 |
| Veïnat de sant Roc. Foto: Enriqueta Cabanes |
El 16 d'agost és la festa de sant Roc, un pelegrí occità que va nàixer a la ciutat de Montpeller i va tenir cura de malalts de pesta, de la qual també es va contagiar. Finalment va morir a Voghera, Itàlia, el 16 d'agost de 1376. Es tracta d'un dels sants més venerats atesa la seua protecció contra les epidèmies que assolaven la població. De fet, la iconografia de la seua imatge el mostra vestit de pelegrí i amb una nafra a la cama. A més, l'acompanya el gos que li portava el pa quan estava malalt.
 |
| Sant Roc de l'església d'Otos Foto: Daniel Alfonso |
Com que en temps antics l'arribada de les epidèmies significava la mort per a part del veïnat, la devoció a sant Roc era un punt d'esperança entre una població que no tenia garanties sanitàries. Amb eixa finalitat protectora se li dedicaren molts portals d'entrada al recinte més o menys emmurallat que tenien els nostres pobles. A Otos, el nucli urbà també tenia portes d'accés encara perceptibles en el cantó de sant Josep, a casa de Ximo, en la baixada a la Font de Baix i en la Plaça. De fet, aquest últim era el principal accés al poble pel camí de Xàtiva -hui en dia és la carretera CV-616-, i es realitzava atravessant una porta que es tancava cada nit i en situacions de perill.
 |
| Carmen i Maite a la Plaça en 1978, sense la rotonda ni arbres. S'observa la casa de Salvaoret al cantó. |
L'actual cantonada entre les cases dels germans Pep i Paco Quilis, era molt més estreta que ara, ja que a principi dels anys 1990 es va enderrocar l'antiga casa de Salvaoret i, sembla, que a principi del segle XX també es va realitzar una remodelació urbana assolant-ne una altra que tenia adosada i que impedia l'accés de carros grans i dels primers vehicles a motor. Precisament en eixe punt es trobava el portal de sant Roc que comptava amb un panell ceràmic dedicant al sant. Després del seu enderrocament es va construir un carrer que estava delimitat per la capterrera de l'hort dels Fideueros al costat de llevant (l'actual bar Paradís i la resta de vivendes fins el camí del Padur) i enfront es van alçar un grup de cases molt modestes destinades als treballadors de la Casa Gran. A l'última d'elles (coneguda com la d'Eusebio, ara habitada per Ricardo i Esther) es va instal·lar la capelleta que actualment acull l'escultura del sant.
 |
| Boda al carrer Sant Roc. S'observa la casa enderrocada de Salvaoret Foto: Cristina Amat |
 | |
| Cavalcada de festes. Final dels 1980. S'observa la casa de Salvaoret que estretia el cantó amb la Plaça.
|
 |
| Carrer Sant Roc i la Plaça al 2023 |
I, com no podia ser d'una altra manera, la tradició manava que cada carrer celebrara el seu patró i el veïnat de la carretera festejava sant Roc. El 16 d'agost tenim constància que s'encenia una foguera on es torraven sardines, després de la missa i la processó. I encara a principi dels anys 1990 es va organitzar una missa de campanya al seu carrer i ball. Però com que la proximitat de les festes patronals provoca cansament i després d'elles part del veïnat aprofita per viatjar, a més de la poca quantitat de veïns amb voluntat organitzadora al carrer, es va reduir la celebració a una eucaristia a l'església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada