Publicacions sobre Otos: Sant Antoni 2019

Despertà amb els dolçainers d'Otos

Benedicció dels animals, 2019

Processó

Encesa de la foguera per la tia Dolores, la dona més major del carrer.

Foguera, 2019

Bunyols de carabassa

Com cada any, quan passa Nadal els veïns del carrer Sant Antoni -conegut com el Carrenou- d'Otos organitzen la seua festa de gener. A més dels actes tradicionals com ara la benedicció dels animals o l'encesa de la foguera, un dels aspectes més destacats és el vers satíric que escriu Joan Olivares per acompanyar el programa d'actes que se celebraran a Otos, enguany els pròxims 19 i 20 de gener.

Clica per vore el Programa d'actes i el vers de 2019

Vers de 2019

–Mentre prenien la fresca

a la porta del carrer,

un vellet i una velleta

raonaven sàviament

de la cosa tan estranya

que és això del pas del temps:

et fa arrugues en la cara

i cendrosos los cabells,

i et dona seny i saviesa

quan no l’has de menester.

Amb gran enyor recordaven

quan eren uns angelets

i s’enfugien les hores

com si les robara el vent,

els anys es feien tan llargs

que entre el Nadal i l’Advent

succeïen tantes coses

com no en podien ser més.

Però un dia maduraves

i tot era del revés:

els anys passaven volant

i un minut es feia etern.

Que difícils són d’entendre

els misteris del progrés,

com deia sant Agustí,

allà per l’any quatre-cents:

si ningú no m’ho demana

prou que sé lo que és el temps,

però, ai, si m’ho demanen,

la resposta no la sé.

Deveu pensar, sant Antoni:

tot este romanç, per què?

Doncs mireu, pare estimat,

nostre més volgut santet,

gran patró dels animals

i profeta del bon temps,

perquè van passant los anys,

i malgrat vostres consells

seguim sense fer bondat

i sembrant males sements.

D’algunes que n’han passat

en estos mesos darrers,

vos en faig un inventari

per si ho volíeu saber:

Allà al Brasil mana un home

que sense ser llenyater

en quatre dies fa ascles

tot l’Amazones sencer,

i amb bones garrotades,

tots eixos que es fan els gais

els tornarà al bon camí

com si foren corderets.

I lo gran xèrif dels ianquis,

aquell grenyut matusser,

amb el morro que se’l xafa,

diu que farà una paret

més llarga que la de Xina,

més alta que el Montcabrer,

p’a que no passen los índios,

perquè ell va arribar primer.

També diu, parlant de dones,

que si eres guapo com ell

els pots fotre mà allà on vulgues

perquè elles es deixen fer.

A Rússia encara hi ha el Putin,

cada dia més content

perquè amb el canvi climàtic

ja no es passa tant de fred.

Un tal Salvini d’Itàlia

diu que no hi ha més remei

que quedar-se amb els gitanos,

però si fóra per ell...

A Hongria, voten los feixos

vora el setanta per cent,

el cinquanta a Polònia,

vint-i-cinc a cals monsieurs,

i han votat per la rabosa,

una lloca i els pollets.

Un fantasma corre Europa

i el comunisme no és,

va arribar a Andalusia

trotant amb un cavallet,

i com Cid Campeador,

no deixarà moro amb fes,

ni català amb barretina,

ni estaca en la paret,

moltes dones ja tremolen

i diuen que no és de fred.

Què en penseu vós, sant Antoni,

que del cel tot ho veieu,

vindrà el dia que els humans

finalment mos entendrem?

–Fills meus, sí que ho teniu agre,

d’a xavo és el canyaret!,

mes no perdeu l’esperança,

no va tot tan malament.

Abans teníeu la fama

de comptadors de bitllets,

i ara heu eixit als diaris

per acollir angelets.

Les notícies de l’oratge,

que els llauradors tant preueu,

les havíeu d’escoltar

en castellà o en anglés:

it will rain to bots and barrels

from Jerez to Santander.

Ara premeu el botó

i al punt escoltareu:

aiguaneu a Benigànim

i volves a Bocairent.

–Lloat siau sant Antoni

per lo vostre gran saber

per aguantar nostres queixes

i donar-mos-en parer,

més ja que estem en matèria

no mos voldríeu dir res

d’eixa aficció ultramuntana

que campa per tot arreu?

–Què podria jo explicar-vos

que vosaltres no sapieu:

compreu una bona ullera,

al veí me’l vigileu

i si el veieu que s’afaita,

la barba en remull poseu.

I estimeu sense mesura

per lo que poguera ser.

El vers de 2019 manté l'estructura clàssica que consisteix en un diàleg entre els veïns i el pare sant Antoni. Després d'una reflexió sobre el pas del temps, un vellet i una velleta li fan un inventari al sant dels canvis que estan havent al món com si anàrem cap avant i cap arrere però que ens afecten a tots. Ja que "van passant los anys, / i malgrat vostres consells/ seguim sense fer bondat/ i sembrant males sements."

En primer lloc parlen del nou president brasileny Bolsonaro que pretén destruir encara més l'Amazonia, a qui li segueix el nordamericà Trump amb la intenció de construir un gran mur a la frontera mexicana per frenar l'arribada d'immigrants. A Rússia Putin està content perquè amb l'escalfament pel canvi climàtic patiran menys fred a l'hivern i a Europa els partits d'extrema dreta estan en creixement com és el cas d'Itàlia amb Salvini que vol expulsar als gitanos. Però també a Polònia i a Hongria estan rebent un gran suport electoral i més a prop nostre, Vox a Andalusia ha aconseguit un gran recolzament.

Sant Antoni es resigna davant de la situació, tot i que consola als vellets dient-los que almenys a terres valencianes el panorama ha canviat i de nou poden vore a Àpunt l'oratge del seu poble i no es parla de gran corrupció. Tot i que "d’eixa aficció ultramuntana/ que campa per tot arreu" cal estar ben previnguts per el que puga venir.