Cor parroquial d'Otos. Divendres Sant de 2004 |
Si retrocedim en el temps unes dècades trobem una societat profundament religiosa. Als nostres pobles i ciutats les celebracions cristianes marcaven el cicle anual fusionant el calendari civil amb el litúrgic a partir d'unes dates claus com el Nadal o la Pasqua, festes que estructuraven al seu voltant la gastronomia, els comportaments socials i també la cultura en les seues diverses manifestacions artístiques.
Òbviament, al llarg de l'any se celebrava, a més de les grans solemnitats, un conjunt de novenaris, festes patronals i altres menors dedicades als respectius carrers, mesos dedicats a Maria (maig i octubre) o a les ànimes del purgatori a l'inici de l'hivern. I les celebracions comptaven amb els corresponents cants litúrgics que eren entonats pel cor o per la feligresia en general.
Amb el pas del temps, la progressiva secularització i els canvis derivats del concili Vaticà II, moltes d'aquelles celebracions s'han anat abandonant o simplificant progressivament. Però la preservació de la seua memòria és important no només des de la perspectiva catequètica, sinò també des del punt de vista cultural, etnològic, literari, històric o musical. De forma que a la dècada de 1980, l'otosí Benjamín Fayos (en aquell moment seminarista i actualment rector de la Pobla del Duc, Montitxelvo, Terrateig i Aielo de Rugat) va dur a terme una important tasca de recopilació a partir de papers antics i d'entrevistes als cantors que coneixien les cançons. Posteriorment les va mecanografiar amb la màquina d'escriure per donar-los una correcta presentació. Ja entrat el segle XXI van arribar a les meues mans part d'aquelles fulles i les vaig reorganitzar de nou, afegint a la compilació alguns cants litúrgics específics que no s'havien recopilat i també va caldre transcriure'n alguns de nou pel mal estat d'aquelles desgastades fotocòpies. Majoritàriament estan escrits en castellà, mentre que textos més recents (l'himne de la Puríssima) o populars com l'asguinaldo estan en valencià i uns pocs en llatí. En quant a la complexitat del text, en trobem amb lletra barroca i que requereixen un profund coneixement com és el cas dels gojos de la Mare de Déu, mentre que en altres casos és molt senzilla -inclús ingènua- com podem vore a les estrofes del rosari d'octubre. Altres, per la seua part, presenten a un Déu justicier cap al pecat humà com es canta al solemne via crucis del Divendres Sant.
Aquella diversitat de textos la vaig ordenar seguint el cicle anual i també vaig procedir a gravar part dels àudios que complementen les cançons transcrites. A més, li vaig proposar a l'arxiu diocesà que s'organitzara una recopilació a les diferents parròquies dels cants propis (lògicament excloent les cançons ordinàries comunes) amb certa premura, ja que bona part dels coneixedors tenen una edat avançada. La COVID-19 ha retardat encara més la posada en marxa de la maquinària de l'arquebisbat, esperem que s'inicie prompte i que s'arribe a temps de crear un interessant arxiu tant escrit com sonor.
Capella del Crist de la Fe, patró d'Otos |
Punxa ací per descarregar el cantoral de la parròquia d'Otos. (pdf)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada