El Dijous de Cassoletes. Pastilles culturals d'Otos (VI)

La cassola és un dels plats més coneguts a les nostres terres, rivalitzant inclús amb la paella en quant a popularitat. De fet, dinar arròs al forn és costum a moltes cases totes les setmanes, però hi ha dos dies a l'any en els que té més intensitat a Otos, parlem de dia de Sant Antoni i del Dijous de Cassoletes. 

En la nostra tradició el Dimecres de Cendra comença el temps de la quaresma, concretament en 2022 serà el 3 de març. Són 40 dies de penitència abans de celebrar la Pasqua i que a alguns llocs com a Ontinyent mesuren amb els calendaris de la Vella Quaresma, ja que les restriccions durant 7 setmanes eren severes, especialment la d'abstindre's de practicar vicis i també la de no menjar carn. Encara que alguns adinerats ho solventaven pagant la butlla i molta altra gent en realitat no en menjava perquè no podia adquirir tan valuós aliment. Hui en dia les restriccions quaresmals s'han suavitzat ja que el catolicisme ha perdut molta influència social i també perquè hi ha persones vegetarianes i veganes que voluntàriament decideixen no menjar-ne, no només els divendres sinò mai.

Si tornem a la festa de la Cassoleta, el dijous anterior al Dimecres de Cendra començava el temps de carnestoltes. Eixe dia es compartia amb familiars i amics un plat tan complet i suculent com és l'arròs al forn, cuinat amb uns ingredients que, en ocasions, són reaprofitats del putxero del dia anterior. Ja sabeu que no existeix una recepta única i que cada cuiner l'adapta al seu gust, de forma que hi ha qui li posa pilotes de carn i uns altres ous bollits a la cassola. Però generalment trobem la creïlla i els cigrons, la tomaca i la cabeça d'alls al centre envoltada per les botifarres, el peuet i les costelles de porc que acompanyen un arròs que ha de quedar cuit i soltet, punt que s'obté posant-li suficient oli i una temperatura de cocció elevada. 

Abans, quan no hi havia electrodomèstics a les cases, el matí del Dijous de Cassoletes les mares les portaven a coure al forn públic, d'ahí que en alguns llocs l'anomenen arròs passejat. Després, carregades amb el cabàs, esperaven als fills a la porta de l'escola i anaven junts a dinar a la pinada de Suagres o a algun altre paratge del terme. Fins allí també es desplaçaven caminant els mestres ja que de vesprada no hi havia classe i la passaven jugant i xarrant en un ambient de germanor. Ja de nit, era costum celebrar l'enfarinà, tot i que molt menys concorreguda que la que té lloc el dissabte de carnestoltes a Bèlgida. En aquella batalla amistosa de farina i ous els carrers del poble acabaven tenyits de blanc de la mateixa forma que el cap i la roba dels participants. Quan entraven a casa arribava el moment de l'escardussó...

La tia Gràcia tornant del forn de la Plaça amb la cassola

Lògicament, amb el temps la festa ha anat evolucionant. A final de la dècada de 1990, diversos anys l'Ajuntament d'Otos la va declarar dia de festa local, de forma que no hi havia classe i la celebració s'allargava durant tot el dia, fet que involuntàriament la va fer decaure perquè es perdia el costum d'anar junts des de l'eixida de l'escola. Altres anys, al formar part del CRA Castell de Carbonera, la jornada festiva era l'endemà per fer-la coincidir amb les carnestoltes de Bèlgida i en ocasions més recents han optat PP per fer classe amb normalitat i dinar junts la cassoleta al pati. I així arribem al 2022, quan no afortunadament quasi han desaparegut les  restriccions per la COVID-19 i podrem de nou celebrar el dia de la Cassoleta amb companyia. Així que, novament, ens la  menjarem amb les comoditats que ens ofereix a cadascú sa casa o bé gaudint de la natura a uns dels paratges del nostre entorn.

Cassoles al restaurant Ca les Senyoretes