divendres, 6 de desembre del 2024

La Immaculada Concepció en el patrimoni d'Otos

                                                       

Significat i celebracions de la Puríssima

El 8 de desembre es commemora el dia en que santa Anna es va quedar embarassada de Maria amb el seu marit sant Joaquim, gràcies a l'acció de Déu per tal de concebre la dona pura que engendraria anys després a Jesucrist. D'ahí ve el nom de Puríssima o Immaculada Concepció de Maria. La mateixa tornada dels gojos que se li canten expressa que Sois concebida, María, sin pecado original. Nou mesos després, el dia 8 de setembre, se celebra la seua nativitat o naixement, a molts llocs en forma de Maredéus Trobades com destaca Algemesí amb la coneguda Muixeranga i que a Otos era el dia de festa major fins que en 1970 es traslladara al mes d'agost. Lògicament, aquesta interpretació sobre l'embaràs marià va causar grans controvèrsies al llarg de l'època barroca fins que el Papa ho va proclamar en 1854 com a dogma de fe i va tancar qualsevol discussió possible dins l'esfera catòlica. En aquest període de temps es va construir a Otos la nova església parroquial (1724-42) que va ser dedicada a la Puríssima Concepció.

Actualment, en honor de la Immaculada se celebren 2 celebracions. Els actes principals tenen lloc el 8 d'agost, l'últim dia de les Festes Patronals que fins al 1969 era el 8 de setembre. Al final del matí té lloc una missa solemne en la qual les dones ofrenen un clavell per cada fill que tenen. Després, a les 9 de la nit, se celebra la processó.

La segona de les festes és en el dia litúrgic del 8 de desembre. Antigament començava amb un novenari en les jornades prèvies. El dia de la Puríssima, festa local dels quintos, a l'alba es cantava la despertada i tot seguit el rosari de l'aurora.  Després tenia lloc la missa solemne i, per la vesprada, la processó. Actualment, s'han reduit les celebracions a l'eucaristia solemne i el res del rosari els dies anteriors.

Principals manifestacions artístiques:

Nota: punxant els enllaços s'amplia la informació.

1. Imatge patronal de l'altar major

La imatge barroca de la Immaculada que presideix el retaule major va ser esculpida per Francisco Teruel a València en 1941, després de la destrucció de l'anterior en la Guerra Civil. Es tracta d'una talla de fusta policromada de 150 cm. que està inspirada en la de la catedral de València. Lamentablement, en 2023 es va produir el robatori de les joies que portava la patrona.

ALFONSO, Daniel 75 anys de les imatges patronals d’Otos, Festes Patronals, 2016.





2. Imatge processonal 

En 1979 es va adquirir una escultura més senzilla, d'escaiola i de menors dimensions, per facilitar la seua mobilitat en les processons. Està inspirada en el quadre de Murillo.




3. Conjunt de l'església parroquial

PLA GARCIA, Dolores L'església parroquial de la Puríssima Concepció Festes Patronals, 2004.

4. Gojos i himne

Els gojos són antics, amb un llenguatge barroc i que segueix l'estructura tradicional d'estrofes i tornada. La darrera de les estrofes és una adaptació al patronatge local. Actualment, es canten quan finalitza la processó del 8 d'agost.


L'himne de la Immaculada Concepció va ser composat pel prevere otosí Benjamín Fayos en 1991 amb motiu de la celebració del 250 aniversari de la construcció de la parròquia que va tindre lloc en 1992. Actualment, és el cant amb que finalitzen les misses en honor de la patrona i també en altres celebracions especials.


6. Portes de l'església

Les portes principals de l'església tenen una cobertura metàl·lica on estan representades les al·legories marianes. El seu destacat valor històric i artístic ha comportat dos estudis sobre la mateixa:

-ALFONSO MEDRANO, Daniel i GÓMEZ i SOLER, Sergi Una aproximació a la porta de l’església d’Otos i la seua simbologia immaculista Almaig, 2004 Pàg. 15-21

-PLA, Tino Les portes de l'església parroquial d'Otos. Porta del cel. Festes Patronals d'Otos, 2024.  

Al segon article s'explica el procés de restauració de la porta dut a terme en 2023.



7. Campana gran de l'església

Campana Maria Immaculada i Bàrbera, any 1992 i 689 kg.


7. Plafó ceràmic situat a la façana del carrer Sant Josep número 13. Es tracta de l'actual vivenda de Rafael Olivares, ja difunt, i Teresa Monzó -coneguts com el tio Rafel el Procurador i Teresita la dels ous-, però durant la primera part del segle XX va ser propietat de don Terencio Seguí Álvarez (capità d'infanteria) i la seua muller la senyora Sofia. L'esmentat militar, a l'octubre de 1916 va publicar el llibre del centenari de les festes i mesos més tard, concretament el 14 de maig de 1917, mentre mitja Europa lluitava en la Primera Guerra00 Mundial va instal·lar entre els seus bonics balcons de ferro forjat un plafó ceràmic format per 45 peces i envoltat amb un marc també de manisetes de color verd oliva. Així va manifestar públicament la seua devoció, la sensibilitat cultural i també el poderiu econòmic que ostentava. Amb aquesta intenció a la banda inferior de la imatge es llig la següent inscripció: 

MATER PURÍSIMA. Ora pro nobis. Recuerdo piadoso de D. Terencio Seguí Álvarez. 14 de mayo de 1917

L'any 1993 el retaule ceràmic va ser classificat com a Bé de Rellevància Local. La seua fitxa indica que el seu estat és:

 "Integro, sin roturas El riesgo de destrucción es alto; es pieza firmada con datos de fabricación de época de rara producción".

La Purísima Concepción. Reproduce sustancialmente el cuadro de Juanes : la Virgen de pie en el centro con túnica blanca y manto azul, manos recogidas, el Padre Eterno y Cristo sostienen sobre ella la corona; a los lados símbolos bíblicos : (derecha) Luna, torre, cipres, espejo, cedro, azucena, pozo, jardín; (izquierda) Sol, puerta, rosal, fuente, palma, olivo, ciudad La orla tiene moldura cerámica verde Realizado con pintura cerámica polícroma vidriada sobre fondo estamnífero liso 

Posee inscripciones : (En el ángulo derecho, firmada) : "H. BERTRÁN / 17"; (Ángulo inferior izquierdo) : "FRANCISCO VALLDECABRES" (Fabricante de Quart de Poblet, Valencia); (Abajo en banda blanca) : "MATER PURISIMA ... ORA PRO NOBIS / RECUERDO PIADOSO DE D. TERENCIO SEGUÍ ALVAREZ. / 14 DE MAYO DE 1917" El retablo tiene un formato rectangular vertical, cuyas dimensiones son 1,9 x 1,2 m Tiene un total de 45 piezas (más la de la moldura cerámica); las dimensiones de cada pieza individualizada es 20 x 20 y 10 x 20 cms No presenta fornícula. Tiene marco de moldura cerámica; conserva aplique antiguo para la luz eléctrica en el lado izquierdo.

                                             

El retaule ceràmic reprodueix la coneguda pintura de Joan de Joanes que es venera a l'església de la Companyia, situada darrere de la Llotja a la ciutat de València i que s'ha convertit en una icona de la imatge de la Immaculada amb les seues virtuts de bellesa i castedat. 

La Immaculada de Joan de Joanes, a l'església de la Companyia.

Al centre de la imatge es troba la figura de Maria amb actitud orant mentre Déu, en forma de Trinitat, l'està coronant com a reina. La llegenda  (traduida del llatí) "tota eres bella, amiga meua; no hi ha taca en tu" està extreta del llibre bíblic del Càntic dels Càntics i s'interpreta com la voluntat de Déu en la predestinació de Maria. Les al·legories marianes s'agrupen entorn de tres temes: la virginitat (font segellada, ciutat emmurallada, jardí tancat, espill, i tots els arbres que conserven la seua verdor: xiprer, olivera, cedre i palmera), la puresa immaculada (lliri, sol, roses, torre de David), i la intercessió en favor de tot el gènere humà (porta del cel, pou d'aigua viva, estrela de mar guia de mariners). La Mare de Déu apareix sobre la lluna retallada als seus peus segons el capítol 12 de l'Apocalipsi.

Afortunadament, abans de la destrucció iconoclasta de la Guerra Civil que va afectar especialment al patrimoni religiós, el quadre ceràmic va ser cobert amb un llençol i emblanquinat amb calç per damunt amb la finalitat que quedara amagat enmig de la façana. Gràcies a aquella arriscada acció hui en dia comptem amb uns interessants rejolets al patrimoni otosí.



8. Retaule ceràmic de la façana de l'església. Es va instal·lar recentment en les obres de restauració de la façana de l'església realitzades en la tardor de 2022. Se situa al lateral esquerre de la façana i presenta un elevat valor artístic. 



La seua procedència resulta curiosa, atés que es tracta d'una donació a la parròquia realitzada per Josep Escrivà, qui va ser rector de la mateixa en la dècada de 1970 i que després ha mantés una destacada vinculació amb el poble fins a l'actualitat. Prèviament, cap a l'any 1985, li va comprar el retaule ceràmic a un antiquari de Gandia, qui l'havia adquirit dels propietaris d'una casa de camp que anava a ser enderrocada.


El retaule està format per 12 peces de ceràmica esmaltada, policromada i vidrada. Les exteriors inclouen una orla i no presenta cap inscripció. A la zona superior està representada la Trinitat. A l'esquerra, Jesús amb la creu a la mà i assegut sobre uns núvols. Al centre es troba el colom de l'Esperit Sant i a la dreta el Pare Etern com un ancià amb barba, també assegut sobre núvols i amb el triangle al cap. El Pare i el Fill subjecten amb les seues mans la corona que li serà posada a la Mare de Déu, conformant una escena que recorda la coronació del Misteri d'Elx i també la famosa Puríssima del pintor Joan de Joanes. Del cap de Maria irradia la llum per mostrar la seua condició de ser 'brillant com el sol'.

Coronació del Misteri d'Elx

La figura central de l'obra és la Puríssima amb les mans en actitud d'oració. Va vestida amb una túnica blanca i blava i als seus peus es troba el símbol de la lluna sobre núvols. A més, xafa la serp que representa el pecat original.
A la zona inferior del retaule se situen dos sants agenollats als peus de Maria. No estan sobre els núvols del cel sinò a terra i van vestits amb l'hàbit d'un ordre religiós. Segons la informació facilitada per l'historiador de l'art Joan Alepuz, el sant que té el Jesuset i vist l'hàbit caputxí es tracta de sant Fèlix de Cantalice. Enfront se situa un segon sant, segurament el més conegut Francesc d'Assís.


Enfront del retaule instal·lat en novembre de 2022 se'n situa un altre, també de gran valor patrimonial, parlem de la Trinitat de la façana del Palau. Al catàleg de la Direcció General de Patrimoni se'l considera "pieza documento importante" i el data cap al 1790. La comparació dels dos retaules aporta bastants semblances, un fet que ajuda a datar-lo i també a valorar-lo com a un Bé de Rellevància Local digne de protecció. 

Trinitat del Palau d'Otos.












dijous, 3 d’octubre del 2024

Publicacions sobre les festes d'Otos



El calendari actual de celebracions i festes a Otos és el següent:

-5 de gener: Destacada cavalcada dels Reis d'Orient i repartiment dels regals per les cases.





-Cap de setmana pròxim al 17 de gener: Festa de Sant Antoni abat organitzada pels veïns del seu carrer.

Benedicció dels animals


-Dijous anterior al Dimecres de Cendra: Dijous de Cassoletes. L'endemà se celebren les carnestoltes escolars.


-Cap de setmana pròxim al 19 de març: Festa de Sant Josep organitzada pels veïns del seu carrer.



-Pasqua. Entre les celebracions religioses destaquen la festa de la Mare de Déu de l'Ermita (Divendres de Dolors), la salpassa (Dimarts Sant al matí) i el cant polifònic del Via Crucis (Divendres Sant al matí). Amb el temps primaveral, les setmanes de Pasqua i de Sant Vicent la Ruta dels Rellotges de Sol s'ompli de turistes.

La salpassa


-Primer cap de setmana de maig: Otos Trail, pujada al Castell de Carbonera.



-Primera setmana d'agost: Festes Patronals, celebrades des de l'any 1816. Dies dedicats als moros i cristians (dissabte anterior, normalment l'últim de juliol), la cavalcada de disfresses (4 d'agost), la Vespra (5 d'agost), festivitat patronal del Crist de la Fe (6 d'agost), els Sants de la Pedra (7 d'agost) i la Immaculada Concepció (8 d'agost). 
A continuació es troba l'arxiu digital dels llibres de festes on es pot consultar l'evolució del programa d'actes i també nombrosos articles i fotografies de gran interés per conéixer el poble d'Otos.

Concert de Pep Botifarra i la UM d'Otos, 2016


- Dates commemoratives amb visita simbòlica a un rellotge de sol: 
    Dia de la Dona, 8 de Març, al rellotge del Llavador
    25 d'Abril, aniversari de la Batalla d'Almansa, a la Pedra de Basset 
    9 d'Octubre, Dia dels valencians, al marcador del 9 d'Octubre

Inauguració de la Pedra de Basset, 2007


-Data variable a partir del 22 de novembre: Santa Cecília, organitzada per la Unió Musical La Raboseta.


- 7 i 8 de desembre:  Festa de la Puríssima (antiga festa dels Quintos)



Arxiu digital dels Llibres de les Festes Patronals:


































Llibre de les Festes Patronals 2009

Llibre de les Festes Patronals 2010

Llibre de les Festes Patronals 2011

Llibre de les Festes Patronals 2012 (1a part)  i (2a part)

Llibre de les Festes Patronals 2013

Llibre de les Festes Patronals 2014

Llibre de les Festes Patronals 2015 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2016 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2017 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2018

Llibre de les Festes Patronals 2019







Passacarrer, 8 d'agost de 2017



Altres publicacions sobre les Festes Patronals:

Gojos dels patrons (lletra) i partitura musical.

Processó dels Sants de la Pedra, 2019

Els gojos d'Otos a Gogistes valencians

Processó del Crist de la Fe, 2019


Infografia explicativa de les Festes Patronals (2023):








Celebració del Bicentenari de les Festes Patronals en 2016

Calendari de 2016. Comissió del Bicentenari.

Reportatge audiovisual de les festes de 2016. Comarcal Tv

ALFONSO, Daniel 'El II Centenari de les Festes Patronals d'Otos 1816-2016'. Almaig 2016

Audiovisual "200 festes en 200 imatges". Bicentenari de les festes. Ajuntament d'Otos, 2016


Resultat d'imatges de bicentenari otos




















                                             La cordà, 5 d'agost de 2017




Publicacions sobre altres festes celebrades a Otos:

El Dijous de Cassoletes












                                                      

Reportatges audiovisuals sobre les festes d'Otos:


 
Volteig manual de campanes el dia del Crist de 2020. Colla de Campaners de la Vall Blanca.

La rutlla, cordà de 2020.


Notícies sobre les festes de 2023 a Comarcal TV:











diumenge, 29 de setembre del 2024

Es recupera el segell del Crist 50 anys després de la seua 'desaparició'

 

El diumenge 29 de setembre, després de la celebració de la missa s'ha mostrat als assistents el segell del Crist recuperat mig segle després de la seua 'desaparició'. Es tracta d'un objecte de reduides dimensions que destaca pel seu caràcter simbòlic i sentimental a Otos, més que no pel valor econòmic, al tractar-se de la imatge més antiga del patró del poble. Per tant, la recuperació patrimonial després de tant d'esforç ha suposat un motiu de satisfacció.

Convé recordar que el document més antic on es conserva aquesta imatge és l'estampa dels gojos del Crist publicada en 1916 amb motiu del I centenari de les Festes Patronals. Posteriorment, la matriu s'ha utilitzat en altres ocasions fins que en la dècada de 1970 un grup de festers la va portar a la impremta Simó d'Albaida per a editar loteria. El segell no va ser retornat en aquell moment i, després de diversos intents infructuosos, en l'estiu de 2024, amb motiu de la celebració del 450 aniversari de la parròquia Tino Pla, comissari de l'exposició, va intentar novament la seua recuperació. En aquell moment, la matriu es trobava dipositada a l'aula-museu de la República que la Universitat de València té situada a Ontinyent. A més, es va indicar que en dates pròximes es procediria al trasllat d'un conjunt de materials fins al Museu de la Impremta del Puig de Santa Maria. Immediatament es va iniciar el procés de tramitació per al retorn de la peça al seu legítim propietari, la parròquia de la Immaculada Concepció d’Otos. Finalment, el passat 19 de setembre la Universitat va procedir a la seua entrega al rector, Ender Reyes, i a Tino Pla. S'ha emmarcat el segell recuperat junt a una estampació del gravat per a facilitar la seua conservació. 

Entrega de la matriu per part de la UV

La xilografia recuperada es va confeccionar minuciosament al segle XIX i es tracta d'una matriu de fusta en la qual es troba la imatge per a ser gravada amb tinta sobre la tela o paper. Presenta una fornícula decorada i dins d'ella el Crist de la Fe amb dos canelobres de tres braços als seus peus. En la zona inferior es llig el text "EL SSMO CHRISTO DE LA FÉ VENERADO EN LA YGLESIA DE OTOS".


Presentació de la matriu recuperada

La imatge representada a la xilografia recuperada va inspirar el disseny de l'actual altar de la capella del Crist, inaugurat en 1989.


Altar del Crist amb la xilografia recuperada

dilluns, 2 de setembre del 2024

Vicent Andrés Estellés i Otos

 


2024 s'ha declarat l'Any Estellés amb motiu del centenari del seu naixement. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

A més, Estellés ha tingut una destacada rellevància en la vida cultural d'Otos. En primer lloc pel poema que li va dedicar al municipi i que està publicat al llibre recopilatori Mural del País Valencià.


En temps recents se li han retut un conjunt d'homenatges diversos. Entre ells cal destacar el Rellotge dels pimentons (més informació a la pàgina Viure a Otos), el qual li'l va dedicar el seu amic pintor de Benimodo Rafael Armengol amb motiu dels 10 anys de la seua mort en 2004, l'any que es va crear la Ruta dels Rellotges de Sol d'Otos i en la qual va dissenyar aquesta obra. Des d'aquell moment, els centenars de turistes que el visiten al cantó de la Font de Baix miren curiosos com alguns números han sigut substituits per pimentons de bronze fins que el guia els llig el poema que ho va inspirar.



Res no m’agrada tantcom enramar-me d’oli cruel pimentó torrat, tallat en tires.cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru,amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,mes no massa torrat, que el desgracia,sinó amb aquella carn mollar que téen llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,l’enrame d’oli cru amb un pessic de sali suque molt de pa,com fan els pobres,en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessicdel dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,eucarísticament,me’l mire en l’aire.de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.cloc els ulls i me’l fot.


Qualsevol cosa pot marcar el pas del temps. Així ho entén Rafael Armengol, que davant el repte d’escollir un element representatiu de les hores va escollir el pimentó: una hora armengoliana és un pimentó de quatre morros, dels de torrar al forn, d’escalivar a la brasa, d’amerar amb oli i adobar amb sal, d’empassar-se amb eucarística fruïció.

L’obra d’Armengol és un homenatge a la vida, a la terra i a l’home. A totes les terres i a tots els homes i les dones del món, però sobretot a la nostra terra, València, i a un home, Vicent Andrés Estellés, l’home que hi va viure i la va estimar amb intensitat, i el poeta que ens ho va transmetre magistralment a través de la seua obra. (Viure a Otos)

Inauguració de la Ruta, març de 2005




A la tardor de 2011 se li va dedicar a Estellés la segona Nit de poesia, tal i com va transmetre Mercé Lloret al seu blog:

En l’angle dret del frontal [del pati del Palau d'Otos] s’hi projectaven imatges que anaven des de la bandera quadribarrada fins el logo del tríptic amb què s’anunciava l’acte, mentre que l’angle oposat lluïa un penó quadribarrat des del mes amunt fins al terra. Al bell mig i coincidint amb una de les portes d’entrada al saló que ocupen els jubilats s’havia preparat el muntatge per a l’actuació anunciada després del sopar amb el cantautor Esteve Ferre i Amat i el poeta Andreu Pasqual i Faus. 
Una vegada asseguts i abans de començar amb els entrepans i la conversa amb els corresponents veïns de taula, el senyor alcalde, Emili Mira, i el regidor de cultura, Tino Pla, van dirigir unes paraules al públic per agrair tant la resposta del poble d’Otos com la de molts veïns d’altres poblacions a l’acte, en la segona festa dedicada al nostre poeta més insigne, Vicent Andrés Estellés, en commemoració del seu naixement esdevinguda un quatre de setembre de 1922, a Burjassot, i a qui li devem tants poemes que reflecteixen la vida i el sentir quotidians del poble valencià.



A més, al llibre de Festes Patronals de 2024, Mercé Lloret ha publicat un article que tracta al voltant dels 100 Anys d'Estellés. 

Finalment cal fer referència a la celebració en 2024 de la XXXVI Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida celebrada al CRA Castell de Carbonera en Beniatjar i Otos la passada primavera. 




Amb el nou format de la Trobada, organizat per espais, se li'n va dedicar un de caire literari al poeta Estellés amb motiu del centenari. El Raconet de la Plaça va estar decorat amb mobles antics, plantes i una catifa que el feien més acollidor si cap. També l'Associació de Jubilats va confeccionar rastres de banderes amb periòdics reciclats i els veïns Ismael Palmer i Verónica Quilis dissenyaren una gran taula de fusta amb poemes i el rostre del poeta gravats sobre ella, damunt de la qual es trobaven les icòniques ulleres redones que el caracteritzen. En l'Espai Estellés es van recitar durant la Trobada els poemes que va dedicar als pobles de la Vall d'Albaida.