Ens visiten descendents d'emigrants otosins

 

Francisco i Isabel a Montevideo

A meitat gener vam rebre un correu electrònic ben curiós des de l'altra costat de l'Atlàntic. Eva Sommaruga Carbonell explicava que el seu besavi Francisco havia emigrat des d'Otos en 1904 cap a l'Uruguai i ella, 121 anys després d'aquell viatge, tenia molta il·lusió per vindre a visitar el poble del seu avantpassat i també la pica on va ser batejat. A més, el correu adjuntava una còpia de l'acta del bateig que va escriure el 1903 el rector Pedro Llorca. Possiblement, per al llarg viatge va necessitar aquest document que tanta informació proporciona. Afortunadament, la família conserva la còpia de la partida de bateig però l'original es va destruir durant la guerra.

Francisco Carbonell Tormo va nàixer a Otos el 14 de setembre de 1863 a les 3 del matí i el mateix dia va ser batejat pel frare Domingo Guerola a l'església de la Puríssima. L'avi patern provenia del poble de Tibi i l'àvia, Teresa Alfonso d'Otos, com bé manifesta el seu cognom. La família materna era originària de Xixona. No coneixem el seu ofici a la Vall d'Albaida però a l'edat de 40 anys, en 1904 -quan va arribar fins ací la desastrosa plaga de la fil·loxera-, Francisco i el seu germà van emigrar cap a Montevideo. 

En aquell moment el continent sudamericà vivia un gran creixement econòmic i rebia mil·lers d'immigrants en vaixells europeus. Allí, lluny de casa i adaptat a una nova cultura, va treballar a l'hotel Pirámides i es va casar amb una dona suïsa, Isabel Máspoli, tot i que va faltar només 10 anys després. Destaquem tres curiositats. La primera és que era maçó i es conserven les cartes de condolència que va enviar a la família la lògia maçònica. La segona que a la seua filla li va posar el nom d'América en agraïment per la nova llar. I també que un dels seus nebots va ser el reconegut porter de la selecció de futbol uruguaiana Roque Gastón Máspoli. A qui posteriorment el van contractar com a entrenador alguns equips com l'Elx C.F.

Finalment, el passat dimecres 5 de febrer Eva i el seu marit van arribar fins a Otos. Venien des de Buenos Aires, on ara resideixen, per complir el somni de visitar els carrers on havia crescut el seu besavi Francisco. A més, mostraven una especial il·lusió per vore la gran pica de marbre del Buixcarró on va ser batejat aquell setembre de 1863. En quant al cementeri on reposen les restes dels avantpassats, els vam haver de comunicar que ara estan davall del parc Jaume I.

El recorregut per Otos va continuar fins al rellotge de sol que marca 4 hores menys, l'hora de Buenos Aires, en homenatge als nostres avantpassats que haveren d'emigrar en búsqueda d'una vida millor. Així va ser el cas de Francisco Carbonell, qui va fer les amèriques i ara, tants anys després, la seua besnéta Eva ha tornat per retrobar les arrels familiars.