Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastilles culturals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pastilles culturals. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de gener del 2025

La festa i els versos de Sant Antoni

                                                        



Una de les festes més tradicionals d'Otos és la que el veïnat del Carrenou organitza cada any en honor al seu patró sant Antoni del porquet. Recordem que este carrer té un origen modest i per això l'anomenaven carrer dels Gitanos. Però fidels a la cita, després de Nadal i amb el fred de l'hivern, sempre l'han celebrat com la majoria dels pobles valencians.
Antigament, amb l'any nou començaven a arreplegar la llenya de la foguera i també preparaven els decorats amb els que competien amb la festa rival del carrer Sant Josep, popularment de la Taleca. El dia 16, la vespra a poqueta nit s'encenia la foguera i ballaven i torraven a l'escalfor de les brases. El 17 de gener celebraven la missa a sant Antoni Abat, la benedicció dels animals i la processó al patró del carrer.
Després d'uns anys de decadència, a final de la dècada de 1980 es va recuperar la festa gràcies a persones com la tia Lola o el grup d'amics del pub de Julio. De forma que s'ha anat adaptant al pas del temps i a les necessitats amb canvis com el trasllat a cap de setmana.
Hui en dia, la festa comença el dissabte amb una despertà amb coets, volteig de campanes i un passacarrer amb els dolçainers i tabaleters d'Otos. Tot seguit, els organitzadors esmorzen i preparen la foguera. A migdia es beneixen els animals, abans es tractava de cabridets de ramat i d'haques i burros per a la càrrega i treball agrícola, mentre que hui en dia reben l'aigua mascotes i animals de companyia. Abans de dinar es procedeix al sorteig de la campanya "A Nadal, comprar a Otos té premi".
El component infantil també està present amb la programació d'activitats com ara cucanyes, visites guiades al campanar i, en altres ocasions, un taller de porquets fets amb paper i cola que cremaran en la foguera.
Quan cau la nit se celebra la missa en honor al sant. Tot seguit la processó, el cant dels gojos i la repartició del pa beneït. Una cercavila de la banda de música acosta el públic des de l'església fins a l'encesa de la foguera. La traca l'encén un dels veïns de major edat i el muntó de llenya tradicionalment està coronat per un ninot de confecció casolana amb un cartell que fa referència irònica a temes d'actualitat.
Protegits del fred per un envelat, la gent para taula al bell mig del carrer per compartir un sopar de cabasset. L'organització convida a la beguda, picaeta i postres, gràcies als donatius aportats pel veïnat. El ball s'adintra en una nit que també convida a la conversa assosegada al voltant de la foguera.
Diumenge al matí té lloc una xocolatada amb bunyol de carabassa com a colofó de la festa. L'últim element gastronòmic és la cassola d'arròs al forn per al dinar de Sant Antoni.

Benedicció dels animals. 2018


Amb tot, un dels aspectes més singulars és el vers amb que, des de l'any 1996, Joan Olivares acompanya el programa d'actes de Sant Antoni. El poema a les primeres edicions tenia un caràcter més popular amb aspectes relacionats amb la festa d'Otos. Però d'uns anys ençà versa -amb un llenguatge irònic i mordaç- al voltant de les grans qüestions que acaparen l'actualitat. Una primera exposició dels fets que preocupen aquell any es contestada per sant Antoni donant consells per a tanta dificultat. El vers, de fet, s'ha convertit en un fenòmen quasi viral que circula per les xarxes socials valencianes cada principi d'any. La seua lectura retrospectiva ha esdevingut en un llibre d'història que explica com ha evolucionat la nostra societat.








L'última encesa de la foguera per la tia Dolores. 2020


Benedicció dels animals. 2010


Àudio: L'origen de la festa de Sant Antoni per Albert Alcaraz

Benedicció dels animals, 2024




Pa beneït, 2015




Encesa de la foguera, 2013


Foguera 2024

Bunyolada 2024


Benedicció dels animals, 2011

Despertà, 2013

Cucanyes, 2011

Esmorzar 2023

2023







diumenge, 22 de desembre del 2024

El Nadal otosí, costums d'abans i d'ara


L'asguinaldo, Nadal de 2002

Les festes de Nadal són un moment clau de la nostra cultura. Compten amb una rica gastronomia i també amb un conjunt de celebracions que han evolucionat amb el pas del temps. Per cert, sabeu per què és la Nativitat de Jesús el 25 de desembre? I, coneixeu allò què celebrem en aquestes dates i el seu significat?  Les estrenes, la loteria, el canvi d'any, qui són els Reis...

Si ens remuntem a la primera meitat del segle XX, la societat otosina era ben distinta a l'actual i, per tant, també el conjunt de la celebració nadalenca. Els trets definitoris eren la subsistència econòmica, la major religiositat i també l'existència d'una relació més intensa entre el veïnat i a l'interior d'unes famílies que eren més grans i agrupades que hui en dia.

El tio Ramon Quilis i el tio Miquel Benavent de la Plaça conten que quan ells eren xiquets Nadal no tenia res a vore amb el que ara viuen i veuen. La majoria de la gent era llauradora i no disposava ni de diners ni de mitjans de transport. Dies abans de la festa, era costum a les cases fer pastissets de moniato i portar-los a coure al forn. Al tio Bastiste i a la tia Teresa els pagaven la cuita donant-los 1 pastisset de cada 20. També pastaven mones per esmorzar xocolate el primer i segon dia de Nadal. 

La vespra, el dia 24 de desembre, era un dia de treball i per la vesprada els xiquets cantaven l'asguinaldo per les cases del poble vestits de pastorets, on rebien un xicotet donatiu al felicitar-los les festes. Després anaven les famílies a la Missa del Gall. Hem de recordar que l'actual sopar gran d'aquest dia no tenia lloc, ja que les famílies compartien taula en els dinars dels dies 25 i 26.

La lletra de les estrofes de l'asguinaldo combina costums del món rural tradicional amb la religiositat popular. Parla dels pastorets, dels materials casolans amb que es construeix la simbomba o de l'arribada dels Reis d'Orient. Mentre que la tornada és en castellà, més coneguda i té una tonalitat diferent. Hui en dia aquelles antigues cançons han sigut substituides per altres com els villancicos castellans, nadales en anglés o aquelles que consideren convenients ensenyar els mestres del moment. Però, i encara que semble mentida, ara mateixa les oblidades cobles de l'asguinaldo d'Otos ens resulten conegudes perquè posteriorment han sigut cantades als escenaris per Al Tall o Pep Gimeno 'Botifarra' i així s'han revaloritzat. 


El dia de Nadal s'anava a missa i després a visitar les cases dels tios, padrins i familiars per felicitar les festes i rebre les estrenes. Els diners arreplegats solien guardar-los per anar caminant el 3 de febrer al porrat de sant Blai del Ràfol de Salem. Al migdia els pares convidaven a les noves famílies formades pels fills casats a dinar a casa i, per a l'ocasió, es matava el pollastre més gran que tenien per fer el putxero. Com a postres tenien els típics pastissets de moniato, mantecades de sagí, rotllets d'anís i els torrons que portava el torroner. El segon dia de Nadal es compartia taula amb l'altra part de la família.



Receptari d'Amparo Alfonso



La nit de Cap d'Any a penes tenia repercussió. El dia 1 el rector llegia a missa la relació dels batejats i difunts de l'any anterior (tota la gent complia estos els sagraments) i es felicitava el nou any a familiars i veïnat.

En quant al dia de Reis, l'austeritat i la falta de recursos marcaven la situació. De fet, a la majoria de cases el regal consistia en fer "un palleret de roses", al qual amuntegaven en una cistelleta roses de dacsa fetes amb sucre per facilitar el donar-los forma a l'apegar-se entre elles. En ocasions ho coronaven amb un ou bollit. Eixe era el regal més habitual que portaven Ses Majestats als xiquets d'Otos o també un bescuitet. A les cases més riques es  podien estirar un poquet més i portar un cotxet de fusta o una nina. En quant a la cavalcada va començar a realitzar-se en els anys 1940. Els Reixos anaven pujats en haques i amb un carro portaven alguns regals, els quals els entregaven als balcons amb l'ajuda d'una escala, de forma semblant a com hui en dia se celebra a Alcoi.


