Afortunadament, els avanços mèdics realitzats al segle XX en forma de vacunes, tractaments especialitzats i l'establiment d'una sanitat universal que cal preservar, han aconseguit augmentar la durada mitjana de la vida actual fins als 81 anys als homes i als 86 a les dones, allunyant per tant el seu final. No obstant, el desenvolupament no ens ha fet immortals, sinò que ha comportat noves causes de defunció destacades i hui en dia es parla al nostre primer món de les 3 C: càncer, conducció (accidents de trànsit) i cardiovasculars.
No obstant, Tots Sants, festa de respecte i de mudar en el ritual, també inclou un important element gastronòmic en forma de panellets, d'ossos de sant o de castanyades i que a la Vall d'Albaida consisteix en menjar la tradicional fogassa. Es tracta d'un dolç fet amb una pasta semblant a la de la mona de Pasqua que, a més, inclou llavoretes d'anís i es cou al forn. Per damunt està coronat amb ametles i anous torrades, les quals fan referència a les ànimes.
Per als nostres avantpassats, quan acabava el dia trist de Tots Sants, amb la posta del sol arribava un dels moments més temuts de l'any, parlem de la Nit de les Ànimes. Després de sopar, les cases quedaven fosques i només tenien la llum flamejant del foc de la llar unida a la dels ciris que s'havien encés en record dels familiars difunts. Al so del vent se li unia el del repic de les campanes que tocaven a morts durant la nit."Tin, ten, ton" se sentia en l'horitzó. Aquell ambient tètric per als xiquets i també per alguns majors s'incrementava amb la creença, segons la qual, en la matinada del dia 2 de novembre les animetes tornaven sobrevolant per visitar la casa on havien viscut, o siga, l'habitació on ells estaven dormint o, almenys, ho intentaven. Per tant, l'estança havia d'estar ben polida i arreglada per rebre la visita de l'esperit dels avantpassats.
Convé recordar que, tradicionalment, s'ha definit el cel com el lloc on van les bones persones en l'altra vida, enfront de l'infern on es cremen al foc etern els pecadors. Encara que a mig camí també està el purgatori, un estat transitori per a les ànimes que poden ser salvades perquè el seu pecat no és tan gros i, per tant, no arriben a meréixer la condemna eterna. Com que calia recordar la seua memòria, la vesprada del dia dels difunts començava la novena de les ànimes del purgatori on cantaven als gojos:
Están gimiendo y llorando
en las llamas padeciendo,
y lo que están suspirando
de vernos todos riendo:
que olvidados de sus penas
nadie se quiere acordar.
Que Dios las saque de pena
y las lleve a descansar.
Aquella litúrgia preconciliar es va deixar de celebrar a la parròquia otosina amb la jubilació del rector don José Dimas l'any 1968. I, temps després, concretament el 2011, l'Església va reinterpretar la definició tradicional del purgatori, sobre el qual Benet XVI va dir que "no és un lloc de l'univers, sinò un foc interior". I en 2018 el seu successor Francesc predicava al cementeri Laurentí que "la memòria és el que fa fort a un poble, perquè se sent radicat en un camí, en una història. La memòria ens fa entendre que no estem sols, que som poble. Un poble que té passat, memòria. Memòria de tants que van compartir un camí amb nosaltres. No és fàcil fer memòria. Tantes vegades estem cansats de tornar arrere i pensar el que va succeir, en la vida, en la família, al poble. La memòria que porta a les arrels del meu poble".
Per aproximar-nos més a l'antiga visió de les celebracions de Tots Sants i de les Ànimes, adjuntem una de les cançons populars que es recitaven, la qual la vam enregistrar de l'otosina Pureta Alfonso:
Si san Jerónimo fuera
para
poder explicar
lo
que padecen las almas
que
en el purgatorio están.
Allí
claman y suspiran
metidas
en aquel fuego
y
les piden a los mortales
que
les saquen del incendio.
Herederos,
albaceas
acudid
nuestros lamentos,
testamentarios
cumplid
todos
nuestros testamentos
que
en calabozos profundos
hay
muchas almas metidas
y
le piden a los mortales,
¿cómo
de mi te olvidas?
Mujer,
hijos y parientes,
¿cómo
de mi no te acuerdas
para
hacer una limosna
para
alivio de mis penas?
Cuando
estaba en el mundo
si
me daba algún dolor
acudías
al remedio;
¿qué
fuera si ahora me vieras
con
tanto fuego arder?
¿qué
diligencias no hicieras
para no verme padecer?
Que
dice que pena un alma
más
penas y más tormentos
que
han padecido en el mundo
todos
los martirizados.
Y
más que cuantas mujeres
han
fallecido en sus partos
y
más que el Hijo de Dios
que
murió crucificado.
Esto
sin comparación,
clemencia,
fervor cristiano,
que
el purgatorio se enciende
y
las almas nos quemamos.
Y
san Nicolás nos dice,
de
nuestras penas hablando,
que
si toda la leña del mundo
estuviera
en una hoguera
en
la espaciosidad del campo
no
sería la mitad
que
en el purgatorio dado.
Todos
roguemos a Dios
en
el alto consistorio
y
allá en Jerusalén
requiescant in pace
rezarán
un Padrenuestro.
Amén.
Aquella visió tenebrosa de Tots Sants s'ha anat edulcorant amb el pas del temps. De manera que en ple segle XXI és un dia de visitar el cementeri, o no, i també d'anar a la Fira de Cocentaina. A més, la celebració del Halloween d'origen celta (convertida en una barreja festiva que combina un carnestoltes de temàtica fúnebre, l'asguinaldo de Nadal demanant caramels per les cases i els farolets estiuencs però de carabassa), s'ha anat expandint fruit d'una concepció de vida més lúdica i també com a resultat de l'afany d'immediatesa i consumisme que defineixen la societat actual. Però, tanmateix, crea una curiosa paradoxa que convida a reflexionar: els xiquets es disfressen de bruixes o de calaveres però no és recomanable que visiten els cementeris perquè la visualització real de la mort els pot traumatitzar...
Aquella visió tenebrosa de Tots Sants s'ha anat edulcorant amb el pas del temps. De manera que en ple segle XXI és un dia de visitar el cementeri, o no, i també d'anar a la Fira de Cocentaina. A més, la celebració del Halloween d'origen celta (convertida en una barreja festiva que combina un carnestoltes de temàtica fúnebre, l'asguinaldo de Nadal demanant caramels per les cases i els farolets estiuencs però de carabassa), s'ha anat expandint fruit d'una concepció de vida més lúdica i també com a resultat de l'afany d'immediatesa i consumisme que defineixen la societat actual. Però, tanmateix, crea una curiosa paradoxa que convida a reflexionar: els xiquets es disfressen de bruixes o de calaveres però no és recomanable que visiten els cementeris perquè la visualització real de la mort els pot traumatitzar...
La transformació de la celebració seriosa de Tots Sants a la festiva de Halloween incita a fer una interpretació profunda del canvi. Segurament no hem sabut adaptar l'antiga visió religiosa cap a una més laica -adaptada a la secularització predominant-, que ho enfocara cap a uns dies d'estudi del passat, de les pròpies arrels familiars i dels nostres monstres locals. De fet, l'actual Halloween s'està imposant de forma abrumadora en el sentit banal de disfressar-se de bruixes i cadàvers en un carnestoltes temàtic amb molt de plàstic. Es tracta de viure una nit divertida el 31 d'octubre i descansar l'endemà que és festiu per part d'una joventut que, cada vegada més, desconeix qui són els seus avantpassats i té un dèbil arrelament identitari que l'exposa a ser més dòcil i consumista. Els caramels desplacen les fogasses i els panellets i les màscares tètriques dels xinos als rams de les floristeries.
El nou enfocament es pot explicar a partir del fenòmen de la societat líquida que va conceptualitzar el sociòleg Zygmunt Bauman:
"La societat líquida defineix l'actual moment històric en el qual s'han esvaït les institucions sòlides que marcaven la nostra realitat i s'ha donat pas a una realitat marcada per la precarietat, el ritme canviant i inestable, la celeritat dels esdeveniments i la dinàmica esgotadora i amb tendència a l'individualisme de les persones.
1- La cultura líquida moderna ja no sent que és una cultura d'aprenentatge i acumulació, com les cultures registrades en els informes d'historiadors i etnògrafs. A canvi, se'ns apareix com una cultura de la discontinuïtat i de l'oblit.
2- No hi ha modernització (i, per tant, tampoc forma de vida moderna) sense una massiva i constant producció de fem, entre ella els individus fem definits com a excedents.
3- Ens trobem en una situació en la qual, de mode constant, se'ns incentiva i predisposa a actuar de manera egocèntrica i materialista.
4- La cultura de la modernitat líquida ja no té un populatxo que il·lustrar i ennoblir, sinó clients que seduir.
A més de tractar-se d'una economia de l'excés i les deixalles, el consumisme és també, i justament per eixa raó, una economia de l'engany. Aposta a la irracionalitat dels consumidors, i no a les seues decisions ben informades preses en fred; aposta a despertar l'emoció consumista, i no a cultivar la raó.
Amb el nostre culte a la satisfacció immediata, molts de nosaltres hem perdut la capacitat d'esperar.
La tendència a oblidar i la vertiginosa velocitat de l'oblit són, per a desventura nostra, marques aparentment indelebles de la cultura moderna líquida. Per culpa d'eixa adversitat, tendim a anar donant tombs, entropessant amb una explosió d'ira popular després d'una altra, reaccionant nerviosa i mecànicament a cadascuna per separat, segons es presenten, en comptes d'intentar afrontar de veritat les qüestions que revelen.
L'adveniment de la proximitat virtual fa de les connexions humanes una cosa alhora més habitual i superficial, més intens i més breu. Les connexions solen ser massa superficials i breus com per a arribar a ser un vincle".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada