Identifiquen la nota musical de les campanes d'Otos

El so de les campanes és un element fonamental de la cultura del nostre poble. Sense cap dubte, és el conjunt instrumental que més generacions d'otosins ha tocat i escoltat al llarg de la història i, a través dels diferents tocs, encara marquen el nostre ritme social des del campanar de la Raboseta. Sabem si revoltegen amb alegria celebrant una festa i diferenciem que amb 3 drangs assenyalen la mort d'un home i que amb 2 es tracta d'una dona. També si repiquen el primer toc a missa o, simplement, si repeteixen les hores. De fet, la majoria sabem identificar quina de les quatre campanes està sonant però, quina nota musical tenen?

El passat mes d'agost, els Campaners d'Albaida van continuar el procés de catalogació que s'està duent a terme a les campanes de la Vall d'Albaida i el dia 28 van analitzar les de la parròquia de la Immaculada Concepció d'Otos. Al llarg del matí, van estar medint i fotografiant els 4 bronzes, un procediment que ja s'havia fet anteriorment però utilitzant una tècnica diferent i que podem consultar detalladament al web dels Campaners de la Catedral de València. En aquesta ocasió, des del Museu Internacional del Toc Manual de Campanes estan experimentant un nou model a la comarca per a després utilitzar-lo en la catalogació del conjunt de les campanes d'altres territoris més amplis. El qual, a més de les característiques habituals, utilitzant el programa informàtic Note Recognizer permet identificar la nota musical com s'ha procedit amb les campanes d'Otos.

Nom oficial	Nom popular	Any de fundició	Nota musical
Maria Immaculada i Bàrbera	Gran o Grossa	1992	Sol sostingut
Sants Abdó i Senén i Antoni	Mitjana de baix	1807	Do sostingut
Sants Abdó i Senén	Mitjana de dalt	1782	Mi
Santa Bàrbera	La Xicoteta	1898	Fa sostingut

Volteig de campanes de la Vespra de festes, 5 d'agost de 2020. Gravat per Israel Mollà.

El Rellotge de l'Acollida, la nova obra de la ruta solar d'Otos

Amb el recent Rellotge de l'Acollida, Otos incrementa fins a 35 el conjunt d'obres que conformen la ruta temàtica dels rellotges de sol. A l'agost de 2021, el gnomista Joan Olivares ha transformat el mural realitzat per l'artista ollerià Jordi Albinyana al mur posterior de l'escola per convertir-lo en un rellotge que ret homenatge a dos fundadors ben simbòlics del poble d'Otos: la Raboseta i el Garrofer de Benitaia.

El seu autor tècnic, Joan Olivares, ens explica el nou rellotge de la següent manera:

Reflexions sobre un garrofer i una raboseta.

Tots els pobles, grans i menuts, tenen els seus mites i les seues llegendes, la seua història i els seus personatges. Mireu Roma, per exemple. Ròmul i Rem mamaren dels pits d’una lloba i fundaren una ciutat que havia de canviar el món. Si aneu a qualsevol ciutat romana, voreu monuments que rememoren les seues gestes i n’homenatgen els personatges. Quasi res, diu el paperet: Roma!, una de les ciutats i de les cultures més glorioses del món. I per això té tan gran història i tan grans monuments. Però els poblets menuts també tenen la seua història, petita, però igualment digna de ser recordada i homenatjada en els seus monuments i les seues memòries.

Otos, com Roma, té un bonic mite fundacional. Diu que una raboseta va pujar al campanar i hi va donar a llum una preciosa cria de quatre o cinc rabosetes. També diu la tradició que els otosins actuals som rabosetes, és a dir, descendents d’aquella rabosa escaladora de torres. Vet ací que si els fundadors de Roma mamaren d’una lloba, els d’Otos, d’una rabosa. Durant segles i segles, les rabosetes d’Otos hem viscut nombroses vicissituds històriques i, naturalment, tenim gestes i personatges dignes de ser recordats.

Els viatgers que passen per Otos poden contemplar els petits, o grans, monuments commemoratius d’aquesta nostra petita història i d’homenatge als personatges més recordats i estimats de la terra. La pedra de Basset commemora el pas del General Valencià per Otos; la de Jaume I ens recorda el 800 aniversari del naixement del rei que conquerí el nostre Castellet i fundà el Regne de València; el rellotge del Gatet d’Otos es fa ressò del centenari de la mort d’aquest mític roder temut i estimat arreu del País; el colom d’Amorós fa memòria dels otosins morts en les guerres del s. XX; la columna de Sanjuan repassa els dos-cents anys de festes patronals; el mural de la fil•loxera homenatja els emigrants de l’any deu; el rellotge del depòsit de Joanfran recorda la conducció de les aigües de 1916...

Fa deu anys vam inaugurar al parc del Garrofer de Benitaia el rellotge del Repoblament, obra de l’artista Tino Pla, que dona la benvinguda als visitants i homenatja els repobladors cristians de primeries del s. XVII. En un mur annex, l’artista ollerià Jordi Albinyana pintà uns anys després un preciós mural sobre el mite fundacional d’Otos: una rabosa en estat de transició a persona que sosté en la mà un garrofer. Es tracta del garrofer de Benitaia, que presidia fa uns anys l’entrada al poble i devia el nom a una família procedent del llogaret de la Vall de Gallinera, i que s’instal•là a Otos en el s. XIX. El mural també representa com la Raboseta otosina acull amb estima una nova fornada de repobladors, aquests descendents dels mallorquins que havien arribat a la Gallinera dos-cents anys abans.

Imatges de Joan Olivares

Com funciona?

El preciós mural de Jordi l’hem convertit en un nou i original rellotge de sol. Com que la paret sobre la qual s’ubica, està orientada al nord, no rep els raigs directes del sol. Per superar aquesta dificultat, hem dissenyat un rellotge de reflexió. En la part superior de la paret s’ha instal•lat un espill que reflecteix els raigs solars i els projecta sobre les línies horàries dibuixades sobre el cop del garrofer. Aquesta reflexió ens parla, també, de les diferents maneres de cultivar la memòria. De vegades a través de l’estudi objectiu de la història, d’altres, a través de la imaginació, dels mites, la literatura i fins els miratges.

Amb aquest nou rellotge, el parc del Garrofer de Benitaia completa un espectacular conjunt gnomònic amb un compendi dels processos històrics i els mites fundacionals del nostre poble. A l’entrada del parc, la pedra commemorativa del naixement del nostre rei fundador, de Tino Pla. A la vora del Trinquet, el rellotge dels xiprers, commemoratiu del Repoblament del s. XVII. En la paret de l’escola, el rellotge mural, que ens explica el mite de la Raboseta acollint nous repobladors del XIX.

Atenent les recomanacions de l’il•lustre valencià Joan Francesc Mira, els otosins hem tret la història a passejar. I ho hem fet a través d’unes obres artístiques que ens recorden que el temps no s’atura, que tot passa, però que algunes coses poden quedar per sempre si els pobles les estimen i en saben guardar memòria.

El nou rellotge, com hem vist, esdevé un nou homenatge al mite fundacional de la Raboseta. Una llegenda que, amb molta estima, al poble d'Otos també li dóna nom a la Unió Musical, a un bar i a l'Associació local d'Ames de Casa.

Ix a la llum el Llibre de les Festes Patronals d'Otos 2021

Portada de 2021, creada per Cèlia Blanquer

El Llibre de Festes és un element imprescindible en el calendari otosí. Quan està acabant el mes de juliol i s'acosten els dies grans, arriba a les cases la publicació que informa dels actes programats i que també inclou en les seues pàgines una sèrie d'articles de temàtica diferent, salutacions d'autoritats i d'associacions, nombroses publicitats i un conjunt de fotografies que immortalitzen tant els fets esdevinguts durant l'últim any com imatges d'altres èpoques passades en blanc i negre. 

Però lamentablement aquest 2021, després l'aparició d'alguns positius per Covid-19 a final de juliol, l'Ajuntament va decidir ajornar a última hora els actes previstos de les Festes Patronals des dels dies tradicionals d'agost fins al primer cap de setmana de setembre. Un complex canvi en el calendari que impedirà a molts otosins, familiars i visitants la possibilitat de gaudir dels actes reprogramats per al primer cap de setmana del mes laboral de setembre i també el fet de fullejar a les seues mans el Llibre de Festes. Per tant, ateses les circumstàncies es fa més necessari que mai publicar-lo de forma digital per tal que arribe a totes les cases acurtant així la distància física d'aquells que estaran lluny però que, almenys, viuran digitalment aquestes estranyes semifestes d'Otos de l'any 2021.

Reprogramació dels actes per a setembre

Hem de pensar que en l'actual era digital en la que estem connectats de forma permanent a les xarxes socials i els mitjans de comunicació informen d'allò que interessa tan prompte com passa, sembla que repartir per tot un poble un llibre imprés amb contingut local que només els seus habitants poden entendre i sentir completament hui en dia és un acte de certa valentia i inclús de resistència a la ràpida transformació que vivim. I al mateix temps és un document viu perquè cada any manté la seua estructura però varia el contingut adaptant-lo a les circumstàncies que han condicionat eixa edició de les festes, de fet una de les novetats és que des d'enguany compta amb un Dipòsit Legal. És per tot això que el Llibre cal cuidar-lo, arxivar-lo a casa, mantenir la seua pluralitat, animar a la seua participació per part de molta gent que pot aportar el seu saber i també llegir-lo tant per aprendre com per a gaudir de textos ben curiosos. En definitiva, cal valorar-lo perquè és l'únic element físic que perviu després dels actes efímers dels celebrats a les festes i també és l'única publicació que ix a la llum cada any a Otos i que, com si d'una radiografia es tractara, mostra la nostra personalitat projectada en el temps.

El Llibre de 2021 ha estat coordinat i maquetat per Célia Blanquer, una jove otosina que ha estudiat Belles Arts i que actualment treballa temporalment a l'Ajuntament. A més, el complex treball de recopilació i muntatge dels materials ha comptat amb l'assessorament i la supervisió d'altres treballadores municipals i dels regidors. Célia Blanquer també s'ha encarregat de realitzar la fotografia i el muntatge de la portada del mateix, enguany dedicada al rellotge de l'Any Deu.  

👉Descarrega't en pdf el Llibre de les Festes Patronals d'Otos 2021

Cal recordar que l'Ajuntament ha dut a terme la digitalització del conjunt dels llibres de festes disponibles des de l'any 1950, els quals es poden consultar lliurement a l'Arxiu Digital d'Otos.

Les 'Festes' de 2021, entre l'enyor i l'esperança

La complexa pandèmia del coronavirus que tots creíem que estava mig superada gràcies a l’elevada inoculació de vacunes, havia generat una falsa sensació de seguretat que es va vore alterada a final de juliol a Otos amb l’aparició d’un brot de contagi al municipi i la conseqüent alarma social que ha desembocat en l’ajornament de les Festes Patronals.

L'origen dels contagis sol ser incert per l'elevada mobilitat de la gent, encara que el cap de setmana del 25 de juliol van tindre lloc a Otos alguns encontres juvenils i també la celebració -prèviament ajornada- de les primeres comunions. Però l'endemà mateix ja es va informar de diverses persones positives tot i que totes elles, afortunadament, amb símptomes lleus. Una situació que ha provocat un clima de preocupació i la realització de nombroses proves diagnòstiques i confinaments en vespres dels primers actes organitzats amb motiu de les Festes de 2021. Enfront d'una notícia poc esperada i amb unes conseqüències de magnitud imprevista, el dijous 29 de juliol l'Ajuntament va decidir ajornar els actes previstos fins al primer cap de setmana de setembre, tal i com podem llegir al comunicat adjunt.

La difícil decisió òbviament comporta una sèrie d'efectes negatius com són el reajustament dels actes programats, la dificultat que tindran moltes persones per assistir una vegada iniciat el mes laborable de setembre i també el perjudici econòmic que comporta per als establiments locals. De forma que, amb el canvi de data, ara mateix en els primers d'agost els carrers que havien d'estar plens de banderetes i de cares alegres, per contra enguany estan tristos i amb rostres de preocupació. El sentiment general varia entre l'enyor de pensar en els actes que s'estarien celebrant -ara estaríem preparant la disfressa o esperant els familiars que venen cada dia del Crist...- i, en un altre sentit, l'esperança de que passe prompte la pandèmia i que, almenys, es puguen celebrar unes festes descafeïnades al setembre a l'espera que en 2022 puguen ser ja més normals.

A més, altres anys per ara estaríem llegint el Llibre de Festes. Per suplir tantes absències festives oferim dos elements que combinen el record i l'esperança.

En primer lloc l'Arxiu Digital amb el conjunt dels Llibres de Festes recopilats des de 1950 fins al 2020 (punxa ací).

I també l'audiovisual creat l'any 2016 amb motiu del Bicentenari 200 festes en 200 imatges Es tracta d'un reportatge fotogràfic que sintetitza el conjunt de la celebració seguint l'ordre de la programació festiva actual. Convé recordar que, en aquell moment, gràcies a les aportacions del veïnat vam recopilar  un bon grapat d'imatges preses entre els anys 1920 i 2015 i posteriorment es van agrupar per actes. El tipus de música utilitzada és l'element que seqüència el vídeo, per tant vam escollir un repertori que fóra molt identificatiu combinant cançons ben conegudes com alguns pasdobles i altres de tipus local, per al qual el cor parroquial va enregistrar tant els gojos del Crist i l'himne de la Immaculada com les cançons dels farolets. De forma que l'audiovisual constitueix un doble arxiu tant de caràcter fotogràfic com sonor que, de ben segur, vos despertarà alguns records i sentiments en estos dies tan estranys.

Els Sants de la Pedra, iconografia i celebració a Otos.

La processó amb la Muixeranga de la Vall d'Albaida, 2019

Els Sants de la Pedra compten amb una antiga tradició molt arrelada als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, especialment a les zones agràries com és Otos 1. La necessitat cristiana d'establir uns patrons per a l'agricultura en la figura d'uns protectors (Abdó i Senén al nostre cas i san Isidro a les zones castellanes) unida a les ganes d'organitzar unes festes que trencaren la monotonia de l'antiga societat rural, van comportar que a molts dels nostres pobles i ciutats els Sants de la Pedra es convertiren en imatges molt venerades, sovint adquirint la categoria patronal. No obstant, posteriorment la seua importància ha decaigut per tres causes distintes motivades per l'auge d'altres devocions posteriors, la pèrdua de la predominància agrària amb la transformació econòmica i, finalment, la progressiva secularització social de les darreres dècades.

La festa dels Sants de la Pedra a Otos

Hui en dia, a Otos se celebren el segon dia de les Festes Patronals, és a dir el 7 d'agost. Però fins a l'any 1969 els Santets de la Pedra comptaven amb dos dies de festa, en primer lloc el dia oficial del seu martiri a Roma cada 30 de juliol i també el 7 de setembre, ja que va ser el 1970 quan acordaren avançar les festes majors al mes d'agost 2. 

El dia 30 de juliol tenia lloc una festa senzilla amb missa, ja que abans el calendari laboral era molt distint al que ara ens regeix. Mentre que la celebració destacada dedicada als copatrons del poble tenia lloc el 7 de setembre des de l'any 1816, quan els nostres avantpassats van configurar l'estructura de les festes unint les celebracions dels 3 patrons en dies correlatius abans de la festivitat mariana del dia 8. Ja en aquell moment, els Sants de la Pedra conformaven el dia del mig, el dia més fluix situat entre les grans solemnitats del Crist de la Fe -patró principal des del miracle del Raboser en 1812- i la de la Mare de Déu, patrona i titular de la parròquia. La consideració de festa més senzilla ha continuat fins a l'actualitat, de fet és el dia que obrin els comerços locals i que participa menys gent als actes litúrgics. 

Com hem dit, el 7 de setembre començava amb una missa de comunió a les 8 del matí, la qual finalitzava amb la processó claustral del trasllat del Crist des del presbiteri fins al seu altar de la capella de la comunió, emotiva pujà que ara celebrem la nit anterior. Després, a meitat matí, la banda de música arreplegava als festers per assistir a la missa major que era cantada i amb sermó. Ja per la nit, els sants processonaven pels carrers del poble i el programa es completava amb diversos actes profans, destacant entre ells el ball i la cordà.

Crònica de 1967. Imatge facilitada per M Angeles Alfonso

L'any 1967, tal i com es desprén de la notícia adjunta, els actes religiosos es van reestructurar amb l'actualització litúrgica que va comportar el canvi del rector preconciliar don José Dimas i l'arribada del jove prevere Salvador Fuster. Poc després, en 1970 les Festes Patronals es van canviar del mes de setembre a l'agost com adés hem comentat.

Baixada des de l'ermita, 1974.

A partir de 1973, després de restaurar l'ermita dels Dolors i per donar-li més ús, durant diversos anys la imatge dels Sants de la Pedra es va canviar de temple i abans de la missa tenia lloc un trasllat menys formal que la processó per tal de baixar-los fins a l'església. Este dia, tradicionalment els anys que hi ha hagut festers han desfilat vestits de valencians per commemorar el seu patronatge de l'agricultura. Un caràcter festiu de caire més popular que ha propiciat que siga el dia que s'organitzen cucanyes per la vesprada, actuacions de grups de danses tradicionals o globotades infantils. 

Festers de 1984

Festers de 1989

Festers de 2004

Iconografia dels sants Abdó i Senén a Otos

La imatge dels Santets de la Pedra -els otosins els anomenem amb diminutiu perquè els tenim menudets- estem acostumats a vore'ls junts i damunt d'un núvol. D'ací l'expressió que s'utilitzava per referir-se a dos persones que sempre van juntes Mira, pareixen Abdó i Senén. Però les seues figures no sempre han sigut així, ja que abans de la destrucció del retaule barroc d'estil rococó que presidia l'església, els dos sants estaven separats, un a cada costat de l'àtic superior. Una disposició que es va restablir a les reconstruccions dutes a terme a Albaida o a Santa Maria d'Ontinyent i que també podem vore a Carrícola. De fet, com que les imatges de Carrícola no havien sigut cremades en la Guerra Civil, ens els van deixar per a celebrar les festes dels anys 1939 i 1940.

La Vila d'Ontinyent. Font: Cadena Ser

Església d'Albaida. Font: Jacinta Flores

Reproduim a continuació el text que vam escriure al 2016 explicant l'escultura actual: 3 

L'any 1941 els otosins li encarregaren a l'escultor valencià Francisco Teruel Francés 4 les noves imatges dels Sants de la Pedra i de la Immaculada Concepció per un valor de 51.000 pts. 

Els Sants de la Pedra estan representats en una escultura unitària que uneix a Abdó i Senén amb un núvol davall dels seus peus de 75 cm d'altitud, els sants medeixen 50 cm mentre que el núvol 25. Representa als dos sants amb un color de pell obscur i amb vestits rics propis de la seua condició de prínceps perses. De forma que la iconografia és semblant als murals del segle IV en el cementeri romà de Poncià: túnica curta, capa roja i diadema al cap. 

La devoció cap a estos dos sants es va iniciar a la ciutat francesa d’Arlés per protegir les collites de les inclemències meteorològiques i després es va estendre per la Corona d’Aragó a través de les conquestes cristianes. Habitualment, Abdó subjecta a la seua mà dreta unes espigues de blat i Senén un raïm, cultius mediterranis que coincideixen amb les espècies eucarístiques. A la mà esquerra porten un ceptre, símbol del poder que ostentaven a Pèrsia abans de ser martiritzats al segle III en temps de l'emperador Deci. El relat de la passió - tot i que mostra diverses incongruències històriques-, indica que Abdó i Senén van ser conduits a la capital de l’imperi on se’ls va obligar a honrar els déus romans. Davant la negativa a renegar del cristianisme, van ser condemnats a mort, de forma que després de torturar-los els deixaren nus al mig de l’amfiteatre per tal que els atacaren ossos i lleons, però el poder diví va fer que les feres els respectaren. Finalment van ser decapitats per uns gladiadors i el subdiaca Quirí va enterrar els seus cossos al cementeri de Pontianus.

Escultura i relíquia. Imatge de J.A Cabanes

Altres representacions iconogràfiques dels Sants de la Pedra a Otos

A més de l'escultura venerada a l'església, hi ha altres representacions dedicades als sants a Otos.

1- Relíquia d'Abdó i Senén. El rector otosí Juan Antonio Cabanes va aconseguir dos xicotets fragments d'os que s'havien sol·licitat a Roma. Es conserven a un relicari de plata de l'orfebre valencià Pajarón que es venera a la missa de cada 7 d'agost. 

2. Gojos dels sants que es canten quan finalitza la missa i la processó. L'any 2016 es van publicar en fullets seguint el format tradicional. 

3. Tapissos amb la imatge d'Abdó i Senén que es pengen als balcons el deia de la seua festa.

3. Un conjunt de 2 campanes històriques  dels anys 1782 i 1807. 

1.BARBERÀ i GUILLEM, Lluís 'Els Sants de la Pedra' dins de Festes Patronals d'Otos 2020. p. 50-53 Ed. Ajuntament d'Otos, 2020

2. ALFONSO MEDRANO, Daniel '50 anys del canvi de les festes a l'agost' dins de Festes Patronals d'Otos 2020. p. 45-47 Ed. Ajuntament d'Otos, 2020

3. ALFONSO MEDRANO, Daniel '75 anys de les imatges patronals d'Otos' dins de Festes Patronals d'Otos 2016. p. 28-30 Ed. Ajuntament d'Otos, 2016

4. Juan Bautista Tormo ha publicat recentement la bibliografia autoritzada de l'escultor Francisco Teruel i l'estudi de la seua obra, destacant l'anàlisi del Crist de la Fe d'Otos. 

I edició del Festival d'Alger. Pastilles culturals d'Otos (XIII)

Els dies 9 i 10 de juliol s'ha celebrat a Otos la primera edició del Festival d'Alger, després que la pandèmia haja obligat a ajornar-lo un any. Al llarg de dos dies, el poble dels rellotges de sol ha convertit els seus carrers en l'escenari de 3 obres teatrals a més d'acollir diversos concerts musicals. Un tipus de cultura que no és de masses però que ha sigut ben acollida per un nombrós públic que ha respost a l'organització duta a terme per l'Ajuntament gràcies a l'ajuda prestada per un grup de voluntaris, així com, de forma especial, al treball realitzat per l'otosina Mónica Gómez Cabanes. La jove directora ha indicat que "tots fem per a que la nostra casa, Otos estiga oberta per tothom. Amb aquesta necessitat constant de fer i ser poble però sobretot de gaudint de l’art i la cultura hem fet possible el Festival d’Alger. Estem apropat una nova visió de fer i veure teatre a un entorn únic. Descentralitzant així les propostes teatrals de les grans ciutats. Otos està convertint-se en una finestra oberta al món de les arts escèniques on l’art es presenta de la forma més propera i sincera. Un intercanvi real cultura, patrimoni i tradició". Mónica Gómez li ha volgut dedicar esta primera edició a dos persones importants en la seua trajectòria però que faltaren l'any 2019, són el seu avi matern Juan Cabanes i també Laia Merino, professora de l'Escola de Teatre Arsènic.

Les actuacions teatrals han combinat el mim de les obres interpretades per Tres en ratlla i Seu-te amb un joc literari entre sor Isabel de Villena i una youtuber del segle XXI que reivindica el paper de la dona al llarg de la història, tal i com representa la companyia Esclafit Teatre. La nit del dissabte va continuar amb un sopar de germanor a la plaça en el qual es van regalar melons d'Alger, el fruit mediterrani que es comparteix cada estiu i que li ha donat nom al festival. La vetllada va acabar amb una actuació musical en solitari i, finalment, un animat concert a càrrec de la xaranga local Rabosband. A més, s'ha volgut homenatjar a la companyia otosina 'la Taleca' amb una exposició fotogràfica de les seues representacions amb imatges d'Hugo Cabanes a l'espai del Llavador.

"Tres en ratlla". Imatge de Daniel Alfonso

Acrobàcia Mínima. Imatge d'Alba Quilis

Imatge de Daniel Alfonso

Esclafit Teatre. Imatge de Celia Blanquer

Notícia: El Festival d'Alger a Comarcal TV

Aquest cap de setmana cultural s'ha completat amb un gran concert de la Big Band. Una formació de 16 músics valldalbaidins que formen part de l'Emusvall, molts dels quals són otosins, com ho és la cantant Gemma Olivares. El director Marcos Úbeda, membre també del grup Zoo, li va dedicar l'última de les cançons al jove Samuel Luiz, recentment assasinat pressumptament per homofòbia.

Cal assenyalar que el domini de la música i el repertori interpretat per la Big Band han provocat la satisfacció del públic.

Concert de la Big Band. Imatge de Joan Olivares

Vos deixem una selecció de fotografies facilitades per Carlos Guerrero:

Incendis forestals i onades de calor a Otos . Pastilles culturals d'Otos (XII)

Enguany el mes de juliol ha començat amb una onada de calor que està enfilant els termòmetres fins vora els 40º. La tecnologia ha millorat les formes de saber quin oratge tenim i les seues previsions, tot i que lògicament uns aparells són més fiables que altres, cosa que també ocorre amb les fonts d'informació utilitzades. Destaca la Xarxa Avamet que ens indica a temps real de les temperatures, el vent o les precipitacions que es registren a 526 estacions valencianes, unes dades que podem complementar amb els comentaris meteorològics de Meteo Otos. Per contra, molts mitjans de comunicació solen emetre, amb una bona dosi de populisme i de reiteració durant tot l'estiu, imatges de termòmetres exagerats que se situen enmig d'una avinguda plena de trànsit mentre a un xiquet se li derreteix el gelat que du a les mans i un jubilat es fa aire i diu a la càmera que mai en la vida havia patit tanta calor.

La nostra realitat ve determinada per un clima mediterrani prelitoral que és molt càlid a l'estiu i per una situació de forts contrastos meteorològics que s'està agreujant amb el procés del canvi climàtic que sofrim. Per tant, aquests dies cal fer cas dels consells per evitar grans esforços físics a migdia, tancar les finestres a mitjan matí, hidratar-se correctament o construir els edificis de forma sostenible pensant en els dies de forta calitja. Unes recomanacions que no sempre seguim... De fet, a Otos durant l'estiu es feia un bando que prohibia molestar al veïnat durant el migdia i fins les 5 de la vesprada per tal que descansaren els llauradors que matinaven per aprofitar la frescor de els primeres hores. A més, la dura jornada agrícola tenia un temps de descans al migdia fins passades les festes patronals, abans celebrades del 5 al 8 de setembre. I també cal destacar al respecte que, després de segles d'anar a xapullar i refrescar-se a la Font de Baix o al Gorg del Pas en Missena, l'any 1992 es va inaugurar la piscina municipal, l'espai d'encontre per excel·lència durant l'estiu otosí. 

No obstant, la forta calor a més de perjudicar la salut i el benestar humà també porta associats els temuts incendis forestals. Els quals es propaguen amb major rapidesa en anys com l'actual 2021 que hem tingut una primavera humida amb molta vegetació sobre una superfície formada cada vegada per més bancals erms i abandonats sense neteja i manteniment. Amb l'excepció d'algunes zones concretes on han treballat brigades de prevenció que desbrossen la malesa per controlar uns incendis que solen ser provocats.

http://valladaforestal.blogspot.com/2012/02/publicat-al-llibre-de-festes-de-2011.html

Entre tots els incendis produits recordem especialment el que va afectar a la Vall d'Albaida entre el 4 i el 8 de juliol de 1994. En aquells fatídics dies de fa 27 anys es van cremar a la comarca un total 21.820 hectàrees, el 75% de la superfície arbrada. En aquest dossier trobareu una àmplia informació sobre aquella catàstrofe natural, la qual, a més recordar-la com un fet ja passat, ens obliga a plantejar-nos fins a quin punt estem de preparats per enfrontar el conjunt de sequeres, onades de calor i incendis forestals que ens depara el futur. 

Incendi forestal de 1994 a Ontinyent.