La reforma urbana de la replaça de l'església, 30 anys després

Festes de 1974. S'observa la façana de l'església reformada i la casa abadia a la dreta.

El pas del temps transforma l'estructura i les necessitats dels nuclis urbans. Antics edificis prestigiosos van quedant abandonats a la vegada que els nous habitants volen espais més amplis i verds en la via pública. Tenim el precedent de Haussman a la ciutat de París o el de Ciril Amorós que va enderrocar les muralles de València al segle XIX, però també a Otos s'han eliminat cases velles com la de Salvaoret per ampliar en cantó entre la Plaça i el carrer Sant Roc, la casa de baix del Fideuero o l'intent recent de ca Ximo.

Però una de les actuacions que més han destacat per la seua repercussió funcional, simbòlica i estètica es va produir fa 30 anys amb l'enderrocament de l'antiga casa Abadia, al carrer del Crist número 25. Es tractava d'un edifici de 3 altures ben plantat -atesa la importància històrica de la figura del rector- que formava un conjunt arquitectònic bastant uniforme amb les cases veïnes. La seua alineació seguia la de la resta del carrer, de forma que només estava retranquejat el temple conformant en l'eixample la coneguda com a Replaceta de l'Església. Però l'antiga casa del rector es trobava bastant abandonada després de jubilar-se l'històric don José Dimas en 1967 i, posteriorment, es va transformar en el TeleClub d'Otos, ben actiu durant els anys 70. No obstant, la progressiva degradació va continuar i, finalment, es va declarar l'edifici en ruïna. 

El Teleclub a l'Aplec de 1979

Arribats a l'any 1990 tres entitats locals van signar dos convenis d'actuació. En primer lloc, la parròquia (propietària de l'immoble i en aquell temps regida per Jesús Corbí), a canvi de la demolició de l'antic edifici li cedia a l'Ajuntament l'espai del solar que quedava al construir el nou retranquejat a l'altura de l'església, allí s'ubicaria una nova zona verda. Al segon conveni, la Cooperativa V. d'Otos (abans de la fussió amb la de Llutxent), costejava part de les obres i a canvi instal·lava a la planta baixa la secció de crèdit, posteriorment traspassada a Ruralcaixa i actualment un caixer automàtic de Cajamar. A canvi, la parròquia obtenia de l'edifici l'accés per la planta baixa per arribar al pati posterior i construir l'escala que condueix al pis superior on es troba el centre parroquial, lloc on es realitzen diverses activitats religioses i laiques i també s'ubica l'arxiu. Finalment, al nou espai públic, l'Ajuntament, sent alcalde del moment Vicent Tomàs, va urbanitzar la nova placeta on plantaren un avet al centre que posteriorment ha evolucionat cap a un parc infantil ben cèntric i concorregut. A més, per protegir el desnivell existent amb el replà de l'església, es van construir unes jardineres en forma de grada que s'ompliren amb plantes donades pel veïnat. De fet, una xicoteta palmera ha crescut tant que ja afecta a la cimentació i a la visibilitat del campanar.  

Festes de 2004

Lògicament, les transformacions urbanes generen molts interessos, perspectives i controvèrsies al seu voltant. Com ara el debat entre si cal protegir el patrimoni que ofereix l'urbanisme antic o si, per contra, cal enderrocar certs edificis vells i esponjar els carrers en pro de la modernitat i la circulació.

Any 2019

Bibliografia:

Fa 250 anys... d'Otos llum i clar estel Ed. Parròquia de la Immaculada Concepció, Otos 1992.