produïts a escala autonòmica, estatal i europea. A més, determinats dies assenyalats per tractar-se d’una festivitat o d'una efemèride destacada he parlat dels actes que s’haveren celebrat a Otos, informació que ha sigut complementada amb algunes pinzellades històriques, patrimonials, àudios i fotografies realitzades en anys anteriors. I en quart lloc s’han inclòs alguns bandos municipals, vídeos creats amb motiu del confinament i també textos escrits per veus autoritzades que han reflexionat sobre aspectes del confinament al nostre poble i també a nivell general des d'una enriquidora diversitat ideològica que abarca des d’aforismes de Joan Fuster fins a l’impactant missatge pronunciat pel papa Francesc enmig d’una insòlita plaça de Sant Pere deserta.

La història cal escriure-la amb la perspectiva que ofereix el pas del temps i amb la suficient informació que permeta explicar bé les coses. No ha sigut aquest el cas. A l'escriure pràcticament de forma diària furtant-li moments a la aclaparadora docència a distància i en el mateix moment en que passaven els fets tractats i amb una informació sovint incompleta arribada a través dels mitjans de comunicació o de les amistats via telefònica mentre estàvem confinats a casa, amb tota seguretat li ha restat la quarantena necessària per depurar-la i redactar-la correctament amb més rigor en un temps dominat per la desinformació i les falsetats. Per tant, demane disculpes per aquelles errades comeses al llarg del text. 
Aquesta aventura la vaig començar el 17 de març, tres dies després de decretar-se l’Estat d’Alarma, amb les paraules “en ple segle XXI, el nostre imaginari feia pensar erròniament que les epidèmies eren coses del passat o bé de països del Tercer Món i que a nosaltres, moderns com som en plena era postindustrial, no ens afectarien” i vaig comentar antigues epidèmies que havíem sofrit com les del còlera o la Grip de 1918. Però el nou bitxet arribat des de la Xina en plena globalització ens ha fet més vulnerables del que inicialment pensàvem i encara no sabem quines conseqüències estructurals acabarà tenint a mitjà i llarg termini, quants canvis han vingut per a quedar-se? Nosaltres ens hem convertit en protagonistes d’un moment històric amb molts herois anònims i vaig pensar que calia escriure allò que ens marcava la nova realitat que sobrepassa les tradicionals classificacions per famílies, per oficis, per nivell de riquesa  o per ideologia. Perquè tots hem estat a la mateixa barca i el virus no ha mirat els currículums per seleccionar a les seues víctimes.
Deixe d’escriure aquesta crònica però l’època del coronavirus dissortadament no ha acabat i ens planteja grans reptes. Hem tingut moments dolorosos, especialment la mort de Simón Copoví –la nostra víctima més coneguda-, però també ha sigut ben difícil per aquelles persones que han sofrit un ERTO, pèrdues econòmiques o que no han pogut celebrar les esperades festes de Sant Josep, l’aniversari de les Ames de Casa d’Otos o la Pasqua. Per tant l’actual i esperada desescalada ens ompli de preguntes com ara quan tornaran a treballar tots els que ho estaven fent i amb quines condicions, com seran les festes patronals de 2020, si obriran o no la piscina municipal, com serà el pròxim curs escolar mig telemàtic o com s’hauran de modificar els pressupostos i per on aplicaran la tisora. També sembla que hi haurà nous rebrots del coronavirus i vorem fins a quin punt sanitari, econòmic, laboral i psicològic podem ser flexibles en aquestes passes avant i arrere.

El panorama que s’obri diuen que camina cap a un major grau d'autoritarisme, de precarietat i d'incertesa al món, així com de menys llibertats. El coronavirus també ha fet replantejar-nos quines són les vertaderes necessitats i ha comportat nombroses mostres de solidaritat. Però no ens podem quedar en una mirada superficial marcada pel sensacionalisme i el postureig que ens paralitze mentre pensem que mentres va el carro fa ruido i esperem que caiga el manà d'un cel exprimit. Ens cal energia per reflexionar, dialogar i aprendre. No és gens fàcil, però la millor recepta que tenim ara mateix és la de la precaució i la resiliència acompanyades per una bona dosi d’ànim per tal d'eixir endavant de la millor forma possible.




-------------------------------------------------------------

16 de maig,


Prosseguint amb l'oratge atípicament tan humit que ens està donant esta primavera i que al mateix temps ha ocasionat una gran sequera al centre d'Europa, una forta tronada ha descarregat a Otos 50 mm de precipitació, afortunadament sense pedra, que s'han sumat al còmput de 538 mm registrats en el que portem de 2020. Una gran saó que ha produit el paisatge més verd dels últims anys i que se senta la remor de l'aigua pels barrancs, fonts i aiguamolls. Però també ha provocat més mosquits i problemes en els cultius, especialment en la fruita d'estiu en plena època de ser collida.

foto de Mario Mira Alfonso.
Assut de Pantàliga i gorg d'Ernesto. Imatge de Mario Mira
El Benicadell després de la tronada
Curiosament, el primer acte públic celebrat a Otos durant el desconfinament ha sigut una missa després de dos mesos sense celebrar-ne, ja que els tres enterros produits durant este temps han tingut lloc directament al cementeri i només amb la freda assistència dels familiars més directes. Temporalment s'ha reduit el culte a una celebració setmanal els dissabtes a les 18.30, fet que simplifica el procés protocolari de desinfecció de l'església i, a més, bona part dels feligresos majors i per tant més vulnerables segueixen la missa per televisió i no assisteixen físicament per precaució al contagi. El rector Ender Reyes, molest per haver-lo incitat a que celebrara sense demorar-se, i els assistents han portat mascareta i han pres altres precaucions com l'ús de gel hidroalcohòlic o la supressió de gestos afectuosos per donar la pau.

Primera missa del desconfinament

------------------------------------------------------------

15 de maig,


Aquesta vesprada el Govern Central (sembla que amb cogovernança amb les autonomies que tenen moltes competències transferides com la sanitat) ha anunciat que a partir del pròxim dilluns 18 de maig tota la província de València entrarà en la fase 1 de la desescalada. Per tant estarà permesa la circulació de vehicles al llarg del territori provincial (no només pel departament sanitari com en l'actual setmana) i es podrà anar a les segones residències tant dels que viuen a Otos i tenen apartaments a la platja com dels que volen vindre a l'ombria del Benicadell després de tant de temps de confinament.


La Font de la Prunera i el Benicadell
En realitat aquest fenomen del desconfinament ha comportat actituds oposades, per un costat el d'aquelles persones que tenen moltes ganes d'eixir com si la tronada havera passat i prenen poques precaucions per evitar el contagi del virus sense guardar les distàncies de seguretat o no utilizant les mascaretes mentre omplin les terrasses dels bars reoberts. I en l'altre sentit trobem el temor de molta gent a eixir de casa i tindre encontres amb persones diverses que hipotèticament els poden transmetre la malaltia. Aquest enfocament pot produir-se per la síndrome de la cabanya o bé per precacució com bé explica l'article del Temps De fora vindran i a casa ens contagiaran "des de l'àmbit rural es demana prudència i responsabilitat als qui aquests dies tinguen previst desplaçar-se a les seues segones residència, terra endins". 
Perquè dos mesos de tancament a casa i d'incertesa han multiplicat les ganes de trobar-se amb familiars i amics, però no de forma virtual sinò físicament com va representar a El abrazo el valencià Joan Genovés, un artista compromés que hui ha deixat de pintar.


------------------------------------------------------------

13 de maig,

Amb el desconfinament s'han pres algunes decissions històriques com la suspensió de les falles de l'any 2020 a la ciutat de València, mentre que moltes activitats amb menor presència humana s'han représ. Per una banda la Diputació de València ha tret les notes de premsa d'obres que es van realitzar fa un temps com són la recuperació del sender que voreja el barranc de la Mata des de l'àrea recreativa de la Font de Baix fins la zona de l'assut del Poet que s'ha reconstruit parcialment, passant pel de Pantàliga que amb els seus xops i la caiguda d'aigua en un any tan plujós s'ha convertit en un dels llocs de passeig dels otosins.

Diputació recupera la senda i l’Assut de Pantàliga d’Otos (Vilaweb Ontinyent)

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha acabat els treballs de recuperació de l’antiga senda i l’Assut de Pantàliga d’Otos.  L’empresa mixta Girsa s’ha encarregat de les obres, que han consistit en la neteja i el desbrossament de gran part del barranc, l’estabilització d’alguns que havien patit solsides, l’adequació d’accessos, tractaments silvícoles d’espècies ripàries, la instal·lació de mobiliari i la reconstrucció de l’Assut de Pantàliga, amb un cost total de 36.294,83 euros.

Diputación recupera tres espacios degradados de Ademuz y Otos (Levante-emv)

En Otos, las actuaciones se han centrado en la recuperación de la antigua senda de "l'Assut" que discurre, en gran parte, paralela al barranco de "La Mata" por su margen derecho y que actualmente su uso estaba muy limitado a causa de la densidad de vegetación incontrolada presente, así como de especies invasoras como higueras de pala (Opuntia maxima) y pitas (Agave americana).
El recorrido de la senda va desde el área recreativa de la "Font de Baix i Safareig", pasando por "l'Assut Poet" y por "l'Assut de la Pantàliga" hasta una explanada muy próxima a la "Font de la Prunera", con una longitud aproximada de 400 metros.
Los trabajos, adjudicados a GIRSA por 36.294,83 euros, han consistido en la limpieza y el desbroce de gran parte del barranco, la restauración de una pequeña senda paralela incluso estabilizando taludes en zonas donde se había producido algún desprendimiento, la adecuación de accesos, los tratamientos silvícolas de especies riparias, la instalación de mobiliario y la reconstrucción de "l'Assut de la Pantàliga", entre otros.


Per un altre costat s'ha procedit a desenrunar la casa del Fideuero, al carrer del Crist número 16. Un edifici històric que, després d'anys d'abandonament i d'obres infortuites, es va enfonsar amb les intenses pluges del passat mes de setembre deixant en peu únicament les façanes laterals i un muntó de bigues, enderrocs i mobles antics i valuosos al seu interior. En les últimes setmanes havia començat a cedir la paret lateral, fet pel qual es va tallar la circulació del carrer i l'Ajuntament va requerir als propietaris una actuació urgent. Ara mateix es desconeix com finalitzaran les obres d'aquest edifici protegit però al tractar-se d'una ubicació tan destacada entre el palau i l'església el seu estat desllueix el seu entorn. 


------------------------------------------------------------

11 de maig, 


La fase 1 del desconfinament ha començat a Otos amb canvis poc perceptibles respecte a la setmana passada. El bar i el restaurant no han obert encara les seues portes al públic i el forn continua amb el seu horari reduit de vendre pa i dolços els dilluns, dimecres i divendres. Per contra s'ha anunciat que demà tornarà a prestar servei l'ecoparc mòbil d'arreplega de residus com cada dimarts i correus també reparteix des de hui els 5 dies setmanals. Un equilibri entre la prudència i la incerta tornada a la normalitat.
No obstant, com ja vam tractar, el fet de viure a un territori de frontera entre el Departament de Salut de Xàtiva-Ontinyent i el de Gandia, al que pertanyem pel seu extrem de ponent, ha fet que hui mateix podem anar sense restriccions fins a Oliva però no a la veïna Carrícola. Som conscients que les normes obliguen a aplicar límits estàndards que després, en ocasions com és aquesta, a nosaltres ens pareix incoherent. De fet, l'Ajuntament ha enviat diversos bans per aclarir la nova situació:

📢A partir de hui el nostre poble, ubicat en el Departament de Salut de Gandia, entra en la Fase 1 del pla de transició cap a una nova normalitat.
🚗Se'ns permet moure's dins del nostre Departament de Salut, sempre que siga per a les activitats específiques permeses en la Fase 1. Per exemple, es permet mantindre contacte social en grups reduïts de menys de 10 persones (en llocs tancats) o 15 persones (a l'aire lliure). Els municipis pels que ens podem desplaçar per a estes activitats són: Ador, Aielo de Rugat, Alfauir, Almiserà, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Beniatjar, Benicolet, Benifairó de la Valldigna, Beniflà, Benirredrà, Castelló de Rugat, Castellonet de la Conquesta, Daimús, la Font d'en Carròs, Gandia, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Montitxelvo, Oliva, Otos, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potries, Rafelcofer, Ràfol de Salem, El Real de Gandia, Ròtova, Rugat, Salem, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Terrateig, Vilallonga, Xeraco, i Xeresa.
⚠️Continua vigent l'obligatorietat de distanciament social (2 metres) i màxima higiene en qualsevol de les activitats.
 🏃‍♀️🚶🏻Continua vigent la franja horària de 6:00 a 23:00 per a passejos i esport no professional, així com les directrius de que siga una vegada al dia i sempre dins del terme municipal d’Otos. Aprofitem per recordar que estes pràctiques estan previstes per a la reactivació física i mental, i no per a oci.

📢Després de moltes consultes per part dels veïns i veïnes d’Otos. Aclarim dubtes:
Otos, ja ha entrat en la fase 1 de la desescalada, es podrà circular pels municipis que integren el Departament de Salut de Gandia i no es permetrà viatjar a altres zones diferents de la que es residisca, excepte per les causes ja contemplades anteriorment: motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de majors, dependents o persones amb discapacitat, causa de força major o situació de necessitat o qualsevol altra d'anàloga naturalesa.

------------------------------------------------------------

10 de maig, 58é (darrer?) dia de confinament

Hui diumenge acabem la fase 0 al nostre territori com vam comentar ahir. En realitat és com si acabàrem el confinament amb les noves dosis de llibertat que ens dóna el canvi de fase en la difícil desescalada i que demà ens donarà permís per desplaçar-nos dins la nostra àrea sanitària, per exemple a les botigues o els apartaments de Gandia encara que no a la veïna Carrícola, a València o a altres províncies. A esta semillibertat li hem de sumar la no existència de franges horàries per eixir al carrer als municipis menors de 5000 habitants. De forma que al nostre cas amb esta adaptació correus tornarà a repartir tots dies, seguirem eixint a caminar pel camí de la Punta (on ens posem la mascareta quan ens creuem amb algú enmig dels bancals), mentre alguns teletreballem, altres persones continuen la seua vida amb pocs canvis respecte a la que tenien abans i uns altres miren amb incertesa el seu treball. Tot i que el coronavirus és invisible als nostres ulls però continua estant i causant estralls.
En este sentit és actualitat, casualment coincidint amb la festa dels Desemparats, la publicació de l'assaig Pandèmia del filòsof Slavoj Žižek en el que assenyala que "La crisi en què estem atrapats des de fa uns mesos és triple: Mèdica (l’epidèmia en si), econòmica (perquè tindrà un gran impacte siga quin siga el desenllaç de l’epidèmia) i psicològica (...) No hi haurà cap retorn a la normalitat, la nova normalitat s’haurà de construir sobre les ruïnes de les nostres vides anteriors. En cas contrari ens trobarem tots enmig d’una nova barbàrie, els primers símptomes de la qual són clarament perceptibles".
Amb esforç hem superat una fase, esperem que apliquem el coneixement i la nova etapa ens porte bons resultats. 

------------------------------------------------------------

9 de maig, 57é dia de confinament


foto de Josep Albert.Ahir de vesprada el Ministeri de Sanitat va anunciar quins territoris espanyols passaran el pròxim dilluns a la fase 1 de la desescalada. La Vall d'Albaida, dividida entre les àrees de salut de Gandia  i de Xàtiva-Ontinyent, sí que avançarà però no el conjunt del territori valencià. Un fet que ha caigut com un poal d'aigua gelada sobre tots els sectors que s'estaven preparant per a una major llibertat a partir de la pròxima setmana especialment a les àrees més poblades de Castelló, València i Alacant. Ja que ha frustrat, entre moltes altres, l'espectativa de molts comerços i restaurants que s'estaven preparant per rebre els primers clients. A més ha provocat la indignació de la Generalitat i d'altres àmbits perquè sembla que altres territoris espanyols amb pitjors condicions que les valencianes sí que passaran a la fase 1. I també ha perjudicat a les persones que, per exemple, viuen a València ciutat i volien vindre a Otos per visitar la família o canviar a les segones residències després de tant de temps, tot i el risc que comporta la major mobilitat de les persones incrementant la propagació del virus.

El 9 de maig és el Dia d'Europa. Una escala de govern essencial però que viu a la vegada una forta crisi interna i també una gran desafecció entre els seus habitants. De fet el dia de hui ni és festiu ni la majoria de gent coneix la celebració. I entre tots els grans reptes de la UE ara mateix en podem marcar 3: la reducció de la seua rellevància geopolítica atrapada entre la Xina i els EUA, l'auge dels populismes i, finalment, el continent abanderat de l'estat de benestar sofreix amplis sectors de població despenjats i sense espectatives especialment entre els joves. Sobre el qual recomanem la lectura d'aquesta amarga notícia que pronostica greus conseqüències a mitjà i llarg termini: Menores de 35 y sacudidos por dos crisis económicas: "Somos la generación a la que se le van aplazando los planes" 
Hay varias sensaciones que están muy extendidas entre quienes tienen menos de 35 años y pertenecen a una generación que ha sido vapuleada por dos crisis económicas en poco más de una década: frustración, impotencia, rabia, miedo e incertidumbre. Desconfían cuando hay una racha de ‘buena suerte’ laboral porque tienen muy interiorizado que volver a caer en el desempleo o en la precarización es tremendamente fácil, y así lo han vuelto a constatar en estos dos últimos meses. Más allá de la experiencia lo evidencian los datos: el 50% de la destrucción de empleo derivada de la irrupción de la pandemia afecta a menores de 35 años.

 La desigualdad está matando la Unión Europea

------------------------------------------------------------

8 de maig, 56é dia de confinament


La cultura és una de les cares més amables de la nostra societat, però amb la crisi del coronavirus s'està veient molt afectada amb sectors que tenim ben a prop com el de les bandes de música tan arrelades entre el poble valencià. 
En este context, la Unió Musical la Raboseta d'Otos ha gravat un vídeo juntant la interpretació que els seus membres han fet del pasdoble Juan Manuel confinats a casa "per donar un vot de confiança a totes les associacions musicals, a totes les associacions festeres i al món de la música en general davant d'aquesta situació que ha fet impossible la realització d'una de les coses que més ens agrada: la música".


I en una altra vessant artística, el nostre veí l'il·lustrador Joel Miñana ha editat una nova versió del conte El gato con botas de la Albufera de València



Hui s'ha posat en marxa aquesta iniciativa per portar el menjar a casa:


------------------------------------------------------------
7 de  maig, 55é dia de confinament


Hui a la campanya per reconéixer a les persones amb diversitat funcional que du a terme, entre altres, el Projecte Trèvol de la Vall d'Albaida, apareix la nostra veïna Cecília Quilis treballadora de l'empresa Plastiken.
foto de Projecte Trèvol.Las personas con diversidad funcional son eternos luchadores. Llevan superando barreras desde que nacen, intentando crecer y evolucionar al mismo ritmo que los demás y que la sociedad exige

Agradecemos a todas estas empresas su trabajo en la inclusión de las personas con discapacidad:



Por ello hemos creado esta campaña junto a otras entidades nacionales, europeas y Latinoamericanas. Todas ellas trabajando en pro de un mismo objetivo, la inserción laboral de las personas con diversidad funcional


“Porque ahora es momento de estar más unidos que nunca y queremos dar una lección de humildad y de profesionalidad, demostrando que si se quiere se puede, que la unión hace la fuerza y que con un mismo objetivo y remando todos juntos, se consiguen mejores resultados.”


-----------------------------------------------------------

6 de  maig, 54é dia de confinament

Hui s'ha prorrogat amb dificultats l'Estat d'Alarma dos setmanes més i també sembla que els valencians passarem el pròxim dilluns 11 d'abril a la fase 1 del desconfinament. 
Poc a poc ens hem acostumat a una nova forma de viure i ja estem eixint més de casa per fer exercici físic i saludar els coneguts quan ens els trobem a distància i amb la mascareta posada. Ens ha canviat la cultura emocional i ja no tenim el gest de donar-nos la mà ni ens besem quan ens trobem però manifestem una gran alegria pel reencontre i tot el que significa.
Amb tot, els llauradors estan afaenats llaurant la brossa d'una primavera tan humida i pulveritzant per combatre plagues, els obrers han començat a enderrocar poc a poc la façana lateral de cal Fideuero enestat de ruïna, els estudiants fan tasques telemàticament i les tendes ens ofereixen articles de primera necessitat amb valentia. Però hi ha altres productes i treballs que no tenen tan fàcil la tornada a la normalitat precoronavirus com és el cas dels restaurants o de les botigues de moda. En esta situació es troba el nostre veí Olegario Fayos a qui hui han entrevistat al periòdic Levante-emv sobre el seu establiment al centre de València.

"La momentánea anulación del mes de las comuniones ha sido una desilusión para los niños y niñas y sus familias, que aceptaron la decisión resignadas; y un duro golpe para los sectores implicados en las diversas aristas de la ceremonia, que permanecen a la expectativa del avance de la pandemia, cuyo imprevisible rumbo les hace recelar de si el evento podrá celebrarse en la fecha aplazada. (...)
Esta incertidumbre también pesa sobre otro de los negocios implicados en las comuniones: el del textil. Olegario Fayos, de la histórica Tienda Olegario de la calle de Sant Vicent Màrtir„que este año celebra su 80º aniversario„, relataba ayer cómo todo se detuvo con la puesta en marcha del estado de alarma. «Cada encargo se quedó parado, estuviese ya listo para entregar o aún en confección. Por aquel entonces prácticamente no se había entregado ninguno».
Olegario Fayos, en su tienda de la calle de Sant Vicent Màrtir de València, la pasada semana.
Olegario. Imatge de Francisco Calabuig
El textil se ha encontrado otro problema con los niños pequeños: lo rápido que crecen. «Habrá trajes que puedan arreglarse, pero una parte de la remesa ya no servirá. Vamos a tener que doblar la carga de trabajo este año para poder cumplir con las entregas», apuntaba Fayos. Todo con la d uda, añadía, de si efectivamente las celebraciones se darán en septiembre y octubre, y no sufren por el contrario otro aplazamiento. Es por esto que, como la hostelería, esperan pronto una comunicación definitiva al respecto.

I esta vesprada al programa d’À Punt Directe han emés un reportatge sobre la confecció de mascaretes per als xiquets que van realitzar Manolo i Manoli i el seu repartiment que va tindre lloc el passat 23 d'abril. A partir del minut 2h 40m podem vore l'emissió.


------------------------------------------------------------

5 de  maig, 53é dia de confinament


Ahir dilluns de vesprada es va celebrar el primer plenari municipal del període de l'Estat d'Alarma per la Covid-19. Per tant no va ser possible celebrar-lo presencialment al saló de plens i es va fer mitjançant l'aplicació DUO que va connectar telemàticament els 7 regidors i la secretària des de les respectives vivendes.

Plenari municipal del 4 de maig de 2020

El primer plenari telemàtic celebrat per l'Ajuntament d'Otos es va iniciar guardant un minut de silenci en homenatge a les víctimes del coronavirus i, tot seguit, va tractar els punts de l'ordre del dia que s'adjunten en la convocatòria de la sessió.

 


------------------------------------------------------------

4 de  maig, 52é dia de confinament

Hui ha començat la Fase 0 del procés de desconfinament amb millors notícies ja que en les últimes 24 hores al territori valencià només s'han registrat 5 defuncions i es redueixen els contagis. De fet, el passat dissabte ja es va permetre l'eixida de les persones adultes per fer esport o passejar amb les  indicacions marcades. Sobre les quals, el mateix dia 2 una patrulla de la Guàrdia Civil va advertir  a diverses famílies que caminaven per Otos que no està permés i és denunciable que circule junta la unitat familiar pel carrer perquè una parella d'adults no pot caminar amb els seus fills.


Dissabte, el periòdic Levante-emv va publicar una notícia en la que tracta la situació d'Otos:

Un millón de euros por ser rurales

Municipios de la Safor, la Vall d'Albaida y la Costera agrupados bajo la marca mancomunada Som Rurals obtienen una importante ayuda europea para iniciativas turísticas, agrícolas o de desarrollo
Con una crisis sanitaria como la de la pandemia de la covid-19, la ruralidad, los municipios pequeños e incluso lo que se ha llamado la España vaciada se ha revelado como un espacio idílico, una forma de vida en la que fijarse para el futuro que se presenta. Pero los municipios rurales hace años que miran al futuro y velan por el bienestar, el patrimonio cultural, turístico y agrícola de sus términos. En ese contexto nació en 2016 el grupo de acción local Som Rurals, que agrupa a 41 municipios de la Costera, la Vall d'Albaida y la Safor, y que, entre otras acciones, gestiona fondos europeos para el desarrollo de los municipios de su ámbito. Som Rurals acaba de abrir la tercera convocatoria de ayudas de los fondos Leader, para la que cuenta con un millón de euros. El plazo de presentación de proyectos es de 20 días, aunque el cómputo del plazo comenzará tras levantarse el estado de alarma.
Los fondos Leader permiten llevar a cabo proyectos para actividades de industria agroalimentaria; actividades no agrícolas; y servicios básicos y de renovación ligados a las energías renovables y el ahorro energético, a servicios e infraestructuras rurales de ocio y cultura, de turismo, y de recuperación y rehabilitación del patrimonio cultural y natural.
Una de las poblaciones integradas en Som Rurals y que ya está evaluando qué proyecto presenta a la nueva convocatoria es Otos. Con la anterior línea de ayudas, este municipio de la Vall d'Albaida logró una subvención para acondicionar la zona recreativa de la Font de Baix; construir un nuevo reloj de sol „Otos es el municipio con más relojes de sol en su término y cuenta con una ruta turística dedicada a ello„; y renovar las farolas del alumbrado público. Mario Mira, alcalde de Otos, explica que estos tres proyectos, que sumaban un presupuesto próximo a los 20.000 euros, ya están en marcha tras aprobarles la ayuda, del 70 % del coste total. Para la tercera línea de ayudas, cuyo plazo se ha abierto ahora, Mira señala que barajan solicitar la compra de un vehículo eléctrico que necesitan. Aunque señala que aún están valorando qué proyecto presentan, ya que «la ayuda cubre una parte del coste del proyecto, y en torno a un 20 o 30 % tenemos que aportarlo los consistorios», por lo que en un municipio pequeño y con poco presupuesto como Otos, «no podemos pedir grandes cosas, tienen que ser proyectos para los que podamos asumir la parte que nos corresponde de fondos propios». Y el coche eléctrico puede rondar los 30.000 euros. Mira ponía de manifiesto uno de los escollos de estas ayudas, y es que no se pueden combinar con «subvenciones de otras administraciones, como la Diputació de València», aunque ponía en valor los beneficios de estos fondos europeos para ejecutar actuaciones necesarias en pueblos pequeños. (...)
Fondos exigentes

El vicepresidente de Som Rurals y alcalde de la Font de la Figuera, Vicent Muñoz, tampoco va a dejar escapar la ocasión para optar a esta ayudas. Estudian varios proyectos „hay varias categorías a las que presentar propuestas„ y apunta que una de ellas sería la dinamización del Centre d'Acció Social, un espacio para los mayores. Muñoz, que avanzó que la próxima semana la directiva de Som Rurals tiene prevista una reunión, pone en valor las ayudas Leader, que, aunque «son fondos muy exigentes y hay que justificar muy bien el proyecto» „debido al mal uso de las ayudas en épocas pasadas„, son fondos «que si no se agotan en una convocatoria, no se pierden, pasan a la siguiente». El mundo rural nunca pierde.
------------------------------------------------------------

3 de  maig, 51é dia de confinament

Hui diumenge 3 de maig estava prevista la carrera popular IV Otos Trail, però l'Estat d'Alarma pel coronavirus ha impedit la seua celebració. Per aquest motiu, el seu coordinador Jose Enrique Úbeda Alfonso ha escrit aquestes emotives paraules:

Aquest matí 3 de maig de 2020, Otos desperta amb esperança. Ha començat la desescalada davant l’amenaça de la Covid19 i pareix que poc a poc tornarem a la normalitat.
Un bon dia per fer esport per fi fora de casa, encara que de moment sense companyia i amb un sentiment contrariat, el record de la formidable edició de l’any passat de l’OtosTrail i la tristor per l’obligada cancel·lació de l’edició d’enguany, que hui estaríem celebrant.
Panoràmica de la Plaça


Ahir, revisant fotos del III OtosTrail per adjuntar alguna a aquest xicotet article, he trobat en aquestes a molts amics i amigues, veïns i veïnes d’Otos, gaudint i treballant units, i això m’ha fet recordar quin orgull més gran és formar part d’aquest equip, d’aquest estimat poble. També he trobat aquesta on apareix Simón Copoví entre un grapat de voluntaris. No he pogut evitar la llàgrima, vore’l amb el seus amics i amb tanta energia m’ha provocat un fort pesar per la seua pèrdua. Vivim temps difícils. Ànims i molta força a tots!


Punt d'avituallament
Entrega de dorsals 2019


No tinc cap dubte, aquest any la nostra cursa més important consisteix en continuar treballant units per avançar amb salut i guanyar al virus. Estic ben segur que ho aconseguirem i tornarem a retrobar-nos amb els braços oberts per poder organitzar la IV edició del nostre OtosTrail.
Per últim, agrair a l’Ajuntament i a tot el voluntariat que fa possible cada any aquesta festa esportiva local, que segur l’any que ve tornarem a gaudir junts.

Equip de voluntariat en 2019

-------------------------------------------------------------


1 de  maig, 49é dia de confinament

Iniciem el mes de maig commemorant el Dia del Treball, un dels aspectes que més afectats s'han vist per la crisi del coronavirus. Les xifres macroeconòmiques indiquen que el PIB espanyol ha caigut un 5,8% a Espanya durant el primer trimestre de l'any i que s'han destruit 285.600 llocs de treball. De la mateixa forma que ocorre amb el recompte de víctimes de la Covid-19, les grans estadístiques són impactants però quan baixem a l'escala de les persones i coneixem les situacions concretes del conegut que ha faltat o de la casa on cap dels seus membres treballen i no tenen suficients recursos per viure amb condicions  les grans xifres es fan dramàtiques.  
Com cada 1 de maig la classe treballadora diu prou. Aquest any ...Arribats a este punt cal esperar que per pal·liar la situació els grans damnificats no siguen només els de baix, com sol passar, i que els treballadors no vegen retallats els seus drets aprofitant la cojuntura de la crisi. Això necessita de molta voluntat entre empresaris, govern i treballadors, així com diàleg i empatia. Però ara mateix les aigües estan molt tèrboles a escala mundial (mirem per exemple al president Trump), també a l'europea (s'ha reeditat la batalla entre els països del nord que consideren PIGS als mediterranis del sud) i com no a l'espanyola (mirem els agres enfrontaments al Congrés). Sembla que a la valenciana hi ha un poc més d'enteniment i a la municipal només hi ha un partit i té escàs marge d'acció. S'ha imposat una sensació d'incertesa, del ja vorem i nosaltres com a persones també cal que actuem defenent els nostres drets, informant-nos de les situacions i actuant amb consciència.
foto de Viure a  Otos.I, ara que ha començat la desescalada, inevitablement ens fem moltes preguntes que afecten als treballs que ens ofereixen serveis que utilitzem com a consumidors. Per exemple, després de suspendre les festes d'Ontinyent de 2020celebrarem les nostres a principi d'agost? Quan obrirà el bar i com ens podrem prendre el desitjat café? Els que volen combregar com ho faran? Com seran les classes presencials el pròxim curs? El servei de correus que ara ve retallat 3 dies per setmana tornarà a repartir per Otos de dilluns a divendres? Obriran la piscina com cada estiu? Em retallaran la pensió o la nòmina? I els músics quan tornaran a actuar i a obtindre ingressos? I... com respondrem a estes mateixes preguntes l'any 2022 quan ho hàgem ja viscut?

------------------------------------------------------------

29 d'abril, 47é dia de confinament


Les mesures del desescalada progressiva anunciades ahir, la llarga duració dels confinament des del 14 de març i l'oratge primaveral dels últims dies han generat entre la població molta il·lusió per eixir de casa i tornar a la normalitat prèvia. No obstant, la pandèmia encara segueix afectant i pot tindre rebrots, per tant a Otos s'ha fet un ban recordant que cal seguir complint les mesures de confinament i eixir al carrer quan siga imprescindible i amb mascareta. Si alguna persona en necessita la pot demanar a l'Ajuntament.

Cal destacar un canvi en la desescalada anunciat hui i és que han considerat la proposta de la Generalitat Valenciana de canviar la unitat territorial de la província com està previst per la d'àrea de salut. En eixe cas, Otos es pot vore perjudicat ja que és l'últim dels municipis que pertany a l'hospital Francesc de Borja i, si es dóna un nivell de desescalada diferent entre l'àrea de Gandia i la de Xàtiva-Ontinyent, es podria arribar a la situació de tindre permés anar amb el cotxe fins Oliva però no a Bèlgida o a Albaida.

📚LLEGIR ENS ENRIQUEIX I ENS FA MÉS LLIURES!!
Esperem que vos agrade el muntatge que hem elaborat amb les fotografies que ens heu fet arribar. Gràcies!!

(Recull fotogràfic realitzat a l'Ajuntament amb motiu del Dia del Llibre)












-------------------------------------------------------------

28 d'abril, 46é dia de confinament


Ha arribat l'esperat dia en que el Govern Central ha anunciat les mesures de desescalada previstes, les quals són progressives i poden crear confusions. Seran a escala provincial (tot i que la sanitat és una competència autonòmica) i està pendent si a les zones rurals sense casos s'accelerarà el procés de desconfinament previst.
Atesa la seua importància reproduim el text de Vilaweb Ontinyent.

Procés previst de desconfinament:

El Consell de Ministres ha aprovat el ‘pla per la transició cap a una nova normalitat’, una desescalada que preveu que a final de juny, l’estat espanyol entre en una ‘nova normalitat’. Aquest desconfinament es farà per províncies i constarà de quatre fases, cadascuna de les quals s’allargarà un mínim de dues setmanes. Els marcadors epidemiològics marcaran la transició d’una fase a l’altra. El 10 de maig vinent es demanarà una altra de quinze dies al congrés espanyol.


La primera de les fases, la de transició, s’hi mantindrà la sortida dels menors i el permís per a fer activitat física a l’aire lliure que comença dissabte. També es podran reprendre entrenaments d’esportistes professionals i de lligues base professionals. El dia 4 de maig, l’illa de Formentera, i les de la Gomera, el Hierro i la Graciosa a les Canàries, iniciaran la fase 1, que a la resta de l’estat no començarà fins al dia 11. En aquesta es permetrà l’obertura de terrasses amb un límit del 30% d’ocupació, hotels, allotjaments turístics o locals amb horari preferent per als majors de 65 anys. També podran obrir llocs de culte, que també hauran de limitar a un terç el seu aforament.

En la fase 2, la intermèdia, es permetrà d’obrir l’espai interior dels locals amb un terç de l’aforament només amb serveis de taules, els cinemes amb un terç de la capacitat i venda numerada i es podran fer visites culturals i a monuments amb les mateixes condicions. També es podran fer espectacles en llocs tancats amb menys de 50 persones. A l’aire lliure i sempre que siga amb cadires, se’n podran fer els que congreguen menys de 400 persones. En la fase 3 i última etapa es ‘flexibilitzarà’ la mobilitat però amb l’ús recomanat de màscares. L’activitat comercial tindrà un aforament del 50% amb distàncies mínimes d’un metre entre persones. També es permetrà l’obertura de platges.


Pedro Sánchez ha anunciat que no es faran classes presencials a les escoles fins al mes de setembre, quan comence el curs que ve. A partir de la fase 2 els col·legis podran obrir per acollir algunes activitats presencials amb alumnes. Les excepcions per reobrir els centres educatius serà per fer activitats de reforç, garantir que els nens menors de sis anys puguen anar a les escoles si els pares han d’anar a treballar i no tenen amb qui deixar-los, i per fer els exàmens de la selectivitat.


-------------------------------------------------------------

27 d'abril, 45é dia de confinament


El 27 d'abril de 1812, en plena Guerra del Francés, es va produir entre Bèlgida i Atzeneta la Batalla del Raboser. Per ampliar la informació llig aquest article: La batalla del Raboser des d’una perspectiva hispànica. ps 101-105. Almaig 2011
Aquell fet històric magnificat va donar peu a les actuals Festes Patronals d'Otos. I fa 8 anys commemorarem el seu bicentenari tant a Otos com amb una interessant programació d'actes que va tindre molt d'èxit i va aconseguir agermanar més els veïns dels pobles que van ser afectats per la batalla: Albaida, Atzeneta, Bèlgida, Carrícola, Otos i el Palomar. 

A més de recordar efemèrides celebrades, cal informar-se de l'actualitat i saber aspectes importants com ara la gestió correcta dels nostres residus en temps de la Covid-19. A més, el COR ofereix informació i una enquesta sobre la gestió dels residus.



------------------------------------------------------------

26 d'abril, 44é dia de confinament


Com ja vam comentar, hui amb gran il·lusió els menors de 14 anys han pogut eixir de casa durant 1 hora acompanyats per adults i guardant les distàncies de seguretat. Tot i que, especialment en ciutats grans amb major densitat de població, s'han produit certes concentracions de persones que han produit temor i indignació per la relaxació de les mesures de protecció i la proliferació del virus que pot comportar. Amb tot, sembla que el pròxim dimarts s'anunciaran noves mesures de desconfinament i que el dia 2 es permetrà eixir a passejar i fer esport individualment a totes les persones.
Seria interessant la iniciativa de conéixer com han viscut  i sentit els més menuts el confinament i la lleugera obertura de hui a través de dibuixos i redaccions amb la seua espontània naturalitat, ja que el recurs de fer fotos és més fàcil però té menys valor afegit. Amb el temps es convertirien en preuats documents històrics i sociològics...


La gestió social de la pandèmia ha comportat nombroses accions positives, com ho és la iniciativa solidària de la versió valenciana de la cançó Resistiré. Ara interpretada entre molts altres per coneguts cantants que ens han amenitzat les festes d'Otos com ara Pep Gimeno Botifarra, Paco Muñoz, Andreu Valor o Carraixet. En realitat e stracta d'una coneguda cançó  del Dúo Dinámico que ret homenatge a Carlos Toro, pare del seu autor, qui va ser empresonat pel règim franquista i va resistir en extremes condicions, i que ara s'ha convertit en l'himne contra la Covid-19 sent cantada per persones de totes les ideologies.

'RESISTIRÉ' (Projecte de Carme Juan i Nacho Mañó) La coneguda cançó del Dúo Dinámico Resistiré ja té versió valenciana i per una bona causa. La iniciativa de l’actriu valenciana Carme Juan, Albert Bellés i Chorva (encarregat de l’adaptació al valencià de la cançó) i el productor Nacho Mañó, que compta amb el suport de la Diputació de València, servirà per a recaptar fons per a la lluita contra la Covid-19 a benefici de Càritas i la Creu Roja. À Punt dona suport a la difusió del videoclip benèfic d’aquesta cançó, gravada des de casa, per músics i artistes valencians.


-------------------------------------------------------------

25 d'abril, 43é dia de confinament

Cada 25 d'abril, Dia de les Corts Valencianes amb actuals intents recentralitzadors, commemorem la pèrdua dels furs en la Batalla d'Almansa l'any 1707. A Otos, el poble dels rellotges de sol tenim al pati del palau la Pedra de Basset, un calendari solar al qual l'escut de l'antic regne de València amb les 4 barres queda cobert completament per una ombra cada 25 d'abril recordant que és una efemèride nefasta en la història del poble valencià. Llegim la seua història i simbolisme de la mà de Joan Olivares:

"L'origen de la Pedra de Basset

A primeries del s. XX, hi havia a la plaça del meu poble una pedra que els llauradors feien servir per a seure o picar espart en les hores de lleure. Un vell que portaven a l'asil va demanar al seu fill de seure per darrera vegada sobre la pedra. El jove hi va accedir i l'ancià i li explicà que anys arrere ell també havia deixat que són pare s'hi asseguera una estona abans d'abandonar per sempre més el seu poble. Naturalment, el fill va decidir tallar la cadena i no va dur son pare a l'hospici.

Aquella pedra tenia un nom: la Pedra de Basset, i quan la meua sogra m'ho explicava, només faltaven uns mesos per al 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. La història m'havia agradat, però el nom de la pedra em féu saltar l'alarma: que aquell Basset de la pedra no devia tindre res a veure amb el famós general austracista? Ningú no m'ho podria confirmar, és clar, però tampoc no em feia falta. La relació s'havia produït en el mateix instant en què jo l’havia imaginada. I vaig proposar a l’Ajuntament de fer una nova pedra de Basset: aprofitar el moment, la descoberta, la casualitat i la voluntat per a fer dues coses alhora: retre homenatge als nostres avantpassats amb una referència a la seua faena quotidiana de picar espart i recordar aquell moment decisiu de la nostra història com a valencians.

I vet ací que vam fer una nova pedra de Basset. Gravàrem en una de les seues cares un dibuix de la massa i el piló de picar espart, i en l’altra una llegenda que diu: 25 d’abril 1707-2007 300 anys de renadiu. La paraula 'renadiu' l’empraven els llauradors d'ans per a referir-se als cultius que naixien espontàniament i creixien sense conreu a partir de les llavors que havien quedat en el camp de la collita de l’any anterior, i ens va paréixer que definia molt bé el cas de la nostra llengua i la nostra cultura en aquests darrers 300 anys.

Com que tot açò se situa a Otos, vam voler que la pedra de Basset tinguera també quelcom màgic, com tenen els rellotges de sol. I vet ací que el dia 25 d’abril, una ombra que ha avançat durant tot l'any cobreix les quatre barres de l'ensenya valenciana durant tot el dia."

Inauguració de la Pedra de Basset, 25 d'abril de 2007














Enguany, a més, l'escultura s'ha convertit en una metàfora contra la pandèmia de la Covid-19. "Hui els núvols no permeten de veure l’efecte de l’ombra com a símbol de la desfeta que representà aquella batalla i de les repercussions polítiques i socials per al nostre país que se’n derivaren. Però una màscara oculta l’escut també, una imatge d’un altre drama que el viu país a causa de la pandèmia del covirus 2019.


Demà diumenge serà el primer dia que els menors de 14 anys podran eixir del llarg confinament a casa. A l'aire lliure i envoltats de natura com ací tenim podran practicar la tan necessària activitat física. Però els xiquets del CRA Castell de Carbonera animen a practicar-la a casa amb aquest vídeo que van gravar el passat 6 d'abril, Dia de l'Esport.



-----------------------------------------------------------

24 d'abril, 42é dia de confinament

Nota de premsa de l’Ajuntament d’Otos

El voluntariat Tot anirà bé reparteix mascaretes per a tots els xiquets i xiquetes d’Otos

El grup de voluntaris Tot anirà bé en col·laboració amb l’Ajuntament d’Otos va repartir ahir dimecres 23 d’abril mascaretes per a tots els xiquets i xiquetes del municipi. En les últimes setmanes Manoli Cabañero i Manolo Moltó han confeccionat mascaretes homologades, llavables i amb 3 talles diferents segons l’edat. A més han estat decorades amb motius molt colorits. La vesprada del dia de Sant Jordi, aquestes mascaretes es van repartir entre tots els menors del poble amb una edat compresa entre els 2 i els 12 anys. D’aquesta forma s’incrementen les mesures de prevenció per evitar el contagi del coronavirus atés que a partir del pròxim diumenge 26 d’abril els menors ja podran eixir de casa amb les restriccions determinades per tal de fer un passeig a l’aire lliure després del llarg confinament. Aquest matrimoni ha cosit prop de 2500 mascaretes que han estat repartides també a l’hospital de Gandia, ONGs i per altres municipis valencians, inclús a Higueruelas en Albacete, amb la tela aportada per l’empresa SH Albaida. El treball en equip ha sigut complementat pels artistes locals Tino Pla i Elisa Martí que han pintat l’arc de Sant Martí i decorat els sobres de paper dins dels quals s’han entregat les mascaretes repartides pel voluntariat d’Otos.
L’Ajuntament d’Otos agraeix el civisme i la solidaritat mostrats pels seus veïns al llarg de tota la quarantena. Especialment la tasca desenvolupada pels seus treballadors, l’esforç dels comerços locals i el treball desinteressat que du a terme el grup de voluntaris Tot anirà bé. El qual va sorgir per ajudar en les tasques requerides durant aquest difícil temps com ara desinfectar els carrers amb tractors agrícoles, ajudar a portar les compres i altres comandes a les persones majors, la recollida del fem a la porta de les persones més vulnerables, cridades telefòniques per animar a les que viuen soles o el repartiment de mascaretes. Gràcies i ànim a tots!
Més informació al compte municipal de Facebook Viure a Otos


La notícia a Levante-emv Los voluntarios de Tot anirà bé reparten mascarillas a los niños de Otos
La notícia a Las Provincias Otos protege a sus menores con mascarillas
La notícia a Vilaweb Ontinyent Els xiquets d’Otos estrenaran màscares infantils ara que podran eixir al carrer

Tal i com vam comentar en dies anteriors, l'oratge excessivament humit d'aquesta primavera ha  tingut efectes positius però també ha perjudicat, entre d'altres, als cultius de fruita d'estiu. Segons l'informe elaborat per la Unió de Llauradors "La climatologia dels últims mesos ha provocat un descens del 41% en la collita de fruita d’estiu i unes pèrdues valorades en més cinc milions d’euros a la Vall d’Albaida. La reducció de producció l’ha provocada una concatenació d’adverses condicions meteorològiques. En primer lloc, un hivern amb temperatures altes que ha provocat la necessària falta d’hores de fred en els cultius; posteriorment un mes de març molt plujós, amb excés d’humitat i poques hores de sol que ha portat una pol·linització defectuosa i un mal quallat dels fruits.
Notícia completa a Vilaweb Ontinyent.
------------------------------------------------------------

23 d'abril, 41é dia de confinament


Cada 23 d'abril, festivitat de sant Jordi, se celebra el Dia Internacional del Llibre en commemoració del dia de la mort dels destacats escriptors Miguel de Cervantes, William Shakespeare i posteriorment també de Josep Pla. En 2020 el coronavirus ha impedit les tradicionals fires per obsequiar llibres i roses, però almenys permet estar a casa practicant l'art de la lectura. A Otos s'ha dut a terme la bonica iniciativa que s'explica al ban següent:

Hui, 23 d'abril, se celebra el Dia del Llibre. enguany no podem celebrar-ho com ens agradaria, però vos proposem que ens envieu al WhatsApp de l'Ajuntament una foto on aparegau llegint durant aquest confinament.
Envieu-nos les fotos abans del dilluns i farem una recopilació per a posar-les a les xarxes socials de l'Ajuntament. Si en la foto apareix la imatge d'un menor d'edat envieu-nos també autorització per a poder difondre-les a les xarxes.

🖨️👩🏻‍🎓👨🏼‍🎓S’informa als estudiants del poble que necessiten fer alguna fotocòpia o imprimir deures i no tinguen impressora que en l’ajuntament podran imprimir. Per a més informació crideu a les oficines de l’ajuntament.

El grup de voluntaris Tot anirà bé ha preparat mascaretes de 3 talles diferents pr a repartir-les entre els xiquets de 2 a 12 anys, atés que a partir del pròxim diumenge 26 els menors ja podran eixir de casa amb certes restriccions per fer un passeig. Cal destacar el treball realitzat per Manoli i Manolo per cosir les mascaretes, així com el de Tino i Elisa per decorar els sobres amb que les repartiran el grup del volutariat.

🌈👏🏻😷✉️S’informa a tots els veïns que esta vesprada a partir de les 20.00 h. el grup de voluntaris d’Otos “Tot anirà bé” eixira a repartir mascaretes per als xiquets de 2 a 12 anys.
Des de l’Ajuntament es vol agrair a Manoli, Tino i Elisa la feina que han fet confeccionant les mascaretes i els sobres per guardar-les. Moltes gràcies.

------------------------------------------------------------

22 d'abril, 40é dia de confinament


Fa 40 dies, concretament el dissabte 14 de març, es decretava l'estat d'alarma a Espanya i s'iniciava un període incert de confinament. La quarentena s'ha complit com si d'una llarga quaresma es tractara amb la privació d'eixir de casa més enllà de per complir les obligacions essencials. Tancats, els mitjans de comunicació ens estan informant -en ocasions recorrent al sensacionalisme, a la poca ètica professional o al politiqueig- de com es va succeint la pandèmia al món. I especialment es fan ressò de les seues víctimes, els milers de persones que continuen morint pel coronavirus i el dolor que deixa al seu costat entre els familiars i amics que ni tan sols poden despedir-los públicament. I també  tracten el sofriment econòmic de les empreses i treballadors que s'han quedat sense faena i ara encaren un futur ben difícil ple d'interrogants.

Però esta gran crisi econòmica, sanitària, social i emocional també ha mostrat una altra cara de la moneda més positiva. La solidaritat entre les persones, especialment amb les més necessitades, o la importància de tindre uns sistemes econòmic i sanitari més sòlids i sostenibles amb menor dependència exterior. També ha fomentat l'enginy i gràcia de molta gent des del seu balcó, el redescobriment de les relacions familiars entre aquells que passaven moltes hores al carrer, el recolzament al xicotet comerç, la importància de molts treballadors invisibles i la davallada del consumisme innecessari amb el respir que ha tingut la natura i que hui celebra el 50é Dia de la Terra.
Amb tot, encara que ja s'estan concretant aspectes del procés de desconfinament com l'eixida dels menors de 14 anys a partir de dilluns 27, l'estat d'alarma s'allargarà almenys fins el 9 de maig. La conjuntura actual ha portat a mostrar la cara amable de moltes empreses i persones que per a uns representa la seua faceta real i per a altres simple postureig de fàcil oblit. I quan tot passe ens acostumarem a una nova realitat i, amb la perspectiva de les coses que aporta el pas del temps, podrem traure bones conclusions i lliçons. Perquè després serem nosaltres els protagonistes que haurem viscut un moment històric i contarem anècdotes del coronavirus, entre les que sempre ens quedaran aspectes alegres com este recull fotogràfic de xiquets i xiquetes d'Otos amb les mones confinades de Pasqua.

--------------------------------------------------------------

21 d'abril, 39é dia de confinament


Finalitzades les festes de Pasqua hui tot hauria d'haver tornat a la normalitat quotidiana, però el coronavirus ha impedit que es reòbriguen presencialment les escoles (encara que les classes continuen telemàticament) i que moltes activitats s'hagen suspés. En este sentit reproduïm el comunicat que ha enviat hui l'Associació d' Ames de Casa d'Otos:

"Després de tindre un consens de la directiva i a la vista dels esdeveniments tan catastròfics, hem decidit postposar tots els actes que teníem programats fins a l'any que ve. Per tant, les Ames de Casa no farem ningun acte més en 2020.
Ens sap molt greu perquè teníem moltes il·lusions posades, però tanta desgràcia ens ha superat. També perquè creguem que la família de Simón es mereix un respecte. Sabem que algunes persones diran que la vida ha de continuar i de fet aixina serà, però a l'any 2021". 

Tot indica que hi haurà una nova pròrroga quinzenal de l'estat d'alarma fins al 9 de maig quan començarà una desescalada progressiva i assimètrica segons l'impacte del virus a cada territori, però que pot tindre retrocessos si hi ha rebrots. Encara que, lògicament, la situació encara és greu i que s'han comés errors diversos (no és aquesta una crònica polititzada, cada lector s'ha d'informar i tindre lliurement la seua ideologia), els indicadors van millorant pel que fa a quantitat de morts i d'infectats i també és major la dotació sanitària de la qual es disposa. De fet, s'ha iniciat el repartiment de mascaretes a les farmàcies valencianes per a les persones més vulnerables, un territori que afortunadament per a nosaltres es troba menys afectat que altres autonomies.





-------------------------------------------------------------

20 d'abril, 38é dia de confinament

Tradicionalment, el dilluns de Sant Vicent a les terres valencianes és l’últim dia de les festes de Pasqua en el que la gent va a menjar-se la mona i a berenar amb bona companyia i diversió. Però, tot i que té un fort arrelament, es tracta d’una festa  de caràcter local a efectes laborals en la que segons el municipi es treballa o no. De forma que,  per posar exemples pròxims,  a Albaida és un dia normal i utilitzen el dia festiu a la fira de juliol o a l’octubre com passa a Ontinyent, mentre que a Otos els dos dies festius que pertoquen solen ser el dia de Sant Vicent Ferrer i el segon dia de Nadal, ja que no es contemplen a tal efecte les festes d’agost.

Plafó ceràmic de sant Vicent a la Casa Gran
Enguany, la crisi derivada del coronavirus està trastocant tota la planificació preestablida i s’han suspès o ajornat grans celebracions com les Falles, la Pasqua o els moros i cristians d’Alcoi i d’Agullent i no se sap quan tornaran a ser possibles amb tot el que això comporta a efectes econòmics i socials. Quan es permetran de nou les aglomeracions i la lliure circulació de persones? Quantes empreses del sector de l’oci estaran preparades en eixe moment? Quin pressupost li podran destinar a les festes tant les famílies com les administracions? Podrem fer vida més normal a un municipi sense afectats que al centre de Madrid? En definitiva, com serà la desescalada del confinament i quins canvis comportarà?
Enfront de tants interrogants no ens hem de posar apocal·líptics com feia sant Vicent. Només podem seguir amb els indicacions sanitàries per protegir-nos i per evitar una multa i també preparar-nos per allò que el temps puga portar. Aprofitem la quarantena a casa i, hui que ha eixit el sol, mengem-nos la mona. Si voleu conèixer millor la figura de Sant Vicent a Otos, la seua literatura i com se celebrava la festa punxeu ací.

I tantes preguntes que ens fem estos dies de confinament, com si d'una forma light d'arrest domiciliari es tractara, ens han portat a recordar persones, cançons i missatges amb melàngia com diu la cançó 20 de abril del 90, versionada 30 anys després amb tots els canvis que ha portat el temps.


------------------------------------------------------------

19 d'abril, 37é dia de confinament

El coronavirus s'ha emportat més de 20.000 vides a Espanya, 1.000 de les quals són valencianes. Aquestes xifres dramàtiques i en creixement han portat a un consens, autonòmic però no estatal, per decretar un dia de dol oficial en el que recordar a totes les persones mortes per la pandèmia i també per mostrar el condol i la solidaritat a totes les famílies que estan perdent sers estimats sense ni tan sols poder-los enterrar amb la companyia necessària.

L'Ajuntament d'Otos també s'ha sumat a aquest homenatge públic tal i com s'assenyala al ban següent.

L'Ajuntament d'Otos se suma al dol oficial declarat per la Generalitat Valenciana  per totes les víctimes de la COVID-19. 
El proper diumenge 19 d'abril les banderes de l'Ajuntament onejaran a mitja asta i a les 12 del migdia es convida a tot el poble a eixir als balcons i guardar 3 minuts de silenci. Mentres revoltejarà sola la campana gran i expressarem d'aquesta manera el condol amb les víctimes i suport a les seues families.


Les víctimes quan ens toquen de ben a prop passen de ser una estadística impersonal a un sentiment pròxim, com així ho han manifestat des de la Germandat de Moros i Cristians de Llutxent amb aquest homenatge al seu finat fester l'otosí Simón Copoví. 






17 d'abril, 35é dia de confinament

Ahir comentàvem la primavera tan fresca i humida que estem tenint enguany. Hui l'Associació Valenciana de Meteorologia AVAMET ha publicat un recompte de la precipitació acumulada al llarg dels observatoris valencians entre els dies 17 d'abril de 2019 i el 16 d'abril de 2020 i a Otos el pluviòmetre de Mario Mira ha registrat un total de 1300 litres!


Després d'un mes de febrer calorós s'ha instal·lat l'anticicló al centre d'Europa on inusualment pateixen altes temperatures i pel Mediterrani no parem de rebre borrasques i precipitacions. Abans vam tindre la DANA de setembre i el temporal Glòria, de forma que el nostre clima tan irregular ens ha portat una gran saó i l'eixida d'aiguamolls i de fonts amb un destacat cabal com podem vore a l'estimada Font de Baix.
"Estem vivint una situació excepcional des de diversos punts de vista i també meteorològicament parlant, amb una ratxa de pluja espectacular que a molts llocs ha batut rècords. A 17 d'abril el que indiquen els models meteorològics és que seguirem amb inestabilitat. Poc o gens de Sol, alguns ruixats irregulars i seguir sumant litres, ara ací i ara allà, igual que les últimes setmanes." Indiquen des d'AVAMET


Diuen els experts que les altes temperatures frenen l'extensió del coronavirus. Però enguany encara estem encenent el foc i les calefaccions a estes altures d'abril. De forma que, quan vinga la calor (segurament passarem de dur jaqueta a pantalons curts ràpidament), esperem que millore la situació.



-------------------------------------------------------------

16 d'abril, 34é dia de confinament

Des de la finestra de casa o a través de la televisió hem vist com el coronavirus ha beneficiat sens dubte a la natura. El confinament de la major part de les persones i la minimització de les activitats econòmiques ha fet que els índex de contaminació descendisquen espectacularment i que els animals circulen amb molta més llibertat i la vegetació cresca amb més exhuberància gràcies també a la primavera més fresca i humida que estem vivint enguany al territori valencià. Les aus han recuperat el seu espai natural i nidifiquen on més els agrada i als camins abans transitats ara creixen les plantes en silenci.
Jabalís, pavos, patos y otros animales salvajes toman la ciudad
Imatge de El Periódico
Però esta imatge bucòlica del renaixement primaveral ha canviat l'equilibri que hi havia establit i ha desencadenat alguns problemes tant per als humans com per a determinats animals. En algunes ciutats hem vist la insòlita imatge de porcs senglars o d'anecs circulant per avingudes desertes perquè tenen més llibertat de moviment i la caça està paralitzada però també perquè busquen aliments al no trobar les deixalles o els aports de les persones.
Nosaltres a Otos tenim que la plaga dels conills i la dels porcs senglars s'expandirà més encara amb les conseqüències negatives que això comportarà per als cultius agrícoles i per a la circulació de vehicles degut als accidents que provoquen, tot i que s'ha autoritzat la caça per al seu control. I, si parlem de la vegetació, després de Sant Vicent es podran de nou cremar les restes de poda encara que molts llauradors tenen trituradores que la transformen en fertilitzant. Però l'oratge primaveral està fent créixer un herbassal verd i frondós, bonic a la vista i criador de mosquits que caldrà controlar per a quan se seque amb la pròxima calor i es convertisca en un polvorí altament inflamable per als temuts incendis forestals.

Amb tot, cal destacar i agraïr el civisme i solidaritat mostrats per la major part de les persones. Una actitud encomiable que ha encoratjat el consistori otosí en el següent comunicat.























------------------------------------------------------------

15 d'abril, 33é dia de confinament

Com era d'esperar les previsions econòmiques no són gens bones i pronostiquen, diu el FMI, que superarem el 20% d'atur i que el PIB espanyol caurà un 9%. Un fenòmen que comportara el sofriment de moltes persones, especialment de les més vulnerables com sol passar. De fet, si em permeteu, quan parlem de números sempre explique als meus alumnes que l'estadística és l'art de mig enganyar o de contar veritats a mitges, perquè si hi ha un parell de persones i una d'elles es menja dos entrepans i l'altra cap, de mitjana se n'ha menjat un cadascuna però la realitat és molt diferent perquè una està saciada i l'altra morta de fam.
Amb tot, diuen que de les crisis cal aprendre i buscar oportunitats de futur amb resiliència. En eixe sentit tenim 3 exemples ben pròxims que ha portat la cojuntura del moment i que esperem que després es consoliden. En primer lloc, el comerç minorista s'ha beneficiat perquè molts consumidors han tornat a comprar a la tenda de proximitat gràcies al sobresforç dels seus treballadors. També s'està replantejant la globalització i la deslocalització de les indústries estratègiques cap a altres països emergents. De forma que ara depenem de les mascaretes i productes sanitaris que ens venen de la Xina enfront del qual el sector del tèxtil valencià ha creat un clúster del tèxtil sanitari a Ontinyent. Finalment hem vist com ha crescut molt el consum de taronges i, encara que ha sigut quan la campanya estava acabant, s'han collit cítrics que s'anaven a quedar en l'arbre. Ara esperem que els beneficis li arriben al productor.
En eixe sentit cal recolzar iniciatives com la dels cursos de formació online eminentment pràctica dirigida a emprenedors, autònoms i xicotets empresaris que ajuden a estar al dia i a ser millors amb les emprenedories i negocis que ha organitzat l'Associació d'Emprenedors Rurals.

foto de Viure a  Otos.

------------------------------------------------------------

14 d'abril, 32é dia de confinament

Hui en dia ja no celebrem el tercer dia de Pasqua, de forma que hem deixat darrere unes festes ben atípiques com mai havíem fet abans, confinats a casa des del 14 de març. Afortunadament, diuen els experts que la corva de l’epidèmia està descendint i ha acabat el període d’hivernació de l’economia, de forma que moltes activitats i empreses considerades no essencials s’han tornat a posar en funcionament. En este sentit existeix un gran dilema entre si allò que pesa més ha de ser salvaguardar l’economia del desastre o per contra preservar la salut dels ciutadans, és un gran debat amb implicacions molt profundes. No obstant allò que està damunt la taula, lògicament a part de controlar la pandèmia, és el repte de planificar la millor forma posible la desescalada per eixir de la greu situació que estem vivint. Perquè no s’acaba el món, sinò que s’acaba un món, com bé han analitzat a la revista El Temps i en aquest altre article més profund analitzen els possibles canvis geopolítics derivats del coronavirus.
Amb la quarantena, la cultura s'ha convertit en una necessitat per tal d'ampliar coneixements o bé de distraure la ment com fa cada dia l'humorista Eugeni Alemany I per a tots aquells que el 14 d’abril rememoreu la Segona República, vos convide a llegir 3 interessants articles que es publicaren al programa de festes d’Otos del 2011, l’any del 80 aniversari de la seua proclamació. Dos autors locals lamentablement ja finats, parlem de Bruno Alfonso i Joan Antoni Schrem, i un tercer de l’especialista Antonio Calzado, cronista oficial de la Pobla del Duc, escriviren els seus estudis i valoracions sobre aquest període històric a un llibre que, si no el teniu guardat a casa, podeu consultar-lo digitalment punxant ací

------------------------------------------------------------

13 d'abril, 31é dia de confinament

El migdia de Pasqua van revoltejar les campanes de molts pobles i ciutats com a símbol de festa i d'esperança. I de vesprada ens vam menjar la mona perquè hi ha costums, com el del bon menjar, que no cal deixar.
Enguany, però, els carrers d'Otos no han estat plens de turistes en estes dates per visitar la Ruta dels Rellotges de Sol. Però són bons dies per llegir i informar-se més sobre ella i així després poder-la valorar millor si cap. Per això, punxa ací: "Otos, el poble dels rellotge de sol". Recopilació de publicacions  I després pots valorar els teus coneixements completant l'encreuat i la sopa de lletres:




















------------------------------------------------------------

12 d'abril, 30é dia de confinament

El Diumenge de Pasqua enguany no ha començat amb el cant de de la despertà pels nostres carrers, però punxant ací podeu escoltar l’àudio que li vam gravar al cor d’Otos. Un enregistrament de fa anys amb un radiocasset que no pensàvem que serviria per recordar algunes celebracions al no poder eixir de casa per una pandèmia en ple segle XXI.
Però hui no és dia de tristeses i cal valorar, dins del que cap, allò que hem aprés o que hem retrobat  gràcies al confinament. Aquelles coses bones que estem podent fer com ara aprendre a cuinar millor, contactes pendents amb familiars o amics per videocridada o alguns treballs i reflexions que estaven aparcats per falta de temps. Molts canvis no tindran remei i altres ens resultaran gratament positius i després direm això ho vaig fer quan al coronavirus.
Mones de xiquets. Imatge de Forn Regina












Hui ens menjarem i compartirem la mona que és símbol de fertilitat, d’esperança i de renaixement. Les dels xiquets són menudetes i redones amb un ou cuit en el centre o també tenen forma d'un savatxo amb la boca oberta on es troba l'ou. Les dels adults a Otos no tenen ou i la seua forma és la típica redona i unflada amb caramull damunt, però també poden ser rotllos o trenes. Mentre que hi ha territoris més llunyans com el Matarranya on són salades i tenen insertats un ou bollit, costella de porc i embotit. I a Catalunya solen ser de xocolate i les regalen els padrins als seus afillats.
Tant la mona com l’ou han tingut un gran significat en moltes cultures anteriors a la nostra, per tant hui i demà són dies de menjar-los encara que enguany siga en companyia dels veïns des del balcó de casa. Perquè almenys estem millor que en la postguerra quan van passar molta fam i, en lloc de cantar la tarara, a La Casita de Papel li van aplicar la següent lletra: “que felices seremos los dos/ sin aceite ni harina ni arroz,/ pasaremos la Pascua sin mona/ por culpa del señor gobernador”.
















Bona Pasqua per a totes i tots!

------------------------------------------------------------

11 d'abril, 29é dia de confinament

Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps va escriure Joan Fuster. I aixina és, mentre estem confinats a casa el món continua rodant i, encara que a un altre ritme, segueixen passant coses. Iniciem la tercera quinzena de l’Estat d’Alarma amb confinament i diuen que segurament n’hi haurà una quarta abans d’anar restablint una certa normalitat, tot i que ens haurem d’acostumar a conviure amb una altra normalitat diferent, ja que hi haurà rebrots de coronavirus i moltes coses no tornaran a ser com abans, tema que ja hem comentat en altres ocasions. De fet, per enfrontar la pandèmia la Generalitat ha donat una subvenció per als serveis socials dels nostres pobles (5.758 € per a l'agrupació de serveis socials formada per el Palomar, Otos, Beniatjar, Bellús, Guadasséquies, Bufali i Benissoda) i Sanitat posa en funcionament una aplicació per a demanar cita en línia si es tenen símptomes de Covid-19. Vorem després els governs per on retallen per fer front a una despesa tan extraordinària...
I, si l’aforisme de Joan Fuster diu que de nit la barba continua creixent, a Otos  ho vegem amb la casa del Fideuero que continua assolant-se i han hagut de tallar el carrer i tot.


Com a fets més amables, esta nit estem convidats a encendre un ciri a la finestra de casa per dos motius bastant diferents: per celebrar la Vigília Pasqual i per recordar l'assassinat de Guillem Agulló. A més, el Forn de Regina ens ha enviat este vídeo que mostra com es coïen les mones que demà ens menjarem. I a més, en col·laboració amb l'Ajuntament, n'han regalat una a cada xiquet i xiqueta per a que puguen berenar els pobres tancadets a casa i així celebrar la Pasqua. 


  

-------------------------------------------------------------

10 d'abril, 28é dia de confinament


La Setmana Santa és una de les celebracions que més ha canviat en la societat actual: de ser uns dies tristos i d’abstinència abans de la gran festa del Diumenge de Resurrecció a tractar-se d’un pont festiu amb abundants dinars i excursions siga indistintament el Divendres Sant o el segon dia de Pasqua, que més dóna! Esta transformació està causada en primer lloc per la progressiva pèrdua de religiositat i de cultura tradicional –en ocasions fomentada pels anacronismes de la mateixa Església- i també provocada pel canvi cap a uns valors que refugen dels actes seriosos i sacrificats i promouen els que satisfan plaers immediats i amb pocs esforços, d’ahí la dificultat creixent que trobem en moltes persones per organitzar coses per senzilles que siguen. És el que anomenen societat líquida i, en ella, serà ben difícil que el Via Crucis de 2021 estiga ple d’assistents. Però este canvi, a més d'una menor cohesió social i de força territorial com es veu a Occident, comporta també la pèrdua d’un grandiós patrimoni tant material (edificis històrics o obres d'art) com immaterial (gastronomia, música o indumentària) que, en cas d’arribar a temps de recuperar-lo, el seu destí serà majoritàriament la seua conservació en un arxiu o museu ben poc visitat i valorat per la majoria de les persones. Tot i que no podem caure en el pessimisme ja que hi ha honroses excepcions de recuperació, com el Silenci d'Ontinyet, i també  l’adaptació d’alguns  actes per combinar la part seriosa amb un berenar final i així aconseguir més participació.

Otos. Divendres Sant de 2011

Entrats en el tema del patrimoni immaterial, el Divendres Sant  a Otos cal destacar la vàlua de les peces musicals que es canten –hui en dia simplificades- pel cor sense acompanyament musical durant el matí en el Via Crucis i de vesprada els motets de la processó i la salve Dolorosa final. Entre totes les peces cal destacar el cant de les 14 estacions amb la música a 4 veus composada pel mestre de capella bocairentí Juan Bautista Pastor

Cor parroquial, 2004

-------------------------------------------------------------

9 d'abril, 27é dia de confinament

Dijous Sant tradicionalment ha sigut el dia d'ensenyar coses un tant secretes i misterioses com a saber medir. El component psicològic és molt important en la medicina i alguns efectes de la química actual abans s’aconseguien utilitzant remeis naturals. I un clar exemple el tenim en les indigestions o problemes estomacals, per als quals encara hi ha persones sabedores de la fòrmula que medixen al malalt amb una cinta o mocador de 3 braçades de longitud que, misteriosament, s’expandeixen o acurten segons el lloc del cos on es troba la parà. Ací li diguem medir i en altres llocs passar l’enfit o la cinta, però ja sabeu que esta pràctica diuen que només es pot ensenyar hui, és a dir el Dijous Sant, i si es deprén un altre dia la persona que ho realitze no serà efectiva.  



📢⛪ Comunicat del nostre Rector D. Ender Reyes:  Enviat a través del ban
Ave María Purísima.
Un saludo especial nuevamente de vuestro Párroco D Ender Reyes, a toda la comunidad de Otos. Parroquia Inmaculada Concepción, Hermanos; Hoy iniciamos el centro de la Semana Santa, Y tenemos la oportunidad de vivir el triduo Pascual que inicia hoy, al ocaso de la tarde; con la institución de la Eucaristía, y el mandamiento del amor, “Amaos unos a otros como yo os he amado” El jueves Santo, día en que Jesús instituyo el Sacramento del Orden Sacerdotal, se celebra el día del sacerdote, Oremos también por los sacerdotes de nuestras comunidades, y muy especialmente por los hijos sacerdotes de este pueblo Juan Antonio, y Benjamín, y por mi sacerdocio. El viernes tendremos la Pasión y Muerte de Nuestro Señor Jesucristo, recordad a tantos hermanos que sufren hoy por el Coronavirus y también por los que sufren de la tibieza de la Fe, saber llevar la cruz de la redención. Y el sábado la Vigilia de la Resurrección de nuestro Señor Jesucristo, “si Cristo no hubiese resucitado vana seria nuestra fe”. Al igual invito para el día sábado a las 20 00 Horas, a encender una vela en la ventana o balcón de vuestras viviendas. Como símbolo de que estamos dispuesto a cambiar y dejar que Jesús resucitado haga su obra en nuestro pueblo en España y en todo el Mundo, evitando la peor enfermedad de todas, inclusive del coronavirus; la indiferencia humana y religiosa.. De manera os deseo unas Felices y precavidas Pascuas de Resurrección. Aleluya, Aleluya, saldremos de esta pandemia con la ayuda de Dios y de la Santísima Virgen María bajo la advocación de Nuestra Señora de la Inmaculada Concepción. Nuestra bendición y mi oración queridas familias de Otos. Ave María Purísima. 


Per desdramatitzar la situació adjuntem esta imatge divulgada per les xarxes socials que combina l'humor amb l'art. Ja que, de ser hui el Sant Sopar, la policia havera multat per incomplir el confinament.



Recordem que l'Ajuntament actualitza la informació a través del ban -per megafonia i whatsapp- i al compte de facebook Viure a Otos.
------------------------------------------------------------

8 d'abril, 26é dia de confinament

La nit del 7 al 8 d'abril hem vist la primera lluna de primavera, la que assenyala que estem en Pasqua  i que per la seua major grandària i brillantor rosàcia l’anomenen “superlluna de sang, rosada i pasqual”.


La lluna d'abril al Benicadell. Imatge de Biodivers Carrícola















Però, com determina la lluna plena quan és la Pasqua? I, per què esta festa puja i baixa en el calendari? Per conéixer-ho millor, reproduïm un fragment de l'explicació que dóna Joan Olivares:



"Al Concili de l'any 325 (...) s’hi determinà que la pasqua cristiana seria el primer diumenge després de la primera lluna plena de la primavera. El començament de la primavera s’establia, de manera arbitrària, en el dia 21 de març. De tal manera que, passat aquest dia, calia esperar que la lluna assolira el ple. El diumenge següent seria pasqua, tret que aquest mateix dia 21 hi haguera lluna plena. En aquest cas caldria esperar al diumenge següent.“

Otos. Imatge de Daniel Alfonso
I, parlant de la celebració, l'Ajuntament ha proposat que els veïns compartim des de casa el berenar del Diumenge i Dilluns de Pasqua. I abans, caldrà que assatgem la cançó de la Tarara...

foto de Viure a  Otos.

Si el dia 4 d'abril publicàvem el vídeo que han gravat els alumnes del CRA Castell de Carbonera, tot seguit es troba el que prèviament van gravar els seus mestres per recordar als xiquets i xiquetes que els troben a faltar:



I, encara que a tots ens dol la situació i el confinament, seguim la mateixa petició que arriba des de Bocairent per evitar la propagació del coronavirus:

foto de Curro Blasco Vañó.
-------------------------------------------------------------

7 d'abril, 25é dia de confinament

El matí de Dimarts Sant se celebra a Otos un acte molt especial, parlem de la salpassa, ací anomenat sarpassa. A continuació trobareu dos imatges de fa uns anyets en les que es veu quan els xiquets, colpejant els seus martells i fent molt de soroll, van avisant de l'arribada del rector que beneix les cases. Per conéixer millor l'acte punxeu i llegiu l'article.


Salpassa de 2008.


























A més, el 7 d'abril és el Dia de la Salut Pública, tan necessària sempre i especialment en el temps que estem vivint. Un dret i una inversió que cal defendre ara i quan passem esta situació.





















-------------------------------------------------------------

6 d'abril, 24é dia de confinament


El nostre veí José Enrique Úbeda ens convida a participar hui en el Dia de l'Esport:


Aquest dilluns és el Dia Internacional de l’Esport pel Desenvolupament i la Pau.
Aquest dia se celebra en aquesta data en homenatge a la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna, el 6 d’abril de 1896, a Atenes.

L’objectiu és aprofitar el potencial de l’esport en la creació d’un entorn de tolerància i comprensió que ajudi a promoure la pau i el desenvolupament, facilitant així la consecució de grans metes.

L’Esport pot promoure la cooperació, la solidaritat, la tolerància, la comprensió, la inclusió social i la salut en el pla local, nacional i internacional. Els seus valors intrínsecs com el treball en equip, la justícia, la disciplina, el respecte per l’adversari i les regles del joc són entesos per tot el món i es poden aprofitar en l’avenç de la solidaritat, la cohesió social i la convivència pacífica.


Aprofitant aquesta data la Generalitat, des de fa uns anys, promou el Dia de l'Esport als col·legis.

Enguany participarem des de casa PER LLUITAR TAMBÉ CONTRA EL SEDENTARISME !!

ANIMEU-SE i PARTICIPEU !!

De vesprada es podrà participar també d'un taller de nutrició i entrenament funcional en el perfil d'Instagram @edemuniversitarios


@comunitatesport

foto de Jose Atletisme. 

-----------------------------------------------------------

5 d'abril, 23é dia de confinament

Des del Govern han anunciat que preveuen allargar 2 setmanes més el confinament, curiosament fins el 25 d'abril, tot i que a partir de Pasqua s'alleugiran algunes restriccions. Pareix que estem a la fase alta de la corva de contagiats i que  millorarà progressivament la situació, de forma que es veu un poc de llum al final del túnel, que així siga, encara les estadístiques sempre són números molt relatius.

Però hui és el Diumenge de Rams i qui no estrena no té mans. Encara que tradicionalment era el dia d'estrenar la roba d'entretemps, enguany algú ho farà amb un pijama o pantalons d'estar per casa. No obstant, adjunte un parell de fotografies de la celebració de l'any 2018 a Otos.


























------------------------------------------------------------

4 d'abril, 22é dia de confinament

Són moltes les iniciatives audiovisuals que s'estan realitzant estos dies per connectar persones d'un mateix col·lectiu però que el confinament les obliga a estar separades físicament. Tenim els exemples dels músics valencians el dia de Sant Josep o les múltiples versions realitzades de la cançó Resistiré fins convertir-la en tot un símbol de superació. I entre ells cal destacar el vídeo que han gravat els xiquets i les xiquetes de la nostra escola amb l'ajuda inestimable dels seus pares i que li donen, des de la inocència de la infantesa, una visió més alegre a la situació que estem vivint.

Punxa ací per vore el vídeo.  CRA Castell de Carbonera.



I en el mateix sentit, l'Ajuntament d'Otos, per fer més amena i participativa una Pasqua tan casolana, ha llançat esta iniciativa per compartir les activitats que la gent farà durant els pròxims dies festius.


📣Vos proposem un concurs de dibuixos on tots els participants tenen premi 🏅Envia'ns un dibuix sobre les teues pasqües a casa i quan passe tot, farem una exposició amb ells 🎨Menuts i grans, podeu participar tots, ANIMEU-VOS‼️

Podeu enviar-los al correu o al whatsapp de l'Ajuntament que apareix al cartell 📲📧



foto de Viure a  Otos.


A més, cal destacar i agrair el gran treball de la Unió de Llauradors i Ramaders i de tot el sector primari per abastir els consumidors de productes frescos i de proximitat, així com el gran paper en la desinfecció dels nostres carrers amb el seu esforç i tractors.

















--------------------------------------------------------------

3 d'abril, 21é dia de confinament

Hui és Divendres de Dolors i molts són els dolors que estos dies conviuen entre nosaltres. En primer lloc el dels difunts i malalts causats pel COVID-19, però també el del bar Paradís i Ca les Senyoretes que no podran obrir en estos dies de temporada alta com tots els altres bars, restaurants i hotels. I este dolor porta al de totes les persones que han sofrit un ERTO a les seues empreses i no saben quan tornaran a treballar ni en quines condicions. I també dolor pateixen tots els xiquets i majorets que esperaven uns dies de vacances per Pasqua i es quedaran tancadets a casa sense visitar a familiars, amics o realitzar viatges ben interessants.
Però a Otos, a més, hui és la festa de la Mare de Déu de l'ermita i també tindran dolor aquelles persones que no poden participar ni esta ni altres celebracions. I, si ens remuntem en el temps, sembla que a esta imatge s'aclamaven els antics otosins per demanar-li ajuda per combatre epidèmies i altres desastres quan la medicina estava poc desenvolupada i els nostres avantpassats només podien recórrer a la fe i l'esperança per lliurar-se del desastre i continuar vivint. Estes són les paraules que va escriure Terencio Seguí l'any 1916 en l'èpíleg del seu llibre:

"Que sirva [este libro] de recompensa para nuestros antepasados, cómo gratitud á las sanas costumbres (...) invocando la protección de la Santísima Virgen de los Dolores, que con tanta devoción veneramos en nuestra pintoresca Ermita, á la que siempre hemos aclamado en las epidemias, calamidades y tribulaciones en los azares de nuestra vida hemos encontrado su poderoso consuelo."



Punxant en l'enllaç trobareu informació sobre el patrimoni de l'ermita d'Otos.


Hui ha publicat Levante-emv una notícia-reportatge sobre la figura de Simón Copoví:
Simón Copoví: un cooperativista de raça entre dos pobles
02.04.2020 | 22:37
Simón Copoví no entrava a priori en el perfil del que es coneix com a població de risc. El gerent de la cooperativa agroalimentària de Llutxent-Otos tenia 54 anys i molts plans per davant quan la infecció respiratòria provocada pel coronavirus es va portar la seua vida per davant, dilluns passat. La seua inesperada defunció ha unit en el dolor als 2.800 habitants dels dos pobles de la Vall d'Albaida que primer ho van adoptar com un veí més i que ara li preparen un homenatge per a quan l'amenaça de la «bestiola» desaparega de l'horitzó. «Ha sigut tot molt ràpid. Quan ens van donar la notícia no ens ho créiem», lamenta encara consternat un dels integrants de la junta de la cooperativa on Copoví, agricultor de raça, havia bolcat tots els seus esforços des de 1994 per a situar l'entitat com una de les més capdavanteres de la comarca.«Ha sigut una pèrdua irreparable en el personal i en el professional per la seua trajectòria cooperativa», exposa Juanjo, que va tindre el «plaer» de treballar amb ell molt anys. «Puc dir que era una gran persona, treballador incansable i fidel servidor de la cooperativa i dels seus socis». Divertit, jovial, afable i treballador. Són epítets utilitzats habitualment quan algú mor, però en el cas de Simón s'ajustaven fefaentment a la realitat. Va nàixer a la Pobla Llarga, però vivia en Otos, a pocs passos de la cooperativa, al costat de la seua dona Reme i la seua filla Ariadna, que toca en la banda de música del poble. Quan es va mudar a la comarca, no li va costar molt guanyar-se l'afecte dels vilatans. Es va integrar ràpidament en el teixit social: formava part de la Filà Raboses de Llutxent i era tota una institució en les festes de Moros i Cristians d'esta localitat.L'estima que se li professava més enllà de les fronteres de la Vall d'Albaida s'ha demostrat en els últims dies amb la infinitat de missatges de condolences que han poblat les xarxes socials davant la impotència dels qui lamenten no haver pogut acomiadar-se d'ell ni expressar el seu condol en persona a la família. Els Ajuntaments de Llutxent i Otos li han rendit sentides paraules i han anunciat el duel i un futur reconeixement. El pesar ho expressa a la perfecció la que va ser alcaldessa de Llutxent durant 12 anys, Jeanette Segarra.«Ha sigut una notícia difícil de digerir. Simón és una persona volguda i tots estem passant ràbia i impotència. Açò passarà, però està sent molt dur. On estiga segur que serà volgut». També l'operadora hortofructícola Anecoop ha dedicat a Copoví una emotiva carta de comiat. «Era un home de consens i portava l'esperit cooperatiu en les seues venes. Ho demostrava contínuament en la seua activitat diària».

------------------------------------------------------------

2 d'abril, 20é dia de confinament

Tancats a casa, els dies de confinament són monòtons i avorrits, tot i que si acompanyen les ganes sempre hi ha moltes coses per fer. Amb tot, les noves tecnologies s'han convertit en un aliat de primera necessitat per informar-se, per teletreballar, per comunicar-se amb familiars i amics o, senzillament, per passar el temps. El problema ve quan ens saturen de missatges simplistes que tracten d'explicar el problema del coronavirus o un altre, habitualment tirant-li la culpa al govern de torn, fent certes conspiracions de possibles causes o aportant solucions tan miraculoses com irreals, acusant d'insolidaris als col·lectius que ideològicament no opinen com tu, utilitzant imatges d'altres llocs i situacions amb la pretensió d'enganyar al receptor i portar-lo al seu interessat terreny, etc. I sovint el nostre impuls ens porta a reenviar eixa informació tòxica sense reflexionar-la ni confirmar-la prèviament. Trobem molts exemples: els més conservadors culpabilitzen al Govern Central d'inoperant, els més progressistes a l'Església de no contribuir en absolut a ajudar als més necessitats, uns aplaudeixen les donacions de l'empresari Amancio Ortega i altres l'acusen de fer caritat mentre no paga tots els impostos que li pertoquen. Cal rascar i mirar amb perspectiva les coses i també pensar que a bou passat tots són toreros!

Les xarxes socials estan repletes de perfils falsos i malintencionats que generen informacions sesgades i manipulades -ara conegudes com a fake news- però senzilles per captar fàcilment l'atenció i sovint recorrent a l'insult, les quals directament es dirigeixen a un públic amb un perfil ideològic concret i des d'allí es van reenviant i difonent amb rapidesa. Arribats a este punt hem de pensar que tots i totes hem contribuit en algun moment a fomentar esta situació. I hem de pensar que estos missatges simplistes han ajudat a molts presidents del govern demagogs i poc fiables a accedir al poder i així governar territoris importants amb un un criteri poc científic i raonable. Al final, tots tenim la nostra responsabilitat!

Com detectar una notícia falsa o 'fake news'?



-------------------------------------------------------------

1 d'abril, 19é dia de confinament

Iniciem el mes d'abril reproduint la reflexió que va escriure fa uns dies el nostre vei l'escriptor Joan Olivares:
Aquesta reclusió forçosa ens fa plantejar-nos la importància relativa de les coses. Aquell cotxe que em feia tanta il•lusió, aquell cap de setmana fantàstic, aquelles presses innecessàries, aquelles enrabiades per no res, aquelles paraules que hauria d’haver dit, aquelles altres que hauria d’haver callat.... algunes coses petites han cobrat de sobte una dimensió descomunal, i d’altres que ens semblaven grosses s’han empetitit fins a la insignificància.


