El Nadal otosí, costums d'abans i d'ara

L'asguinaldo, Nadal de 2002

Les festes de Nadal són un moment clau de la nostra cultura. Compten amb una rica gastronomia i també amb un conjunt de celebracions que han evolucionat amb el pas del temps. Per cert, sabeu per què és la Nativitat de Jesús el 25 de desembre? I, coneixeu allò què celebrem en aquestes dates i el seu significat?  Les estrenes, la loteria, el canvi d'any, qui són els Reis...

Si ens remuntem a la primera meitat del segle XX, la societat otosina era ben distinta a l'actual i, per tant, també el conjunt de la celebració nadalenca. Els nostres avantpassats treballaven sense tecnologia per  subsistir econòmicament, vivien una major religiositat i també existia una relació més intensa, tant entre el veïnat com a l'interior d'unes famílies que eren més grans i agrupades que hui en dia.

El tio Ramon Quilis i el tio Miquel Benavent de la Plaça conten que quan ells eren xiquets Nadal no tenia res a vore amb el que ara viuen i veuen. La majoria de la gent era llauradora i no disposava ni de diners ni de mitjans de transport. Dies abans de la festa, era costum a les cases fer pastissets de moniato i portar-los a coure al forn. Al tio Batiste i a la tia Teresa els pagaven la cuita donant-los 1 pastisset de cada 20. També pastaven mones per esmorzar xocolate el primer i segon dia de Nadal. 

La vespra, el dia 24 de desembre, era un dia de treball i per la vesprada els xiquets cantaven l'asguinaldo per les cases del poble vestits de pastorets, on rebien un xicotet donatiu per felicitar les festes. Després anaven les famílies a la Missa del Gall. Hem de recordar que l'actual sopar gran d'aquest dia no tenia lloc, tot i que després s'ha popularitzat. Per contra, les famílies quan compartien taula era per als dinars dels dies 25 i 26.

En quant a la lletra de les estrofes de l'asguinaldo, combina costums del món rural tradicional amb la religiositat popular. Parla dels pastorets, dels materials casolans amb que es construeix la simbomba o de l'arribada dels Reis d'Orient. Mentre que la tornada és en castellà, més coneguda i té una tonalitat diferent. Hui en dia aquelles antigues cançons han sigut substituides per altres com els villancicos castellans, nadales en anglés o aquelles que consideren convenients ensenyar els mestres del moment. Però, i encara que semble mentida, ara mateixa les oblidades cobles de l'asguinaldo d'Otos ens resulten conegudes perquè posteriorment han sigut cantades als escenaris per Al Tall o Pep Gimeno 'Botifarra' i així s'han revaloritzat. 

El dia de Nadal s'anava a missa i després a visitar les cases dels tios, padrins i familiars per felicitar les festes i rebre les estrenes. Els diners arreplegats solien guardar-los per anar caminant el 3 de febrer al porrat de sant Blai del Ràfol de Salem. Al migdia els pares convidaven a les noves famílies formades pels fills casats a dinar a casa i, per a l'ocasió, es matava el pollastre més gran que tenien per fer el putxero. Com a postres tenien els típics pastissets de moniato, mantecades de sagí, rotllets d'anís i els torrons que portava el torroner. El segon dia de Nadal es compartia taula amb l'altra part de la família.

Receptari d'Amparo Alfonso

La nit de Cap d'Any no tenia el rebombori actual ni celebraven amb una gran festa les campanades. El dia 1 el rector llegia el balanç demogràfic a missa, és a dir, la relació dels batejats i difunts de l'any anterior, ja que tota la gent complia els sagraments. També es felicitava el nou any a familiars i al veïnat.

En la festa dels Reixos, fins a meitat del segle XX l'austeritat i la falta de recursos marcaven la celebració. De fet, a la majoria de cases el regal consistia en fer "un palleret de roses", al qual amuntegaven roses de dacsa fetes amb sucre per facilitar el donar-los forma a l'apegar-se entre elles. En ocasions ho coronaven amb un ou bollit. Eixe era el regal més habitual que portaven Ses Majestats als xiquets d'Otos o també un bescuitet. A les cases benestants es podien estirar un poc més i portar un cotxet de fusta o una nina. 

La cavalcada va començar a realitzar-se en els anys 1940. Els Reixos anaven pujats en haques i amb un carro portaven alguns regals, els quals els entregaven dalt dels balcons on pujaven amb una escala, de forma semblant a com hui en dia se celebra a Alcoi.

L'EVOLUCIÓ DEL NADAL OTOSÍ

Al mateix temps que millorava l'economia a partir del 1960, també va créixer la influència dels mitjans de comunicació i evolucionava la societat en general. De forma que va canviar la celebració de Nadal en Otos. Es disposaven de més diners per poder comprar aliments i regals i també cal remarcar la tendència a seguir els costums que emetia la televisió i la influència de les persones foranes que arribaven fins a l'ombria del Benicadell amb els nous mitjans de transport.

A la dècada de 1980, amb l'impuls del rector Priscilio Ruiz, es van crear decorats per adornar els remolques de les mules mecàniques que es transformaven en les carrosses dels Reis d'Orient. Entrat el segle XXI, les carrosses van evolucionar a plataformes de tractors que són més àmplies i a una menor altura per facilitar l'accés durant l'entrega dels regals. Posteriorment, a la cavalcada de 2025 es van estrenar els nous decorats. L'altre canvi que va impulsar don Priscilio per l'any 1983 va ser la representació d'un betlem vivent a càrrec dels xiquets d'Otos abans de la celebració de la missa del Gall la vesprada del 24 de desembre. Són moltes les generacions que han participat en el naixement teatralitzat fins al Nadal de 2020 quan la pandèmia de la Covid-19 va frenar els actes comunitaris, així com altres causes com la baixada de la natalitat i la desconnexió de moltes famílies joves amb les activitats parroquials. Després de la pandèmia ja no s'ha tornat a representar.

Actualment les activitat de Nadal a Otos s'inicien amb la decoració dels balcons al voltant del pont de la Puríssima. En un altre sentit, el trimestre escolar finalitza amb l'audició de l'alumnat de l'escola de música Emusvall i també amb el festival que organitza el col·legi. En ell i gràcies a la col·laboració de l'AMPA, al saló d'usos múltiples els menuts canten cançons i reben al Pare Noel que obsequia un regal a tots ells.

Betlem de Manolo al Forn, 2024

Festival escolar de Nadal, 1992 Imatges de Joan Olivares

També els dies previs a Nadal, el veí Manolo Gómez obri les portes del betlem monumental situat a l'antic forn de la Plaça. I membres de la parròquia recorren els carrers, simulant l'antic asguinaldo, per entregar a les cases una felicitació i també un ciriet que cal encendre a una finestra visible des del carrer la Nit de Nadal. De forma que genera una bonica estampa el conjunt de llumetes en uns carrers en silenci on només se senten de fons algunes rialles i converses dels sopars familiars.

Per la seua part, l'Ajuntament enllumena els carrers del poble per a l'ocasió i instal·la un arbre de Nadal a la façana del Palau que decora l'alumnat de l'escola. També té per costum regalar a cada casa una flor de Pasqua o Poinsettia i un calendari per a l'any vinent. A més, amb la col·laboració dels comerços locals té lloc la campanya de promoció "A Nadal, comprar a Otos té premi" i el consistori decreta el 26 de desembre, segon dia de Nadal, com a festiu local.

La celebració de Cap d'Any no compta a Otos amb actes comunitaris com a pobles veïns on s'organitzen sopars de càterings i discomòbils. Alguns bars o restaurants sí que preparen sopars i el veïnat tendeix a festejar el canvi d'any amb amics, alguns grups es mengen el raïm a les campanades davant de l'església. També hi ha gent que aprofita estes dates per fer un viatget.

Però, sens dubte, el moment de més esperat del Nadal és precisament l'últim dels celebrats, parlem de l'arribada dels Reixos, com ací els anomenem. Antigament anava a càrrec dels quintos de 18 anys, però amb la desaparició de la seua festa i els pocs components que eren alguns anys, l'organització va entrar en una crisi profunda. Cap a l'any 2012 un conjunt de veïns interessats en la celebració fundaren l'associació d'Amics dels Reis i organitzaren unes cavalcades de gran esplendor. No obstant, l'associació va patir una crisi l'any 2024. El 2025, de forma transitòria ho va organitzar la comparsa dels moros Carboners i per al 2026 s'ha aconseguit revitalitzar els Amics dels Reis.

L'arribada del Patge Reial els dies previs és el moment d'entregar les cartes amb els desitjos i peticions per part dels més menuts. Els emisaris solen acudir a la porta de l'església o al pati del palau amb la bústia, tot i que en ocasions han visitat les cases per rebre les cartes escrites. Després, les contesten i els xiquets reben la seua resposta personalitzada.

Patge de 2022

Cada 5 de gener i puntuals a l'esperada cita, Melcior, Gaspar i Baltasar arriben a Otos. La cavalcada comença en el mas de Suagres (actualment, pel seu estat d'abandonament s'ha traslladat al Corral del Flare) mentre que el públic els espera a l'entrada de dalt del poble per vore com l'estrella del tractor dels regals s'acosta lentament entre la foscor de la nit.

No és una cavalcada tan fastuosa com les de la tele però destaca per la seua gran participació directa i personalitzada. Després dels focs artificials, tota la comitiva baixa fins l'església on té lloc l'adoració del Jesuset i es llig un parlament per a tots els assistents. Tot seguit comença el moment més esperat, és a dir, el repartiment dels regals a la porta de cada casa on els han encomanat. Ses Majestats d'Orient van en carrosses individuals per recórrer tots els carrers mentre els seus ajudants, coneguts com els morets, no paren de fer viatges carregats des del gran tractor de l'estrella on estan tots els paquets ben organitzats seguint l'itinerari. Majors i xiquets esperen amb il·lusió l'arribada del seu regal en la nit més màgica de l'any. 

Preparatius a Suagres

Cavalcada de 2023