dissabte, 15 de gener de 2022

Publicacions sobre les festes d'Otos



Actualment, el calendari de celebracions i festes a Otos és el següent:

-5 de gener: Destacada cavalcada dels Reis d'Orient i repartiment dels regals per les cases.





-Cap de setmana pròxim al 17 de gener: Festa de Sant Antoni abat organitzada pels veïns del seu carrer.

Benedicció dels animals


-Dijous anterior al Dimecres de Cendra: Dijous de Cassoletes. L'endemà se celebren les carnestoltes escolars.


-Cap de setmana pròxim al 19 de març: Festa de Sant Josep organitzada pels veïns del seu carrer.



-Pasqua. Entre les celebracions religioses destaca la salpassa (Dimarts Sant al matí) i el cant polifònic del Via Crucis (Divendres Sant al matí). Amb el temps primaveral, les setmanes de Pasqua i de Sant Vicent la Ruta dels Rellotges de Sol s'ompli de turistes.

La salpassa


-Primer cap de setmana de maig: Otos Trail, pujada al Castell de Carbonera.



-Primera setmana d'agost: Festes Patronals, celebrades des de l'any 1816. Dies dedicats a la cavalcada de disfresses (4 d'agost), la Vespra (5 d'agost), festivitat patronal del Crist de la Fe (6 d'agost), els Sants de la Pedra (7 d'agost) i la Immaculada Concepció (8 d'agost). A continuació es troba l'arxiu digital dels llibres de festes on es pot consultar l'evolució del programa d'actes.

Concert de Pep Botifarra i la UM d'Otos, 2016


- Dates commemoratives amb visita simbòlica a un rellotge de sol: Dia de la Dona (8 de Març), visita al rellotge del Llavador. 25 d'Abril (Aniversari de la Batalla d'Almansa), visita a la Pedra de Basset i 9 d'Octubre (Dia dels valencians), visita al rellotge del 9 d'Octubre

Inauguració de la Pedra de Basset, 2007


-Data variable a partir del 22 de novembre: Santa Cecília, organitzada per la Unió Musical La Raboseta.


- 7 i 8 de desembre:  Festa de la Puríssima (antiga festa dels Quintos)



Arxiu digital dels Llibres de les Festes Patronals:
































Llibre de les Festes Patronals 2009

Llibre de les Festes Patronals 2010

Llibre de les Festes Patronals 2011

Llibre de les Festes Patronals 2012 (1a part)  i (2a part)

Llibre de les Festes Patronals 2013

Llibre de les Festes Patronals 2014

Llibre de les Festes Patronals 2015 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2016 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2017 i portada

Llibre de les Festes Patronals 2018

Llibre de les Festes Patronals 2019





Passacarrer, 8 d'agost de 2017



Altres publicacions sobre les Festes Patronals:

Gojos dels patrons (lletra) i partitura musical.

Processó dels Sants de la Pedra, 2019

Els gojos d'Otos a Gogistes valencians

Processó del Crist de la Fe, 2019


Celebració del Bicentenari de les Festes Patronals en 2016

Calendari de 2016. Comissió del Bicentenari.

Reportatge audiovisual de les festes de 2016. Comarcal Tv

ALFONSO, Daniel 'El II Centenari de les Festes Patronals d'Otos 1816-2016'. Almaig 2016

Audiovisual "200 festes en 200 imatges". Bicentenari de les festes. Ajuntament d'Otos, 2016


Resultat d'imatges de bicentenari otos




















                                             La cordà, 5 d'agost de 2017




Publicacions sobre altres festes celebrades a Otos:

El Dijous de Cassoletes






                                                      Resultat d'imatges de sant antoni otos


Reportatges audiovisuals sobre les festes d'Otos:


 
Volteig manual de campanes el dia del Crist de 2020. Colla de Campaners de la Vall Blanca.

La rutlla, cordà de 2020.



dissabte, 1 de gener de 2022

"El Planetari", l'últim rellotge de sol d'Otos


Detall del rellotge. Imatges de Daniel Alfonso

La ruta dels Rellotges de Sol d'Otos va incorporar el passat estiu el Planetari. El nou quadrant és propietat de Pep Moltó, qui també l'ha dissenyat i construit. Està conformat per una superfície inclinada de taulells ceràmics que fan, a la vegada, la funció de porxada sobre la porta d'entrada de la caseta. A la zona superior de la superfície del rellotge destaca el perfil del sol, davall del qual se situen els 8 planetes del sistema solar amb les respectives òrbites de translació. Els números horaris són metàl·lics i de tipologia romana. Al lateral inferior dret es llig la inscripció "Pep Moltó. 2021. Al meu nét Julen".

Per visitar el rellotge el Planetari cal realitzar un agradable passeig per les proximitats del nucli urbà d'Otos. Està situat sobre la porta d'entrada a una caseta de pedra amb orientació sud, la qual està a la vora del sender local 10. Es tracta del camí que uneix el barranc de la Mata, a la zona del Poet, amb l'entrador al mas de Suagres des de la carretera CV-615. 

 


dilluns, 20 de desembre de 2021

Celebrada a Otos la junta general dels cronistes valencians

Cronistes Valencians. Imatge d'Alfonso Rovira

El passat dissabte 18 de desembre va tindre lloc al saló de plens del Palau d'Otos la junta general de l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València, seguint la directriu acordada en l’assemblea de 2019 de descentralitzar les activitats de l’entitat. Convé recordar que l'encontre previst per a l'any 2020 no es va poder celebrar a causa de la COVID-19, una pandèmia que també ha impedit en esta ocasió l'assistència de diversos cronistes.

A les 10.30 va començar la junta general amb la salutació inicial per part de Mario Mira, alcalde d'Otos, i la signatura del president de l'associació Josep Ramon Sanchis i del secretari, Alfred Bernabeu, en el llibre d'or municipal atesa la importància simbòlica de l'encontre al municipi. Tot seguit es van tractar els punts establerts en l'ordre del dia, entre els quals destaquen l'informe de presidència i de secretaria, l'aprovació de l'estat de comptes, així com l’elecció parcial de càrrecs de vicepresident primer, secretari, comptador i vocalies. Al respecte es van reelegir per unanimitat els càrrecs ja existents i es va incorporar una nova vocalia, la de Lluís Mesa.




Després de la preceptiva reunió es van visitar els elements patrimonials més destacats del municipi valldalbaidí guiats pel cronista local Daniel Alfonso. El recorregut turístic va incloure el palau marquesal i l'exposició pictòrica d'Antoni Miró. A més, l'oratge boirós no va impedir la visualització de la ruta dels rellotges de sol i també de l'església parroquial de la Immaculada Concepció.

La jornada va finalitzar compartint un dinar casolà de germanor entre els cronistes participants. 

Visita guiada. Imatge d'Alfonso Rovira

Imatge de J Salvador Murgui

Imatge de J Salvador Murgui


Imatge de J Salvador Murgui



Palau del Marqués de Sant Josep. Imatge d'Alfonso Rovira





dissabte, 4 de desembre de 2021

Santa Bàrbera, patrona de l'Otos morisc.

Santa Bàrbera a l'església d'Otos

El 4 de desembre és la festa de Santa Bàrbera, una imatge que hui en dia té escassa repercussió entre els otosins però que compta amb una llarga i interessant història al nostre poble. 

Després de la conquesta cristiana de Jaume I al segle XIII, la major part dels seus habitants anteriors -lògicament de religió musulmana- es quedaren vivint a les seues terres i també arribaren nous pobladors cristians. Benjamín Fayos va escriure l'any 1992 que "A la documentació de la visita pastoral realitzada [pel bisbe] l'any 1334 el rector de Bèlgida celebrava l'Eucaristia un diumenge en Otos i l'altre en Beniatjar alternativament, a més de la de Bèlgida on acudien els cristians de Carrícola. No consta que visqueren cristians en Suagres, Muntis, Beniprí, Torralba, Missena ni Beniaia. Aixina van transcórrer 200 anys més. Fins que en 1526 es va produir el bateig obligatori dels musulmans, convertint-se en moriscs. Poc després, en 1534 es constituia una Rectoria de moriscos al nostre poble, agrupants als d'Otos, Beniatjar i Beniaia. Per aquell temps degué passar a mans cristianes l'antiga mesquita, ja que poc després, en 1541, per Decret s'establia que les rendes que havia vingut cobrant esta passaven a l'església, que va tindre per titular a Santa Bàrbera. Abundaren les iniciatives en favor de la renovació cristiana i de l'evangelització dels moriscos, a la vegada que creixia la radical oposició d'estos últims, aferrats a les les seues antigues creences i costums. Es començava a perfilar la terrible solució [l'expulsió  dels moriscos de 1609]".

Per tant, podem deduir que Santa Bàrbera va ser la primera patrona del poble d'Otos. I, en memòria de la seua figura, trobem tres elements físics presents hui en dia a l'església. En primer lloc tenim dos campanes amb el seu nom, atés que també és la patrona dels campaners i la protectora contra les tronades. Són la Xicoteta (fosa en 1898) i la Gran (1992). Aquesta campana té el nom compost: Maria Immaculada i Bàrbera, en homenatge a la que va ser la primera titular de la parròquia i també a l'actual.

Detall de la campana Gran. Fotografia de Joan Alepuz

Detall de la campana Xicoteta. Fotografia de Joan Alepuz

A més, a l'altar major, concretament al lateral dret, es venera una imatge de Santa Bàrbera gràcies a una donació familiar. De la màrtir Bàrbera de Nicomèdia no hi ha cap prova històrica de la seua existència però és molt venerada a tota la cristiandat. A la seua iconografia s'observa una custòdia que representa la seua conversió, una corona al cap, la palma del martiri i la torre on va ser tancada pel seu pare Diòscor per preservar-la del contacte amb el món.  Possiblement, fa molts segles, el dia 4 de desembre seria una festa important a Otos.





divendres, 12 de novembre de 2021

La reforma urbana de la replaça de l'església, 30 anys després

Festes de 1974. S'observa la façana de l'església reformada i la casa abadia a la dreta.


El pas del temps transforma l'estructura i les necessitats dels nuclis urbans. Antics edificis prestigiosos van quedant abandonats a la vegada que els nous habitants volen espais més amplis i verds en la via pública. Tenim el precedent de Haussman a la ciutat de París o el de Ciril Amorós que va enderrocar les muralles de València al segle XIX, però també a Otos s'han eliminat cases velles com la de Salvaoret per ampliar en cantó entre la Plaça i el carrer Sant Roc, la casa de baix del Fideuero o l'intent recent de ca Ximo.

Però una de les actuacions que més han destacat per la seua repercussió funcional, simbòlica i estètica es va produir fa 30 anys amb l'enderrocament de l'antiga casa Abadia, al carrer del Crist número 25. Es tractava d'un edifici de 3 altures ben plantat -atesa la importància històrica de la figura del rector- que formava un conjunt arquitectònic bastant uniforme amb les cases veïnes. La seua alineació seguia la de la resta del carrer, de forma que només estava retranquejat el temple conformant en l'eixample la coneguda com a Replaceta de l'Església. Però l'antiga casa del rector es trobava bastant abandonada després de jubilar-se l'històric don José Dimas en 1967 i, posteriorment, es va transformar en el TeleClub d'Otos, ben actiu durant els anys 70. No obstant, la progressiva degradació va continuar i, finalment, es va declarar l'edifici en ruïna. 



El Teleclub a l'Aplec de 1979

Arribats a l'any 1990 tres entitats locals van signar dos convenis d'actuació. En primer lloc, la parròquia (propietària de l'immoble i en aquell temps regida per Jesús Corbí), a canvi de la demolició de l'antic edifici li cedia a l'Ajuntament l'espai del solar que quedava al construir el nou retranquejat a l'altura de l'església, allí s'ubicaria una nova zona verda. Al segon conveni, la Cooperativa V. d'Otos (abans de la fussió amb la de Llutxent), costejava part de les obres i a canvi instal·lava a la planta baixa la secció de crèdit, posteriorment traspassada a Ruralcaixa i actualment un caixer automàtic de Cajamar. A canvi, la parròquia obtenia de l'edifici l'accés per la planta baixa per arribar al pati posterior i construir l'escala que condueix al pis superior on es troba el centre parroquial, lloc on es realitzen diverses activitats religioses i laiques i també s'ubica l'arxiu. Finalment, al nou espai públic, l'Ajuntament, sent alcalde del moment Vicent Tomàs, va urbanitzar la nova placeta on plantaren un avet al centre que posteriorment ha evolucionat cap a un parc infantil ben cèntric i concorregut. A més, per protegir el desnivell existent amb el replà de l'església, es van construir unes jardineres en forma de grada que s'ompliren amb plantes donades pel veïnat. De fet, una xicoteta palmera ha crescut tant que ja afecta a la cimentació i a la visibilitat del campanar.  

Festes de 2004

Lògicament, les transformacions urbanes generen molts interessos, perspectives i controvèrsies al seu voltant. Com ara el debat entre si cal protegir el patrimoni que ofereix l'urbanisme antic o si, per contra, cal enderrocar certs edificis vells i esponjar els carrers en pro de la modernitat i la circulació.

Any 2019

Bibliografia:

Fa 250 anys... d'Otos llum i clar estel Ed. Parròquia de la Immaculada Concepció, Otos 1992.



dimarts, 14 de setembre de 2021

Identifiquen la nota musical de les campanes d'Otos

El so de les campanes és un element fonamental de la cultura del nostre poble. Sense cap dubte, és el conjunt instrumental que més generacions d'otosins ha tocat i escoltat al llarg de la història i, a través dels diferents tocs, encara marquen el nostre ritme social des del campanar de la Raboseta. Sabem si revoltegen amb alegria celebrant una festa i diferenciem que amb 3 drangs assenyalen la mort d'un home i que amb 2 es tracta d'una dona. També si repiquen el primer toc a missa o, simplement, si repeteixen les hores. De fet, la majoria sabem identificar quina de les quatre campanes està sonant però, quina nota musical tenen?

El passat mes d'agost, els Campaners d'Albaida van continuar el procés de catalogació que s'està duent a terme a les campanes de la Vall d'Albaida i el dia 28 van analitzar les de la parròquia de la Immaculada Concepció d'Otos. Al llarg del matí, van estar medint i fotografiant els 4 bronzes, un procediment que ja s'havia fet anteriorment però utilitzant una tècnica diferent i que podem consultar detalladament al web dels Campaners de la Catedral de València. En aquesta ocasió, des del Museu Internacional del Toc Manual de Campanes estan experimentant un nou model a la comarca per a després utilitzar-lo en la catalogació del conjunt de les campanes d'altres territoris més amplis. El qual, a més de les característiques habituals, utilitzant el programa informàtic Note Recognizer permet identificar la nota musical com s'ha procedit amb les campanes d'Otos.

Nom oficial

Nom popular

Any de fundició

Nota musical

Maria Immaculada i Bàrbera

Gran o Grossa

1992

Sol sostingut

Sants Abdó i Senén i Antoni

Mitjana de baix

1807

Do sostingut

Sants Abdó i Senén

Mitjana de dalt

1782

Mi

Santa Bàrbera

La Xicoteta

1898

Fa sostingut


Volteig de campanes de la Vespra de festes, 5 d'agost de 2020. Gravat per Israel Mollà.





diumenge, 12 de setembre de 2021

El Rellotge de l'Acollida, la nova obra de la ruta solar d'Otos

Amb el recent Rellotge de l'Acollida, Otos incrementa fins a 35 el conjunt d'obres que conformen la ruta temàtica dels rellotges de sol. A l'agost de 2021, el gnomista Joan Olivares ha transformat el mural realitzat per l'artista ollerià Jordi Albinyana al mur posterior de l'escola per convertir-lo en un rellotge que ret homenatge a dos fundadors ben simbòlics del poble d'Otos: la Raboseta i el Garrofer de Benitaia.

El seu autor tècnic, Joan Olivares, ens explica el nou rellotge de la següent manera:

Reflexions sobre un garrofer i una raboseta.
Tots els pobles, grans i menuts, tenen els seus mites i les seues llegendes, la seua història i els seus personatges. Mireu Roma, per exemple. Ròmul i Rem mamaren dels pits d’una lloba i fundaren una ciutat que havia de canviar el món. Si aneu a qualsevol ciutat romana, voreu monuments que rememoren les seues gestes i n’homenatgen els personatges. Quasi res, diu el paperet: Roma!, una de les ciutats i de les cultures més glorioses del món. I per això té tan gran història i tan grans monuments. Però els poblets menuts també tenen la seua història, petita, però igualment digna de ser recordada i homenatjada en els seus monuments i les seues memòries.
Otos, com Roma, té un bonic mite fundacional. Diu que una raboseta va pujar al campanar i hi va donar a llum una preciosa cria de quatre o cinc rabosetes. També diu la tradició que els otosins actuals som rabosetes, és a dir, descendents d’aquella rabosa escaladora de torres. Vet ací que si els fundadors de Roma mamaren d’una lloba, els d’Otos, d’una rabosa. Durant segles i segles, les rabosetes d’Otos hem viscut nombroses vicissituds històriques i, naturalment, tenim gestes i personatges dignes de ser recordats.
Els viatgers que passen per Otos poden contemplar els petits, o grans, monuments commemoratius d’aquesta nostra petita història i d’homenatge als personatges més recordats i estimats de la terra. La pedra de Basset commemora el pas del General Valencià per Otos; la de Jaume I ens recorda el 800 aniversari del naixement del rei que conquerí el nostre Castellet i fundà el Regne de València; el rellotge del Gatet d’Otos es fa ressò del centenari de la mort d’aquest mític roder temut i estimat arreu del País; el colom d’Amorós fa memòria dels otosins morts en les guerres del s. XX; la columna de Sanjuan repassa els dos-cents anys de festes patronals; el mural de la fil•loxera homenatja els emigrants de l’any deu; el rellotge del depòsit de Joanfran recorda la conducció de les aigües de 1916...
Fa deu anys vam inaugurar al parc del Garrofer de Benitaia el rellotge del Repoblament, obra de l’artista Tino Pla, que dona la benvinguda als visitants i homenatja els repobladors cristians de primeries del s. XVII. En un mur annex, l’artista ollerià Jordi Albinyana pintà uns anys després un preciós mural sobre el mite fundacional d’Otos: una rabosa en estat de transició a persona que sosté en la mà un garrofer. Es tracta del garrofer de Benitaia, que presidia fa uns anys l’entrada al poble i devia el nom a una família procedent del llogaret de la Vall de Gallinera, i que s’instal•là a Otos en el s. XIX. El mural també representa com la Raboseta otosina acull amb estima una nova fornada de repobladors, aquests descendents dels mallorquins que havien arribat a la Gallinera dos-cents anys abans.

Imatges de Joan Olivares

Com funciona?

El preciós mural de Jordi l’hem convertit en un nou i original rellotge de sol. Com que la paret sobre la qual s’ubica, està orientada al nord, no rep els raigs directes del sol. Per superar aquesta dificultat, hem dissenyat un rellotge de reflexió. En la part superior de la paret s’ha instal•lat un espill que reflecteix els raigs solars i els projecta sobre les línies horàries dibuixades sobre el cop del garrofer. Aquesta reflexió ens parla, també, de les diferents maneres de cultivar la memòria. De vegades a través de l’estudi objectiu de la història, d’altres, a través de la imaginació, dels mites, la literatura i fins els miratges.



Amb aquest nou rellotge, el parc del Garrofer de Benitaia completa un espectacular conjunt gnomònic amb un compendi dels processos històrics i els mites fundacionals del nostre poble. A l’entrada del parc, la pedra commemorativa del naixement del nostre rei fundador, de Tino Pla. A la vora del Trinquet, el rellotge dels xiprers, commemoratiu del Repoblament del s. XVII. En la paret de l’escola, el rellotge mural, que ens explica el mite de la Raboseta acollint nous repobladors del XIX.
Atenent les recomanacions de l’il•lustre valencià Joan Francesc Mira, els otosins hem tret la història a passejar. I ho hem fet a través d’unes obres artístiques que ens recorden que el temps no s’atura, que tot passa, però que algunes coses poden quedar per sempre si els pobles les estimen i en saben guardar memòria.

El nou rellotge, com hem vist, esdevé un nou homenatge al mite fundacional de la Raboseta. Una llegenda que, amb molta estima, al poble d'Otos també li dóna nom a la Unió Musical, a un bar i a l'Associació local d'Ames de Casa.