-------------------------------------------------------------


31 de març, 18é dia de confinament

Com no podia ser d'una altra forma, hui des del confinament domèstic el pensament col·lectiu del  poble d'Otos, marcat per la consternació, s'ha centrat en la defunció del veí Simón Copoví, qui ha sigut soterrat en la més absoluta intimitat.

Com a forma de record i homenatge seguint les ordres sanitàries, des del ban s'ha informat que:
Es convida a tots els veïns a encendre un ciri a la porta de casa, esta nit a les 21 hores, en record del nostre veí i amic Simón que ens va deixar ahir. 


BUENAS NOTICIAS. Comentario diario al evangelio del día

------------------------------------------------------------

30 de març, 17é dia de confinament

Ha tornat l'hivern com fred ha quedat l'ambient d'Otos. La mala notícia que tots temíem que algun dia arribara s'ha fet present i un veí nostre ha sigut víctima del coronavirus. La quantitat de morts que anuncien els mitjans cada dia, considerats per nosaltres d'una forma més llunyana i impersonal, hui s'ha fet ben pròxima i palpable amb el decés de Simón Copoví, natural de la Pobla Llarga, veí d'Otos i gerent de la Cooperativa del Camp de  Llutxent-Otos. Una persona jove, activa fins el final i que es feia amb tots, a més de comptar amb una família i un treball ben coneguts, hui sense esperar-ho i amb rapidesa s'ha convertit per a molts de nosaltres en la primera víctima de la pandèmia que ens toca de ben a prop.

I, desgraciadament, el dolor és triple. En primer lloc per la pèrdua irreparable de la seua persona en estes insòlites circumstàncies. Però també resulta dolorosa la impossibilitat de despedir-lo públicament en un enterro amb l'acompanyament dels seus familiars, amics, veïns i tots els que el coneixíem. I, finalment, el temor de totes les persones que li han estat  més pròximes últimament a un possible contagi de tan nefasta malaltia que tots esperem que puga ser ràpidament controlada.
Simón, descansa en pau i molts ànims per a tota la seua família.

Comunicat de l'Ajuntament d'Otos:
Hui el poble d’Otos està de dol. La notícia ens ha deixat sense paraules. Ha faltat Simón. Un otosí d’adopció que s’ha sabut guanyar, durant tots els anys que ha viscut amb nosaltres, l’estima i el respecte de tot el poble.
L’ajuntament i el poble d’Otos acompanyem en el sentiment la seua família, els seus amics i els seus companys de treball. Els seus companys d’esmorzar, els seus companys de futbol...
No t’oblidarem mai, Simón, i si ara no et podem retre l’homenatge i el comiat que mereixes, esperem poder-te’l fer ben prompte, quan vencem aquesta terrible pesta que ens ha deixat sense tu.
Descansa en pau.

foto de Juanjo Climent Prats.
Imatge de Juanjo Climent
Comunicat de l'Ajuntament de Llutxent, municipi on treballava:

Aquesta vesprada no publicarem les activitats que cada dia vos oferim, perquè avuí és un dia trist per a Llutxent. Avuí ens ha deixat SIMÓN. Una persona estimada per tot el poble. És la primera persona coneguda que hem vist partir per culpa d'aquest maleït virus. S'ha emportat un home afable, comprensiu, educat i eficient que ha sabut guanyar-se l'estima i el respecte de tot el poble.

I és que Simón formava part del nostre poble. Persona implicada també en el món fester. Component de la filà Raboses, representava tota una institució en les nostres festes de moros i cristians.

Avuí a Llutxent estem de dol. En nom de tot el poble, volem expressar el nostre condol a la família i manifestar la nostra tristor encara més si cap, perquè no podrem anar a acomiadar-te Simón, però al nostre cor perdurarà el teu record com una persona que ho ha donat tot per la Cooperativa i per Llutxent

Ànims a la família!

La teua pèrdua no ha de ser debades.

Tots junts hem d'agafar el compromís de lluitar amb totes les nostres forces per aconseguir eixir prompte d'aquest malson.

Fem una crida responsable a tota la població. Protegim-nos nosaltres i protegim els demés.

JUNTS PODEM PARAR EL VIRUS.

JUNTS EIXIREM D'AQUESTA.

Fins sempre SIMÓN. Gràcies per tot el que has fet per Llutxent. Ocupes un lloc d'honor a la Cooperativa i als nostres cors.


QUE LA TERRA ET SIGA LLEU.

DESCANSA EN PAU.

taronger Instagram posts - Gramho.com

La notícia a Levante-emv: Luto en Llutxent por la muerte por coronavirus del gerente de la cooperativa.

La notícia a Vilaweb Ontinyent: Llutxent i Otos de dol per la mort del gerent de la Cooperativa del Camp per la Covid-19


------------------------------------------------------------

29 de març, 16é dia de confinament

Hui diumenge ha eixit un sol radiant, però és el dia que s'ha allargat l'estat d'alarma reforçat (únicament treballaran els sectors essencials durant els pròxims 15 dies) i hem canviat a l'hora d'estiu amb unes vesprades que seran més llargues. Un fet que possiblement ens dificultarà més l'obligació de quedar-nos a casa.
Amb tot, més enllà de les males notícies sobre l'evolució del coronavirus que ens transmeten cada dia els mitjans de comunicació i de mostrar la nostra solidaritat, hui cal destacar les celebracions que han estat ajornades o desdibuixades per la pandèmia. A més de la Setmana Santa i Pasqua que seran a porta tancada o de les comunions que es traslladen a setembre, molts altres actes locals (les Falles, els Moros i Cristians d'Alcoi o d'Agullent, etc) han canviat de data amb la conseqüènt pèrdua de valor i la dificultat després per trobar-los lloc al calendari. Entre totes estes celebracions destaquem el 30 aniversari de les Ames de Casa la Raboseta d'Otos. Una associació que el passat divendres 27 de març va complir 3 dècades de vida i que hui mateix tenia previst celebrar-ho, amb molta il·lusió, compartint un gran dinar.

foto de Viure a  Otos.

Entre tots els actes programats, solament van poder realitzar els de la primera setmana, amb la marxa fins al rellotge del llavador dedicat a la dona treballadora i l'assistència a la manifestació del 8M. Esperem que puguen rependre les celebracions i totes les seues activitats més endavant i amb la mateixa il·lusió.

foto de Viure a  Otos.

--------------------------------------------------------------

28 de març, 15é dia de confinament


“Des de fa algunes setmanes sembla que tot s'ha enfosquit. Denses tenebres han cobert les nostres places, carrers i ciutats; s'han anat apoderant de les nostres vides omplint-ho tot d'un silenci que ensordeix i un buit desolador que paralitza tot al seu pas: es palpita en l'aire, se sent en els gestos, ho diuen les mirades. Ens trobem espantats i perduts. (...) Ens vam donar compte que estàvem en la mateixa barca, tots fràgils i desorientats; però, al mateix temps, importants i necessaris, tots cridats a remar junts, tots necessitats de confortar-nos mútuament. En aquesta barca, estem tots. (...)

La tempestat desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquestes falses i supèrflues seguretats amb les quals havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats. Ens mostra com havíem deixat adormit i abandonat el que alimenta, sosté i dóna força a la nostra vida i a la nostra comunitat.
Amb la tempestat, va caure el maquillatge d'aquests estereotips amb els quals disfressàvem els nostres egos sempre pretensiosos de voler aparentar; i va deixar al descobert, una vegada més, aquesta (beneïda) pertinença comuna de la qual no podem ni volem evadir-nos; aquesta pertinença de germans.”






Aquestes colpidores paraules del Papa Francesc, siguem creients o ateus, van ressonar anit enmig d'una plaça de Sant Pere insòlitament buida. La columnata de Bernini va assistir a un acte històric en el que el Pontífex va pronunciar unes paraules (ací les podeu llegir completes) que a tots ens resulten ara familiars quan parlen del silenci que ensordeix els nostres carrers i ho paralitza tot al seu pas. Però algun dia, esperem que siga més prompte que tard, parlarem de la pandèmia en passat i recordarem tot allò que ara estem vivint. 




Hui s'ha programat a les 18 hores un aplaudiment per a totes les xiquetes i xiquets que estan aguantat el confinament a casa amb molta força, just el dia que n'anava a celebrar la gran festa de la Trobada d'Escoles en Valencià a Benigànim i que, en principi, s'ha ajornat al dia 6 de juny. 





-------------------------------------------------------------

27 de març, 14é dia de confinament

Si ahir parlàvem dels menuts de la casa, hui ens referim als més majors. A més de tractar-se del col·lectiu més vulnerable enfront del coronavirus, també solen ser l'objectiu d'estafes per part d'espavilats amb pocs escrúpols que volen aprofitar-se de la confiança de la gent gran o de la seua debilitat física per traure beneficis. En este sentit, s'ha enviat un ban públic per advertir, no només a la gent gran sinó a tota la població, que cal extremar les precaucions:

📢👮🏻‍♀️👮🏼💸Es comunica a tots els veïns que vagen en precaució perquè ens han informat que hi ha una banda d'estafadors que es dedica a anar per les cases diguen que són voluntaris de la Creu Roja o d'altra associació o que són personal sanitari i que s'ofereixen a fer un test ràpid per a comprovar si tens coronavirus. Una vegada dins de la casa aprofiten per a furtar o per a demanar diners per a pagar el test fals.
També ens han comunicat una altra estafa que consisteix que t'ofereixen desinfectar-te el matalàs a canvi d'una quantitat de diners que has de pagar al moment.

A més, hi ha estafes electròniques per tal d'accedir al compte corrent de les víctimes a través de correus electrònics o de missatges per les xarxes socials que aparenten credibilitat però són falsos.

La Guàrdia Civil adverteix d'una estafa per WhatsApp que dóna ...

A aquest altre ban s'inclouen diversos àudios (ací no apareixen), entre ells el del metge local Rafael Pla, amb indicacions sobre l'ús responsable del centre de salut i la necessitat de cridar abans per si es pot fer la consulta per via telefònica i no presencial. A  més, l'Ajuntament facilita mascaretes a aquelles persones que les necessiten però no disposen d'ells.

🏥 Els nostres sanitaris ens envien informació i ens donen les gràcies per la nostra responsabilitat davant d’aquesta situació. 
Escolta’ls‼️
#QuedatACasa



Crida l'atenció viscuda hui, més que pel fet mateix sí pel seu procediment, quan un pobre indigent ha estat pel poble i han vingut a per ell la Guàrdia Civil per identificar-lo i una ambulància per traslladar-lo per si es tractava d'una persona infectada.


----------------------------------------------------------

26 de març, 13é dia de confinament

Després de molts dies amb pluja i fred (i més si ho comparem amb la calor que va fer a febrer), el sol ha eixit tímidament i ha permés, almenys, eixir als patis i terrats. No obstant, un dels col·lectius que més estan patint el confinament és el dels joves per dos motius. En primer lloc per allò de que carn que creix no pot estar quieta i també perquè ara les classes no són presencials a l'escola i han de teletreballar des de casa amb tots els canvis que comporta. En este sentit compartim en primer lloc la informació que facilita la Conselleria d'Educació i també unes recomanacions que ens arriben des de Quatretonda. Però no tot s'ensenya als llibres i a internet, de fet ara és un bon moment per conversar més la família, aprofundir en l'hàbit de la lectura i també per aprendre altres habilitats com poden ser cuinar o fer treballets de manteniment per casa.


foto de Ajuntament de Quatretonda.

-------------------------------------------------------------

25 de març, 12é dia de confinament

La crisi dels COVID-19 ens ha obligat a tots a canviar els nostres hàbits de comportament i valorar les coses d'una manera menys materialista. A més, ha despertat l'esperit solidari per ajudar a les persones més necessitades pel seu estat de salut, econòmic o a causa de la seua avançada edat. En este sentit, Cristina Alfonso explica molt bé la gran tasca  que s'està realitzant a Otos:

Resultat d'imatges per a "solidaritat"

MOVIMENT SOLIDARI A OTOS "TOT ANIRÀ BÉ".



El passat 18 de març, vespra de Sant Josep, el nostre alcalde Mario Mira ens va fer saber a diferents col.lectius que l'Ajuntament feia uns dies que havia oferit un servei per  tal d'ajudar a les persones majors que ho necessitaren davant la situació excepcional ocasionada pel Coronavirus.

Un treballador o treballadora els faria les compres d'aliments o medicaments, però sols podia ser de matí pel seu horari de treball. La resposta va ser immediata i dotze persones, encapçalades per Mario, es van presentar voluntàries per al que féra falta i així vam iniciar el grup de voluntaris "Tot Anirà Bé" i férem un grup de whatsapp de contacte. Eixe mateix dia vam preparar una llista de veïns majors de 75 anys i una carta per informar-los de que davant la conveniència de no eixir de casa, ens avisaren en cas de necessitar la nostra ajuda, per fer compres a les tendes d'alimentació i a la farmàcia, o també per traure el fem.
Es va repartir l'escrit casa per casa parlant personalment amb ells i l'endemà ja vam començar a  donar l'assistència. També vam decidir col.laborar amb l'Ajuntament per a desinfectar tots els carrers del poble, ja que dins del grup tenim a tres veïns que disposen de tractor amb turbo. Hem publicat unes recomanacions importants per a protegir als nostres majors i al veïnat en general.
En estos difícils moments és molt important que ens ajudem els uns als altres. Als pobles ja ho fem sempre, és la nostra forma de ser, ningú està asoles a un poble.


Si vols participar com a voluntari, posa't en contacte amb nosaltres!!!!!


> El voluntariat d'Otos és notícia a Vilaweb Ontinyent.

---------------------------------------------------------------

24 de març, 11é dia de confinament

La Generalitat Valenciana ha unificat la informació sobre la pandèmia a una pàgina web mentre la quantitat d'infectats i de morts continua augmentat, però també la de persones recuperades com un raig d'esperança entre tanta incertesa.

Resultat d'imatges per a "infocoronavirus.gva"

Correus anuncia que han reduit el servei per tal d'exposar menys als seus treballadors. De forma que esta setmana només repartiran el dijous 26.
També les consultes del metge i ATS seran només dilluns, dimecres i divendres.


Com que el temps a casa s'allarga i l'oratge ens ha retornat a l'hivern amb pluja i fred, proposem vore el capítol d'anit del programa Trau la llengua en el que apareixen els nostres veïns Lídia, Encarna i Damià.


