dimarts, 8 de desembre de 2020

Pastilles culturals d'Otos (I) El retaule ceràmic de la Puríssima

 


Encetem una sèrie de publicacions breus anomenades Pastilles culturals d'Otos que retractaran aspectes culturals o etnogràfics del municipi. Unes temàtiques concretes que habitualment passen desapercebudes, són bastants desconegudes o ja han passat a l'oblit. 

Hui és 8 de desembre de 2020, festivitat de la Immaculada Concepció, patrona d'Otos, però enguany se celebra sense els tradicionals actes de l'evolucionada festa dels quintos a causa de les restriccions pel coronavirus. La primera pastilla cultural està dedicada al plafó ceràmic de la Puríssima situat a la façana del carrer Sant Josep número 13. Es tracta de l'actual vivenda de Rafael Olivares, ja difunt, i Teresa Monzó -coneguts com el tio Rafel el Procurador i Teresita la dels ous-, però durant la primera part del segle XX va ser propietat de don Terencio Seguí Álvarez (capità d'infanteria) i la seua muller la senyora Sofia. El citat militar, a l'octubre de 1916 va publicar el llibre del centenari de les festes i mesos més tard, concretament el 14 de maig de 1917, mentre mitja Europa lluitava en la Primera Guerra Mundial va instal·lar entre els seus bonics balcons de ferro forjat un plafó ceràmic format per 45 peces i envoltat amb un marc també de manisetes de color verd oliva. Així va manifestar públicament la seua devoció, la sensibilitat cultural i també el poderiu econòmic que ostentava. Amb aquesta intenció a la banda inferior de la imatge es llig la següent inscripció: 

MATER PURÍSIMA. Ora pro nobis. Recuerdo piadoso de D. Terencio Seguí Álvarez. 14 de mayo de 1917

El retaule ceràmic està dedicat a la patrona d'Otos i reproduix la famosa pintura de Joan de Joanes que es venera a l'església de la Companyia, situada darrere de la Llotja a la ciutat de València i que s'ha convertit en una icona de la imatge de la Immaculada amb les seues virtuts de bellesa i castedat. 

La Immaculada de Joan de Joanes, a l'església de la Companyia.


Al centre de la imatge es troba la figura de Maria amb actitud orant mentre Déu, en forma de Trinitat, l'està coronant com a reina. La llegenda  (traduida del llatí) "tota eres bella, amiga meua; no hi ha taca en tu" està extreta del llibre bíblic del Càntic dels Càntics i s'interpreta com la voluntat de Déu en la predestinació de Maria. Les al·legories marianes s'agrupen entorn de tres temes: la virginitat (font segellada, ciutat emmurallada, jardí tancat, espill, i tots els arbres que conserven la seua verdor: xiprer, olivera, cedre i palmera), la puresa immaculada (lliri, sol, roses, torre de David), i la intercessió en favor de tot el gènere humà (porta del cel, pou d'aigua viva, estrela de mar guia de mariners). La Mare de Déu apareix sobre la lluna retallada als seus peus segons el capítol 12 de l'Apocalipsi.

De fet, el 8 de desembre es commemora el dia en que santa Anna es va quedar embarassada de Maria sense mantenir relacions amb el seu marit sant Joaquim, sinò gràcies a l'acció de Déu per tal de concebre la dona pura que engendraria anys després a Jesucrist. D'ahí ve el nom de Puríssima o Immaculada Concepció de Maria. La mateixa tornada dels gojos que se li canten expressa que Sois concebida, Maria, sin pecado original. Nou mesos després, el dia 8 de setembre, se celebra la seua nativitat o naixement, a molts llocs en forma de Maredéus Trobades com és el cas ben conegut d'Algemesí i que a Otos era el dia de festa major. Lògicament, aquesta interpretació sobre l'embaràs marià va causar grans controvèrsies al llarg de l'època barroca fins que el Papa ho va proclamar en 1854 com a dogma de fe i va tancar qualsevol discussió possible dins l'esfera catòlica. 

Afortunadament, abans de la destrucció iconoclasta de la Guerra Civil que va afectar especialment al patrimoni religiós, el quadre ceràmic va ser cobert amb un llençol i emblanquinat amb calç per damunt amb la finalitat que quedara amagat enmig de la façana. Gràcies a aquella arriscada acció hui en dia comptem amb uns interessants rejolets al patrimoni otosí.

Immaculada d'Otos. Imatge de Juan Antonio Cabanes



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada