.jpg)
Com mana la tradició, a meitat del mes de gener, Sant Antoni celebrem. La festa del carrer del patró dels animalets, popularment conegut com el Carrenou, compta amb un programa divers d'actes que combina el costum amb l'adaptació als temps que corren i els seus condicionants.
El cap de setmana més pròxim al 17 de gener comença amb una sonora despertà seguida del muntatge de la foguera. A migdia es beneixen els animals i per la vesprada els més menuts es diverteixen amb els jocs populars. Entrada la nit se celebra la missa en honor del pare sant Antoni i en record del veïnat difunt. Tot seguit la imatge del sant recorre el seu carrer en la processó, després de la qual se li canten els gojos i es reparteix el pa beneït. Un passacarrer amb la banda de música condueix fins a l'encesa de la foguera, la qual és menudeta per l'estretor del carrer, però té la particularitat d'estar coronada amb un ninot que confeccionen els veïns i que va acompanyat per un vers satíric sobre un tema d'actualitat. El sopar de germanor és a l'interior d'un envelat per no gelar-se en la nit hivernal, tot i que després del vi, la misteleta i les postres el dia acaba amb un divertit ball. Diumenge al matí, finalitzen els actes amb una concorreguda xocolatada amb bunyols de carabassa.
.JPG)
.jpg)
A més, el programa d'actes de la festa va acompanyat, des del 1996 pel Vers que cada any escriu Joan Olivares. El cartell l'ha dissenyat Rubén Vila i, aquest 2023, el vers novament fa un repàs dels temes d'actualitat que han destacat a escala mundial, espanyola, valenciana i, lògicament, també local.
Després de reflexionar sobre el devenir del món i desitjar-li bona salut i companyia al cel, se li informa a sant Antoni de les novetats dels últims mesos. La primera és la guerra d'Ucraïna i el negoci que alguns fan amb la venda d'armes, com també uns altres es van enriquir amb motiu de la pandèmia. Per contra, la sanitat està saturada i les llistes d'espera no paren d'augmentar. Com també han crescut molt els preus per una inflació desbocada que empobreix al veïnat. Després de comentar-li el problema dels incendis forestals, tracta una bona notícia local: després d'anys de laments pel despoblament, estan arribant a Otos noves famílies que aporten xicalla i alegria. Per contra, el vers recorda la mort violenta de desenes d'immigrants que van morir el passat juny en un intent per passar la tanca de Melilla des del Marroc. La crítica a la imparcialitat de la justícia, va acompanyada per discursos agressius que alguns polítics, molt ben vestits, pronuncien a les Corts tot i que, sovint, en defensa dels interessos dels grans empresaris i el capital. El relat de l'any continua exposant el problema valencià de l'infrafinançament, encara no resolt tot i els canvis de govern succeits en les últimes dècades. I finalitza amb una crítica als professionals públics, en este cas en referència als sanitaris, que es neguen a atendre els pacients en valencià amb el pretext que no se'ls deu d'obligar. Ells utilitzen únicament l'idioma castellà, tal i com se'ns va obligar fa tres segles amb el Decret de Nova Planta.
Les últimes estrofes del vers corresponen a la resposta que, a mena de diàleg, apunta sant Antoni. Qui, amb la seua saviesa i experiència, li esbitza al relator que tan crític com és, en temps passats estaria condemnat per la censura i el càstig diví. Però, com que actualment Déu és més misericordiós, ens ha recompensat amb 4 molletes. En primer lloc la declaració del toc manual de campanes com a Bé immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. En segon lloc amb la declaració de València com la millor ciutat del món per a viure, segons el rànquing d'InterNations. A més, després de la jubilació del cardenal Cañizares, el quatretondí Enric Benavent és el nou arquebisbe de València. I, finalment, la selecció argentina, amb el futbolista Leo Messi, ha guanyat el controvertit Mundial de Qatar.
lo nostre mestre estimat,
patró de les criatures
que viuen en els corrals,
i de totes les persones
que en el camp o la ciutat
esperem en candeleta
la vostra festivitat.
en dia tan senyalat,
que estigueu bo de salut
i al cel ben acompanyat.
que les coses, ací baix,
si fa no fa, van com sempre,
és a dir: ni bé ni mal.
que juguem sense comprar,
uns tenen la sort de cara
i altres, més val no parlar.
l’infortuni els ha tocat,
i als que fabriquen les armes,
la sort grossa de Nadal.
assolava els hospitals,
alguns s’omplien la bossa,
però de forma legal!
amb vacunes i boçals,
tornem a tindre a cormull
les sales dels hospitals.
si t’havien d’operar
de la pròstata o el cor,
un any t’hauràs d’esperar.
o tens un genoll ballant,
més val que no tingues pressa,
hi ha coses més importants.
que no mos hem d’inquietar,
porque no corre peligro
l’Estado del Bienestar.
quan et fa mal el queixal
i et diuen: vuelva mañana
en que anglesos i alemanys
se’n venien de vacances
a les platges i hospitals.
tots los preus s’han disparat:
el menjar, les hipoteques,
el gasoil i el quilovat.
en teulades i terrats,
que mos gastem los gallets
p’a que ells seguisquen guanyant.
des del cel heu contemplat
les fogueres que en l’estiu
socarraven el boscam.
li podríeu demanar
que quan veja fumagueres
traga els núvols a pixar.
que solíem lamentar
que el poble se mos buidava
de joventut i d’infants.
Com havíem de pensar
que gràcies a la pandèmia
podíem reviscolar?
del poble i de la ciutat,
omplin les cases de vida,
i de joia el veïnat.
fugint de l’adversitat,
deixaren penjant la vida
en un fil de palomar,
diu que no se sap quants n’eren,
vint, setanta... tant se val,
l’única cosa que importa
és saber en quin costat.
que diu que té els ulls tapats,
però bé que se’ls destapa
quan esguita els arrimats.
deveu haver escoltat
les floretes que a les Corts
es llancen els diputats.
quins senyors tan educats,
quines paraules divines,
quines raons tan cabals.
quin exemple p’als infants.
Que tranquils podem dormir
estant en tan bones mans.
i preserven de tot mal
los valores de Occidente
i el rèdit del capital.
en el tema valencià:
seguimos siendo campeones
de las glorias de ofrendar.
manen els rojos o els blaus,
pues como somos tan muelles
mos toregen com bambaus.
i no s’ho prenguen a mal,
nos dice que no le rota
el valenciano estudiar,
sus amigos de la playa
sacan presto a pasear
la comidilla de siempre:
que no se debe obligar!
de prohibir-mos parlar
cap idioma que no fóra
el de l’Espanya Imperial.
que mos hàgem allargat,
vos queden quatre o cinc versos
per si voleu opinar.
que no sé com començar.
Ai, si foren altres temps:
estaríeu condemnats!
ni l’apuntador quedà.
Però Déu ja no és lo que era,
i encara vos ha premiat:
València millor ciutat,
un bisbe de Quatretonda,
i Messi guanya el mundial.
I clicant sobre aquest enllaç descarregareu el llibret que recopila els versos anteriors acompanyats per les respectives explicacions que detallen el context que va determinar el seu contingut cada any. De fet, la lectura retrospectiva dels poemes de Sant Antoni ens fan una aproximació, des de la ironia i el llenguatge planer, a la situació política, econòmica i social dels últims anys. A partir de combinació entre la realitat d'Otos amb els seus problemes i peculiaritats locals i la realitat global amb el repàs anual dels grans fets que han passat, els versos esdevenen en un llibre d'història que explica com ha evolucionat la nostra societat.
👉Entrevista a Daniel Alfonso, Otos celebra festa en llaor de Sant Antoni. Ràdio Ontinyent 17/1/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada