En 2024 es commemora el 450 aniversari de la fundació de la parròquia d'Otos amb el decret signat per l'arquebisbe de València Juan de Ribera del 17 de juliol de 1574. El prelat va regir la diòcesi durant 42 anys amb un poder extraordinari de caràcter civil i religiós ja que concentrava els títols d'arquebisbe, de virrei i de capità general del regne.
L'època del Patriarca va ser un temps convuls marcat per la Contrareforma catòlica enfront dels protestants després del Concili de Trento i també per la difícil convivència amb els moriscos que va finalitzar amb la seua traumàtica expulsió en 1609. En aquell context, l'exaltació del sagrament de l'Eucaristia va esdevenir un objectiu central del moment. Per tant, la doctrina calia inculcar-la a una població poc lletrada i sovint hostil, especialment en les zones amb més població morisca.
L'arquebisbe Ribera va mantenir una actitud molt activa amb nombroses visites pastorals a les parròquies, on estenia el catolicisme a través dels sermons i també amb el regal d'imatges de Crist crucificat i la introducció de celebracions ben vistoses i simbòliques que arribaren a l'ànima dels habitants de la diòcesi. A més, va fomentar la formació dels capellans en seminaris com el del Patriarca, situat en ple dentre de la ciutat i que encara hui en dia en ple segle XXI manté unes obres d'art i una litúrgia que ens trasllada a l'ambient místic de quatre segles enrere. Una d'eixes celebracions és la Huitava del Corpus, celebrada en data variable el dijous següent al dia del Corpus Christi amb un conjunt de rituals fossilitzats i entre els quals destaca la seua processó vespertina pel claustre renaixentista.
Pange, lingua, gloriosi
corporis mysterium,
Sanguinisque pretiosi
quem in mundi pretium.
Fructus ventris generosi
Rex effudit gentium.
(Himne eucarístic)
Allà baix en el riu, mare,
tot són roses i clavells
per adornar-li la capella
al Santíssim Sagrament.
(Tradicional d'Otos)
A Otos també es va celebrar la Huitava fins al 1968 i era molt interessant des del punt de vista etnològic, religiós i, fins i tot, urbanístic. Les celebracions eucarístiques començaven el dijous del Corpus (en 1990 es va traslladar en el calendari a diumenge) quan tenia lloc la missa major i també la processó per la vesprada. Era el dia d'estrenar la roba d'estiu, de vestir els balcons amb cobertors blancs i els carrers amb una enramada de perfumada camamil·la. Participaven els xiquets de comunió i davall del palis el rector portava la custòdia amb el Santíssim (una forma consagrada), la qual realitzava diverses parades en els altarets o taules que el veïnat encara prepara per a l'ocasió en diversos punts del recorregut per a la veneració pública i on rep grapadets de pètals de rosa de la mà dels comuniants.
Segons la tradició, el dia del Corpus la processó ha d'entrar de dia amb el sol encara en l'horitzó, mentre que el dia de la Huitava ho ha de fer amb el sol ja post. Precisament aquest matís temporal marcava icònicament la festa de la Huitava, ja que durant el recorregut el veïnat preparava les llumenetes a les portes de les cases. Sobre una muntanyeta de fang posaven clasques de caragol que servien de recipient per omplir-les d'oli i, amb un badoc de magrana, feien unes metxes que s'encenien al pas de la processó com a reminiscència del passat quan no es disposava d'enllumenat elèctric al carrer. El record de les llumenetes ha fet que recentment alguns familiars les hagen preparat de nou quan alguns xiquets de comunió han participat en la processó del Corpus.
 |
| Llumeneta feta per Vissantica Santamaria al Corpus de 2023 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada