 |
| Benedicció dels animals, 2010. |
 |
| Despertà, 2013 |
 |
| Cucanyes, 2011 |
 |
| Benedicció dels animals, 2011 |
 |
| Pa beneït, 2015 |
 |
| Encesa de la foguera, 2013 |
Benedicció dels animals, 2016
Muntatge de la carpa nova, 2018
Com cada any, els veïns del carrer Sant Antoni -conegut com el Carrenou- d'Otos organitzen la seua festa de gener. A més dels actes tradicionals com ara la benedicció dels animals o l'encesa de la foguera, un dels aspectes més destacats és el vers satíric que escriu Joan Olivares per acompanyar el programa d'actes que se celebraran a Otos els pròxims 20 i 21 de gener.
> Llibret amb programa d'actes i vers 2018
> Llibret amb programa d'actes i vers 2018
Vers de 2018:
–Lloat siau, sant Antoni.
Com va l’orgue per los alts?
Ací baix, roda la roda,
i el que es tufa té dos mals.
Tenim plantà la foguera,
llustrosos los animals,
la berena en coixinera,
a punt per al gran sopar.
La porta de la capella
de trinca vos hem posat,
no mane Déu que, pel fred,
pescàreu un constipat.
I si encara no trobàveu
tota la comoditat,
a l’any que ve instal·laríem
un aire condicionat.
Ni buscant-lo amb candeleta
no trobareu un veïnat
tan devot del seu patró,
generós i agermanat.
Tot es fa de bon talent,
amb estima i lleialtat,
sense afany de recompensa
ni ànim de notorietat.
I ara voldríem pregar-vos,
Si no és massa demanar,
que, per unes galindaines,
mos volguéreu advocar.
Deveu saber, sant Antoni,
com estem els valencians:
paguem molt i rebem poc,
i encara mos miren mal.
Que si somos aldeanos,
que si nos gusta llorar,
i que hablamos valenciano
no más que por fastidiar
No podríeu, vós, Sant Home,
dir als de la capital,
puix que entre tots omplim l’olla,
s’escudellen plats iguals?
Per si no n’hi havia prou
d’oloreta colonial,
de Madrid mos intervenen
les estrenes de Nadal.
N’heu vist, vós, de tan barruts,
que, t’espanten l’animal,
I encara posen destorbs
quan li vols ficar el ronsal?
Diuen els telenotícies
que a Sixena han retornat
unes relíquies i sants
que un bisbe els havia pispat.
I no ho trobem mal ni bé,
però, si som tots germans,
podrien, la dama d’Elx,
tornar-la als il·licitans.
Tampoc mos agrada gens
que les nostres lleis forals
els botiflers se les passen
pel replec dels engonals.
I, com plorar és debaes,
tampoc no estaria mal
si a l’any que ve mos tocava
la sort grossa de Nadal.
Ja ho sé, ja ho sé, Sant Antoni,
que potser mo-n’hem passat,
vós teniu el vostre ofici,
no sou el rei Baltasar.
Podeu estar ben tranquil,
nosaltres els valencians,
tenim la llengua molleta,
però som molt conformats.
Al final, farem com sempre,
quatre remugons i avant ,
i quan tot se’n vaja a l’ascla,
cantarem per a ofrenar.
–Ai, fills meus, quina paciència
s’ha de tindre p’a ser sant.
Abans era tot més fàcil:
pregar i parar el cabàs.
Mes fa temps que al cel l’oratge
apunta de temporal,
lo que a uns els sembla negre,
els altres ho veuen blanc.
Posem la guerra de Síria:
què fem amb els refugiats?
Uns diuen: cascú s’apanye,
i altres que fem caritat.
Els sobres, el tres per cent,
els paradisos fiscals,
la violència de gènere,
les sequeres i la fam.
Compteu com està el tuacte
que, amb el temps fent destrellats,
hi ha cosins que encâ se’n riuen
de l’escalfament global.
Per si no n’hi havia prou,
també en la cort celestial
se mos han amotinat
els angelets catalans.
L’arquebisbe de la capa,
el del nom d’ungüent de grans,
els diu que la Unidad Patria
l’ordena l’Esperit Sant.
Mes, davant les amenaces,
en compte d’acatxar el cap,
els rebels, tots a una veu,
entonen el Virolai.
Déu no sap on amagar-se,
Sant Pere s’ha fet malalt,
la Maredéu broda randes,
i el colomet, desplomat.
I és que per totes bandes
mos estiren el ramal,
per ponent lo sant Lorenzo,
i per llevant, Montserrat.
Ja veieu, valencianets,
com tinc la cort celestial:
si les galindaines piquen,
vos les haureu de rascar.
El vers de 2018 manté l'estructura clàssica que consisteix en un diàleg en el que els veïns li anuncien al sant que ja li han preparat la seua festa (a més, recentment li han canviat la deteriorada porta de fusta de la capella) i aprofiten l'ocasió per demanar-li que resolga els problemes d'actualitat que més els afecten. Enguany el vers centra el clam en l'infrafinançament econòmic de l'autonomia valenciana per part del Govern Central, situació que genera un greuge comparatiu. Tot seguit esmenten la intervenció dels comptes de la Generalitat per part d'Hisenda i que a l'Aragó s'hagen retornat les obres d'art de Sixena que estaven exposades al museu diocesà de Lleida però que no es procedisca de la mateixa forma amb la Dama d'Elx que es custodia a Madrid. En últim lloc s'addueix al caràcter valencià, poble que reivindica amb poca contundència.
La resposta de sant Antoni no es deixa esperar, amb determinació i bonhòmia tracta de contestar. Indica la diferència de visions que solen tindre tals conflictes, uns problemes que són destacats com la corrupció, la sequera, la violència de genere, el canvi climàtic o el Procés català, sobre el qual discrepen la visió més espanyolista de l'arquebisbe Cañizares o la procedent de El Escorial enfront de la soberanista dels monjos de Montserrat que canten el Virolai. Finalment, sant Antoni amb ressignació pel seu excés de treball, aconsella als valencians que "si les galindaines piquen / vos les haureu de rascar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada