dijous, 8 de gener del 2026

Publicacions sobre les festes d'Otos



El calendari actual de celebracions i festes a Otos és el següent:

-5 de gener: Destacada cavalcada dels Reis d'Orient i repartiment dels regals per les cases.





-Cap de setmana pròxim al 17 de gener: Festa de Sant Antoni abat organitzada pels veïns del seu carrer.

Benedicció dels animals


-Dijous anterior al Dimecres de Cendra: Dijous de Cassoletes. L'endemà se celebren les carnestoltes escolars.


-Cap de setmana pròxim al 19 de març: Festa de Sant Josep organitzada pels veïns del seu carrer.



-Pasqua. Entre les celebracions religioses destaquen la festa de la Mare de Déu de l'Ermita (Divendres de Dolors), la salpassa (Dimarts Sant al matí) i el cant polifònic del Via Crucis (Divendres Sant al matí). Amb el temps primaveral, les setmanes de Pasqua i de Sant Vicent la Ruta dels Rellotges de Sol s'ompli de turistes.

La salpassa


-Primer cap de setmana de maig: Otos Trail, pujada al Castell de Carbonera.



-Primera setmana d'agost: Festes Patronals, celebrades des de l'any 1816. Dies dedicats als moros i cristians (dissabte anterior, normalment l'últim de juliol), la cavalcada de disfresses (4 d'agost), la Vespra (5 d'agost), festivitat patronal del Crist de la Fe (6 d'agost), els Sants de la Pedra (7 d'agost) i la Immaculada Concepció (8 d'agost). 
A continuació es troba l'arxiu digital dels llibres de festes on es pot consultar l'evolució del programa d'actes i també nombrosos articles i fotografies de gran interés per conéixer el poble d'Otos.

Concert de Pep Botifarra i la UM d'Otos, 2016


- Dates commemoratives amb visita simbòlica a un rellotge de sol: 
    Dia de la Dona, 8 de Març, al rellotge del Llavador
    25 d'Abril, aniversari de la Batalla d'Almansa, a la Pedra de Basset 
    9 d'Octubre, Dia dels valencians, al marcador del 9 d'Octubre. 

Inauguració de la Pedra de Basset, 2007


-Data variable a partir del 22 de novembre: Santa Cecília, organitzada per la Unió Musical La Raboseta.


- 7 i 8 de desembre:  Festa de la Puríssima (antiga festa dels Quintos)






Arxiu digital dels Llibres de les Festes Patronals:


































Llibre de les Festes Patronals 2009

Llibre de les Festes Patronals 2010

Llibre de les Festes Patronals 2011

Llibre de les Festes Patronals 2012 (1a part)  i (2a part)

Llibre de les Festes Patronals 2013

Llibre de les Festes Patronals 2014 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2015 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2016 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2017 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2018

Llibre de les Festes Patronals 2019








Passacarrer, 8 d'agost de 2017



Altres publicacions sobre les Festes Patronals:

Gojos dels patrons (lletra) i partitura musical.

Processó dels Sants de la Pedra, 2019

Els gojos d'Otos a Gogistes valencians

Processó del Crist de la Fe, 2019


Infografia explicativa de les Festes Patronals (2023):








Celebració del Bicentenari de les Festes Patronals en 2016

Calendari de 2016. Comissió del Bicentenari.

Reportatge audiovisual de les festes de 2016. Comarcal Tv

ALFONSO, Daniel 'El II Centenari de les Festes Patronals d'Otos 1816-2016'. Almaig 2016

Audiovisual "200 festes en 200 imatges". Bicentenari de les festes. Ajuntament d'Otos, 2016


Resultat d'imatges de bicentenari otos




















                                             La cordà, 5 d'agost de 2017




Publicacions sobre altres festes celebrades a Otos:

El Dijous de Cassoletes
















                                                      

Reportatges audiovisuals sobre les festes d'Otos:


 
Volteig manual de campanes el dia del Crist de 2020. Colla de Campaners de la Vall Blanca.

La rutlla, cordà de 2020.


Notícies sobre les festes de 2023 a Comarcal TV:
















Notícies sobre les festes de 2025 a Comarcal TV:



Exposició dels 300 anys del Palau i concert dels Ministrils ciutat de Gandia





Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Ubicació: 46844 Otos, Valencia, España

dimecres, 17 de desembre del 2025

El Nadal otosí, costums d'abans i d'ara


L'asguinaldo, Nadal de 2002

Les festes de Nadal són un moment clau de la nostra cultura. Compten amb una rica gastronomia i també amb un conjunt de celebracions que han evolucionat amb el pas del temps. Per cert, sabeu per què és la Nativitat de Jesús el 25 de desembre? I, coneixeu allò què celebrem en aquestes dates i el seu significat?  Les estrenes, la loteria, el canvi d'any, qui són els Reis...

Si ens remuntem a la primera meitat del segle XX, la societat otosina era ben distinta a l'actual i, per tant, també el conjunt de la celebració nadalenca. Els nostres avantpassats treballaven sense tecnologia per  subsistir econòmicament, vivien una major religiositat i també existia una relació més intensa, tant entre el veïnat com a l'interior d'unes famílies que eren més grans i agrupades que hui en dia.

El tio Ramon Quilis i el tio Miquel Benavent de la Plaça conten que quan ells eren xiquets Nadal no tenia res a vore amb el que ara viuen i veuen. La majoria de la gent era llauradora i no disposava ni de diners ni de mitjans de transport. Dies abans de la festa, era costum a les cases fer pastissets de moniato i portar-los a coure al forn. Al tio Batiste i a la tia Teresa els pagaven la cuita donant-los 1 pastisset de cada 20. També pastaven mones per esmorzar xocolate el primer i segon dia de Nadal. 

La vespra, el dia 24 de desembre, era un dia de treball i per la vesprada els xiquets cantaven l'asguinaldo per les cases del poble vestits de pastorets, on rebien un xicotet donatiu per felicitar les festes. Després anaven les famílies a la Missa del Gall. Hem de recordar que l'actual sopar gran d'aquest dia no tenia lloc, tot i que després s'ha popularitzat. Per contra, les famílies quan compartien taula era per als dinars dels dies 25 i 26.

En quant a la lletra de les estrofes de l'asguinaldo, combina costums del món rural tradicional amb la religiositat popular. Parla dels pastorets, dels materials casolans amb que es construeix la simbomba o de l'arribada dels Reis d'Orient. Mentre que la tornada és en castellà, més coneguda i té una tonalitat diferent. Hui en dia aquelles antigues cançons han sigut substituides per altres com els villancicos castellans, nadales en anglés o aquelles que consideren convenients ensenyar els mestres del moment. Però, i encara que semble mentida, ara mateixa les oblidades cobles de l'asguinaldo d'Otos ens resulten conegudes perquè posteriorment han sigut cantades als escenaris per Al Tall o Pep Gimeno 'Botifarra' i així s'han revaloritzat. 


El dia de Nadal s'anava a missa i després a visitar les cases dels tios, padrins i familiars per felicitar les festes i rebre les estrenes. Els diners arreplegats solien guardar-los per anar caminant el 3 de febrer al porrat de sant Blai del Ràfol de Salem. Al migdia els pares convidaven a les noves famílies formades pels fills casats a dinar a casa i, per a l'ocasió, es matava el pollastre més gran que tenien per fer el putxero. Com a postres tenien els típics pastissets de moniato, mantecades de sagí, rotllets d'anís i els torrons que portava el torroner. El segon dia de Nadal es compartia taula amb l'altra part de la família.



Receptari d'Amparo Alfonso



La nit de Cap d'Any no tenia el rebombori actual ni celebraven amb una gran festa les campanades. El dia 1 el rector llegia el balanç demogràfic a missa, és a dir, la relació dels batejats i difunts de l'any anterior, ja que tota la gent complia els sagraments. També es felicitava el nou any a familiars i al veïnat.

En la festa dels Reixos, fins a meitat del segle XX l'austeritat i la falta de recursos marcaven la celebració. De fet, a la majoria de cases el regal consistia en fer "un palleret de roses", al qual amuntegaven roses de dacsa fetes amb sucre per facilitar el donar-los forma a l'apegar-se entre elles. En ocasions ho coronaven amb un ou bollit. Eixe era el regal més habitual que portaven Ses Majestats als xiquets d'Otos o també un bescuitet. A les cases benestants es podien estirar un poc més i portar un cotxet de fusta o una nina. 
La cavalcada va començar a realitzar-se en els anys 1940. Els Reixos anaven pujats en haques i amb un carro portaven alguns regals, els quals els entregaven dalt dels balcons on pujaven amb una escala, de forma semblant a com hui en dia se celebra a Alcoi.





