dijous, 3 d’octubre del 2024

Publicacions sobre les festes d'Otos



El calendari actual de celebracions i festes a Otos és el següent:

-5 de gener: Destacada cavalcada dels Reis d'Orient i repartiment dels regals per les cases.





-Cap de setmana pròxim al 17 de gener: Festa de Sant Antoni abat organitzada pels veïns del seu carrer.

Benedicció dels animals


-Dijous anterior al Dimecres de Cendra: Dijous de Cassoletes. L'endemà se celebren les carnestoltes escolars.


-Cap de setmana pròxim al 19 de març: Festa de Sant Josep organitzada pels veïns del seu carrer.



-Pasqua. Entre les celebracions religioses destaquen la festa de la Mare de Déu de l'Ermita (Divendres de Dolors), la salpassa (Dimarts Sant al matí) i el cant polifònic del Via Crucis (Divendres Sant al matí). Amb el temps primaveral, les setmanes de Pasqua i de Sant Vicent la Ruta dels Rellotges de Sol s'ompli de turistes.

La salpassa


-Primer cap de setmana de maig: Otos Trail, pujada al Castell de Carbonera.



-Primera setmana d'agost: Festes Patronals, celebrades des de l'any 1816. Dies dedicats als moros i cristians (dissabte anterior, normalment l'últim de juliol), la cavalcada de disfresses (4 d'agost), la Vespra (5 d'agost), festivitat patronal del Crist de la Fe (6 d'agost), els Sants de la Pedra (7 d'agost) i la Immaculada Concepció (8 d'agost). 
A continuació es troba l'arxiu digital dels llibres de festes on es pot consultar l'evolució del programa d'actes i també nombrosos articles i fotografies de gran interés per conéixer el poble d'Otos.

Concert de Pep Botifarra i la UM d'Otos, 2016


- Dates commemoratives amb visita simbòlica a un rellotge de sol: 
    Dia de la Dona, 8 de Març, al rellotge del Llavador
    25 d'Abril, aniversari de la Batalla d'Almansa, a la Pedra de Basset 
    9 d'Octubre, Dia dels valencians, al marcador del 9 d'Octubre

Inauguració de la Pedra de Basset, 2007


-Data variable a partir del 22 de novembre: Santa Cecília, organitzada per la Unió Musical La Raboseta.


- 7 i 8 de desembre:  Festa de la Puríssima (antiga festa dels Quintos)



Arxiu digital dels Llibres de les Festes Patronals:


































Llibre de les Festes Patronals 2009

Llibre de les Festes Patronals 2010

Llibre de les Festes Patronals 2011

Llibre de les Festes Patronals 2012 (1a part)  i (2a part)

Llibre de les Festes Patronals 2013

Llibre de les Festes Patronals 2014

Llibre de les Festes Patronals 2015 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2016 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2017 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2018

Llibre de les Festes Patronals 2019







Passacarrer, 8 d'agost de 2017



Altres publicacions sobre les Festes Patronals:

Gojos dels patrons (lletra) i partitura musical.

Processó dels Sants de la Pedra, 2019

Els gojos d'Otos a Gogistes valencians

Processó del Crist de la Fe, 2019


Infografia explicativa de les Festes Patronals (2023):








Celebració del Bicentenari de les Festes Patronals en 2016

Calendari de 2016. Comissió del Bicentenari.

Reportatge audiovisual de les festes de 2016. Comarcal Tv

ALFONSO, Daniel 'El II Centenari de les Festes Patronals d'Otos 1816-2016'. Almaig 2016

Audiovisual "200 festes en 200 imatges". Bicentenari de les festes. Ajuntament d'Otos, 2016


Resultat d'imatges de bicentenari otos




















                                             La cordà, 5 d'agost de 2017




Publicacions sobre altres festes celebrades a Otos:

El Dijous de Cassoletes












                                                      

Reportatges audiovisuals sobre les festes d'Otos:


 
Volteig manual de campanes el dia del Crist de 2020. Colla de Campaners de la Vall Blanca.

La rutlla, cordà de 2020.


Notícies sobre les festes de 2023 a Comarcal TV:











diumenge, 29 de setembre del 2024

Es recupera el segell del Crist 50 anys després de la seua 'desaparició'

 

El diumenge 29 de setembre, després de la celebració de la missa s'ha mostrat als assistents el segell del Crist recuperat mig segle després de la seua 'desaparició'. Es tracta d'un objecte de reduides dimensions que destaca pel seu caràcter simbòlic i sentimental a Otos, més que no pel valor econòmic, al tractar-se de la imatge més antiga del patró del poble. Per tant, la recuperació patrimonial després de tant d'esforç ha suposat un motiu de satisfacció.

Convé recordar que el document més antic on es conserva aquesta imatge és l'estampa dels gojos del Crist publicada en 1916 amb motiu del I centenari de les Festes Patronals. Posteriorment, la matriu s'ha utilitzat en altres ocasions fins que en la dècada de 1970 un grup de festers la va portar a la impremta Simó d'Albaida per a editar loteria. El segell no va ser retornat en aquell moment i, després de diversos intents infructuosos, en l'estiu de 2024, amb motiu de la celebració del 450 aniversari de la parròquia Tino Pla, comissari de l'exposició, va intentar novament la seua recuperació. En aquell moment, la matriu es trobava dipositada a l'aula-museu de la República que la Universitat de València té situada a Ontinyent. A més, es va indicar que en dates pròximes es procediria al trasllat d'un conjunt de materials fins al Museu de la Impremta del Puig de Santa Maria. Immediatament es va iniciar el procés de tramitació per al retorn de la peça al seu legítim propietari, la parròquia de la Immaculada Concepció d’Otos. Finalment, el passat 19 de setembre la Universitat va procedir a la seua entrega al rector, Ender Reyes, i a Tino Pla. S'ha emmarcat el segell recuperat junt a una estampació del gravat per a facilitar la seua conservació. 

Entrega de la matriu per part de la UV

La xilografia recuperada es va confeccionar minuciosament al segle XIX i es tracta d'una matriu de fusta en la qual es troba la imatge per a ser gravada amb tinta sobre la tela o paper. Presenta una fornícula decorada i dins d'ella el Crist de la Fe amb dos canelobres de tres braços als seus peus. En la zona inferior es llig el text "EL SSMO CHRISTO DE LA FÉ VENERADO EN LA YGLESIA DE OTOS".


Presentació de la matriu recuperada

La imatge representada a la xilografia recuperada va inspirar el disseny de l'actual altar de la capella del Crist, inaugurat en 1989.


Altar del Crist amb la xilografia recuperada

dilluns, 2 de setembre del 2024

Vicent Andrés Estellés i Otos

 


2024 s'ha declarat l'Any Estellés amb motiu del centenari del seu naixement. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

A més, Estellés ha tingut una destacada rellevància en la vida cultural d'Otos. En primer lloc pel poema que li va dedicar al municipi i que està publicat al llibre recopilatori Mural del País Valencià.


En temps recents se li han retut un conjunt d'homenatges diversos. Entre ells cal destacar el Rellotge dels pimentons (més informació a la pàgina Viure a Otos), el qual li'l va dedicar el seu amic pintor de Benimodo Rafael Armengol amb motiu dels 10 anys de la seua mort en 2004, l'any que es va crear la Ruta dels Rellotges de Sol d'Otos i en la qual va dissenyar aquesta obra. Des d'aquell moment, els centenars de turistes que el visiten al cantó de la Font de Baix miren curiosos com alguns números han sigut substituits per pimentons de bronze fins que el guia els llig el poema que ho va inspirar.



Res no m’agrada tantcom enramar-me d’oli cruel pimentó torrat, tallat en tires.cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru,amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,mes no massa torrat, que el desgracia,sinó amb aquella carn mollar que téen llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,l’enrame d’oli cru amb un pessic de sali suque molt de pa,com fan els pobres,en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessicdel dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,eucarísticament,me’l mire en l’aire.de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.cloc els ulls i me’l fot.


Qualsevol cosa pot marcar el pas del temps. Així ho entén Rafael Armengol, que davant el repte d’escollir un element representatiu de les hores va escollir el pimentó: una hora armengoliana és un pimentó de quatre morros, dels de torrar al forn, d’escalivar a la brasa, d’amerar amb oli i adobar amb sal, d’empassar-se amb eucarística fruïció.

L’obra d’Armengol és un homenatge a la vida, a la terra i a l’home. A totes les terres i a tots els homes i les dones del món, però sobretot a la nostra terra, València, i a un home, Vicent Andrés Estellés, l’home que hi va viure i la va estimar amb intensitat, i el poeta que ens ho va transmetre magistralment a través de la seua obra. (Viure a Otos)

Inauguració de la Ruta, març de 2005




A la tardor de 2011 se li va dedicar a Estellés la segona Nit de poesia, tal i com va transmetre Mercé Lloret al seu blog:

En l’angle dret del frontal [del pati del Palau d'Otos] s’hi projectaven imatges que anaven des de la bandera quadribarrada fins el logo del tríptic amb què s’anunciava l’acte, mentre que l’angle oposat lluïa un penó quadribarrat des del mes amunt fins al terra. Al bell mig i coincidint amb una de les portes d’entrada al saló que ocupen els jubilats s’havia preparat el muntatge per a l’actuació anunciada després del sopar amb el cantautor Esteve Ferre i Amat i el poeta Andreu Pasqual i Faus. 
Una vegada asseguts i abans de començar amb els entrepans i la conversa amb els corresponents veïns de taula, el senyor alcalde, Emili Mira, i el regidor de cultura, Tino Pla, van dirigir unes paraules al públic per agrair tant la resposta del poble d’Otos com la de molts veïns d’altres poblacions a l’acte, en la segona festa dedicada al nostre poeta més insigne, Vicent Andrés Estellés, en commemoració del seu naixement esdevinguda un quatre de setembre de 1922, a Burjassot, i a qui li devem tants poemes que reflecteixen la vida i el sentir quotidians del poble valencià.



A més, al llibre de Festes Patronals de 2024, Mercé Lloret ha publicat un article que tracta al voltant dels 100 Anys d'Estellés. 

Finalment cal fer referència a la celebració en 2024 de la XXXVI Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida celebrada al CRA Castell de Carbonera en Beniatjar i Otos la passada primavera. 




Amb el nou format de la Trobada, organizat per espais, se li'n va dedicar un de caire literari al poeta Estellés amb motiu del centenari. El Raconet de la Plaça va estar decorat amb mobles antics, plantes i una catifa que el feien més acollidor si cap. També l'Associació de Jubilats va confeccionar rastres de banderes amb periòdics reciclats i els veïns Ismael Palmer i Verónica Quilis dissenyaren una gran taula de fusta amb poemes i el rostre del poeta gravats sobre ella, damunt de la qual es trobaven les icòniques ulleres redones que el caracteritzen. En l'Espai Estellés es van recitar durant la Trobada els poemes que va dedicar als pobles de la Vall d'Albaida.







diumenge, 16 de juny del 2024

Otos celebra la XXXVI Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida

El matí del dissabte 15 de juny s'ha celebrat a Otos la XXXVI Trobada d'Escoles en Valencià d'Infantil i Primària de la Vall d'Albaida amb algunes novetats importants. En primer lloc la separació en dos dies i municipis diferents, ja que el dia anterior 14 de juny va tindre lloc la I Trobada de Secundària i Batxillerat a Ontinyent. I especialment cal remarcar la dificultat en l'edició de 2024, atés que els municipis inicialment interessats es van tirar enrere i, per Pasqua, Escola Valenciana va contactar amb el CRA Castell de Carbonera i l'Ajuntament per demanar-los l'organització. De forma que dos municipis menuts de la comarca, Beniatjar i Otos, l'han preparada amb molt d'esforç i amb només dos mesos de temps. 

En primer lloc, el divendres 31 de maig es va presentar la Trobada al municipi de Beniatjar. En l'acte també es va estrenar la cançó de la Trobada, composada per músics beniatgins, i el logo Carbonereta dissenyat per l'alumna Blanca Palmer.



Finalment, el dissabte 15 de juny ha sigut el gran dia de la Trobada. Ha significat tot un repte d'organització per a l'AMPA, l'Ajuntament, l'equip docent del CRA i la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià que ha resultat molt satisfactori.

ELS DECORATS

Una gran festa com la Trobada requereix de l'ambientació de l'espai on se celebra i a Otos s'ha requerit l'esforç del voluntariat i de diferents associacions locals. El veïnat de Sant Josep ha cedit els llaços amb que decoren el carrer cada primavera i l'associació de jubilats ha preparat uns rastres de banderes reciclant periòdics sobre els quals s'ha segellat un sol com a símbol de llum i dels rellotges de sol. També les famílies han dissenyat una silueta de cartró, vestida amb la roba i la cara dels seus xiquets i xiquetes que després s'han penjat a la façana lateral de l'escola. A més, cal destacar la taula de fusta i les característiques ulleres del poeta realitzades per Ismael Palmer i Verónica Quilis que han presidit l'espai de l'Any Estellés al Raconet de la Plaça.











L'ORGANITZACIÓ DE LA TROBADA

La Trobada d'enguany s'ha organitzat en 5 espais temàtics diferents. De forma que s'ha distribuit al llarg del municipi i s'ha evitat l'acostumada concentració en un lloc més reduit.

- Espai esportiu, situat al poliesportiu. 
- Espai musical, situat al racó de Sant Josep.
-Espai medioambiental, situat al Jardí del Palau.
-Espai d'art i literatura, situat al parc de l'ermita.
-Espai Estellés, situat a la plaça del Llaurador. 





EL DESENVOLUPAMENT DE LA TROBADA

Després d'un intens preparatiu, a les 9.30 del dissabte ha començat la cercavila des de l'avinguda del Benicadell fins a l'escenari situat a la plaça del Llaurador. La Unió Musical la Raboseta ha amenitzat la desfilada que estava encapçalada per una pancarta amb representants d'Escola Valenciana i també per alcaldes i polítics dels diferents partits polítics de la Mancomunitat, atés que la reivindicació de la llengua i de l'espai rural ha de ser un objectiu comú. L'alumnat i les seues famílies, amb les samarretes blaves i els cartells de els diferents escoles han omplit el recorregut que ha finalitzat amb uns parlaments i amb l'alumnat del CRA Castell de Carbonera cantant la cançó de la Trobada 2024 damunt de l'escenari. 
El moment més esperat pels xiquets ha sigut el de recórrer els tallers preparats pels diferents col·legis i associacions als espais temàtics.

Encapçalament de la cercavila





Cançó de la Trobada



Video resum de la Trobada

A més dels tallers, també s'han pogut visitar diverses exposicions al Palau, esmorzar tranquil·lament, comprar llibres a les parades i llegir poemes d'Estellés. La jornada ha estat més amenitzada si cap per un parell de cercaviles amb músics locals i convidats que han actuat desinteressadament. A meitat matí han tocat sacs de gemecs i posteriorment una segona cercavila amb tabals i dolçaines ha arreplegat al públic quan finalitzaven els tallers per conduir-lo a la Plaça on ha tingut lloc el concert del grup Bèrnia.


Cercavila amb sacs de gemecs

Espai Estellés

El resultat ha sigut molt satisfactori. Segons la notícia d'Escola Valenciana
"Escola Valenciana ha tancat hui el cicle de Trobades 2024 “Fem poble, parlem valencià” al municipi d’Otos, a la Vall d’Albaida. La comunitat educativa ha fet una defensa alegre i ferma de l’educació pública, de qualitat i en valencià. Amb les samarretes blaves dissenyades per Cristina Durán, 4.000 mestres, alumnat, famílies i activistes, arribats de localitats com Agullent, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Benigànim, Castelló de Rugat, Montaverner, Ontinyent, Quatretonda, Llutxent, Alfarrasí, Beniatjar, Aielo de Malferit, Salem, Bèlgida i Otos, han participat en la  XXXVI Trobada d’Escoles en Valencià de la Vall d’Albaida, organitzada per la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la defensa i ús del valencià (COVALBA) – Escola Valenciana, el CRA Castell de Carbonera i els Ajuntaments d’Otos i Beniatjar." 












Taller de colpbol www.colpbol.es