------------------------------------------------------------

23 de març, 10é dia de confinament

Hui dilluns iniciem la segona setmana sencera de confinament, tot i que ahir el President del Govern va anunciar que el Parlament l'allargarà (en principi) 2 setmanes més fins l'11 d'abril. De forma que celebrarem Pasqua a casa. Afortunadament anuncien que les dràstiques mesures de confinament estan donant bons resultats i s'està suavitzant la corva d'infectats que satura la capacitat sanitària.

La veïna del Carrenou Mercé Lloret Llopis ens ha fet arribar aquest text i l'acompanya amb una imatge del corral o pati de la seua vivenda, un espai que tots valorem i freqüentem molt estos dies a les nostres cases:

VISTES FINESTRERES: El corral
Al Carrenou, els veïns de cal Flare, una casa estreta i llarga com una llenca, darrerament, hem fet obres de rehabilitació que, a banda de les millores que tots demanem, hui en dia, a qualsevol casa, hem millorat les finestres: més grans i millor aïllades. Sincerament valore més una casa per les vistes que ofereix que pels metres habitables. I cada finestra de la casa, encara que done al mateix paisatge, ponent o llevant, enquadra, segons el punt de mira, una escena diferent. 
Aquests dies difícils, de confinament, pels quals tots hem de passar, em ve al cap la vista que cada matí ens ofereix la llimera del corral. Després de l’obra sembla haver quedat embotida entre les mitjaneres. El ramatge busca el sol, però el pes de les llimes fa que s’escampe cap als murs com un paraigües. He aprofitat l’ombratge que fa per a les plantes que, amorosament, acubilla com una marota.


Al migdia les campanes han fet la senyal de dona amb dos drangs i tots hem pensat que li havia arribat el descans a la tia Dolores la d'Heliodoro. La dona més major del poble ha demostrat fortalesa fins el final i, després de 10 dies pràcticament sense menjar, ha esgotat les seues forces en un moment molt complicat a causa del coronavirus.
Per tant, i davant la impossibilitat d'assistir al seu enterro més enllà de la seua família estricta, els veïns del Carrenou (on des de feia anys encenia la foguera de Sant Antoni) han tingut el bonic gest de susbtituir l'aplaudiment que homenatja els sanitaris cada dia a les 20 hores per l'encesa d'un ciri a la porta de casa com a record de Dolores Expósito.

Al següent vídeo, a partir del minut 21, podem vore l'entrevista que li van realitzar per al documental "L'any deu. L'emigració de la Vall d'Albaida a l'Argentina".


L'Ajuntament ha publicat el següent ban:

Huí ha faltat Dolores Expósito. La tia Dolores del Carrenou era la persona més vella del poble i una de les més estimades. El seu bon humor ens ha de servir d' exemple i de guia en estos moments tan difícils. L' Ajuntament d' Otos i tot el poble, lamentem profundament la seua mort i acompanyem en el sentiment la seua família.
Descanse en pau, tia Dolores. Trobarem a faltar el seu somriure.

També podem escoltar la seua interessant joventut al vídeo La vida d'Otos al segle XX

foto de Viure a  Otos.

---------------------------------------------------------------

22 de març, 9é dia de confinament

Un membre de la Unió Musical La Raboseta ens ha enviat aquest bonic missatge dirigit a tota la Banda d'Otos i a tot el públic que gaudeix de les seues actuacions :

CONFINAMENT MUSICAL

La Banda és un espai on poder trobar-te cada dissabte amb gent que si no fos així no veuries mai, i segurament no parlaries. Tot quedaria en una educada salutació en creuar-se pel carrer. Però, no és així, la banda aconsegueix posar en contacte a diferents generacions i allí es creen coses difícils d’explicar, perquè s’han de viure.
Els trobe a faltar, a les meues companyes i als meus companys, anar al local de la banda i deixar les preocupacions a un costat, per a poder concentrar-te en la partitura que tens davant i que entre totes i tots fem que tinga sentit.
Durant aquesta setmana, han passat coses molt boniques i la música sempre ha estat pel mig. Propostes que comparteixes i de seguida tens una resposta positiva, cançons que sonen a altres balcons i et trauen un somriure o simplement missatges al grup que fan que estem més connectats que mai.

Gràcies Banda, som una pinya!

#FestivalDelsBalcons Font: Unió Musical La Raboseta

A més, podem vore el vídeo que han realitzat i en el que interpreta cada músic des de sa casa la famosa cançó Visca la vida del grup britànic Coldplay:

Els nostres músics no paren!! Hem montat este video aquests últims dies com a forma d'aïllar-se front els problemes actuals. Esperem que vos agrade!!




---------------------------------------------------------------------

21 de març, 8é dia de confinament

Després d'una setmana tancats a casa seguint les indicacions sanitàries i amb els mitjans de comunicació informant la pandèmia, els ànims comencen a decaure en moltes persones. Per enfrontar la situació cal aplicar la imaginació i utilitzar el temps fent coses profitoses i que ens allunyen d'una visió catastrofista. En este sentit, he obert el blog a la participació de tots aquells que vulguen publicar algun dibuix, vídeo imatge o text que tracten del coronavirus des d'Otos i pensant en el nostre poble si estem lluny d'ell. Ah, i que no siga ofensiu. Cal enviar-ho per correu a daniprofgeo@gmail.com
Clara Olivares ens ha enviat un vídeo amb el taller de mascaretes sanitàries que està realitzant a casa amb la gran ajuda dels seus fills i nebots. Endavant amb les iniciatives solidàries!


A més, Cèlia Blanquer ens mostra el disseny del cartell que penja del seu balcó.



---------------------------------------------------------------------

20 de març, 7é dia de confinament.

La primavera ha començat trista i humida. Mentre, la majoria de la gent va assumint el canvi d'hàbits de vida per estar tancats a casa teletreballant, fent tasques domèstiques farragoses que estaven aparcades o bé pensant en com anirà el seu treball una vegada superada esta situació tan estranya. Una altra opció és mirar la televisió i seguir les xarxes socials, però el coronavirus capta tota l'atenció amb informacions desalentadores i nombrosos missatges falsos que es continuen reenviant fàcilment des del mòbil personal resulten bastant negatius.
Hui, des de l'Ajuntament s'ha informat de xarxa solidària creada per a l'ajuda als majors que estan impedits o que podent és desaconsellable que isquen de casa per realitzar compres o tirar el fem.

També s'han desinfectat els carrers amb una disolució d'aigua i lleixiu. A Otos no ha vingut la UME, sinó que amb el turbo d'un tractor i la bona voluntat del veïnat s'ha tractat de netejar el poble de possibles virus existents a la via pública. 

Una altra conseqüència ha sigut la cancel.lació del IV Otos Trail previst per al dia 3 de maig. 














-----------------------------------------------------------

19 de març, 6é dia de confinament.

El dia de Sant Josep ha amanegut fresc i plujós. Un meteorologia que ha suavitzat la sensació d'estar tancats en un dia festiu en que molta gent estaria visitant les Falles de València i que a Otos s'estaria preparant la festa del carrer de Dalt, oficialment dit de Sant Josep, i que ha estat ajornada sine die.


Otos s'ha sumat a la següent iniciativa:
"La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), amb el suport d’Eugeni Alemany, ha convocat a tots els músics als seus balcons per a interpretar els pasdobles “Paquito el Chocolatero” i “Amparito Roca” i omplir així els carrers de música, en una acció conjunta com a mostra de solidaritat i col·laboració enfront d’aquesta situació de crisi sanitària. L’acció tindrà lloc demà dijous 19, dia de Sant Josep, a les 12.00 hores."

De forma que al migdia, des de la megafonia del ban han sonat dos dels pasdobles més populars a les nostres terres, als quals s'han sumat el músics otosins des dels seus balcons per interpretar les peces amb els seus instruments. L'activitat ha acabat amb un aplaudiment del públic que també escoltava en la distància des de les seues cases. A més, des d'algunes cases s'han disparat coets per celebrar de forma estranya un dia tan lligat a la pòlvora.





En un altre sentit, moltes reixes i balcons s'estan omplint amb missatges positius i encoratjadors com ara Tot anirà bé! , especialment aquelles cases on viuen xiquets i d'esta forma realitzen manualitats entretingudes que supleixen a casa la falta de classes presencials a l'escola. Mentre que, enfront d'una situació tan incerta, unes altres persones estan optant per penjar el tapís del Crist, no com a símbol de festa com es fa a l'agost sinó de protecció enfront de la pandèmia. 

Resultat d'imatges per a "tot anirà bé"


--------------------------------------------------------------------

17 de març. 4t dia de confinament

En ple segle XXI, el nostre imaginari feia pensar erròniament que les epidèmies eren coses del passat o bé de països del Tercer Món i que a nosaltres, moderns com som en plena era postindustrial, no ens afectarien.

Fins fa pocs dies les estudiàvem als llibres d'història, sent la darrera d'elles la Grip Espanyola de 1918. Però anteriorment, al segle XIX es van produir diverses pestes que no foren especialment mortíferes al nostre poble, fets que s'atribuiren a miracles realitzats pel Crist de la Fe i que posteriorment es reflectiren a la lletra dels seus gojos aprovada en 1893. Entre ells trobem la curació d'un jove atacat a les mans per lepra (c.1870) i, especialment, el còlera de l'any 1885 que suposadament no va produir cap defunció a Otos: "Cuando el cólera en España/.../este pueblo de su saña/ por ti libre de veía" se li canta al patró. Aquesta malaltia, que també provenia d'Àsia, va rebrotar 5 anys després a la Pobla del Duc i des d'allí es va estendre per una comarca amb escasses mesures higièniques i sanitàries. De forma que al juliol de 1890 el governador va enviar al doctor Tarín a controlar el focus que hi havia a Otos, el qual va causar un mort el dia 3 d'octubre 1.
Resultat d'imatges per a "epidèmia còlera"
Còlera de 1885





















Passat el temps la nostra societat tecnològica ha avançat fins a punts inimaginables, però a final de l'any 2019 la premsa va informar que a la Xina -la nova potència mundial- feia estralls una nova malaltia contagiosa anomenada Coronavirus. Ràpidament, des d'Àsia es va estendre a Europa fins al punt de convertir les bullicioses places romanes en espais deserts, la Caput Mundi apareixia a la televisió buida de turistes i de vehicles pels carrers a causa del confinament de tots els seus habitants! La globalització havia facilitat l'extensió del virus Covid-19 i en febrer de 2020 es creu que havia arribat ja a Espanya. Els primers dies es va convertir en el centre de totes les converses i les opinions es debatien entre la infravaloració d'uns i la intranquilitat d'altres enfront d'un fet tan estrany. Hi haurà falles enguany? I celebracions de Pasqua? Perquè mira que menegen diners i passions estes festes, debatia la gent. 
L'ànim de la gent s'anava alterant i l'11 de març anunciaren que València ajornava la seua festa major quan part dels monuments ja estaven al carrer. Amb resignació s'acceptava un fet tan insòlit  alhora que el personal va acudir en massa als supermercats per omplir carros de compra, carregats amb molt de paper de vàter, per si s'acabava el subministrament. 
Els fenòmens esdevingueren amb rapidesa, fins i tot donaven la sensació que no era del tot cert allò que passava. Cada dia el doctor Fernando Simón explicava a la televisió com creixia el nombre d'infectats, la majoria d'ells a Madrid des d'on va fugir molta gent (personalment em va recordar a les pestes viscudes al final de l'imperi romà i l'èxode cap a les zones rurals). Finalment, dissabte 14 de març, el President del Govern va decretar l'Estat d'Alarma per a tot l'Estat: Durant, almenys, 15 dies, tota la població havia de quedar confinada a casa i eixir només per a fets imprescindibles per tal d'evitar la propagació del coronavirus, malaltia que faria estralls en l'economia i també en la salut física i mental de moltes persones.

A Otos, les primeres mesures preses van ser:
- Divendres 13 l'Ajuntament va publicar un comunicat pel qual, en el marc de les seues competències: se supenienn les activitats municipals programades, les activitats educatives i esportives, el mercat, tancament dels espais públics (llar dels jubilats, sala d'usos múltiples, etc) i els parcs.
- Se suspenien les activitats programades per les Ames de Casa amb motiu del Dia de la Dona encara no celebrades.
- Tancament de bars i restaurants.
- Suspensió de celebracions religioses. Així com al segle XIX es van fer pregàries multitudinàries, ara només es podria vore la missa per la televisió i penjar els tapissos als balcons.
-Repartiment de correus en dies alterns.
-El Forn Regina només presta servei dilluns, dimecres i dissabte.
- La farmàcia dispensa els medicaments a través de la reixa del carrer per evitar contagis.
-Les oficines de l'Ajuntament només atenen telèfonicament i alguns operaris, provistos de mesures de seguretat, desinfecten espais públics.
- A més, s'ha establit una línia d'ajuda cap a la gent més major i per tant més vulnerable. De forma que els treballadors de l'Ajuntament els poden oferir ajuda com ara apropar-los la compra a la porta de casa i també una xarxa de persones voluntàries els atendran solidàriament fóra de l'horari laboral.

A pesar de tot, els llauradors poden continuar treballant les terres (afortunadament no és una època de collites), així com molts alters professionals imprescindibles per al funcionament del país, i les cases solen ser bastant grans i compten amb algun pati que facilita el confinament durant dies i dies. De forma que eixir a traure el gos, a tirar el fem o a comprar s'han convertit en activitats quotidianes més valorades que mai. També des de les xarxes socials s'han proposat algunes activitats per trencar la monotonia casolana com eixir a aplaudir a la porta de casa a les 20 h per homenatjar el treball dels sanitaris, penjar cartells als balcons per donar ànims o la interpretació musical de pasdobles des dels balcons el migdia de Sant Josep.

Quant de temps durarà la situació? Com aguantarem tancats a casa? I les persones amb maltractaments familiars com ho viuran? Quan es podran celebrar les festes ajornades? Algun familiar o amic es vorà greument afectat per la pandèmia? Quants coneguts no tindran ingressos per no poder treballar? Quants canvis momentanis vindran per a quedar-se? Hui és 17 de març, quart dia de confinament, i els dubtes són molts i variats. Amb la perspectiva que proporcionarà el temps i la informació que tindrem, podrem respondre a moltes preguntes que ara ens fem.


Nota:

1. BENAVENT, Rafael, 'L'èpidèmia de 1890 a la Vall d'Albaida. Cròniques de premsa' dins Almaig, estudis i documents XIX. Ontinyent, 2003, ps133-136.

foto de Luis Forniés.