Restaurada la creu de l'Hort d'Ismael

 A l'eixida d'Otos pel camí de la Font de Baix, després del Llavador passa quasi desapercebuda la creu de pedra que recorda un crim ocorregut fa 170 anys. Concretament el 5 d'octubre de 1856.

En la capterrera de l'hort podem llegir la inscripció que el pedrapiquer, sense massa traça, va immortalitzar en el temps:

"Aqui fallecio Fran Antonio Alfonso y Olivares Dia 5 de octb del año 1856 R a D por su alma". 

És a dir: "Aquí falleció Francisco Antonio Alfonso y Olivares. Día 5 de octubre del año 1856. Rogad a Dios por su alma".

El fet que baix de la inscripció quede un tros de pedra més irregular, pot fer pensar que en un principi la creu s'ubicara exempta i estacada en terra i que posteriorment la incrustaren a la paret. Lògicament, això no ho podem saber, però sí que es tractava d'una família benestant per poder sufragar una modest monument funerari que recordara una mort a un lloc allunyat de les defuncions habituals.

Però, qui va ser el difunt Francisco Antonio Alfonso Olivares? Si ens dirigim al Llibre de Festes de 2022, Joan Olivares a l'interessant article Nissagues otosines explica de qui es tracta:

Maria Teresa Alfonso i Jornet, la cosina de Mariana, s’havia casat el 1846 amb només vint anys i havia tingut cinc fills: Maria Teresa (1847), Higinio Salustiano (1851), Maria Dolores (1853), Josefa Isabel (1854) i Francisco Antonio (1855). I la cosa es va acabar ací perquè el pare de les criatures, Francisco Antonio Alfonso Olivares, va faltar el 6 d’octubre de 1856 quan devia tindre poc més de trenta anys.

La cosa més enigmàtica de tot aquest entramat familiar és la causa de la mort de Francisco Antonio. Fa tot l’efecte que no va ser natural ni plàcida. Així ho suggereix, si més no, el curiós record que n’ha quedat del traspàs: la creu de pedra incrustada en la barana de l’hort de Pepita, en el camí de la font de Baix. Un home d’uns trenta anys, mort a les parets del poble i amb un recordatori d’aquesta mena fa pensar en un final violent, dels que tant sovintejaven en aquella època per desavinences, pleits, herències, deutes o, qui sap si no, conflictes amorosos. En aquest sentit, recorde haver-li sentit explicar a Isabel Alfonso Olivares, besneta del finat, que en la seua família es guardava memòria de la mort violenta d’un avantpassat en presència del seu fill. Pensem que el 1856 només feia uns anys que Mariano Seguí, el Gatet d’Otos, havia estat jutjat i condemnat a presó.

Fragment de l'article "Nissagues Otosines"

En l'actual reforma de la capterrera de l'Hort d'Ismael s'ha netejat també la creu que ara es troba més realçada i visible. Afortunadament, l'actuació ha contribuit a posar en valor un curiós element del patrimoni otosí.