dilluns, 7 de gener de 2019

Sant Antoni 2019




Benedicció dels animals, 2018

Com cada any, quan passa Nadal els veïns del carrer Sant Antoni -conegut com el Carrenou- d'Otos organitzen la seua festa de gener. A més dels actes tradicionals com ara la benedicció dels animals o l'encesa de la foguera, un dels aspectes més destacats és el vers satíric que escriu Joan Olivares per acompanyar el programa d'actes que se celebraran a Otos, enguany els pròxims 19 i 20 de gener.

Clica per vore el Programa d'actes i el vers de 2019


Vers de 2019

–Mentre prenien la fresca
a la porta del carrer,
un vellet i una velleta
raonaven sàviament
de la cosa tan estranya
que és això del pas del temps:
et fa arrugues en la cara
i cendrosos los cabells,
i et dona seny i saviesa
quan no l’has de menester.
Amb gran enyor recordaven
quan eren uns angelets
i s’enfugien les hores
com si les robara el vent,
els anys es feien tan llargs
que entre el Nadal i l’Advent
succeïen tantes coses
com no en podien ser més.
Però un dia maduraves
i tot era del revés:
els anys passaven volant
i un minut es feia etern.
Que difícils són d’entendre
els misteris del progrés,
com deia sant Agustí,
allà per l’any quatre-cents:
si ningú no m’ho demana
prou que sé lo que és el temps,
però, ai, si m’ho demanen,
la resposta no la sé.

Deveu pensar, sant Antoni:
tot este romanç, per què? 
Doncs mireu, pare estimat,
nostre més volgut santet,
gran patró dels animals
i profeta del bon temps,
perquè van passant los anys,
i malgrat vostres consells
seguim sense fer bondat
i sembrant males sements.
D’algunes que n’han passat
en estos mesos darrers,
vos en faig un inventari
per si ho volíeu saber:
Allà al Brasil mana un home
que sense ser llenyater
en quatre dies fa ascles
tot l’Amazones sencer,
i amb bones garrotades,
tots eixos que es fan els gais
els tornarà al bon camí
com si foren corderets.
I lo gran xèrif dels ianquis,
aquell grenyut matusser,
amb el morro que se’l xafa,
diu que farà una paret
més llarga que la de Xina,
més alta que el Montcabrer,
p’a que no passen los índios,
perquè ell va arribar primer.
També diu, parlant de dones,
que si eres guapo com ell
els pots fotre mà allà on vulgues
perquè elles es deixen fer.
A Rússia encara hi ha el Putin,
cada dia més content
perquè amb el canvi climàtic
ja no es passa tant de fred.
Un tal Salvini d’Itàlia
diu que no hi ha més remei
que quedar-se amb els gitanos,
però si fóra per ell...
A Hongria, voten los feixos
vora el setanta per cent,
el cinquanta a Polònia,
vint-i-cinc a cals monsieurs,
i han votat per la rabosa,
una lloca i els pollets.
Un fantasma corre Europa
i el comunisme no és,
va arribar a Andalusia
trotant amb un cavallet,
i com Cid Campeador,
no deixarà moro amb fes,
ni català amb barretina,
ni estaca en la paret,
moltes dones ja tremolen
i diuen que no és de fred.
Què en penseu vós, sant Antoni,
que del cel tot ho veieu,
vindrà el dia que els humans
finalment mos entendrem?

–Fills meus, sí que ho teniu agre,
d’a xavo és el canyaret!,
mes no perdeu l’esperança,
no va tot tan malament.
Abans teníeu la fama
de comptadors de bitllets,
i ara heu eixit als diaris
per acollir angelets.
Les notícies de l’oratge,
que els llauradors tant preueu,
les havíeu d’escoltar
en castellà o en anglés:
it will rain to bots and barrels
from Jerez to Santander.
Ara premeu el botó
i al punt escoltareu:
aiguaneu a Benigànim
i volves a Bocairent.

–Lloat siau sant Antoni
per lo vostre gran saber
per aguantar nostres queixes
i donar-mos-en parer,
més ja que estem en matèria
no mos voldríeu dir res
d’eixa aficció ultramuntana
que campa per tot arreu?

–Què podria jo explicar-vos
que vosaltres no sapieu:
compreu una bona ullera,
al veí me’l vigileu
i si el veieu que s’afaita,
la barba en remull poseu.
I estimeu sense mesura
per lo que poguera ser.


 El vers de 2019 manté l'estructura clàssica que consisteix en un diàleg entre els veïns i el pare sant Antoni.  Després d'una reflexió sobre el pas del temps, un vellet i una velleta li fan un inventari al sant dels canvis que estan havent al món com si anàrem cap avant i cap arrere però que ens afecten a tots. Ja que "van passant los anys, / i malgrat vostres consells/ seguim sense fer bondat/ i sembrant males sements." 
En primer lloc parlen del nou president brasileny Bolsonaro que pretén destruir encara més l'Amazonia, a qui li segueix el nordamericà Trump amb la intenció de construir un gran mur a la frontera mexicana per frenar l'arribada d'immigrants. A Rússia Putin està content perquè amb l'escalfament pel canvi climàtic patiran menys fred a l'hivern i a Europa els partits d'extrema dreta estan en creixement com és el cas d'Itàlia amb Salvini que vol expulsar als gitanos. Però també a Polònia i a Hongria estan rebent un gran suport electoral i més a prop nostre, Vox a Andalusia ha aconseguit un gran recolzament. 
Sant Antoni es resigna davant de la situació, tot i que consola als vellets dient-los que almenys a terres valencianes el panorama ha canviat i de nou poden vore a Àpunt l'oratge del seu poble i no es parla de gran corrupció. Tot i que "d’eixa aficció ultramuntana/ que campa per tot arreu" cal estar ben previnguts per el que puga venir. 

                                                       

Tot seguit es poden consultar el versos dels anys anteriors:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada