🚩 Situat al Parc del Garrofer de Benitaia, entre la cooperativa i el trinquet.
📃 Ha estat calculat per Joan Olivares i gravat per Pere Pont. Propietat de l'Ajuntament d'Otos.
La Ruta temàtica solar d'Otos ha incorporat una nova obra, el rellotge Islàmic. La seua ubicació conforma un espai replet de simbolisme històric a partir dels tres rellotges allí presents. Si seguim l'ordre cronològic de la seua representació, en primer lloc destaca el rellotge de l'Acollida. En ell, l'any 2021 Jordi Albinyana va pintar sobre el mur de l'escola dues llegendes fundacionals d'Otos, la de la Raboseta i la del Garrofer de Benitaia. La segona de les obres es tracta del nou rellotge Islàmic, amb el qual es ret un homenatge a l'extens llegat que ens va aportar la cultura musulmana abans de l'expulsió dels moriscos l'any 1609. I, finalment, al rellotge del Repoblament l'artista local Tino Pla va dissenyar tres grans xiprers d'acer corten (antic símbol d'acollida i d'hospitalitat) per commemorar l'any 2011 el quart centenari de la concessió de la carta de Repoblament que va facilitar l'arribada de noves famílies, ja cristianes, al poble d'Otos.
 |
| Rellotges Islàmic i del Repoblament. Imatges de Daniel Alfonso |
Tot seguit reproduim l'explicació de l'obra per part del seu autor, Joan Olivares:
Al costat del rellotge del Repoblament, en el qual es ret homenatge als signants de la carta pobla de 1611, l’ajuntament d’Otos ha instal•lat un nou rellotge solar d’estil andalusí.
Els rellotges de sol andalusís daten dels segles X i XI i s’usaven en els territoris de l’antic Al-Andalus, dels quals formava part el País Valencià. Els pocs que es conserven s’han trobat a l’actual Andalusia. A Sagunt hi ha les restes d’un antic rellotge d’època islàmica del qual no se n’ha pogut esbrinar el funcionament per manca de dades tècniques.
Aquests quadrants són horitzontals i solen estar gravats sobre pedra de marbre. Assenyalen les anomenades hores temporàries, les hores de pregar islàmiques i els canvis d’estació.
Amb el modern rellotge de sol andalusí d’Otos, es vol homenatjar els moriscos expulsats del país, i particularment els que visqueren a Otos durant els huit segles en què la cultura musulmana hi fou dominant. El seu disseny està basat en els models clàssics que s’han conservat fins a l’actualitat. És horitzontal i té un gnòmon vertical, l’extrem del qual assenyala:
-Les hores temporàries (sistema horari que divideix la part diürna del dia en 12 parts iguals numerades d’1 a 12), marcades amb xifres àrabs. Aquest sistema horari era general en l’edat mitjana (fins el s. XIII). Les hores temporàries només coincideixen amb les hores solars comuns en els equinoccis.
−Les dos hores diürnes de pregar islàmiques, marcades amb la paraula oració: salat (àrab: صلاة), anomenades duhur i asr.
−Els quatre canvis d’estació.
−La direcció de la Meca o alquibla (de l'àrab قبلة, qibla).
−Els quatre punts cardinals (en àrab, شمال جنوب شرق غرب)
−La data d’expulsió dels moriscos otosins, 20 d’octubre
A més, en la part inferior del rellotge, s’hi ha gravat els noms d’alguns dels moriscos que van viure al poble els últims anys abans de l’èxode de 1609. Entre els noms hi apareix el d’una dona, Zuhayra, de la qual tenim constància per un document notarial en què era condemnada a morir lapidada per adulteri. Un altre nom digne de ser destacat és el del morisc Xotet, que amb quasi total seguretat era propietari de la partida del terme municipal que conserva aquest nom.
El rellotge ha estat calculat per Joan Olivares i gravat per Pere Pont.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada