Tal dia com hui de 1904 va morir el conegut Gatet d'Otos. Pastilles culturals d'Otos (VII)

El 20 de febrer de 1904 va morir al Raconet de la Plaça un dels personatges que han conformat la història d'Otos. Parlem de Mariano Seguí Calatayud, conegut en la nostra memòria col·lectiva com el Gatet o el tio Gato. No es tracta d'un il·lustre escriptor ni d'un condecorat militar, sinó d'un bandoler que va viure a les nostres terres al segle XIX envoltat de penúries i d'aventures. Un Robin Hood o un Curro Jiménez més casolà i que no és un personatge de ficció, sinò que va viure de veritat. De fet, Mariano es va fer famós per la seua pasmosa agilitat quan aconseguia fugir de la policia del moment després de cometre uns robatoris que li permetien malviure en la clandestinitat. A més, conten que, quan ja havia fugit, maullava com un gat amb to burlesc cap als responsables de la seguretat pública als que portava de cap.

Però, com ja sabem, al voltant de 1852 el van delatar quan estava amagat a una masia del Comtat on va ser detingut. Allí va començar una altra etapa de la seua vida: un judici molt mediàtic per al moment i la seua defensa pel prestigiós advocat Antonio Aparisi Guijarro on sembla que l'acusat només va demanar que tractaren bé als seus fills a una beneficència. Li commutaren la pena de mort, però la condemna es va allargar durant més de 40 anys al presidi de Melilla, d'on finalment va ser absolt (possiblement per mediació del seu parent, el capità otosí Terencio Seguí, i després de participar en una defensa militar) i va tornar al poble que l'havia vist nàixer a l'ombria del Benicadell.

Finalment, el dia 20 de febrer de 1904 va morir als 85 anys d'edat. Tanta era la fama que havia adquirit el tio Gato que fins i tot l'almanac del periòdic Las Provincias va publicar la seua defunció entre la selecció de les notícies més destacades de l'any a les terres valencianes. Un ressenya en la qual no deixa de ser curiós que el definiren com a bandido regenerado.

Són moltes les històries que encara es conten d'ell en la tradició oral i també es conserven alguns dels sumaris judicials. La perduració en el temps de la seua memòria, amb un romanticisme afegit, va propiciar que un segle després de la seua mort Mariano Seguí es convertira en el protagonista de dos novel·les que ajuden a conéixer millor la seua vida. Joan Olivares va escriure l'obra Pana Negra editada per Bromera i Joan Antoni Guerola Tolsà va publicar el llibre El Gat a Edicions del Sud. A més, amb motiu del centenari del seu decés, els otosins organitzaren una jornada per recordar la seua figura i li dedicaren el rellotge de sol Unió. És obra de la ceramista Elisa Martí i se situa al costat de la casa on va viure els últims anys de la seua vida quan va tornar del presidi africà.

Jornada commemorativa del centenari l'any 2004