diumenge, 11 de juliol de 2021

I edició del Festival d'Alger. Pastilles culturals d'Otos (XIII)

Els dies 9 i 10 de juliol s'ha celebrat a Otos la primera edició del Festival d'Alger, després que la pandèmia haja obligat a ajornar-lo un any. Al llarg de dos dies, el poble dels rellotges de sol ha convertit els seus carrers en l'escenari de 3 obres teatrals a més d'acollir diversos concerts musicals. Un tipus de cultura que no és de masses però que ha sigut ben acollida per un nombrós públic que ha respost a l'organització duta a terme per l'Ajuntament gràcies a l'ajuda prestada per un grup de voluntaris, així com, de forma especial, al treball realitzat per l'otosina Mónica Gómez Cabanes. La jove directora ha indicat que "tots fem per a que la nostra casa, Otos estiga oberta per tothom. Amb aquesta necessitat constant de fer i ser poble però sobretot de gaudint de l’art i la cultura hem fet possible el Festival d’Alger. Estem apropat una nova visió de fer i veure teatre a un entorn únic. Descentralitzant així les propostes teatrals de les grans ciutats. Otos està convertint-se en una finestra oberta al món de les arts escèniques on l’art es presenta de la forma més propera i sincera. Un intercanvi real cultura, patrimoni i tradició". Mónica Gómez li ha volgut dedicar esta primera edició a dos persones importants en la seua trajectòria però que faltaren l'any 2019, són el seu avi matern Juan Cabanes i també Laia Merino, professora de l'Escola de Teatre Arsènic.


Les actuacions teatrals han combinat el mim de les obres interpretades per Tres en ratlla i Seu-te amb un joc literari entre sor Isabel de Villena i una youtuber del segle XXI que reivindica el paper de la dona al llarg de la història, tal i com representa la companyia Esclafit Teatre. La nit del dissabte va continuar amb un sopar de germanor a la plaça en el qual es van regalar melons d'Alger, el fruit mediterrani que es comparteix cada estiu i que li ha donat nom al festival. La vetllada va acabar amb una actuació musical en solitari i, finalment, un animat concert a càrrec de la xaranga local Rabosband. A més, s'ha volgut homenatjar a la companyia otosina 'la Taleca' amb una exposició fotogràfica de les seues representacions amb imatges d'Hugo Cabanes a l'espai del Llavador.

"Tres en ratlla". Imatge de Daniel Alfonso

Acrobàcia Mínima. Imatge d'Alba Quilis


Imatge de Daniel Alfonso

Esclafit Teatre. Imatge de Celia Blanquer

Notícia: El Festival d'Alger a Comarcal TV


Aquest cap de setmana cultural s'ha completat amb un gran concert de la Big Band. Una formació de 16 músics valldalbaidins que formen part de l'Emusvall, molts dels quals són otosins, com ho és la cantant Gemma Olivares. El director Marcos Úbeda, membre també del grup Zoo, li va dedicar l'última de les cançons al jove Samuel Luiz, recentment assasinat pressumptament per homofòbia.
Cal assenyalar que el domini de la música i el repertori interpretat per la Big Band han provocat la satisfacció del públic.


Concert de la Big Band. Imatge de Joan Olivares



Vos deixem una selecció de fotografies facilitades per Carlos Guerrero:








dissabte, 3 de juliol de 2021

Incendis forestals i onades de calor a Otos . Pastilles culturals d'Otos (XII)

Enguany el mes de juliol ha començat amb una onada de calor que està enfilant els termòmetres fins vora els 40º. La tecnologia ha millorat les formes de saber quin oratge tenim i les seues previsions, tot i que lògicament uns aparells són més fiables que altres, cosa que també ocorre amb les fonts d'informació utilitzades. Destaca la Xarxa Avamet que ens indica a temps real de les temperatures, el vent o les precipitacions que es registren a 526 estacions valencianes, unes dades que podem complementar amb els comentaris meteorològics de Meteo Otos. Per contra, molts mitjans de comunicació solen emetre, amb una bona dosi de populisme i de reiteració durant tot l'estiu, imatges de termòmetres exagerats que se situen enmig d'una avinguda plena de trànsit mentre a un xiquet se li derreteix el gelat que du a les mans i un jubilat es fa aire i diu a la càmera que mai en la vida havia patit tanta calor.

La nostra realitat ve determinada per un clima mediterrani prelitoral que és molt càlid a l'estiu i per una situació de forts contrastos meteorològics que s'està agreujant amb el procés del canvi climàtic que sofrim. Per tant, aquests dies cal fer cas dels consells per evitar grans esforços físics a migdia, tancar les finestres a mitjan matí, hidratar-se correctament o construir els edificis de forma sostenible pensant en els dies de forta calitja. Unes recomanacions que no sempre seguim... De fet, a Otos durant l'estiu es feia un bando que prohibia molestar al veïnat durant el migdia i fins les 5 de la vesprada per tal que descansaren els llauradors que matinaven per aprofitar la frescor de els primeres hores. A més, la dura jornada agrícola tenia un temps de descans al migdia fins passades les festes patronals, abans celebrades del 5 al 8 de setembre. I també cal destacar al respecte que, després de segles d'anar a xapullar i refrescar-se a la Font de Baix o al Gorg del Pas en Missena, l'any 1992 es va inaugurar la piscina municipal, l'espai d'encontre per excel·lència durant l'estiu otosí. 

No obstant, la forta calor a més de perjudicar la salut i el benestar humà també porta associats els temuts incendis forestals. Els quals es propaguen amb major rapidesa en anys com l'actual 2021 que hem tingut una primavera humida amb molta vegetació sobre una superfície formada cada vegada per més bancals erms i abandonats sense neteja i manteniment. Amb l'excepció d'algunes zones concretes on han treballat brigades de prevenció que desbrossen la malesa per controlar uns incendis que solen ser provocats.

http://valladaforestal.blogspot.com/2012/02/publicat-al-llibre-de-festes-de-2011.html

Entre tots els incendis produits recordem especialment el que va afectar a la Vall d'Albaida entre el 4 i el 8 de juliol de 1994. En aquells fatídics dies de fa 27 anys es van cremar a la comarca un total 21.820 hectàrees, el 75% de la superfície arbrada. En aquest dossier trobareu una àmplia informació sobre aquella catàstrofe natural, la qual, a més recordar-la com un fet ja passat, ens obliga a plantejar-nos fins a quin punt estem de preparats per enfrontar el conjunt de sequeres, onades de calor i incendis forestals que ens depara el futur. 

Incendi forestal de 1994 a Ontinyent.



dijous, 3 de juny de 2021

L'Ajuntament digitalitza un conjunt de publicacions antigues d'Otos. Pastilles culturals d'Otos (XI)

Fotografia de Gemma Olivares

L'Ajuntament d'Otos està duent a terme la digitalització de les publicacions antigues del municipi que únicament estaven arxivades en format imprés amb la finalitat de garantir la seua protecció i també facilitar així la seua accessibilitat i consulta. La iniciativa del cronista local Daniel Alfonso s'ha dut a terme gràcies al treball de les treballadores municipals i, especialment, amb la tasca d'escaneig realitzada per dos estudiants durant les seues pràctiques. Es tracta d'Emilio Mira Orquín, alumne del cicle formatiu d'Administració i gestió de l'IES l'Estació d'Ontinyent i Michel Palmer Sala de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat, qui estudia el cicle d'Informàtica i comunicacions. 

Al llarg de les darreres setmanes s'ha procedit a escanejar les principals publicacions editades per l'Ajuntament d'Otos anteriors a 2010, ja que des d'aquell any es conserven tant en format digital com en paper. Els fons propis de l'arxiu municipal s'han completat amb les aportacions facilitades per diversos veïns que tenien guardats a les seues cases exemplars de revistes antics i, en ocasions, quasi únics.  Posteriorment s'han publicat amb accés lliure per facilitar la seua lectura per a totes les persones interessades en la seua consulta i estudi. 

L'arxiu digital d'Otos està conformat fonamentalment pels llibres de Festes Patronals, amb alguns exemplars antics de la dècada de 1950 i 1970 i posteriorment la sèrie ininterrompuda des de 1987 fins a l'actualitat. A més trobem la revista Otanal publicada per l'antic Teleclub al voltant de 1975 i els dos números de la revista Sarga editada pel Col·lectiu el Gorg als anys 2004 i 2005. Els fons els completen diversos llibres en format pdf que han estat publicats per diverses associacions locals i el mateix Ajuntament.

Cal destacar que les revistes locals i especialment els llibres de festes, són una font d'informació bàsica per conéixer l'evolució del municipi. En pobles menuts com Otos es tracta de l'única publicació escrita que puntualment ix a la llum cada any i les seues pàgines acullen les salutacions dels sucessius alcaldes, regidors i rectors, lògicament també tenen el programa d'actes amb la seua progressiva transformació i nombroses publicitats de les empresses que col·laboren econòmicament amb els seus anuncis. Però allò que més destaca són les fotografies que immortalitzen les persones que conformen eixe poble i els espais viscuts. A més, per a les persones aficionades a la lectura, els llibres de festes solen tindre en les seues pàgines interessants articles que estudien i analitzen, amb més o menys rigor, temàtiques ben diverses sobre la història, el patrimoni o els costums locals, un aspecte que s'ha cuidat a Otos. 

👉 Clica ací per consultar l'arxiu digital d'Otos


Consulta esta notícia a la premsa. Otos digitaliza publicaciones antiguas del pueblo que se conservan solo en papel Levante 8/6/2021

diumenge, 25 d’abril de 2021

La Pedra de Basset d'Otos, el rellotge que enfosqueix cada 25 d'Abril

El jardí del Palau marquesal d'Otos acull una de les obres més simbòliques de la ruta dels rellotges de sol. La Pedra de Basset rememora cada any l'arribada del 25 d'Abril, l'actual dia de les Corts Valencianes en record de la pèrdua de la Batalla d'Almansa i la conseqüent derogació dels furs valencians.

L'escultura en realitat no és un rellotge sinò un calendari que marca de forma curiosa la data del 25 d'Abril. Sobre una base rectangular de pedra, al costat del sud mirant cap al palau, trobarem una peça metàl·lica esfèrica davall de la qual se situa l'escut de l'antic Regne de València. La seua calculada orientació respecte al moviment del sol permet que quan arriba el seu dia l'escut quede completament cobert per una ombra simbolitzant que es tracta d'una data fosca en la nostra història. Però llegim el text que va escriure el seu autor Joan Olivares per acompanyar la inauguració de la Pedra de Basset que va tindre lloc l'any 2007 en commemoració del 300 aniversari de la Batalla.

Inauguració de l'obra en 2007.

"L'origen de la Pedra de Basset

A primeries del s. XX, hi havia a la plaça del meu poble una pedra que els llauradors feien servir per a seure o picar espart en les hores de lleure. Un vell que portaven a l'asil va demanar al seu fill de seure per darrera vegada sobre la pedra. El jove hi va accedir i l'ancià i li explicà que anys arrere ell també havia deixat que són pare s'hi asseguera una estona abans d'abandonar per sempre més el seu poble. Naturalment, el fill va decidir tallar la cadena i no va dur son pare a l'hospici.
Aquella pedra tenia un nom: la Pedra de Basset, i quan la meua sogra m'ho explicava, només faltaven uns mesos per al 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. La història m'havia agradat, però el nom de la pedra em féu saltar l'alarma: que aquell Basset de la pedra no devia tindre res a veure amb el famós general austracista? Ningú no m'ho podria confirmar, és clar, però tampoc no em feia falta. La relació s'havia produït en el mateix instant en què jo l’havia imaginada. I vaig proposar a l’Ajuntament de fer una nova pedra de Basset: aprofitar el moment, la descoberta, la casualitat i la voluntat per a fer dues coses alhora: retre homenatge als nostres avantpassats amb una referència a la seua faena quotidiana de picar espart i recordar aquell moment decisiu de la nostra història com a valencians.

I vet ací que vam fer una nova pedra de Basset. Gravàrem en una de les seues cares un dibuix de la massa i el piló de picar espart, i en l’altra una llegenda que diu: 25 d’abril 1707-2007 300 anys de renadiu. La paraula 'renadiu' l’empraven els llauradors d'ans per a referir-se als cultius que naixien espontàniament i creixien sense conreu a partir de les llavors que havien quedat en el camp de la collita de l’any anterior, i ens va paréixer que definia molt bé el cas de la nostra llengua i la nostra cultura en aquests darrers 300 anys.

Com que tot açò se situa a Otos, vam voler que la pedra de Basset tinguera també quelcom màgic, com tenen els rellotges de sol. I vet ací que el dia 25 d’abril, una ombra que ha avançat durant tot l'any cobreix les quatre barres de l'ensenya valenciana durant tot el dia."

L'any 2020, a causa de la Covid-19, es va cobrir amb una mascareta. 


El 25 d'Abril de l'any 1707 a Almansa va tindre lloc una determinant batalla de la guerra de Sucessió. Recordem que el malaltís rei Carles II d'Àustria va morir sense descendència l'any 1700, fet que va provocar la disputa per la corona entre Felip d'Anjou i el bàndol liderat per l'arxiduc Carles d'Àustria, qui va comptar amb l'ajuda del general Joan Baptista Basset. Els maulets valencians van recolzar les tropes austracistes que finalment van perdre a Almansa i, com a conseqüència, el nou rei Felip V de Borbó, des d'una perspectiva absolutista i centralitzadora, va derogar els històrics furs que concedien major autonomia al poble valencià entre ells l'ús oficial de la llengua. A més, com a represàlia va ordenar la crema de la ciutat de Xàtiva (d'ahí el malnom de socarrats) i el canvi del seu topònim a Colonia Nueva de San Felipe. Posteriorment, els xativins castigaren al monarca penjant el quadre de Felip V cap per avall al Museu de l'Almodí.


Actualment, la Pedra de Basset s'ha convertit en una icona de referència en la commemoració històrica del dia 25 d'Abril. Cada any s'organitzen visites i actes commemoratius al seu voltant per recordar aquesta simbòlica data, ja que com assenyala la dita quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.



dijous, 22 d’abril de 2021

Com era Otos en 1956 segons la comparativa cartogràfica de l'ICV? Pastilles culturals d'Otos (X)

Com eren els pobles valencians en 1956 si els comparem amb la seua forma actual? L'Institut Cartogràfic Valencià ha incorporat a la seua web un visor que compara sobre la pantalla el mateix territori en dos moments distints, imatge que ens mostra l'espectacular canvi que ha experimentat el paisatge amb el pas del temps.

Al poble d'Otos podem vorem la gran transformació que han tingut tant el nucli urbà com els camins i els tipus de cultius. L'evolució econòmica i social han comportat la progressiva expansió de l'àrea urbanitzada, ja que l'any 1956 era molt més menuda que en l'actualitat. S'han construit nous edificis a la zona baixa com són la cooperativa, l'escola actual, el poliesportiu (en aquell moment encara ocupat per l'antic cementeri) o els carrers Maluets i Freginal. Mentre que a la part alta del poble crida molt l'atenció l'edificació de l'avinguda del Benicadell i del carrer Migdia, ja que al voltant del camí de la Serra, en lloc de les cases actuals, en aquell moment només estaven els edificis de l'ermita i el corral dels Fideueros envoltats per eres de batre i bancals de secà.

La possibilitat d'ampliar les imatges amb el zoom, el fet de desplaçar-se amb el cursor per recórrer la zona visualitzada i l'opció de canviar el tipus d'imatge aèria o el mapa projectat, ofereixen molta informació sobre com ha canviat el lloc on vivim.









divendres, 16 d’abril de 2021

Presentació de "La població de la Vall d’Albaida, situació actual i perspectives de futur."

El divendres 16 d'abril vaig presentar a Bocairent la xarrada " La població a la Vall d'Albaida, situació actual i perspectives de futur" en el marc dels actes previs al Vé congrés d'estudis de la comarca que, si la pandèmia ho permet, tindrà lloc la pròxima tardor a Castelló de Rugat.

L'acte ha tingut una modalitat diferent a l'acostumada. Ja que ha sigut la primera ocasió en que, a més del públic reunit al qual agraïm la seua presència desafiant la tronada caiguda, també s'ha retrasmés en directe a través del compte de Facebook de l'IEVA

Com vaig comentar en la xarrada, el despoblament és un tema ben complex i que requereix consensos, voluntat política i pressupostos per actuar amb amplitud de mires i superant els interessos a curt termini. No és un tema bonic perquè a tots ens agrada parlar de situacions positives i voldríem que als nostres municipis tot funcionara millor, però és la realitat que tenim i cal analitzar-la amb profunditat per poder fer un diagnòstic real i així poder prendre mesures efectives. No obstant, cal tindre en compte, lògicament, que no disposem de cap vareta màgica ni totes les accions són igualment aplicables a tots els pobles i ciutats, perquè cadascun d’ells viu una realitat distinta i que evoluciona amb el pas del temps. 



Com que algunes persones m'han demanat posteriorment la presentació utilitzada, ja que no es podia llegir correctament a la retransmissió, l'adjunte  per a la seua millor consulta. 








dijous, 25 de març de 2021

Recopilació del cantoral litúrgic d'Otos. Pastilles culturals d'Otos (IX)

Cor parroquial d'Otos. Divendres Sant de 2004


Si retrocedim en el temps unes dècades trobem una societat profundament religiosa. Als nostres pobles i ciutats les celebracions cristianes marcaven el cicle anual fusionant el calendari civil amb el litúrgic a partir d'unes dates claus com el Nadal o la Pasqua, festes que estructuraven al seu voltant la gastronomia, els comportaments socials i també la cultura en les seues diverses manifestacions artístiques. 

Òbviament, al llarg de l'any se celebrava, a més de les grans solemnitats, un conjunt de novenaris, festes patronals i altres menors dedicades als respectius carrers, mesos dedicats a Maria (maig i octubre) o a les ànimes del purgatori a l'inici de l'hivern. I les celebracions comptaven amb els corresponents cants litúrgics que eren entonats pel cor o per la feligresia en general. 

Amb el pas del temps, la progressiva secularització i els canvis derivats del concili Vaticà II, moltes d'aquelles celebracions s'han anat abandonant o simplificant progressivament. Però la preservació de la seua memòria és important no només des de la perspectiva catequètica, sinò també des del punt de vista cultural, etnològic, literari, històric o musical. De forma que a la dècada de 1980, l'otosí Benjamín Fayos (en aquell moment seminarista i actualment rector de la Pobla del Duc, Montitxelvo, Terrateig i Aielo de Rugat) va dur a terme una important tasca de recopilació a partir de papers antics i d'entrevistes als cantors que coneixien les cançons. Posteriorment les va mecanografiar amb la màquina d'escriure per donar-los una correcta presentació. Ja entrat el segle XXI van arribar a les meues mans part d'aquelles fulles i les vaig reorganitzar de nou, afegint a la compilació alguns cants litúrgics específics que no s'havien recopilat i també va caldre transcriure'n alguns de nou pel mal estat d'aquelles desgastades fotocòpies. Majoritàriament estan escrits en castellà, mentre que textos més recents (l'himne de la Puríssima) o populars com l'asguinaldo estan en valencià i uns pocs en llatí. En quant a la complexitat del text, en trobem amb lletra barroca i que requereixen un profund coneixement com és el cas dels gojos de la Mare de Déu, mentre que en altres casos és molt senzilla -inclús ingènua- com podem vore a les estrofes del rosari d'octubre. Altres, per la seua part, presenten a un Déu justicier cap al pecat humà com es canta al solemne via crucis del Divendres Sant.

Aquella diversitat de textos la vaig ordenar seguint el cicle anual i també vaig procedir a gravar part dels àudios que complementen les cançons transcrites. A més, li vaig proposar a l'arxiu diocesà que s'organitzara una recopilació a les diferents parròquies dels cants propis (lògicament excloent les cançons ordinàries comunes) amb certa premura, ja que bona part dels coneixedors tenen una edat avançada. La COVID-19 ha retardat encara més la posada en marxa de la maquinària de l'arquebisbat, esperem que s'inicie prompte i que s'arribe a temps de crear un interessant arxiu tant escrit com sonor.

Punxa ací per descarregar el cantoral de la parròquia d'Otos. (pdf)