L'EVOLUCIÓ DEL NADAL OTOSÍ

Al mateix temps que millorava l'economia a partir del 1960, també va créixer la influència dels mitjans de comunicació i evolucionava la societat en general. De forma que va canviar la celebració de Nadal en Otos. Es disposaven de més diners per poder comprar aliments i regals i també cal remarcar la tendència a seguir els costums que emetia la televisió i la influència de les persones foranes que arribaven fins a l'ombria del Benicadell amb els nous mitjans de transport.

A la dècada de 1980, amb l'impuls del rector Priscilio Ruiz, es van crear decorats per adornar els remolques de les mules mecàniques que es transformaven en les carrosses dels Reis d'Orient. Entrat el segle XXI, les carrosses van evolucionar a plataformes de tractors que són més àmplies i a una menor altura per facilitar l'accés durant l'entrega dels regals. Posteriorment, a la cavalcada de 2025 es van estrenar els nous decorats. L'altre canvi que va impulsar don Priscilio per l'any 1983 va ser la representació d'un betlem vivent a càrrec dels xiquets d'Otos abans de la celebració de la missa del Gall la vesprada del 24 de desembre. Són moltes les generacions que han participat en el naixement teatralitzat fins al Nadal de 2020 quan la pandèmia de la Covid-19 va frenar els actes comunitaris, així com altres causes com la baixada de la natalitat i la desconnexió de moltes famílies joves amb les activitats parroquials. Després de la pandèmia ja no s'ha tornat a representar.

Actualment les activitat de Nadal a Otos s'inicien amb la decoració dels balcons al voltant del pont de la Puríssima. En un altre sentit, el trimestre escolar finalitza amb l'audició de l'alumnat de l'escola de música Emusvall i també amb el festival que organitza el col·legi. En ell i gràcies a la col·laboració de l'AMPA, al saló d'usos múltiples els menuts canten cançons i reben al Pare Noel que obsequia un regal a tots ells.

Betlem de Manolo al Forn, 2024




Festival escolar de Nadal, 1992 Imatges de Joan Olivares

També els dies previs a Nadal, el veí Manolo Gómez obri les portes del betlem monumental situat a l'antic forn de la Plaça. I membres de la parròquia recorren els carrers, simulant l'antic asguinaldo, per entregar a les cases una felicitació i també un ciriet que cal encendre a una finestra visible des del carrer la Nit de Nadal. De forma que genera una bonica estampa el conjunt de llumetes en uns carrers en silenci on només se senten de fons algunes rialles i converses dels sopars familiars.


Per la seua part, l'Ajuntament enllumena els carrers del poble per a l'ocasió i instal·la un arbre de Nadal a la façana del Palau que decora l'alumnat de l'escola. També té per costum regalar a cada casa una flor de Pasqua o Poinsettia i un calendari per a l'any vinent. A més, amb la col·laboració dels comerços locals té lloc la campanya de promoció "A Nadal, comprar a Otos té premi" i el consistori decreta el 26 de desembre, segon dia de Nadal, com a festiu local.






La celebració de Cap d'Any no compta a Otos amb actes comunitaris com a pobles veïns on s'organitzen sopars de càterings i discomòbils. Alguns bars o restaurants sí que preparen sopars i el veïnat tendeix a festejar el canvi d'any amb amics, alguns grups es mengen el raïm a les campanades davant de l'església. També hi ha gent que aprofita estes dates per fer un viatget.

Però, sens dubte, el moment de més esperat del Nadal és precisament l'últim dels celebrats, parlem de l'arribada dels Reixos, com ací els anomenem. Antigament anava a càrrec dels quintos de 18 anys, però amb la desaparició de la seua festa i els pocs components que eren alguns anys, l'organització va entrar en una crisi profunda. Cap a l'any 2012 un conjunt de veïns interessats en la celebració fundaren l'associació d'Amics dels Reis i organitzaren unes cavalcades de gran esplendor. No obstant, l'associació va patir una crisi l'any 2024. El 2025, de forma transitòria ho va organitzar la comparsa dels moros Carboners i per al 2026 s'ha aconseguit revitalitzar els Amics dels Reis.

L'arribada del Patge Reial els dies previs és el moment d'entregar les cartes amb els desitjos i peticions per part dels més menuts. Els emisaris solen acudir a la porta de l'església o al pati del palau amb la bústia, tot i que en ocasions han visitat les cases per rebre les cartes escrites. Després, les contesten i els xiquets reben la seua resposta personalitzada.


Patge de 2022



Cada 5 de gener i puntuals a l'esperada cita, Melcior, Gaspar i Baltasar arriben a Otos. La cavalcada comença en el mas de Suagres (actualment, pel seu estat d'abandonament s'ha traslladat al Corral del Flare) mentre que el públic els espera a l'entrada de dalt del poble per vore com l'estrella del tractor dels regals s'acosta lentament entre la foscor de la nit.
No és una cavalcada tan fastuosa com les de la tele però destaca per la seua gran participació directa i personalitzada. Després dels focs artificials, tota la comitiva baixa fins l'església on té lloc l'adoració del Jesuset i es llig un parlament per a tots els assistents. Tot seguit comença el moment més esperat, és a dir, el repartiment dels regals a la porta de cada casa on els han encomanat. Ses Majestats d'Orient van en carrosses individuals per recórrer tots els carrers mentre els seus ajudants, coneguts com els morets, no paren de fer viatges carregats des del gran tractor de l'estrella on estan tots els paquets ben organitzats seguint l'itinerari. Majors i xiquets esperen amb il·lusió l'arribada del seu regal en la nit més màgica de l'any. 

Preparatius a Suagres










Cavalcada de 2023

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 17 de setembre del 2025

Les consultes populars en Otos

 

En l'últim mig segle s'han celebrat a Otos 3 consultes populars per determinar uns canvis que s'han considerat d'especial importància local. Així, donant-li veu i vot a la població, l'Ajuntament ha pres 3 decisions "controvertides" i amb uns resultats, podríem dir-ne, desiguals.


1- Canvi de data de les Festes Patronals. Any 1970

El primer referèndum local va tindre lloc en abril de 1970, atés que molts otosins estaven ocupats en la verema o anaven a la francesa i, per tant, no podien gaudir de les festes. En l'acta del plenari del 30 d'abril s'indica que "el vecindario, por mayoría, ha manifestado su deseo de que las fiestas patronales anuales, tengan lugar (...) los días 16 de agosto y siguientes de cada año, en sustitución de los días 6, 7 y 8 de septiembre".

Però no va convéncer el resultat obtingut i, 2 mesos després, en l'acta del 30 de juny canviaren la proposta guanyadora del referèndum sense celebrar-ne un altre on s'incloguera la tercera opció que és la que finalment ha estat vigent fins als nostres dies.

"Por una razón débil el Ayuntamiento fijó la fecha del dieciséis de agosto para el comienzo de las mismas (...) La consulta se hizo al pueblo concretamente preguntándole si prefería que las fiestas se celebraran el día 6 de septiembre o el 16 de agosto. No obstante, no preguntar la fecha del 6 de agosto [festa local del Crist], fueron bastantes los que manifestaron que debían tener lugar en esta última fecha".



2- Canvi del nom de l'escola. Any 2023

Informació a: L'escola d'Otos canvia de nom



3- Consulta sobre el sentit de circulació i regulació dels trànsit al tram del carrer Sant Josep comprés entre els Quatre Cantons i l'antiga casa del Metge. Any 2025



L'última de les consultes populars s'ha celebrat en setembre de 2025. A les obres de reforma de la travessera de la CV-616 al seu pas per Otos, al tram del carrer Sant Josep comprés entre els Quatre Cantons i l'antiga casa del Metge s'han ampliat les voreres i, per tant, s'ha estretit la calçada de circulació tot i estar tot a la mateix altura sense escaló. A causa de les queixes dels veïns del tram afectat per la convivència entre vianants i vehicles a l'estar previst el doble sentit de circulació i que, en cas de creuar-se dos vehicles, un d'ells hauria d'ocupar la vorera, l'Ajuntament ha convocat una consulta ciutadana no vinculant ja que la competència recau en la Diputació.

Resultat de la consulta:

🗳️ CONSULTA POPULAR

Resultat de la Consulta Popular al veïnat sobre el sentit de Circulació i Regulació del Trànsit en el tram del carrer Sant Josep que va de casa Vicentica i el Rubio fins a l'antiga casa del metge.

Sentit únic cap amunt..................................................47
Doble sentit amb instal·lació de semàfors..................113
Vots nuls......................................................................0

Total vots.....(empadronats majors de 16 anys).........160

D'acord amb els resultats de la consulta l'ajuntament farà la petició a Diputació perquè instal·len semàfors per a regular la circulació del trànsit del tram del carrer Sant Josep que va de casa Vicentica i el Rubio fins a l'antiga casa el metge i mentrestant Diputació resol es posaran senyals de preferència per a regular el trànsit.


Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)