Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 d’abril del 2025

Publicacions sobre les festes d'Otos



El calendari actual de celebracions i festes a Otos és el següent:

-5 de gener: Destacada cavalcada dels Reis d'Orient i repartiment dels regals per les cases.





-Cap de setmana pròxim al 17 de gener: Festa de Sant Antoni abat organitzada pels veïns del seu carrer.

Benedicció dels animals


-Dijous anterior al Dimecres de Cendra: Dijous de Cassoletes. L'endemà se celebren les carnestoltes escolars.


-Cap de setmana pròxim al 19 de març: Festa de Sant Josep organitzada pels veïns del seu carrer.



-Pasqua. Entre les celebracions religioses destaquen la festa de la Mare de Déu de l'Ermita (Divendres de Dolors), la salpassa (Dimarts Sant al matí) i el cant polifònic del Via Crucis (Divendres Sant al matí). Amb el temps primaveral, les setmanes de Pasqua i de Sant Vicent la Ruta dels Rellotges de Sol s'ompli de turistes.

La salpassa


-Primer cap de setmana de maig: Otos Trail, pujada al Castell de Carbonera.



-Primera setmana d'agost: Festes Patronals, celebrades des de l'any 1816. Dies dedicats als moros i cristians (dissabte anterior, normalment l'últim de juliol), la cavalcada de disfresses (4 d'agost), la Vespra (5 d'agost), festivitat patronal del Crist de la Fe (6 d'agost), els Sants de la Pedra (7 d'agost) i la Immaculada Concepció (8 d'agost). 
A continuació es troba l'arxiu digital dels llibres de festes on es pot consultar l'evolució del programa d'actes i també nombrosos articles i fotografies de gran interés per conéixer el poble d'Otos.

Concert de Pep Botifarra i la UM d'Otos, 2016


- Dates commemoratives amb visita simbòlica a un rellotge de sol: 
    Dia de la Dona, 8 de Març, al rellotge del Llavador
    25 d'Abril, aniversari de la Batalla d'Almansa, a la Pedra de Basset 
    9 d'Octubre, Dia dels valencians, al marcador del 9 d'Octubre

Inauguració de la Pedra de Basset, 2007


-Data variable a partir del 22 de novembre: Santa Cecília, organitzada per la Unió Musical La Raboseta.


- 7 i 8 de desembre:  Festa de la Puríssima (antiga festa dels Quintos)






Arxiu digital dels Llibres de les Festes Patronals:


































Llibre de les Festes Patronals 2009

Llibre de les Festes Patronals 2010

Llibre de les Festes Patronals 2011

Llibre de les Festes Patronals 2012 (1a part)  i (2a part)

Llibre de les Festes Patronals 2013

Llibre de les Festes Patronals 2014 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2015 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2016 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2017 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2018

Llibre de les Festes Patronals 2019








Passacarrer, 8 d'agost de 2017



Altres publicacions sobre les Festes Patronals:

Gojos dels patrons (lletra) i partitura musical.

Processó dels Sants de la Pedra, 2019

Els gojos d'Otos a Gogistes valencians

Processó del Crist de la Fe, 2019


Infografia explicativa de les Festes Patronals (2023):








Celebració del Bicentenari de les Festes Patronals en 2016

Calendari de 2016. Comissió del Bicentenari.

Reportatge audiovisual de les festes de 2016. Comarcal Tv

ALFONSO, Daniel 'El II Centenari de les Festes Patronals d'Otos 1816-2016'. Almaig 2016

Audiovisual "200 festes en 200 imatges". Bicentenari de les festes. Ajuntament d'Otos, 2016


Resultat d'imatges de bicentenari otos




















                                             La cordà, 5 d'agost de 2017




Publicacions sobre altres festes celebrades a Otos:

El Dijous de Cassoletes













                                                      

Reportatges audiovisuals sobre les festes d'Otos:


 
Volteig manual de campanes el dia del Crist de 2020. Colla de Campaners de la Vall Blanca.