L'EVOLUCIÓ DEL NADAL OTOSÍ

Al mateix temps que millorava l'economia, creixia la influència dels mitjans de comunicació i evolucionava la societat en general, també ho va fer la celebració de Nadal en Otos. Es disposaven de més diners per poder comprar aliments i regals i també cal remarcar la tendència a seguir els costums que emetia la televisió i les noves persones que arribaven fins a l'ombria del Benicadell amb l'extensió dels mitjans de transport.

A la dècada de 1980, amb l'impuls del rector Priscilio Ruiz, es van crear decorats per adornar els remolques de les mules mecàniques que es transformaven en les carrosses dels Reis d'Orient. Entrat el segle XXI, les carrosses van evolucionar a plataformes de tractors que són més àmplies i a menor altura. A la cavalcada de 2025 està previst estrenar els nous decorats. L'altre canvi que va impulsar don Priscilio per l'any 1983 va ser la representació d'un betlem vivent a càrrec dels xiquets d'Otos abans de la celebració de la missa del Gall la vesprada del 24 de desembre. Són moltes les generacions que han participat en el naixement teatralitzat fins al Nadal de 2020 quan la pandèmia de la Covid-19 va frenar els actes comunitaris, així com altres causes com la baixada de la natalitat i la desconnexió de moltes famílies joves amb les activitats parroquials. Des de la pandèmia ja no s'ha tornat a representar.

Actualment les activitat de Nadal a Otos s'inicien amb la decoració dels balcons al voltant del pont de la Puríssima. En un altre sentit, el trimestre escolar finalitza amb l'audició de l'alumnat de l'escola de música Emusvall i també amb el festival que organitza el col·legi. En ell i gràcies a la col·laboració de l'AMPA, al saló d'usos múltiples els menuts canten cançons i reben al Pare Noel que obsequia un regal a tots ells.

Betlem de Manolo al Forn, 2024




Festival escolar de Nadal, 1992 Imatges de Joan Olivares

També els dies previs a Nadal, el veí Manolo Gómez obri les portes del betlem monumental de l'antic forn de la Plaça. I membres de la parròquia recorren els carrers, simulant l'antic asguinaldo, per entregar a les cases una felicitació i també un ciriet que cal encendre a una finestra visible des del carrer la Nit de Nadal. De forma que genera una bonica estampa el conjunt de llumetes en uns carrers en silenci on només se senten de fons algunes rialles i converses dels sopars familiars.


Per la seua part, l'Ajuntament enllumena els carrers del poble per a l'ocasió i instal·la un arbre de Nadal a la façana del Palau. També regala a cada casa una flor de Pasqua o Poinsettia i un calendari per a l'any vinent. A més, amb la col·laboració dels comerços locals té lloc la campanya de promoció "A Nadal, comprar a Otos té premi" i el consistori decreta el 26 de desembre, segon dia de Nadal, com a festiu local.




La celebració de Cap d'Any no compta a Otos amb actes comunitaris com a pobles veïns on s'organitzen sopars de càterings i discomòbils. Alguns bars o restaurants sí que preparen sopars i el veïnat tendeix a festejar el canvi d'any amb amics, alguns grups es mengen el raïm a les campanades davant de l'església. També hi ha gent que aprofita estes dates per fer un viatget.

Però, sens dubte, el moment de més esperat del Nadal és precisament l'últim dels celebrats, parlem de l'arribada dels Reixos, com ací els anomenem. Antigament anava a càrrec dels quintos de 18 anys, però amb la desaparició de la seua festa i els pocs components que eren alguns anys, l'organització va entrar en una crisi profunda. Cap a l'any 2012 un conjunt de veïns interessats en la celebració fundaren l'associació d'Amics dels Reis i organitzaren unes cavalcades de gran esplendor. No obstant, l'associació va minvar fins a la seua desaparició l'any 2024. Per al 2025, de forma transitòria i a l'espera d'una adaptació, ho organitzarà la comparsa dels moros Carboners.

L'arribada del Patge Reial els dies previs és el moment d'entregar les cartes amb els desitjos i peticions per part dels més menuts. Els emisaris solen acudir a la porta de l'església o al pati del palau amb la bústia, tot i que en ocasions han visitat les cases per rebre les cartes escrites. Després, les contesten i els xiquets reben la seua resposta personalitzada.


Patge de 2022



Cada 5 de gener i puntuals a l'esperada cita, Melcior, Gaspar i Baltasar arriben a Otos. La cavalcada comença en el mas de Suagres (actualment abandonat) mentre que el públic els espera a l'entrada de dalt del poble per vore com l'estrella del tractor dels regals s'acosta lentament entre la foscor de la nit.
No és una cavalcada tan fastuosa com les de la tele però destaca per la seua gran participació directa i personalitat. Després dels focs artificials, tota la comitiva baixa fins l'església on té lloc l'adoració del Jesuset i es llig un parlament per a tots els assistents. Tot seguit comença el moment més esperat, és a dir, el repartiment dels regals a la porta de cada casa on els han encomanat. Ses Majestats d'Orient van en carrosses individuals per recórrer tots els carrers mentre els seus ajudants, coneguts com els morets, no paren de fer viatges carregats des del gran tractor de l'estrella on estan tots els paquets organitzats seguint l'itinerari. Majors i xiquets esperen amb il·lusió l'arribada del seu regal en la nit més màgica de l'any. 

Preparatius a Suagres










Cavalcada de 2023

divendres, 6 de desembre del 2024

La Immaculada Concepció en el patrimoni d'Otos

                                                       

Significat i celebracions de la Puríssima

El 8 de desembre es commemora el dia en que santa Anna es va quedar embarassada de Maria amb el seu marit sant Joaquim, gràcies a l'acció de Déu per tal de concebre la dona pura que engendraria anys després a Jesucrist. D'ahí ve el nom de Puríssima o Immaculada Concepció de Maria. La mateixa tornada dels gojos que se li canten expressa que Sois concebida, María, sin pecado original. Nou mesos després, el dia 8 de setembre, se celebra la seua nativitat o naixement, a molts llocs en forma de Maredéus Trobades com destaca Algemesí amb la coneguda Muixeranga i que a Otos era el dia de festa major fins que en 1970 es traslladara al mes d'agost. Lògicament, aquesta interpretació sobre l'embaràs marià va causar grans controvèrsies al llarg de l'època barroca fins que el Papa ho va proclamar en 1854 com a dogma de fe i va tancar qualsevol discussió possible dins l'esfera catòlica. En aquest període de temps es va construir a Otos la nova església parroquial (1724-42) que va ser dedicada a la Puríssima Concepció.

Actualment, en honor de la Immaculada se celebren 2 celebracions. Els actes principals tenen lloc el 8 d'agost, l'últim dia de les Festes Patronals que fins al 1969 era el 8 de setembre. Al final del matí té lloc una missa solemne en la qual les dones ofrenen un clavell per cada fill que tenen. Després, a les 9 de la nit, se celebra la processó.

La segona de les festes és en el dia litúrgic del 8 de desembre. Antigament començava amb un novenari en les jornades prèvies. El dia de la Puríssima, festa local dels quintos, a l'alba es cantava la despertada i tot seguit el rosari de l'aurora.  Després tenia lloc la missa solemne i, per la vesprada, la processó. Actualment, s'han reduit les celebracions a l'eucaristia solemne i el res del rosari els dies anteriors.

Principals manifestacions artístiques:

Nota: punxant els enllaços s'amplia la informació.

1. Imatge patronal de l'altar major

La imatge barroca de la Immaculada que presideix el retaule major va ser esculpida per Francisco Teruel a València en 1941, després de la destrucció de l'anterior en la Guerra Civil. Es tracta d'una talla de fusta policromada de 150 cm. que està inspirada en la de la catedral de València. Lamentablement, en 2023 es va produir el robatori de les joies que portava la patrona.

ALFONSO, Daniel 75 anys de les imatges patronals d’Otos, Festes Patronals, 2016.





2. Imatge processonal 

En 1979 es va adquirir una escultura més senzilla, d'escaiola i de menors dimensions, per facilitar la seua mobilitat en les processons. Està inspirada en el quadre de Murillo.




3. Conjunt de l'església parroquial

PLA GARCIA, Dolores L'església parroquial de la Puríssima Concepció Festes Patronals, 2004.

4. Gojos i himne

Els gojos són antics, amb un llenguatge barroc i que segueix l'estructura tradicional d'estrofes i tornada. La darrera de les estrofes és una adaptació al patronatge local. Actualment, es canten quan finalitza la processó del 8 d'agost.


L'himne de la Immaculada Concepció va ser composat pel prevere otosí Benjamín Fayos en 1991 amb motiu de la celebració del 250 aniversari de la construcció de la parròquia que va tindre lloc en 1992. Actualment, és el cant amb que finalitzen les misses en honor de la patrona i també en altres celebracions especials.


6. Portes de l'església

Les portes principals de l'església tenen una cobertura metàl·lica on estan representades les al·legories marianes. El seu destacat valor històric i artístic ha comportat dos estudis sobre la mateixa:

-ALFONSO MEDRANO, Daniel i GÓMEZ i SOLER, Sergi Una aproximació a la porta de l’església d’Otos i la seua simbologia immaculista Almaig, 2004 Pàg. 15-21

-PLA, Tino Les portes de l'església parroquial d'Otos. Porta del cel. Festes Patronals d'Otos, 2024.  

Al segon article s'explica el procés de restauració de la porta dut a terme en 2023.



7. Campana gran de l'església

Campana Maria Immaculada i Bàrbera, any 1992 i 689 kg.


7. Plafó ceràmic situat a la façana del carrer Sant Josep número 13. Es tracta de l'actual vivenda de Rafael Olivares, ja difunt, i Teresa Monzó -coneguts com el tio Rafel el Procurador i Teresita la dels ous-, però durant la primera part del segle XX va ser propietat de don Terencio Seguí Álvarez (capità d'infanteria) i la seua muller la senyora Sofia. L'esmentat militar, a l'octubre de 1916 va publicar el llibre del centenari de les festes i mesos més tard, concretament el 14 de maig de 1917, mentre mitja Europa lluitava en la Primera Guerra00 Mundial va instal·lar entre els seus bonics balcons de ferro forjat un plafó ceràmic format per 45 peces i envoltat amb un marc també de manisetes de color verd oliva. Així va manifestar públicament la seua devoció, la sensibilitat cultural i també el poderiu econòmic que ostentava. Amb aquesta intenció a la banda inferior de la imatge es llig la següent inscripció: 

MATER PURÍSIMA. Ora pro nobis. Recuerdo piadoso de D. Terencio Seguí Álvarez. 14 de mayo de 1917

L'any 1993 el retaule ceràmic va ser classificat com a Bé de Rellevància Local. La seua fitxa indica que el seu estat és:

 "Integro, sin roturas El riesgo de destrucción es alto; es pieza firmada con datos de fabricación de época de rara producción".

La Purísima Concepción. Reproduce sustancialmente el cuadro de Juanes : la Virgen de pie en el centro con túnica blanca y manto azul, manos recogidas, el Padre Eterno y Cristo sostienen sobre ella la corona; a los lados símbolos bíblicos : (derecha) Luna, torre, cipres, espejo, cedro, azucena, pozo, jardín; (izquierda) Sol, puerta, rosal, fuente, palma, olivo, ciudad La orla tiene moldura cerámica verde Realizado con pintura cerámica polícroma vidriada sobre fondo estamnífero liso 

Posee inscripciones : (En el ángulo derecho, firmada) : "H. BERTRÁN / 17"; (Ángulo inferior izquierdo) : "FRANCISCO VALLDECABRES" (Fabricante de Quart de Poblet, Valencia); (Abajo en banda blanca) : "MATER PURISIMA ... ORA PRO NOBIS / RECUERDO PIADOSO DE D. TERENCIO SEGUÍ ALVAREZ. / 14 DE MAYO DE 1917" El retablo tiene un formato rectangular vertical, cuyas dimensiones son 1,9 x 1,2 m Tiene un total de 45 piezas (más la de la moldura cerámica); las dimensiones de cada pieza individualizada es 20 x 20 y 10 x 20 cms No presenta fornícula. Tiene marco de moldura cerámica; conserva aplique antiguo para la luz eléctrica en el lado izquierdo.

                                             

El retaule ceràmic reprodueix la coneguda pintura de Joan de Joanes que es venera a l'església de la Companyia, situada darrere de la Llotja a la ciutat de València i que s'ha convertit en una icona de la imatge de la Immaculada amb les seues virtuts de bellesa i castedat. 

La Immaculada de Joan de Joanes, a l'església de la Companyia.

Al centre de la imatge es troba la figura de Maria amb actitud orant mentre Déu, en forma de Trinitat, l'està coronant com a reina. La llegenda  (traduida del llatí) "tota eres bella, amiga meua; no hi ha taca en tu" està extreta del llibre bíblic del Càntic dels Càntics i s'interpreta com la voluntat de Déu en la predestinació de Maria. Les al·legories marianes s'agrupen entorn de tres temes: la virginitat (font segellada, ciutat emmurallada, jardí tancat, espill, i tots els arbres que conserven la seua verdor: xiprer, olivera, cedre i palmera), la puresa immaculada (lliri, sol, roses, torre de David), i la intercessió en favor de tot el gènere humà (porta del cel, pou d'aigua viva, estrela de mar guia de mariners). La Mare de Déu apareix sobre la lluna retallada als seus peus segons el capítol 12 de l'Apocalipsi.

Afortunadament, abans de la destrucció iconoclasta de la Guerra Civil que va afectar especialment al patrimoni religiós, el quadre ceràmic va ser cobert amb un llençol i emblanquinat amb calç per damunt amb la finalitat que quedara amagat enmig de la façana. Gràcies a aquella arriscada acció hui en dia comptem amb uns interessants rejolets al patrimoni otosí.



8. Retaule ceràmic de la façana de l'església. Es va instal·lar recentment en les obres de restauració de la façana de l'església realitzades en la tardor de 2022. Se situa al lateral esquerre de la façana i presenta un elevat valor artístic. 



La seua procedència resulta curiosa, atés que es tracta d'una donació a la parròquia realitzada per Josep Escrivà, qui va ser rector de la mateixa en la dècada de 1970 i que després ha mantés una destacada vinculació amb el poble fins a l'actualitat. Prèviament, cap a l'any 1985, li va comprar el retaule ceràmic a un antiquari de Gandia, qui l'havia adquirit dels propietaris d'una casa de camp que anava a ser enderrocada.


El retaule està format per 12 peces de ceràmica esmaltada, policromada i vidrada. Les exteriors inclouen una orla i no presenta cap inscripció. A la zona superior està representada la Trinitat. A l'esquerra, Jesús amb la creu a la mà i assegut sobre uns núvols. Al centre es troba el colom de l'Esperit Sant i a la dreta el Pare Etern com un ancià amb barba, també assegut sobre núvols i amb el triangle al cap. El Pare i el Fill subjecten amb les seues mans la corona que li serà posada a la Mare de Déu, conformant una escena que recorda la coronació del Misteri d'Elx i també la famosa Puríssima del pintor Joan de Joanes. Del cap de Maria irradia la llum per mostrar la seua condició de ser 'brillant com el sol'.

Coronació del Misteri d'Elx

La figura central de l'obra és la Puríssima amb les mans en actitud d'oració. Va vestida amb una túnica blanca i blava i als seus peus es troba el símbol de la lluna sobre núvols. A més, xafa la serp que representa el pecat original.
A la zona inferior del retaule se situen dos sants agenollats als peus de Maria. No estan sobre els núvols del cel sinò a terra i van vestits amb l'hàbit d'un ordre religiós. Segons la informació facilitada per l'historiador de l'art Joan Alepuz, el sant que té el Jesuset i vist l'hàbit caputxí es tracta de sant Fèlix de Cantalice. Enfront se situa un segon sant, segurament el més conegut Francesc d'Assís.


Enfront del retaule instal·lat en novembre de 2022 se'n situa un altre, també de gran valor patrimonial, parlem de la Trinitat de la façana del Palau. Al catàleg de la Direcció General de Patrimoni se'l considera "pieza documento importante" i el data cap al 1790. La comparació dels dos retaules aporta bastants semblances, un fet que ajuda a datar-lo i també a valorar-lo com a un Bé de Rellevància Local digne de protecció. 

Trinitat del Palau d'Otos.