La Immaculada Concepció en el patrimoni d'Otos

                                                       

Significat i celebracions de la Puríssima

El 8 de desembre es commemora el dia en que santa Anna es va quedar embarassada de Maria amb el seu marit sant Joaquim, gràcies a l'acció de Déu per tal de concebre la dona pura que engendraria anys després a Jesucrist. D'ahí ve el nom de Puríssima o Immaculada Concepció de Maria. La mateixa tornada dels gojos que se li canten expressa que Sois concebida, María, sin pecado original. Nou mesos després, el dia 8 de setembre, se celebra la seua nativitat o naixement, a molts llocs en forma de Maredéus Trobades com destaca Algemesí amb la coneguda Muixeranga i que a Otos era el dia de festa major fins que en 1970 es traslladara al mes d'agost. Lògicament, aquesta interpretació sobre l'embaràs marià va causar grans controvèrsies al llarg de l'època barroca fins que el Papa ho va proclamar en 1854 com a dogma de fe i va tancar qualsevol discussió possible dins l'esfera catòlica. En aquest període de temps es va construir a Otos la nova església parroquial (1724-42) que va ser dedicada a la Puríssima Concepció.

Actualment, en honor de la Immaculada se celebren 2 celebracions. Els actes principals tenen lloc el 8 d'agost, l'últim dia de les Festes Patronals que fins al 1969 era el 8 de setembre. Al final del matí té lloc una missa solemne en la qual les dones ofrenen un clavell per cada fill que tenen. Després, a les 9 de la nit, se celebra la processó.

La segona de les festes és en el dia litúrgic del 8 de desembre. Antigament començava amb un novenari en les jornades prèvies. El dia de la Puríssima, festa local dels quintos, a l'alba es cantava la despertada i tot seguit el rosari de l'aurora.  Després tenia lloc la missa solemne i, per la vesprada, la processó. Actualment, s'han reduit les celebracions a l'eucaristia solemne i el res del rosari els dies anteriors.

Principals manifestacions artístiques:

Nota: punxant els enllaços s'amplia la informació.

1. Imatge patronal de l'altar major

La imatge barroca de la Immaculada que presideix el retaule major va ser esculpida per Francisco Teruel a València en 1941, després de la destrucció de l'anterior en la Guerra Civil. Es tracta d'una talla de fusta policromada de 150 cm. que està inspirada en la de la catedral de València. Lamentablement, en 2023 es va produir el robatori de les joies que portava la patrona.

ALFONSO, Daniel 75 anys de les imatges patronals d’Otos, Festes Patronals, 2016.

2. Imatge processonal 

En 1979 es va adquirir una escultura més senzilla, d'escaiola i de menors dimensions, per facilitar la seua mobilitat en les processons. Està inspirada en el quadre de Murillo.

3. Conjunt de l'església parroquial

PLA GARCIA, Dolores L'església parroquial de la Puríssima Concepció Festes Patronals, 2004.

4. Gojos i himne

Els gojos són antics, amb un llenguatge barroc i que segueix l'estructura tradicional d'estrofes i tornada. La darrera de les estrofes és una adaptació al patronatge local. Actualment, es canten quan finalitza la processó del 8 d'agost.

L'himne de la Immaculada Concepció va ser composat pel prevere otosí Benjamín Fayos en 1991 amb motiu de la celebració del 250 aniversari de la construcció de la parròquia que va tindre lloc en 1992. Actualment, és el cant amb que finalitzen les misses en honor de la patrona i també en altres celebracions especials.

6. Portes de l'església

Les portes principals de l'església tenen una cobertura metàl·lica on estan representades les al·legories marianes. El seu destacat valor històric i artístic ha comportat dos estudis sobre la mateixa:

-ALFONSO MEDRANO, Daniel i GÓMEZ i SOLER, Sergi Una aproximació a la porta de l’església d’Otos i la seua simbologia immaculista Almaig, 2004 Pàg. 15-21

-PLA, Tino Les portes de l'església parroquial d'Otos. Porta del cel. Festes Patronals d'Otos, 2024.  

Al segon article s'explica el procés de restauració de la porta dut a terme en 2023.

7. Campana gran de l'església

Campana Maria Immaculada i Bàrbera, any 1992 i 689 kg.

7. Plafó ceràmic situat a la façana del carrer Sant Josep número 13. Es tracta de l'actual vivenda de Rafael Olivares, ja difunt, i Teresa Monzó -coneguts com el tio Rafel el Procurador i Teresita la dels ous-, però durant la primera part del segle XX va ser propietat de don Terencio Seguí Álvarez (capità d'infanteria) i la seua muller la senyora Sofia. L'esmentat militar, a l'octubre de 1916 va publicar el llibre del centenari de les festes i mesos més tard, concretament el 14 de maig de 1917, mentre mitja Europa lluitava en la Primera Guerra00 Mundial va instal·lar entre els seus bonics balcons de ferro forjat un plafó ceràmic format per 45 peces i envoltat amb un marc també de manisetes de color verd oliva. Així va manifestar públicament la seua devoció, la sensibilitat cultural i també el poderiu econòmic que ostentava. Amb aquesta intenció a la banda inferior de la imatge es llig la següent inscripció: 

MATER PURÍSIMA. Ora pro nobis. Recuerdo piadoso de D. Terencio Seguí Álvarez. 14 de mayo de 1917

L'any 1993 el retaule ceràmic va ser classificat com a Bé de Rellevància Local. La seua fitxa indica que el seu estat és:

 "Integro, sin roturas El riesgo de destrucción es alto; es pieza firmada con datos de fabricación de época de rara producción".

La Purísima Concepción. Reproduce sustancialmente el cuadro de Juanes : la Virgen de pie en el centro con túnica blanca y manto azul, manos recogidas, el Padre Eterno y Cristo sostienen sobre ella la corona; a los lados símbolos bíblicos : (derecha) Luna, torre, cipres, espejo, cedro, azucena, pozo, jardín; (izquierda) Sol, puerta, rosal, fuente, palma, olivo, ciudad La orla tiene moldura cerámica verde Realizado con pintura cerámica polícroma vidriada sobre fondo estamnífero liso 

Posee inscripciones : (En el ángulo derecho, firmada) : "H. BERTRÁN / 17"; (Ángulo inferior izquierdo) : "FRANCISCO VALLDECABRES" (Fabricante de Quart de Poblet, Valencia); (Abajo en banda blanca) : "MATER PURISIMA ... ORA PRO NOBIS / RECUERDO PIADOSO DE D. TERENCIO SEGUÍ ALVAREZ. / 14 DE MAYO DE 1917" El retablo tiene un formato rectangular vertical, cuyas dimensiones son 1,9 x 1,2 m Tiene un total de 45 piezas (más la de la moldura cerámica); las dimensiones de cada pieza individualizada es 20 x 20 y 10 x 20 cms No presenta fornícula. Tiene marco de moldura cerámica; conserva aplique antiguo para la luz eléctrica en el lado izquierdo.

                                             

El retaule ceràmic reprodueix la coneguda pintura de Joan de Joanes que es venera a l'església de la Companyia, situada darrere de la Llotja a la ciutat de València i que s'ha convertit en una icona de la imatge de la Immaculada amb les seues virtuts de bellesa i castedat. 

La Immaculada de Joan de Joanes, a l'església de la Companyia.

Al centre de la imatge es troba la figura de Maria amb actitud orant mentre Déu, en forma de Trinitat, l'està coronant com a reina. La llegenda  (traduida del llatí) "tota eres bella, amiga meua; no hi ha taca en tu" està extreta del llibre bíblic del Càntic dels Càntics i s'interpreta com la voluntat de Déu en la predestinació de Maria. Les al·legories marianes s'agrupen entorn de tres temes: la virginitat (font segellada, ciutat emmurallada, jardí tancat, espill, i tots els arbres que conserven la seua verdor: xiprer, olivera, cedre i palmera), la puresa immaculada (lliri, sol, roses, torre de David), i la intercessió en favor de tot el gènere humà (porta del cel, pou d'aigua viva, estrela de mar guia de mariners). La Mare de Déu apareix sobre la lluna retallada als seus peus segons el capítol 12 de l'Apocalipsi.

Afortunadament, abans de la destrucció iconoclasta de la Guerra Civil que va afectar especialment al patrimoni religiós, el quadre ceràmic va ser cobert amb un llençol i emblanquinat amb calç per damunt amb la finalitat que quedara amagat enmig de la façana. Gràcies a aquella arriscada acció hui en dia comptem amb uns interessants rejolets al patrimoni otosí.

8. Retaule ceràmic de la façana de l'església. Es va instal·lar recentment en les obres de restauració de la façana de l'església realitzades en la tardor de 2022. Se situa al lateral esquerre de la façana i presenta un elevat valor artístic. 

La seua procedència resulta curiosa, atés que es tracta d'una donació a la parròquia realitzada per Josep Escrivà, qui va ser rector de la mateixa en la dècada de 1970 i que després ha mantés una destacada vinculació amb el poble fins a l'actualitat. Prèviament, cap a l'any 1985, li va comprar el retaule ceràmic a un antiquari de Gandia, qui l'havia adquirit dels propietaris d'una casa de camp que anava a ser enderrocada.

El retaule està format per 12 peces de ceràmica esmaltada, policromada i vidrada. Les exteriors inclouen una orla i no presenta cap inscripció. A la zona superior està representada la Trinitat. A l'esquerra, Jesús amb la creu a la mà i assegut sobre uns núvols. Al centre es troba el colom de l'Esperit Sant i a la dreta el Pare Etern com un ancià amb barba, també assegut sobre núvols i amb el triangle al cap. El Pare i el Fill subjecten amb les seues mans la corona que li serà posada a la Mare de Déu, conformant una escena que recorda la coronació del Misteri d'Elx i també la famosa Puríssima del pintor Joan de Joanes. Del cap de Maria irradia la llum per mostrar la seua condició de ser 'brillant com el sol'.

Coronació del Misteri d'Elx

La figura central de l'obra és la Puríssima amb les mans en actitud d'oració. Va vestida amb una túnica blanca i blava i als seus peus es troba el símbol de la lluna sobre núvols. A més, xafa la serp que representa el pecat original.

A la zona inferior del retaule se situen dos sants agenollats als peus de Maria. No estan sobre els núvols del cel sinò a terra i van vestits amb l'hàbit d'un ordre religiós. Segons la informació facilitada per l'historiador de l'art Joan Alepuz, el sant que té el Jesuset i vist l'hàbit caputxí es tracta de sant Fèlix de Cantalice. Enfront se situa un segon sant, segurament el més conegut Francesc d'Assís.

Enfront del retaule instal·lat en novembre de 2022 se'n situa un altre, també de gran valor patrimonial, parlem de la Trinitat de la façana del Palau. Al catàleg de la Direcció General de Patrimoni se'l considera "pieza documento importante" i el data cap al 1790. La comparació dels dos retaules aporta bastants semblances, un fet que ajuda a datar-lo i també a valorar-lo com a un Bé de Rellevància Local digne de protecció. 

Trinitat del Palau d'Otos.