La rutlla, cordà de 2020.


Notícies sobre les festes de 2023 a Comarcal TV:
















Notícies sobre les festes de 2025 a Comarcal TV:








dimarts, 7 de gener del 2025

La festa i els versos de Sant Antoni

                                                        



Una de les festes més tradicionals d'Otos és la que el veïnat del Carrenou organitza cada any en honor al seu patró sant Antoni del porquet. Recordem que este carrer té un origen modest i per això l'anomenaven carrer dels Gitanos. Però fidels a la cita, després de Nadal i amb el fred de l'hivern, sempre l'han celebrat com la majoria dels pobles valencians.
Antigament, amb l'any nou començaven a arreplegar la llenya de la foguera i també preparaven els decorats amb els que competien amb la festa rival del carrer Sant Josep, popularment de la Taleca. El dia 16, la vespra a poqueta nit s'encenia la foguera i ballaven i torraven a l'escalfor de les brases. El 17 de gener celebraven la missa a sant Antoni Abat, la benedicció dels animals i la processó al patró del carrer.
Després d'uns anys de decadència, a final de la dècada de 1980 es va recuperar la festa gràcies a persones com la tia Lola o el grup d'amics del pub de Julio. De forma que s'ha anat adaptant al pas del temps i a les necessitats amb canvis com el trasllat a cap de setmana.
Hui en dia, la festa comença el dissabte amb una despertà amb coets, volteig de campanes i un passacarrer amb els dolçainers i tabaleters d'Otos. Tot seguit, els organitzadors esmorzen i preparen la foguera. A migdia es beneixen els animals, abans es tractava de cabridets de ramat i d'haques i burros per a la càrrega i treball agrícola, mentre que hui en dia reben l'aigua mascotes i animals de companyia. Abans de dinar es procedeix al sorteig de la campanya "A Nadal, comprar a Otos té premi".
El component infantil també està present amb la programació d'activitats com ara cucanyes, visites guiades al campanar i, en altres ocasions, un taller de porquets fets amb paper i cola que cremaran en la foguera.
Quan cau la nit se celebra la missa en honor al sant. Tot seguit la processó, el cant dels gojos i la repartició del pa beneït. Una cercavila de la banda de música acosta el públic des de l'església fins a l'encesa de la foguera. La traca l'encén un dels veïns de major edat i el muntó de llenya tradicionalment està coronat per un ninot de confecció casolana amb un cartell que fa referència irònica a temes d'actualitat.
Protegits del fred per un envelat, la gent para taula al bell mig del carrer per compartir un sopar de cabasset. L'organització convida a la beguda, picaeta i postres, gràcies als donatius aportats pel veïnat. El ball s'adintra en una nit que també convida a la conversa assosegada al voltant de la foguera.
Diumenge al matí té lloc una xocolatada amb bunyol de carabassa com a colofó de la festa. L'últim element gastronòmic és la cassola d'arròs al forn per al dinar de Sant Antoni.

Benedicció dels animals. 2018


Amb tot, un dels aspectes més singulars és el vers amb que, des de l'any 1996, Joan Olivares acompanya el programa d'actes de Sant Antoni. El poema a les primeres edicions tenia un caràcter més popular amb aspectes relacionats amb la festa d'Otos. Però d'uns anys ençà versa -amb un llenguatge irònic i mordaç- al voltant de les grans qüestions que acaparen l'actualitat. Una primera exposició dels fets que preocupen aquell any es contestada per sant Antoni donant consells per a tanta dificultat. El vers, de fet, s'ha convertit en un fenòmen quasi viral que circula per les xarxes socials valencianes cada principi d'any. La seua lectura retrospectiva ha esdevingut en un llibre d'història que explica com ha evolucionat la nostra societat.








L'última encesa de la foguera per la tia Dolores. 2020


Benedicció dels animals. 2010


Àudio: L'origen de la festa de Sant Antoni per Albert Alcaraz

Benedicció dels animals, 2024




Pa beneït, 2015




Encesa de la foguera, 2013


Foguera 2024

Bunyolada 2024


Benedicció dels animals, 2011

Despertà, 2013

Cucanyes, 2011

Esmorzar 2023

2023







dimarts, 16 d’agost del 2022

El portal i la festa de Sant Roc a Otos

Veïnat de sant Roc.
Foto: Enriqueta Cabanes

El 16 d'agost és la festa de sant Roc, un pelegrí occità que va  nàixer a la ciutat de Montpeller i va tenir cura de malalts de pesta, de la qual també es va contagiar. Finalment va morir a Voghera, Itàlia, el 16 d'agost de 1376.  Es tracta d'un dels sants més venerats atesa la seua protecció contra les epidèmies que assolaven la població. De fet, la iconografia de la seua imatge el mostra vestit de pelegrí i amb una nafra a la cama. A més, l'acompanya el gos que li portava el pa quan estava malalt.

Sant Roc de l'església d'Otos
 Foto: Daniel Alfonso

Com que en temps antics l'arribada de les epidèmies significava la mort per a part del veïnat, la devoció a sant Roc era un punt d'esperança entre una població que no tenia garanties sanitàries. Amb eixa finalitat protectora se li dedicaren molts portals d'entrada al recinte més o menys emmurallat que tenien els nostres pobles. A Otos, el nucli urbà també tenia portes d'accés encara perceptibles en el cantó de sant Josep, a casa de Ximo, en la baixada a la Font de Baix i en la Plaça. De fet, aquest últim era el principal accés al poble pel camí de Xàtiva -hui en dia és la carretera CV-616-, i es realitzava atravessant una porta que es tancava cada nit i en situacions de perill. 

Carmen i Maite a la Plaça en 1978, sense la rotonda ni arbres. 
S'observa la casa de Salvaoret al cantó.

L'actual cantonada entre les cases dels germans Pep i Paco Quilis, era molt més estreta que ara, ja que a principi dels anys 1990 es va enderrocar l'antiga casa de Salvaoret i, sembla, que a principi del segle XX també es va realitzar una remodelació urbana assolant-ne una altra que tenia adosada i que impedia l'accés de carros grans i dels primers vehicles a motor. Precisament en eixe punt es trobava el portal de sant Roc que comptava amb un panell ceràmic dedicant al sant. Després del seu enderrocament es va construir un carrer que estava delimitat per la capterrera de l'hort dels Fideueros al costat de llevant (l'actual bar Paradís i la resta de vivendes fins el camí del Padur) i enfront es van alçar un grup de cases molt modestes destinades als treballadors de la Casa Gran. A l'última d'elles (coneguda com la d'Eusebio, ara habitada per Ricardo i Esther) es va instal·lar la capelleta que actualment acull l'escultura del sant.

Boda al carrer Sant Roc. S'observa la casa enderrocada de Salvaoret
Foto: Cristina Amat


Cavalcada de festes. Final dels 1980. S'observa la casa de Salvaoret
que estretia el cantó amb la Plaça.
Foto: Joan Olivares




Carrer Sant Roc i la Plaça al 2023

I, com no podia ser d'una altra manera, la tradició manava que cada carrer celebrara el seu patró i el veïnat de la carretera festejava sant Roc. El 16 d'agost tenim constància que s'encenia una foguera on es torraven sardines, després de la missa i la processó. I encara a principi dels anys 1990 es va organitzar una missa de campanya al seu carrer i ball. Però com que la proximitat de les festes patronals provoca cansament i després d'elles part del veïnat aprofita per viatjar, a més de la poca quantitat de veïns amb voluntat organitzadora al carrer, es va reduir la celebració a una eucaristia a l'església. 



Com hem vist, la popular figura de sant Roc ens porta a explicar una part de l'urbanisme històric d'Otos.