Sant Vicent Ferrer a Otos

Retaule ceràmic de la Casa Gran

Sant Vicent Ferrer és una de les grans personalitats de la història valenciana. L'afamat predicador i polític al Compromís de Casp va morir el 5 d'abril de l'any 1419 a la ciutat Vannes, situada a la Bretanya francesa. 

Es conta que el pare Vicent va recórrer les nostres terres, especialment els municipis d'Agullent i Terrateig, on se li dediquen les festes patronals, i  també va estar en altres com ara Bocairent. Però la seua fama de gran predicador, obrador de miracles i valencià universal ha estat molt present tant en l'imaginari col·lectiu com en la litúrgia i en el calendari festiu. De fet, la seua festa es va traslladar al dilluns següent al de Pasqua (ja que el dia 5 d'abril molts anys coincidia amb la quaresma i no era moment de combois) i encara és típic eixe dia anar a menjar-se la mona. A més, es tracta  del darrer dia de les vacances escolars, encara que és una festa de caràcter local que al calendari de molts municipis valencians és un dia feiner perquè reserven el festiu per a un altre moment. 

A Otos, abans de 1968, la jornada festiva començava amb la despertà cantada pels carrers i tot seguit celebraven la missa i el combregar d'impedits. Consistia en una processó que recorria les cases dels malalts que estaven impedits i demanaven complir amb el precepte de prendre la comunió per Pasqua. Els seus familiars adornaven la porta d'entrada amb plantes i rames verdes i obrien la casa. Quan arribava la processó es detenia i entrava el rector per donar-li el combregar al malalt. De vesprada, la festa es tornava més divertida i la gent anava a ruglar la mona amb una bota de vi i moltes ganes de ballar.

Combregar d'impedits a Xàtiva   

@SOCARRADET

En quant a la despertà, reproduim la cobla que es cantava específicament este dia. La qual té una versemblança militar que sembla influida per la festa dels moros i cristians:

Allá arriba en el Monte Calvario

hay una bandera que se deja ver,

y María va de capitana,

de cabo de escuadra Vicente Ferrer.

Respecte a la iconografia vicentina a Otos, a la façana de la Casa Gran, situada al carrer del Crist número 30, trobem un panell ceràmic dedicat al dominic. I també a l'ermita dels Dolors, després de la darrera restauració l'any 2010 es va instal·lar a un altar lateral un llenç amb la imatge de sant Vicent Ferrer.

A més, cal destacar que la literatura popular també s'ha fet ressò de la figura del conegut dominic al llarg del temps. De fet, durant la Guerra Civil les tropes franquistes es van encomanar al sant -curiosament utilitzant la llengua que ell parlava- amb la finalitat que produira un miracle i les forces republicanes es rendiren a la ciutat de València.

Pare sant Vicent Ferrer

nascut al carrer la Mar,

batejat a Sant Esteve:

Féu un miracle molt gran

i València que s'entregue!

Finalment, mostrem l'oració popular que es cantava al sant i que vam recopilar de l'otosina Gràcia Quilis. La cançó també es canta en altres territoris i grups musicals com Quico el Cèlio amb Pep Botifarra la van gravar a les Terres de l'Ebre amb algunes variacions.

Versió d'Otos:

Quin goig tingué València

quan sant Vicent vingué al món,

tots tingueren complacència

per a que este naixement fos.

Estant sa mare prenyada,

este sí que és cas pasmós,

que una vesprada en el ventre

se sentí lladrar un gos.

I el bisbe que fou sabedor digué:

-No tinga vosté temor,

que lo que vosté parirà

serà un gran predicador.

Vingué Vicent al món i es crià

en gran temor de Déu

i a tots els xiquets predicava:

-Fills meus temeu a Déu,

mireu que el Juí vindrà!

Un xiquet molt xicotet

en una gran febra estava,

en un mal molt desinquet.

I sant Vicent li parlava:

-Què tens? Què vols, fill meu?

I el xiquet li contestà:

-Estic malalt i vull salut.

I el sant se’l deixà

en molta quietud.

A una muda li digué:

-Què vols llenguda?

-Vull parlar i quedí muda

perquè no me convingué.

Anant a la població,

mentre va fer un sermó,

en casa d'un particular

el burret se va deixar.

Allí uns estudiants hi havien

i volien experimentar

la virtut que el sant tenia.

Un digué:

-Jo li pujaré

al burro Macià

i corrent amunt i avall

dos mil miracles faré.

Així com ho diu ho fa,

li puja al burro Macià

i el burret com qui no fa

en un bac se’l deixà

sense dir ací em fa mal.

Al vore la tal desgràcia

tots confusos se n’anaren

en molta eficàcia.

-Pare Vicent!, vingueu

per l’amor de Déu

que dalt del vostre burret

un pobret hi ha gelat com la neu.

Al punt que el sant es girà,

al vore-los tan confusos

la resposta que els tornà:

-Qui vos fa tractar en burros?

Aneu, que jo no puc anar,

porteu el burret

on està el pobre difunt

i supuesto que ell ho ha fet

ell li donarà vida i punt.

Ho varen executar

conforme el sant digué

i en el seu propi alé

al punt va ressuscitar.

No se’n conta de sants altres

com d’este sant baró

d’un burro fer miracles,

què més gràcia i què més do!

Dóna cames als tullits,

a la justícia concòrdia

i consol als afligits:

tinga el sant devota glòria!