Afortunadament, els avanços mèdics en forma de vacunes, de tractaments especialitzats i l'establiment d'una sanitat universal que cal preservar, han aconseguit augmentar la durada mitjana de la vida actual fins als 81 anys als homes i als 86 a les dones, allunyant per tant el seu final. No obstant, el desenvolupament no ens ha fet immortals sinò que ha comportat noves causes de defunció. De forma que hui en dia es parla al nostre primer món de les 3 C: càncer, conducció (accidents de trànsit) i cardiovasculars.
A més, Tots Sants també inclou un important element gastronòmic en forma de panellets, d'ossos de sant o de castanyades i que a la Vall d'Albaida consisteix en menjar la tradicional fogassa. Es tracta d'un dolç fet amb una pasta semblant a la de la mona de Pasqua que, a més, inclou llavoretes d'anís. Per damunt la fogassa està coronada amb ametles i anous torrades al forn, les quals fan referència a les ànimes.
Convé recordar que, tradicionalment, s'ha definit el cel com el lloc on van les bones persones en l'altra vida, enfront de l'infern on els pecadors es cremen al foc etern . Encara que a mitjan camí es troba el purgatori, un estat transitori per a les ànimes que poden ser salvades perquè el seu pecat no és tan gros i, per tant, no arriben a meréixer la condemna eterna. Com que calia recordar la seua memòria, la vesprada del dia dels difunts començava la novena de les ànimes del purgatori on cantaven als gojos:
Están gimiendo y llorando
en las llamas padeciendo,
y lo que están suspirando
de vernos todos riendo:
que olvidados de sus penas
nadie se quiere acordar.
Que Dios las saque de pena
y las lleve a descansar.
Aquella litúrgia preconciliar es va deixar de celebrar a la parròquia otosina amb la jubilació del rector don José Dimas l'any 1967. I, temps després, concretament el 2011, l'Església va reinterpretar la definició tradicional del purgatori, sobre el qual Benet XVI va dir que "no és un lloc de l'univers, sinò un foc interior". I en 2018 el seu successor Francesc predicava al cementeri Laurentí que "la memòria és el que fa fort a un poble, perquè se sent radicat en un camí, en una història. La memòria ens fa entendre que no estem sols, que som poble. Un poble que té passat, memòria. Memòria de tants que van compartir un camí amb nosaltres. No és fàcil fer memòria. Tantes vegades estem cansats de tornar arrere i pensar el que va succeir, en la vida, en la família, al poble. La memòria que porta a les arrels del meu poble".
Per aproximar-nos més a l'antiga visió de les celebracions de Tots Sants i de les Ànimes, adjuntem una de les cançons populars que es recitaven, la qual la vam enregistrar de l'otosina Pureta Alfonso:
Si san Jerónimo fuera
para
poder explicar
lo
que padecen las almas
que
en el purgatorio están.
Allí
claman y suspiran
metidas
en aquel fuego
y
les piden a los mortales
que
les saquen del incendio.
Herederos,
albaceas
acudid
nuestros lamentos,
testamentarios
cumplid
todos
nuestros testamentos
que
en calabozos profundos
hay
muchas almas metidas
y
le piden a los mortales,
¿cómo
de mi te olvidas?
Mujer,
hijos y parientes,
¿cómo
de mi no te acuerdas
para
hacer una limosna
para
alivio de mis penas?
Cuando
estaba en el mundo
si
me daba algún dolor
acudías
al remedio;
¿qué
fuera si ahora me vieras
con
tanto fuego arder?
¿qué
diligencias no hicieras
para no verme padecer?
Que
dice que pena un alma
más
penas y más tormentos
que
han padecido en el mundo
todos
los martirizados.
Y
más que cuantas mujeres
han
fallecido en sus partos
y
más que el Hijo de Dios
que
murió crucificado.
Esto
sin comparación,
clemencia,
fervor cristiano,
que
el purgatorio se enciende
y
las almas nos quemamos.
Y
san Nicolás nos dice,
de
nuestras penas hablando,
que
si toda la leña del mundo
estuviera
en una hoguera
en
la espaciosidad del campo
no
sería la mitad
que
en el purgatorio dado.
Todos
roguemos a Dios
en
el alto consistorio
y
allá en Jerusalén
requiescant in pace
rezarán
un Padrenuestro.
Amén.
L'antic enfocament tenebrós de Tots Sants s'ha anat edulcorant amb el pas del temps. De manera que en ple segle XXI és un dia de visitar el cementeri, o no, i també d'anar a la Fira de Cocentaina o de viatge si cau en pont. A més, la celebració del Halloween d'origen celta (convertida en una barreja festiva que combina un carnestoltes de temàtica fúnebre, l'asguinaldo de Nadal demanant caramels per les cases i els farolets estiuencs però de carabassa), s'ha anat expandint fruit d'una concepció de vida més lúdica i també com a resultat de l'afany d'immediatesa i de consumisme que defineixen la societat actual. Però, tanmateix, crea una curiosa paradoxa que convida a reflexionar: els xiquets es disfressen de bruixes o de calaveres però no és recomanable que visiten els cementeris perquè la visualització real de la mort els pot traumatitzar...
L'antic enfocament tenebrós de Tots Sants s'ha anat edulcorant amb el pas del temps. De manera que en ple segle XXI és un dia de visitar el cementeri, o no, i també d'anar a la Fira de Cocentaina o de viatge si cau en pont. A més, la celebració del Halloween d'origen celta (convertida en una barreja festiva que combina un carnestoltes de temàtica fúnebre, l'asguinaldo de Nadal demanant caramels per les cases i els farolets estiuencs però de carabassa), s'ha anat expandint fruit d'una concepció de vida més lúdica i també com a resultat de l'afany d'immediatesa i de consumisme que defineixen la societat actual. Però, tanmateix, crea una curiosa paradoxa que convida a reflexionar: els xiquets es disfressen de bruixes o de calaveres però no és recomanable que visiten els cementeris perquè la visualització real de la mort els pot traumatitzar...
La transformació de la celebració seriosa de Tots Sants a la divertida de Halloween manifesta clarament el canvi social que estem vivint. Segurament no hem sabut adaptar la visió tradicional religiosa cap a una més laica -adaptada a la creixent secularització-, que ho enfocara cap a uns dies d'estudi i posada en valor de les pròpies arrels familiars i locals. Enfront d'això, el Halloween s'està imposant de forma abrumadora en el sentit banal de disfressar-se de bruixes i calaveres per a un carnestoltes temàtic amb molt de plàstic. Es tracta de viure una nit divertida el 31 d'octubre i descansar l'endemà que és festiu per part d'una població que, cada vegada més, desconeix qui són els seus avantpassats i té un dèbil arrelament identitari que l'exposa a ser més dòcil, manipulable i consumista. Els caramels desplacen els panellets i les fogasses i les màscares tètriques dels basars xinesos als rams de les floristeries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada