dissabte, 26 d’abril del 2025

Publicacions sobre les festes d'Otos



El calendari actual de celebracions i festes a Otos és el següent:

-5 de gener: Destacada cavalcada dels Reis d'Orient i repartiment dels regals per les cases.





-Cap de setmana pròxim al 17 de gener: Festa de Sant Antoni abat organitzada pels veïns del seu carrer.

Benedicció dels animals


-Dijous anterior al Dimecres de Cendra: Dijous de Cassoletes. L'endemà se celebren les carnestoltes escolars.


-Cap de setmana pròxim al 19 de març: Festa de Sant Josep organitzada pels veïns del seu carrer.



-Pasqua. Entre les celebracions religioses destaquen la festa de la Mare de Déu de l'Ermita (Divendres de Dolors), la salpassa (Dimarts Sant al matí) i el cant polifònic del Via Crucis (Divendres Sant al matí). Amb el temps primaveral, les setmanes de Pasqua i de Sant Vicent la Ruta dels Rellotges de Sol s'ompli de turistes.

La salpassa


-Primer cap de setmana de maig: Otos Trail, pujada al Castell de Carbonera.



-Primera setmana d'agost: Festes Patronals, celebrades des de l'any 1816. Dies dedicats als moros i cristians (dissabte anterior, normalment l'últim de juliol), la cavalcada de disfresses (4 d'agost), la Vespra (5 d'agost), festivitat patronal del Crist de la Fe (6 d'agost), els Sants de la Pedra (7 d'agost) i la Immaculada Concepció (8 d'agost). 
A continuació es troba l'arxiu digital dels llibres de festes on es pot consultar l'evolució del programa d'actes i també nombrosos articles i fotografies de gran interés per conéixer el poble d'Otos.

Concert de Pep Botifarra i la UM d'Otos, 2016


- Dates commemoratives amb visita simbòlica a un rellotge de sol: 
    Dia de la Dona, 8 de Març, al rellotge del Llavador
    25 d'Abril, aniversari de la Batalla d'Almansa, a la Pedra de Basset 
    9 d'Octubre, Dia dels valencians, al marcador del 9 d'Octubre. 

Inauguració de la Pedra de Basset, 2007


-Data variable a partir del 22 de novembre: Santa Cecília, organitzada per la Unió Musical La Raboseta.


- 7 i 8 de desembre:  Festa de la Puríssima (antiga festa dels Quintos)






Arxiu digital dels Llibres de les Festes Patronals:


































Llibre de les Festes Patronals 2009

Llibre de les Festes Patronals 2010

Llibre de les Festes Patronals 2011

Llibre de les Festes Patronals 2012 (1a part)  i (2a part)

Llibre de les Festes Patronals 2013

Llibre de les Festes Patronals 2014 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2015 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2016 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2017 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2018

Llibre de les Festes Patronals 2019







Passacarrer, 8 d'agost de 2017



Altres publicacions sobre les Festes Patronals:

Gojos dels patrons (lletra) i partitura musical.

Processó dels Sants de la Pedra, 2019

Els gojos d'Otos a Gogistes valencians

Processó del Crist de la Fe, 2019


Infografia explicativa de les Festes Patronals (2023):








Celebració del Bicentenari de les Festes Patronals en 2016

Calendari de 2016. Comissió del Bicentenari.

Reportatge audiovisual de les festes de 2016. Comarcal Tv

ALFONSO, Daniel 'El II Centenari de les Festes Patronals d'Otos 1816-2016'. Almaig 2016

Audiovisual "200 festes en 200 imatges". Bicentenari de les festes. Ajuntament d'Otos, 2016


Resultat d'imatges de bicentenari otos




















                                             La cordà, 5 d'agost de 2017




Publicacions sobre altres festes celebrades a Otos:

El Dijous de Cassoletes













                                                      

Reportatges audiovisuals sobre les festes d'Otos:


 
Volteig manual de campanes el dia del Crist de 2020. Colla de Campaners de la Vall Blanca.

La rutlla, cordà de 2020.


Notícies sobre les festes de 2023 a Comarcal TV:











Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Ubicació: 46844 Otos, Valencia, España

divendres, 14 de febrer del 2025

Arxiu digital d'Otos

A continuació es mostra una recopilació de distintes publicacions que s'han realitzat sobre el municipi d'Otos al llarg dels últims anys. Clicant sobre els enllaços tindràs al teu abast una àmplia informació que et permetrà tant gaudir de la lectura com ampliar els teus coneixements.





El patrimoni artístic de l'ermita dels Dolors


👉 Revista Otanal (Teleclub)  Otanal núm 1  i Otanal núm 2


👉 Revista Sarga (Col·lectiu El Gorg) Sarga 1 (2004)  i Sarga 2 (2005)


👉Articles a la revista Almaig, estudis i documents:

VENTURA, V Alqueries medievals de la Vall d’Albaida . Almaig, 1988 Pàg. 25-37

FRASQUET FAUS, E La conflictivitat social a les vespres de la revolució burguesa. La Vall d’Albaida 1790-1836. Almaig, 1998 Pàg. 106-113

ESPÍ CARDONA, A Els pobles de la Vall d’Albaida en el “Mural del País Valencià” de Vicent Andrés Estellés Almaig, 1999 Pàg. 87-89

ALFONSO MEDRANO, Daniel Romanços de cec a la Vall d’Albaida. Almaig 2002 Pàg. 51-61

ALFONSO MEDRANO, Daniel Els noms de carrer d’Otos Almaig, 2003 Pàg. 50-55

GÓMEZ i SOLER, S De rabosetes i rabosots… Un apropament a la figura de la Rabosa dins la nostra tradició Almaig, 2003 Pàg. 91-100

ALFONSO MEDRANO, Daniel i GÓMEZ i SOLER, S Una aproximació a la porta de l’església d’Otos i la seua simbologia immaculista Almaig, 2004 Pàg. 15-21

GOBERNA ORTIZ, Fernando La visita de Cavanilles a la Vall d´Albaida según su diario, 1792
Almaig, 2005 pàgs. 6-23

ALFONSO MEDRANO, Daniel El foc que calcinà la Vall. Els incendis forestals de juliol de 1994. Almaig, 2006 pàgs. 30-35

ALFONSO MEDRANO, Daniel El poblament de la Vall d’Albaida en 1930 (II) Almaig, 2008 pàgs. 45-49

CASANOVA HERRERO, Emili La Vall d’Albaida vista a través de l’obra inèdita de Salvador Borràs (1908-2001), en el centenari del seu naixement Almaig, 2008 pàgs. 60-72

CALZADO ALDARIA, Antonio Apogeo y crisis de la agricultura tradicional en la Vall d’Albaida, 1951-1960 Almaig, 2008 pàgs. 73-80

CALZADO ALDARIA, Antonio Los municipios de la Vall d’Albaida entre 1950 y 1960  Almaig, 2009 pàgs.- 19-27

TEROL i REIG, Vicent La Baronia d’Otos (1440-1497) Canvis de titularitat i creació de senyories a la Vall d’Albaida durant la crisi del segle XV Almaig, 2010 pàgs.134-141

ALFONSO MEDRANO, Daniel La batalla del Raboser des d’una perspectiva hispànica   Almaig,  2011 pàgs. 85-99

CLIMENT, Josep Daniel  La contribución bélica de la Vall d´Albaida: los aeródromos de Fontanars dels Alforins y La Pobla del Duc, 1938-1939 Almaig, 2011 pàgs. 102-105

OLIVARES, Joan Rellotge de peus Almaig, 2012 Pàg. 52

MAHIQUES ALBEROLA, David Mariano Seguí Calatayud, el “Gatet d’Otos”, (1819-1904). Un bandoler social a la Vall d'Albaida Almaig, 2013 Pàg. 33

VIDAL PORTA, Raúl Francisco EL C.R.I.M. Nº 11 se instala en Albaida y sus acontecimientos lo hacen en toda la comarca. Guerra Civil Española 1936-1939 Almaig, 2014 Pàg. 125

PLA SANTAMARÍA, Constantino  Antoni Miró. La col·lecció d'Otos Almaig, 2015 Pàg. 97

ALFONSO MEDRANO, Daniel El II centenari de les festes patronals d'Otos 1816-2016 Almaig, 2016 Pàg. 62

ALFONSO MEDRANO, Daniel 15 anys d'Otos, el poble dels rellotges dels de sol. Origen i evolució de la ruta. Almaig, 2019 Pàg. 84

VIDAL PORTA, Raúl Francisco La Gripe Española de 1918 en la Vall d'Albaida y en la ciudad de Albaida. Su evolución en los periódicos de 1918 Almaig, 2020 Pàg. 31-40

ALFONSO MEDRANO, Daniel La cordà, un espectacle de foc recuperat a Otos. Almaig, 2023 Pàg. 100-103


👉Llibres i altres publicacions sobre les Festes d'Otos (punxa per accedir).




👉 Informació turística sobre Otos i la ruta dels Rellotges de Sol  (punxa per accedir).



👉 A més, cal assenyalar la publicació d'obres de ficció per part d'escriptors locals. Entre ells assenyalem a Joan Antoni Guerola i Tolsà i a Joan Olivares Alfonso, guanyador de diversos premis de narrativa. Aquests llibres estan a la venda a distints establiments.


Ruta literària:la Vall d’Albaida i Otos amb Pana negra i Vespres de sang



👉 Audiovisuals:

OTOS. IMATGES DE CINE

L'audivisual va realitzar a partir de la selecció d'imatges preses per aficcionats amb càmeres de 8 mm i súper 8 entre els anys 1958 i 1980. Francesc Quilis, Josep Fayos i Vicent Olcina van immortalitzar escenes molt entranyables de la vida d'Otos. 
Mig segle després, aquelles les imatges evoquen amb nostàlgia un temps passat, així com les cares de moltes persones que s'han fet ja majors i les d'altres que ja no estan amb nosaltres. Afortunadament, aquelles gravacions domèstiques es van preservar, de forma que Joan Olivares i Joan Camarena pugueren adaptar-les a format VHS i, anys després, l'Ajuntament d'Otos va patrocinar una nova edició en DVD que es va regalar al veïnat.




LA VIDA D'OTOS AL SEGLE XX (I). Contada pels seu protagonistes

La generació més major d'otosins, nascuda en la dècada de 1920, va ser entrevistada als anys 2018 i 2019 per Adrià Espí, en aquell moment treballador de l'Ajuntament d'Otos. El conjunt de gravacions van estar editades per Pau Romero en un interessant audiovisual que conta la forma de viure a Otos en la primera part del segle XX. Les entrevistes van acompanyades per alguns fragments de l'audiovisual Otos. Imatges de cine.




LA VIDA D'OTOS AL SEGLE XX (II i III). Contada pels seu protagonistes.

En setembre de 2023 es van presentar la segona i la tercera part del documental que recull un conjunt d'entrevistes als otosins nascuts en la dècada del 1940 i els primers anys 50. La productora Anmorsígol, de la mà de Pau Romero, ha sintetitzat més de 15 hores de gravacions per editar aquest encàrrec municipal.

Tràiler de les parts II i III


LA VIDA D'OTOS AL SEGLE XX, 2a part


LA VIDA D'OTOS AL SEGLE XX, 3a part




El Gatet, bandoler d'Otos:




👉 Gravacions i concerts de la pianista d'Otos Deva Mira




👉 La fauna d'Otos





Nota: Algunes de les publicacions mostrades mantenen el seu format final en pdf mentre que en altres s'observa un format distint en el qual es manté el text principal però falten les imatges corresponents i la paginació mostrada no es correspon amb la publicada en paper.

Cal citar convenientment les fonts quan s'utilitzen els materials. 




Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dijous, 6 de febrer del 2025

Ens visiten descendents d'emigrants otosins

 

Francisco i Isabel a Montevideo

A meitat gener vam rebre un correu electrònic ben curiós des de l'altra costat de l'Atlàntic. Eva Sommaruga Carbonell explicava que el seu besavi Francisco havia emigrat des d'Otos en 1904 cap a l'Uruguai i ella, 121 anys després d'aquell viatge, tenia molta il·lusió per vindre a visitar el poble del seu avantpassat i també la pica on va ser batejat. A més, el correu adjuntava una còpia de l'acta del bateig que va escriure el 1903 el rector Pedro Llorca. Possiblement, per al llarg viatge va necessitar aquest document que tanta informació proporciona. Afortunadament, la família conserva la còpia de la partida de bateig però l'original es va destruir durant la guerra.

Francisco Carbonell Tormo va nàixer a Otos el 14 de setembre de 1863 a les 3 del matí i el mateix dia va ser batejat pel frare Domingo Guerola a l'església de la Puríssima. L'avi patern provenia del poble de Tibi i l'àvia, Teresa Alfonso d'Otos, com bé manifesta el seu cognom. La família materna era originària de Xixona. No coneixem el seu ofici a la Vall d'Albaida però a l'edat de 40 anys, en 1904 -quan va arribar fins ací la desastrosa plaga de la fil·loxera-, Francisco i el seu germà van emigrar cap a Montevideo. 

En aquell moment el continent sudamericà vivia un gran creixement econòmic i rebia mil·lers d'immigrants en vaixells europeus. Allí, lluny de casa i adaptat a una nova cultura, va treballar a l'hotel Pirámides i es va casar amb una dona suïsa, Isabel Máspoli, tot i que va faltar només 10 anys després. Destaquem tres curiositats. La primera és que era maçó i es conserven les cartes de condolència que va enviar a la família la lògia maçònica. La segona que a la seua filla li va posar el nom d'América en agraïment per la nova llar. I també que un dels seus nebots va ser el reconegut porter de la selecció de futbol uruguaiana Roque Gastón Máspoli. A qui posteriorment el van contractar com a entrenador alguns equips com l'Elx C.F.



Finalment, el passat dimecres 5 de febrer Eva i el seu marit van arribar fins a Otos. Venien des de Buenos Aires, on ara resideixen, per complir el somni de visitar els carrers on havia crescut el seu besavi Francisco. A més, mostraven una especial il·lusió per vore la gran pica de marbre del Buixcarró on va ser batejat aquell setembre de 1863. En quant al cementeri on reposen les restes dels avantpassats, els vam haver de comunicar que ara estan davall del parc Jaume I.


El recorregut per Otos va continuar fins al rellotge de sol que marca 4 hores menys, l'hora de Buenos Aires, en homenatge als nostres avantpassats que haveren d'emigrar en búsqueda d'una vida millor. Així va ser el cas de Francisco Carbonell, qui va fer les amèriques i ara, tants anys després, la seua besnéta Eva ha tornat per retrobar les arrels familiars. 




Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 7 de gener del 2025

La festa i els versos de Sant Antoni

                                                        



Una de les festes més tradicionals d'Otos és la que el veïnat del Carrenou organitza cada any en honor al seu patró sant Antoni del porquet. Recordem que este carrer té un origen modest i per això l'anomenaven carrer dels Gitanos. Però fidels a la cita, després de Nadal i amb el fred de l'hivern, sempre l'han celebrat com la majoria dels pobles valencians.
Antigament, amb l'any nou començaven a arreplegar la llenya de la foguera i també preparaven els decorats amb els que competien amb la festa rival del carrer Sant Josep, popularment de la Taleca. El dia 16, la vespra a poqueta nit s'encenia la foguera i ballaven i torraven a l'escalfor de les brases. El 17 de gener celebraven la missa a sant Antoni Abat, la benedicció dels animals i la processó al patró del carrer.
Després d'uns anys de decadència, a final de la dècada de 1980 es va recuperar la festa gràcies a persones com la tia Lola o el grup d'amics del pub de Julio. De forma que s'ha anat adaptant al pas del temps i a les necessitats amb canvis com el trasllat a cap de setmana.
Hui en dia, la festa comença el dissabte amb una despertà amb coets, volteig de campanes i un passacarrer amb els dolçainers i tabaleters d'Otos. Tot seguit, els organitzadors esmorzen i preparen la foguera. A migdia es beneixen els animals, abans es tractava de cabridets de ramat i d'haques i burros per a la càrrega i treball agrícola, mentre que hui en dia reben l'aigua mascotes i animals de companyia. Abans de dinar es procedeix al sorteig de la campanya "A Nadal, comprar a Otos té premi".
El component infantil també està present amb la programació d'activitats com ara cucanyes, visites guiades al campanar i, en altres ocasions, un taller de porquets fets amb paper i cola que cremaran en la foguera.
Quan cau la nit se celebra la missa en honor al sant. Tot seguit la processó, el cant dels gojos i la repartició del pa beneït. Una cercavila de la banda de música acosta el públic des de l'església fins a l'encesa de la foguera. La traca l'encén un dels veïns de major edat i el muntó de llenya tradicionalment està coronat per un ninot de confecció casolana amb un cartell que fa referència irònica a temes d'actualitat.
Protegits del fred per un envelat, la gent para taula al bell mig del carrer per compartir un sopar de cabasset. L'organització convida a la beguda, picaeta i postres, gràcies als donatius aportats pel veïnat. El ball s'adintra en una nit que també convida a la conversa assosegada al voltant de la foguera.
Diumenge al matí té lloc una xocolatada amb bunyol de carabassa com a colofó de la festa. L'últim element gastronòmic és la cassola d'arròs al forn per al dinar de Sant Antoni.

Benedicció dels animals. 2018


Amb tot, un dels aspectes més singulars és el vers amb que, des de l'any 1996, Joan Olivares acompanya el programa d'actes de Sant Antoni. El poema a les primeres edicions tenia un caràcter més popular amb aspectes relacionats amb la festa d'Otos. Però d'uns anys ençà versa -amb un llenguatge irònic i mordaç- al voltant de les grans qüestions que acaparen l'actualitat. Una primera exposició dels fets que preocupen aquell any es contestada per sant Antoni donant consells per a tanta dificultat. El vers, de fet, s'ha convertit en un fenòmen quasi viral que circula per les xarxes socials valencianes cada principi d'any. La seua lectura retrospectiva ha esdevingut en un llibre d'història que explica com ha evolucionat la nostra societat.








    Notícia Treinta años de versos a Sant Antoni en Otos Levante-emv 12-1-2015






L'última encesa de la foguera per la tia Dolores. 2020


Benedicció dels animals. 2010


Àudio: L'origen de la festa de Sant Antoni per Albert Alcaraz

Benedicció dels animals, 2024




Pa beneït, 2015




Encesa de la foguera, 2013


Foguera 2024

Bunyolada 2024


Benedicció dels animals, 2011

Despertà, 2013

Cucanyes, 2011

Esmorzar 2023

2023







Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)