dilluns, 2 de setembre del 2024

Vicent Andrés Estellés i Otos

 


2024 s'ha declarat l'Any Estellés amb motiu del centenari del seu naixement. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

A més, Estellés ha tingut una destacada rellevància en la vida cultural d'Otos. En primer lloc pel poema que li va dedicar al municipi i que està publicat al llibre recopilatori Mural del País Valencià.


En temps recents se li han retut un conjunt d'homenatges diversos. Entre ells cal destacar el Rellotge dels pimentons (més informació a la pàgina Viure a Otos), el qual li'l va dedicar el seu amic pintor de Benimodo Rafael Armengol amb motiu dels 10 anys de la seua mort en 2004, l'any que es va crear la Ruta dels Rellotges de Sol d'Otos i en la qual va dissenyar aquesta obra. Des d'aquell moment, els centenars de turistes que el visiten al cantó de la Font de Baix miren curiosos com alguns números han sigut substituits per pimentons de bronze fins que el guia els llig el poema que ho va inspirar.



Res no m’agrada tantcom enramar-me d’oli cruel pimentó torrat, tallat en tires.cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru,amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,mes no massa torrat, que el desgracia,sinó amb aquella carn mollar que téen llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,l’enrame d’oli cru amb un pessic de sali suque molt de pa,com fan els pobres,en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessicdel dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,eucarísticament,me’l mire en l’aire.de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.cloc els ulls i me’l fot.


Qualsevol cosa pot marcar el pas del temps. Així ho entén Rafael Armengol, que davant el repte d’escollir un element representatiu de les hores va escollir el pimentó: una hora armengoliana és un pimentó de quatre morros, dels de torrar al forn, d’escalivar a la brasa, d’amerar amb oli i adobar amb sal, d’empassar-se amb eucarística fruïció.

L’obra d’Armengol és un homenatge a la vida, a la terra i a l’home. A totes les terres i a tots els homes i les dones del món, però sobretot a la nostra terra, València, i a un home, Vicent Andrés Estellés, l’home que hi va viure i la va estimar amb intensitat, i el poeta que ens ho va transmetre magistralment a través de la seua obra. (Viure a Otos)

Inauguració de la Ruta, març de 2005




A la tardor de 2011 se li va dedicar a Estellés la segona Nit de poesia, tal i com va transmetre Mercé Lloret al seu blog:

En l’angle dret del frontal [del pati del Palau d'Otos] s’hi projectaven imatges que anaven des de la bandera quadribarrada fins el logo del tríptic amb què s’anunciava l’acte, mentre que l’angle oposat lluïa un penó quadribarrat des del mes amunt fins al terra. Al bell mig i coincidint amb una de les portes d’entrada al saló que ocupen els jubilats s’havia preparat el muntatge per a l’actuació anunciada després del sopar amb el cantautor Esteve Ferre i Amat i el poeta Andreu Pasqual i Faus. 
Una vegada asseguts i abans de començar amb els entrepans i la conversa amb els corresponents veïns de taula, el senyor alcalde, Emili Mira, i el regidor de cultura, Tino Pla, van dirigir unes paraules al públic per agrair tant la resposta del poble d’Otos com la de molts veïns d’altres poblacions a l’acte, en la segona festa dedicada al nostre poeta més insigne, Vicent Andrés Estellés, en commemoració del seu naixement esdevinguda un quatre de setembre de 1922, a Burjassot, i a qui li devem tants poemes que reflecteixen la vida i el sentir quotidians del poble valencià.



A més, al llibre de Festes Patronals de 2024, Mercé Lloret ha publicat un article que tracta al voltant dels 100 Anys d'Estellés. 

Finalment cal fer referència a la celebració en 2024 de la XXXVI Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida celebrada al CRA Castell de Carbonera en Beniatjar i Otos la passada primavera. 




Amb el nou format de la Trobada, organizat per espais, se li'n va dedicar un de caire literari al poeta Estellés amb motiu del centenari. El Raconet de la Plaça va estar decorat amb mobles antics, plantes i una catifa que el feien més acollidor si cap. També l'Associació de Jubilats va confeccionar rastres de banderes amb periòdics reciclats i els veïns Ismael Palmer i Verónica Quilis dissenyaren una gran taula de fusta amb poemes i el rostre del poeta gravats sobre ella, damunt de la qual es trobaven les icòniques ulleres redones que el caracteritzen. En l'Espai Estellés es van recitar durant la Trobada els poemes que va dedicar als pobles de la Vall d'Albaida.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada