diumenge, 21 d’abril de 2019

Imatge aèria d'Otos de 2009

Fotografia aèria d'Otos realitzada l'any 2009 a les obres de reforma de la CV-616.
Cal destacar que les escoles noves encara no estan construides ni s'ha reformat el darrere del Forn i del Palau.

diumenge, 7 d’abril de 2019

25 anys de la festa de Sant Josep




Fa 25 anys un grup de veïns del carrer de Sant Josep d'Otos decidiren reprendre la tradició de celebrar cada primavera la festa del carrer de Dalt o de la Taleca, com se'l coneix popularment, després d'haver estat quasi dos dècades únicament cantant els Set Diumenges.

Per commemorar l'aniversari han organitzat tota una sèrie d'actes, a més d'una treballada decoració en la qual s'han confeccionat les tradicionals aranyes a partir de càpsules metàl·liques i colorides de café. Esperem gaudir de la festa de Sant Josep molts més anys!

foto de Viure a  Otos.

foto de Viure a  Otos.

foto de Viure a  Otos.

dijous, 28 de març de 2019

80 anys de l'inici del Franquisme a Otos

Acta municipal d'Otos. Arxiu municipal
Quan la Guerra Civil pràcticament havia finalitzat, el 26 de març de 1939 es va celebrar a Otos l'última sessió plenària de l'Ajuntament republicà. Dos dies després, el 29 de març de l'any 1939 va tenir lloc la primera reunió de la improvisada Junta local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Al llibre d'actes, del qual hem reproduit un fragment, van indicar que "En esta fecha memorable para todo el pueblo digno español del triunfo del Ejército Nacional del que es Caudillo el Generalísimo Franco, y con el fin de rendir simpatía a los principios de paz y justicia de la nueva España" van constituir un improvisat ajuntament dirigit per Honorato Monzó "para hacerse cargo del orden público de la localidad". 
Amb aquest històric text es va iniciar formalment la dictadura franquista al poble d'Otos. 

divendres, 1 de març de 2019

Canvi de rector a Otos




El diumenge 24 de febrer es va despedir el rector Miguel Llopis de les parròquies d'Otos, Bèlgida i el Palomar. Es posava fi a una "etapa transitòria" que s'ha allargat durant més de 8 anys i a partir d'ara mn. Miguel continuarà celebrant a un ritme més tranquil al seu Benigànim natal.

La falta de vocacions ha conduit a l'arquebisbat a reorganitzar les parròquies, de forma que la del Palomar se li ha assignat al rector d'Albaida, mentre que la de Sant Llorenç de Bèlgida i la de la Immaculada Concepció d'Otos seran ateses pel ja rector d'Atzeneta, Bufali i Carrícola. Mn. José Emiliano García Navalón, nascut a Quesa (la Canal de Navarrés) atendrà les 5 localitats assenyalades, tasca per a la qual comptarà amb un vicari, mn. Ender natural de Veneçuela, qui compaginarà la tasca parroquial amb una ampliació d'estudis eclesiàstics a València.


Celebranrs de la missa.
Imatge de M Carmen Cabanes


 Dissabte 2 de març a les 19 h de la vesprada es va celebrar a l'església d'Otos la missa d'entrada, cerimònia que  van concelebrar també el vicari territorial i els rectors otosins Benjamín Fayos i Juan Antonio Cabanes. Els desitgem un bon treball.




Imatge: M Carmen Cabanes






dilluns, 7 de gener de 2019

Sant Antoni 2019


Despertà amb els dolçainers d'Otos

Benedicció dels animals, 2019
Processó
Encesa de la foguera per la tia Dolores, la dona més major del carrer.

Foguera, 2019


Bunyols de carabassa


Com cada any, quan passa Nadal els veïns del carrer Sant Antoni -conegut com el Carrenou- d'Otos organitzen la seua festa de gener. A més dels actes tradicionals com ara la benedicció dels animals o l'encesa de la foguera, un dels aspectes més destacats és el vers satíric que escriu Joan Olivares per acompanyar el programa d'actes que se celebraran a Otos, enguany els pròxims 19 i 20 de gener.

Clica per vore el Programa d'actes i el vers de 2019


Vers de 2019

–Mentre prenien la fresca
a la porta del carrer,
un vellet i una velleta
raonaven sàviament
de la cosa tan estranya
que és això del pas del temps:
et fa arrugues en la cara
i cendrosos los cabells,
i et dona seny i saviesa
quan no l’has de menester.
Amb gran enyor recordaven
quan eren uns angelets
i s’enfugien les hores
com si les robara el vent,
els anys es feien tan llargs
que entre el Nadal i l’Advent
succeïen tantes coses
com no en podien ser més.
Però un dia maduraves
i tot era del revés:
els anys passaven volant
i un minut es feia etern.
Que difícils són d’entendre
els misteris del progrés,
com deia sant Agustí,
allà per l’any quatre-cents:
si ningú no m’ho demana
prou que sé lo que és el temps,
però, ai, si m’ho demanen,
la resposta no la sé.

Deveu pensar, sant Antoni:
tot este romanç, per què? 
Doncs mireu, pare estimat,
nostre més volgut santet,
gran patró dels animals
i profeta del bon temps,
perquè van passant los anys,
i malgrat vostres consells
seguim sense fer bondat
i sembrant males sements.
D’algunes que n’han passat
en estos mesos darrers,
vos en faig un inventari
per si ho volíeu saber:
Allà al Brasil mana un home
que sense ser llenyater
en quatre dies fa ascles
tot l’Amazones sencer,
i amb bones garrotades,
tots eixos que es fan els gais
els tornarà al bon camí
com si foren corderets.
I lo gran xèrif dels ianquis,
aquell grenyut matusser,
amb el morro que se’l xafa,
diu que farà una paret
més llarga que la de Xina,
més alta que el Montcabrer,
p’a que no passen los índios,
perquè ell va arribar primer.
També diu, parlant de dones,
que si eres guapo com ell
els pots fotre mà allà on vulgues
perquè elles es deixen fer.
A Rússia encara hi ha el Putin,
cada dia més content
perquè amb el canvi climàtic
ja no es passa tant de fred.
Un tal Salvini d’Itàlia
diu que no hi ha més remei
que quedar-se amb els gitanos,
però si fóra per ell...
A Hongria, voten los feixos
vora el setanta per cent,
el cinquanta a Polònia,
vint-i-cinc a cals monsieurs,
i han votat per la rabosa,
una lloca i els pollets.
Un fantasma corre Europa
i el comunisme no és,
va arribar a Andalusia
trotant amb un cavallet,
i com Cid Campeador,
no deixarà moro amb fes,
ni català amb barretina,
ni estaca en la paret,
moltes dones ja tremolen
i diuen que no és de fred.
Què en penseu vós, sant Antoni,
que del cel tot ho veieu,
vindrà el dia que els humans
finalment mos entendrem?

–Fills meus, sí que ho teniu agre,
d’a xavo és el canyaret!,
mes no perdeu l’esperança,
no va tot tan malament.
Abans teníeu la fama
de comptadors de bitllets,
i ara heu eixit als diaris
per acollir angelets.
Les notícies de l’oratge,
que els llauradors tant preueu,
les havíeu d’escoltar
en castellà o en anglés:
it will rain to bots and barrels
from Jerez to Santander.
Ara premeu el botó
i al punt escoltareu:
aiguaneu a Benigànim
i volves a Bocairent.

–Lloat siau sant Antoni
per lo vostre gran saber
per aguantar nostres queixes
i donar-mos-en parer,
més ja que estem en matèria
no mos voldríeu dir res
d’eixa aficció ultramuntana
que campa per tot arreu?

–Què podria jo explicar-vos
que vosaltres no sapieu:
compreu una bona ullera,
al veí me’l vigileu
i si el veieu que s’afaita,
la barba en remull poseu.
I estimeu sense mesura
per lo que poguera ser.


 El vers de 2019 manté l'estructura clàssica que consisteix en un diàleg entre els veïns i el pare sant Antoni.  Després d'una reflexió sobre el pas del temps, un vellet i una velleta li fan un inventari al sant dels canvis que estan havent al món com si anàrem cap avant i cap arrere però que ens afecten a tots. Ja que "van passant los anys, / i malgrat vostres consells/ seguim sense fer bondat/ i sembrant males sements." 
En primer lloc parlen del nou president brasileny Bolsonaro que pretén destruir encara més l'Amazonia, a qui li segueix el nordamericà Trump amb la intenció de construir un gran mur a la frontera mexicana per frenar l'arribada d'immigrants. A Rússia Putin està content perquè amb l'escalfament pel canvi climàtic patiran menys fred a l'hivern i a Europa els partits d'extrema dreta estan en creixement com és el cas d'Itàlia amb Salvini que vol expulsar als gitanos. Però també a Polònia i a Hongria estan rebent un gran suport electoral i més a prop nostre, Vox a Andalusia ha aconseguit un gran recolzament. 
Sant Antoni es resigna davant de la situació, tot i que consola als vellets dient-los que almenys a terres valencianes el panorama ha canviat i de nou poden vore a Àpunt l'oratge del seu poble i no es parla de gran corrupció. Tot i que "d’eixa aficció ultramuntana/ que campa per tot arreu" cal estar ben previnguts per el que puga venir. 

                                                       

Tot seguit es poden consultar el versos dels anys anteriors:




dilluns, 24 de desembre de 2018

El betlem de 2018

Betlem d'Otos 2018.

Com cada 24 de desembre, la vespra de Nadal els xiquets i xiquetes d'Otos han representat el betlem vivent. Elisa Sala ha demostrat una gran dedicació i paciència per dirigir aquesta obra en la que han participat els més joves d'Otos amb molta gràcia.
Enguany, el rector Josep Escrivà ha modificat l'ordre i la representació ha servit d'homilia de la Missa del Gall. A més, el cor parroquial ha amenitzat amb nadales els entreactes.





dissabte, 22 de desembre de 2018

Daniel Alfonso és el nou Cronista Oficial d'Otos


Divendres 21 de desembre l'Ajuntament d'Otos va celebrar el darrer ple ordinari de 2018. Després d'aprovar diversos decrets d'alcaldia i ordenances municipals reguladores de les visites guiades dels rellotges de sol, del funcionament del cementeri o de la desprotecció de les taronges valencianes per les importacions massives de Sudàfrica, al darrer punt es va nomenar Daniel Alfonso Medrano nou Cronista Oficial del poble d'Otos.




L'alcalde Mario Mira va llegir la justificació i els arguments que acrediten el nomenament del nou cronista oficial en substitució de Salvador Borràs, qui va faltar l'any 2001. Després de l'aprovació per unanimitat dels regidors, se li va fer entrega d'un obsequi i el ja nou cronista va dirigir les següents paraules a tots els presents, entre els quals es trobaven els familiars més directes, amics, Alfred Bernabeu -cronista d'Ontinyent i representant de l'Associació de Cronistes Oficials del Regne de València-, companys de l'institut on treballa, així com nombrosos veïns.


Senyors regidors, familiars, amics i companys de l’institut de Benigànim,

És un honor el ser nomenat cronista oficial d’Otos i per tant agraisc a l’Ajuntament la confiança que ha dipositat en mi per ostentar el càrrec.  

Podem pensar que la figura del cronista és anacrònica i antiga, però hui en dia és més necessària que mai. Vivim, ens agrade o no, en una societat líquida plena de coses efímeres i ràpidament canviants. La sobreinformació, el postureig i la falta de perspectiva a llarg termini sovint ens omplin de boira el camí. I esta nova forma d’entendre la vida ens porta a oblidar moltes coses que han de ser escrites i registrades per tal que queden, si no vives, almenys guardades en la memòria del temps.

Otos és conegut per ser el poble de la raboseta i dels rellotges de sol. És allargat des de la serra del Benicadell fins el pla de Missena al centre de la Vall. La seua reivindicativa personalitat està marcada per l’emoció de la baixada del Crist i per la diversió de la cavalcada de festes. Està format pels llauradors d’oliveres i tarongers i pels joves que busquen un treball digne, però també per jubilats, obrers, ames de casa i molts altres professionals.

Tots formem part d’un poble amb un llarga història i amb esperances de futur. I és clar, des de la nostra diversitat personal ens uneix l’estima per esta terra. Cadascú tenim unes virtuts i també alguns puntets millorables perquè el temps d’aprendre no s’acaba mai. I així ho va fer Salvador Borràs, el tio Cullerot, que va exercir durant quasi mig segle de cronista oficial. I després d’ell moltes persones que amb el nostre treball hem contribuït -i ho hem de continuar fent perquè és una tasca compartida amb predisposició i humilitat- a que siga més reconegut si cap el nostre poble. I en ell tractaré de dur a terme la tasca de cronista oficial amb responsabilitat com he tractat de fer fins ara.

Moltes gràcies a tots i bon Nadal!
Otos, 21 de desembre de 2018



El nomenament a la premsa: