dilluns, 4 d’abril de 2022

La salpassa


La celebració de la Setmana Santa ha anat evolucionant amb el pas del temps i a Otos hem aconseguit recuperar i mantindre un acte que transcendeix des de l'esfera estrictament religiosa a l'àmbit cultural i patrimonial. Parlem de la salpassa -tot i que tradicionalment s'ha conegut com la sarpassa-, la qual a la majoria de les poblacions ha quedat com un record del passat.

Té el seu origen en cerimònies paganes que van ser adoptades pel cristianisme en les quals es beneïen les cases per tal de guardar-les dels mals esperits. Ja que, en moltes cultures antigues, es considerava que l’entrada de la casa era el lloc on aquests es reunien i calia protegir tant les vivendes com els seus habitants. El nom salpassa prové d’una evolució del llatí salis sparsio que significa escampament de la sal. Recordem que la sal era un objecte molt valorat i que, en ocasions, amb ella es pagava el salari.


Com era la celebració tradicional?

El Dimecres Sant pel matí eixia el seguici religiós per recórrer una per una les cases del poble. Estava format pel rector (revestit amb roquet i estola morada) i un grupet d'escolans que l'ajudaven portant un recipient amb aigua beneïda -símbol de l’origen de la vida- i un altre amb sal, element utilitzat com a conservant, en aquest cas en referència a la fe. Un altre dels acòlits avisava al veïnat de l’arribada tocant campanetes de mà i el sagristà arreplegava amb cistelles els ous que rebien com a donatiu. Els ous simbolitzen la fecunditat - encara hui es posen a les mones de Pasqua-, en un període de temps de gran producció per part de les gallines que tenien les famílies. 

El recorregut començava des de l'església cap a la zona més alta de la població. A cada vivenda se'ls esperava amb les portes ben obertes i a l'interior hi havia preparada una taula amb un mantell blanc (símbol de puresa), damunt del qual hi havia un recipient amb sal, un altre amb aigua i un ciri encés, a més del donatiu. Quan el sacerdot entrava en la casa pronunciava ritualment El Senyor beneisca esta casa i a tots els que habiten en ella mentre asperjava amb un hisop o salpasset l’estança i donava a besar un crucifix a la família allí reunida abans del Tridu Pasqual. Al mateix temps, els escolans  intercanviaven cullerades d’aigua i de sal del recipient casolà per aquella que portaven beneïda. 



La part més divertida de la celebració estava formada per l'algaravia dels xiquets de l'escola. Els quals, provistos amb maces de fusta, avisaven al veïnat de l'arribada de la comitiva religiosa més seriosa i formal. Aplicaven l'energia pròpia de l'edat i no dubtaven en colpejar aquelles portes que estaven tancades, en moltes ocasions provocant a les dones per a que els auxaren amb la granera. Lògicament, les molèsties i els desperfectes causats van ocasionar que a molts pobles les ordenaces municipals ho prohibiren. També hi ha localitats, encara que a Otos no tenim constància, on els xiquets cantaven cançonetes amb una lletra molt innocent com són les següents:


Salpassa de 2008. Fotografies de Pep Alfonso


Porta oberta
bona coberta,
porta tancà
bona maçà!


Ous i diners
i el rector no dirà res.


Pica, pica maça,
que la meua és de carrasca
i la teua és de pi.
Qui vol picar amb mi?


Ous en el ponedor,
garrotades al senyor rector;
ous en l’armari,
garrotades al senyor vicari;
ous en l’alacena,
garrotades a la senyora mestra.


Ous, ous;
bones pasqües, bon dijous.
Un gallina en l’olla,
l’altra en la cassola,
l’altra en el ponedor;
bones garrotades pal senyor rector.

Però l'any 1968 es va jubilar don José Dimas i es va fer càrrec de la parròquia un jove capellà que va aplicar la reforma litúrgica del concili Vaticà II, suprimint per tant algunes celebracions tradicionals com la salpassa.


Recuperació de la salpassa

Transcorreguts uns anys sense celebrar-se, entrada la dècada del 1980 es va aconseguir recuperar la salpassa a Otos però amb una sèrie de canvis que adaptaven l'acte als nous temps. Un d'ells va ser que s'avançava un dia i es realitzaria del Dimarts Sant per facilitar que el rector assistira a la missa crismal de la catedral de València. També el donatiu del veïnat va passar de ser dotzenes d'ous (n'arreplegaven tants que els conservaven dins d'un gerra amerats amb calç) a diners en metàl·lic, constituint així una col·lecta destinada a reformes de la parròquia. I, a més, cal assenyalar que la part inicial de l'acte formada pels xiquets amb les masses de fusta no es va recuperar, segurament per evitar els desperfectes que es causaven. Però, amb bon criteri, l'any 1998 l'AMPA ho va incorporar de nou amb l'adaptació que cada veí deixaria davant de la porta de casa un caixó o una cadira vella sobre els quals colpejaria la xicalla de l'escola en lloc de picar les portes. Amb la participació dels més menuts es va recuperar completament la tradició otosina.

Salpassa de 2006

Salpassa de 2006. Imatges d'Amparo Medrano

Finalment, l'any 2022 i després del parèntesi marcat per la pandèmia, novament el Dimarts Sant a les 10.30 del matí la salpassa recorrerà els carrers d'Otos.




Salpassa 2022. Imatges de Daniel Alfonso









La salpassa de 2022 als mitjans de comunicació: Punxeu sobre els enllaços

'Els Rastres' y 'la Salpassa', dos de las peculiares tradiciones de la Semana Santa en la Vall d'Albaida'. Las Provincias.es

La salpassa d’Otos, una tradició recuperada que dona inici a la Setmana Santa. Ara La Vall

Informatiu de Ràdio Ontinyent 12/4/2022

Notícies À Punt tv. 12/4/2022 Minut 47.50

A més, un equip de l'arxiu de Xàtiva, encapçalat per Pep Gimeno Botifarra, va documentar la salpassa de 2022.









Salpassa de 2022. Imatges del Facebook Viure a Otos




 MONFERRER MONFORT, Àlvar (1995) La Salpassa Ed. Consell Valencià de Cultura. Sèrie minor 

Efemèrides I Arxiu parroquial d’Otos. 

JORNET PERALES, Mariano (1973) Bèlgida y su término municipal. Ed. Diputació de València, reeditat per l’Ajuntament de Bèlgida en 1991.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada