Els Sants de la Pedra, iconografia i celebració a Otos.

La processó amb la Muixeranga de la Vall d'Albaida, 2019

Els Sants de la Pedra compten amb una antiga tradició molt arrelada als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, especialment a les zones agràries com és Otos 1. La necessitat cristiana d'establir uns patrons per a l'agricultura en la figura d'uns protectors (Abdó i Senén al nostre cas i san Isidro a les zones castellanes) unida a les ganes d'organitzar unes festes que trencaren la monotonia de l'antiga societat rural, van comportar que a molts dels nostres pobles i ciutats els Sants de la Pedra es convertiren en imatges molt venerades, sovint adquirint la categoria patronal. No obstant, posteriorment la seua importància ha decaigut per tres causes distintes motivades per l'auge d'altres devocions posteriors, la pèrdua de la predominància agrària amb la transformació econòmica i, finalment, la progressiva secularització social de les darreres dècades.

La festa dels Sants de la Pedra a Otos

Hui en dia, a Otos se celebren el segon dia de les Festes Patronals, és a dir el 7 d'agost. Però fins a l'any 1969 els Santets de la Pedra comptaven amb dos dies de festa, en primer lloc el dia oficial del seu martiri a Roma cada 30 de juliol i també el 7 de setembre, ja que va ser el 1970 quan acordaren avançar les festes majors al mes d'agost 2. 

El dia 30 de juliol tenia lloc una festa senzilla amb missa, ja que abans el calendari laboral era molt distint al que ara ens regeix. Mentre que la celebració destacada dedicada als copatrons del poble tenia lloc el 7 de setembre des de l'any 1816, quan els nostres avantpassats van configurar l'estructura de les festes unint les celebracions dels 3 patrons en dies correlatius abans de la festivitat mariana del dia 8. Ja en aquell moment, els Sants de la Pedra conformaven el dia del mig, el dia més fluix situat entre les grans solemnitats del Crist de la Fe -patró principal des del miracle del Raboser en 1812- i la de la Mare de Déu, patrona i titular de la parròquia. La consideració de festa més senzilla ha continuat fins a l'actualitat, de fet és el dia que obrin els comerços locals i que participa menys gent als actes litúrgics. 

Com hem dit, el 7 de setembre començava amb una missa de comunió a les 8 del matí, la qual finalitzava amb la processó claustral del trasllat del Crist des del presbiteri fins al seu altar de la capella de la comunió, emotiva pujà que ara celebrem la nit anterior. Després, a meitat matí, la banda de música arreplegava als festers per assistir a la missa major que era cantada i amb sermó. Ja per la nit, els sants processonaven pels carrers del poble i el programa es completava amb diversos actes profans, destacant entre ells el ball i la cordà.

Crònica de 1967. Imatge facilitada per M Angeles Alfonso

L'any 1967, tal i com es desprén de la notícia adjunta, els actes religiosos es van reestructurar amb l'actualització litúrgica que va comportar el canvi del rector preconciliar don José Dimas i l'arribada del jove prevere Salvador Fuster. Poc després, en 1970 les Festes Patronals es van canviar del mes de setembre a l'agost com adés hem comentat.

Baixada des de l'ermita, 1974.

A partir de 1973, després de restaurar l'ermita dels Dolors i per donar-li més ús, durant diversos anys la imatge dels Sants de la Pedra es va canviar de temple i abans de la missa tenia lloc un trasllat menys formal que la processó per tal de baixar-los fins a l'església. Este dia, tradicionalment els anys que hi ha hagut festers han desfilat vestits de valencians per commemorar el seu patronatge de l'agricultura. Un caràcter festiu de caire més popular que ha propiciat que siga el dia que s'organitzen cucanyes per la vesprada, actuacions de grups de danses tradicionals o globotades infantils. 

Festers de 1984

Festers de 1989

Festers de 2004

Iconografia dels sants Abdó i Senén a Otos

La imatge dels Santets de la Pedra -els otosins els anomenem amb diminutiu perquè els tenim menudets- estem acostumats a vore'ls junts i damunt d'un núvol. D'ací l'expressió que s'utilitzava per referir-se a dos persones que sempre van juntes Mira, pareixen Abdó i Senén. Però les seues figures no sempre han sigut així, ja que abans de la destrucció del retaule barroc d'estil rococó que presidia l'església, els dos sants estaven separats, un a cada costat de l'àtic superior. Una disposició que es va restablir a les reconstruccions dutes a terme a Albaida o a Santa Maria d'Ontinyent i que també podem vore a Carrícola. De fet, com que les imatges de Carrícola no havien sigut cremades en la Guerra Civil, ens els van deixar per a celebrar les festes dels anys 1939 i 1940.

La Vila d'Ontinyent. Font: Cadena Ser

Església d'Albaida. Font: Jacinta Flores

Reproduim a continuació el text que vam escriure al 2016 explicant l'escultura actual: 3 

L'any 1941 els otosins li encarregaren a l'escultor valencià Francisco Teruel Francés 4 les noves imatges dels Sants de la Pedra i de la Immaculada Concepció per un valor de 51.000 pts. 

Els Sants de la Pedra estan representats en una escultura unitària que uneix a Abdó i Senén amb un núvol davall dels seus peus de 75 cm d'altitud, els sants medeixen 50 cm mentre que el núvol 25. Representa als dos sants amb un color de pell obscur i amb vestits rics propis de la seua condició de prínceps perses. De forma que la iconografia és semblant als murals del segle IV en el cementeri romà de Poncià: túnica curta, capa roja i diadema al cap. 

La devoció cap a estos dos sants es va iniciar a la ciutat francesa d’Arlés per protegir les collites de les inclemències meteorològiques i després es va estendre per la Corona d’Aragó a través de les conquestes cristianes. Habitualment, Abdó subjecta a la seua mà dreta unes espigues de blat i Senén un raïm, cultius mediterranis que coincideixen amb les espècies eucarístiques. A la mà esquerra porten un ceptre, símbol del poder que ostentaven a Pèrsia abans de ser martiritzats al segle III en temps de l'emperador Deci. El relat de la passió - tot i que mostra diverses incongruències històriques-, indica que Abdó i Senén van ser conduits a la capital de l’imperi on se’ls va obligar a honrar els déus romans. Davant la negativa a renegar del cristianisme, van ser condemnats a mort, de forma que després de torturar-los els deixaren nus al mig de l’amfiteatre per tal que els atacaren ossos i lleons, però el poder diví va fer que les feres els respectaren. Finalment van ser decapitats per uns gladiadors i el subdiaca Quirí va enterrar els seus cossos al cementeri de Pontianus.

Escultura i relíquia. Imatge de J.A Cabanes

Altres representacions iconogràfiques dels Sants de la Pedra a Otos

A més de l'escultura venerada a l'església, hi ha altres representacions dedicades als sants a Otos.

1- Relíquia d'Abdó i Senén. El rector otosí Juan Antonio Cabanes va aconseguir dos xicotets fragments d'os que s'havien sol·licitat a Roma. Es conserven a un relicari de plata de l'orfebre valencià Pajarón que es venera a la missa de cada 7 d'agost. 

2. Gojos dels sants que es canten quan finalitza la missa i la processó. L'any 2016 es van publicar en fullets seguint el format tradicional. 

3. Tapissos amb la imatge d'Abdó i Senén que es pengen als balcons el deia de la seua festa.

3. Un conjunt de 2 campanes històriques  dels anys 1782 i 1807. 

1.BARBERÀ i GUILLEM, Lluís 'Els Sants de la Pedra' dins de Festes Patronals d'Otos 2020. p. 50-53 Ed. Ajuntament d'Otos, 2020

2. ALFONSO MEDRANO, Daniel '50 anys del canvi de les festes a l'agost' dins de Festes Patronals d'Otos 2020. p. 45-47 Ed. Ajuntament d'Otos, 2020

3. ALFONSO MEDRANO, Daniel '75 anys de les imatges patronals d'Otos' dins de Festes Patronals d'Otos 2016. p. 28-30 Ed. Ajuntament d'Otos, 2016

4. Juan Bautista Tormo ha publicat recentement la bibliografia autoritzada de l'escultor Francisco Teruel i l'estudi de la seua obra, destacant l'anàlisi del Crist de la Fe d'Otos.