Com mana la tradició, a meitat del mes de gener, Sant Antoni celebrem. La festa del carrer del patró dels animalets, popularment conegut com el Carrenou, compta amb un programa divers d'actes que combina el costum amb l'adaptació als temps que corren i els seus condicionants.
El cap de setmana més pròxim al 17 de gener comença amb una sonora despertà seguida del muntatge de la foguera. A migdia es beneixen els animals i per la vesprada els més menuts es diverteixen amb els jocs populars. Entrada la nit se celebra la missa en honor del pare sant Antoni i en record del veïnat difunt. Tot seguit la imatge del sant recorre el seu carrer en la processó, després de la qual se li canten els gojos i es reparteix el pa beneït. Un passacarrer amb la banda de música condueix fins a l'encesa de la foguera, la qual és menudeta per l'estretor del carrer, però té la particularitat d'estar coronada amb un ninot que confeccionen els veïns i que va acompanyat per un vers satíric sobre un tema d'actualitat. El sopar de germanor és a l'interior d'un envelat per no gelar-se en la nit hivernal, tot i que després del vi, la misteleta i les postres el dia acaba amb un divertit ball. Diumenge al matí, finalitzen els actes amb una concorreguda xocolatada amb bunyols de carabassa.


.JPG)
.jpg)
A més, el programa d'actes de la festa va acompanyat, des del 1996 pel Vers que cada any escriu Joan Olivares. El cartell l'ha dissenyat Rubén Vila i, aquest 2023, el vers novament fa un repàs dels temes d'actualitat que han destacat a escala mundial, espanyola, valenciana i, lògicament, també local.
Després de reflexionar sobre el devenir del món i desitjar-li bona salut i companyia al cel, se li informa a sant Antoni de les novetats dels últims mesos. La primera és la guerra d'Ucraïna i el negoci que alguns fan amb la venda d'armes, com també uns altres es van enriquir amb motiu de la pandèmia. Per contra, la sanitat està saturada i les llistes d'espera no paren d'augmentar. Com també han crescut molt els preus per una inflació desbocada que empobreix al veïnat. Després de comentar-li el problema dels incendis forestals, tracta una bona notícia local: després d'anys de laments pel despoblament, estan arribant a Otos noves famílies que aporten xicalla i alegria. Per contra, el vers recorda la mort violenta de desenes d'immigrants que van morir el passat juny en un intent per passar la tanca de Melilla des del Marroc. La crítica a la imparcialitat de la justícia, va acompanyada per discursos agressius que alguns polítics, molt ben vestits, pronuncien a les Corts tot i que, sovint, en defensa dels interessos dels grans empresaris i el capital. El relat de l'any continua exposant el problema valencià de l'infrafinançament, encara no resolt tot i els canvis de govern succeits en les últimes dècades. I finalitza amb una crítica als professionals públics, en este cas en referència als sanitaris, que es neguen a atendre els pacients en valencià amb el pretext que no se'ls deu d'obligar. Ells utilitzen únicament l'idioma castellà, tal i com se'ns va obligar fa tres segles amb el Decret de Nova Planta.
Les últimes estrofes del vers corresponen a la resposta que, a mena de diàleg, apunta sant Antoni. Qui, amb la seua saviesa i experiència, li esbitza al relator que tan crític com és, en temps passats estaria condemnat per la censura i el càstig diví. Però, com que actualment Déu és més misericordiós, ens ha recompensat amb 4 molletes. En primer lloc la declaració del toc manual de campanes com a Bé immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. En segon lloc amb la declaració de València com la millor ciutat del món per a viure, segons el rànquing d'InterNations. A més, després de la jubilació del cardenal Cañizares, el quatretondí Enric Benavent és el nou arquebisbe de València. I, finalment, la selecció argentina, amb el futbolista Leo Messi, ha guanyat el controvertit Mundial de Qatar.
VERS DE 2023
-Lloat siau,
sant Antoni,
lo nostre mestre
estimat,
patró de les
criatures
que viuen en
els corrals,
i de totes
les persones
que en el
camp o la ciutat
esperem en
candeleta
la vostra
festivitat.
Abans de tot
desitgem,
en dia tan
senyalat,
que estigueu
bo de salut
i al cel ben
acompanyat.
Segurament
ja sabeu
que les
coses, ací baix,
si fa no fa,
van com sempre,
és a dir: ni
bé ni mal.
El món és la
loteria
que juguem
sense comprar,
uns tenen la
sort de cara
i altres,
més val no parlar.
Als que
viuen a Ucraïna,
l’infortuni
els ha tocat,
i als que
fabriquen les armes,
la sort
grossa de Nadal.
Diu que
mentre la pandèmia
assolava els
hospitals,
alguns
s’omplien la bossa,
però de
forma legal!
I ara que ja
l’hem vençuda
amb vacunes
i boçals,
tornem a
tindre a cormull
les sales
dels hospitals.
Els metges
no donen coll,
si t’havien
d’operar
de la
pròstata o el cor,
un any
t’hauràs d’esperar.
Si vas un
poc dur d’orella
o tens un
genoll ballant,
més val que
no tingues pressa,
hi ha coses
més importants.
Però diuen
els que manen
que no mos
hem d’inquietar,
porque no corre peligro
l’Estado del Bienestar.
Quin
benestar es pot tindre
quan et fa
mal el queixal
i et diuen: vuelva mañana
que hoy esto está fatal?
Que lluny
queden aquells temps
en que
anglesos i alemanys
se’n venien
de vacances
a les platges
i hospitals.
Amb l’excusa
de la guerra
tots los
preus s’han disparat:
el menjar,
les hipoteques,
el gasoil i
el quilovat.
Mos diuen
que posem plaques
en teulades
i terrats,
que mos
gastem los gallets
p’a que ells
seguisquen guanyant.
Segurament,
sant Antoni,
des del cel
heu contemplat
les fogueres
que en l’estiu
socarraven
el boscam.
Si parlàreu
amb sant Pere,
li podríeu
demanar
que quan
veja fumagueres
traga els
núvols a pixar.
Deveu
recordar també
que solíem
lamentar
que el poble
se mos buidava
de joventut
i d’infants.
Quines coses
té la vida!
Com havíem
de pensar
que gràcies
a la pandèmia
podíem
reviscolar?
Una colla de
gent jove,
del poble i
de la ciutat,
omplin les
cases de vida,
i de joia el
veïnat.
D’aquells
pobrets que a Melilla,
fugint de
l’adversitat,
deixaren
penjant la vida
en un fil de
palomar,
diu que no
se sap quants n’eren,
vint,
setanta... tant se val,
l’única cosa
que importa
és saber en
quin costat.
Són raons de
la justícia,
que diu que
té els ulls tapats,
però bé que
se’ls destapa
quan esguita
els arrimats.
Segurament,
sant Antoni,
deveu haver
escoltat
les floretes
que a les Corts
es llancen
els diputats.
Quines
senyores tan fines,
quins
senyors tan educats,
quines
paraules divines,
quines raons
tan cabals.
Quina gràcia
de persones,
quin exemple
p’als infants.
Que
tranquils podem dormir
estant en
tan bones mans.
Es desviuen
per nosaltres,
i preserven
de tot mal
los valores de Occidente
i el rèdit
del capital.
No tenemos novedades
en el tema
valencià:
seguimos siendo campeones
de las glorias de ofrendar.
Igual dóna
si a Madrid
manen els
rojos o els blaus,
pues como somos tan muelles
mos toregen
com bambaus.
Si... un médico de Burgos,
i no s’ho
prenguen a mal,
nos dice que no le rota
el valenciano estudiar,
sus amigos de la playa
sacan presto a pasear
la comidilla de siempre:
que no se debe obligar!
I això
tres-cents anys després
de
prohibir-mos parlar
cap idioma
que no fóra
el de
l’Espanya Imperial.
Perdoneu-mos
sant Antoni
que mos
hàgem allargat,
vos queden
quatre o cinc versos
per si voleu
opinar.
-Vos diria
tantes coses
que no sé
com començar.
Ai, si foren
altres temps:
estaríeu
condemnats!
Mireu Sodoma
i Gomorra,
ni
l’apuntador quedà.
Però Déu ja
no és lo que era,
i encara vos
ha premiat:
El toc
manual de campanes,
València
millor ciutat,
un bisbe de
Quatretonda,
i Messi
guanya el mundial.

I clicant sobre aquest enllaç descarregareu el llibret que recopila els versos anteriors acompanyats per les respectives explicacions que detallen el context que va determinar el seu contingut cada any. De fet, la lectura retrospectiva dels poemes de Sant Antoni ens fan una aproximació, des de la ironia i el llenguatge planer, a la situació política, econòmica i social dels últims anys. A partir de combinació entre la realitat d'Otos amb els seus problemes i peculiaritats locals i la realitat global amb el repàs anual dels grans fets que han passat, els versos esdevenen en un llibre d'història que explica com ha evolucionat la nostra societat.
👉Entrevista a Daniel Alfonso, Otos celebra festa en llaor de Sant Antoni. Ràdio Ontinyent 17/1/2023