El patrimoni artístic de l'ermita dels Dolors d'Otos

A la zona alta del nucli urbà d'Otos se situa l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors. Envoltada per un parc amb magnífiques vistes al paratge del Benicadell i de molta tranquilitat, trobem un dels edificis més desconeguts dels que conformen el conjunt patrimonial del poble junt a l'església i el palau.

 

La memòria artística realitzada per Benjamín Fayos sosté que l'ermita presenta una estructura barroca al seu interior. Està formada per una nau coberta per una volta de canó de 4 trams separats per arcs. L'últim d'ells està ocupat pel presbiteri, situat a major altura i a la dreta s'obri la porta de la sagristia. El retaule major d'algeps és d'estil neoclàssic academicista i presenta un cos central on se situa la fornícula que acull l'escultura de la Mare de Déu. Als laterals té dos columnes corínties estriades i dos pilastres que sostenen el cos superior. Damunt de la cornisa, l'àtic ofereix una pintura de la Soledat flanquejada per dos pebeters encesos. 

L'antiga ermita del segle XVIII ha anat canviant progressivament la seua forma, ja que originàriament tenia annexa la casa de l'ermità i una porxada davantera que es va utilitzar d"escola de pàrvuls. A més, se situava en un alteró junt al camí de la Serra que es correspon a l'actual avinguda del Benicadell. Fins allí s'arribava a través d'un sender flanquejat per xiprers i les 14 estacions del calvari. Era el lloc on se celebrava el via crucis cada Divendres Sant al matí portant la imatge del Natzaré destruida durant la Guerra Civil. A més, pel fet d'estar apartat del nucli urbà, l'edifici es va fer servir de llatzaret on es refugiaven en males condicions els malalts infectats durant les epidèmies i també tenien lloc pregàries públiques, com es desprén de l'epíleg final del llibre escrit en 1916 per Terencio Seguí: "que sirva [este libro] de recompensa para nuestros antepasados, cómo gratitud á las sanas costumbres (...) invocando la protección de la Santísima Virgen de los Dolores, que con tanta devoción veneramos en nuestra pintoresca Ermita, á la que siempre hemos aclamado en las epidemias, calamidades y tribulaciones en los azares de nuestra vida hemos encontrado su poderoso consuelo".

L'ermita, després de sofrir els desperfectes bèl·lics de 1936 i d'una època de cert abandonament, finalment l'any 1973 es va restaurar d'una forma bastant agressiva eliminant la porxada davantera i la casa annexa de l'ermità. A la façana, com es va produir un despreniment important, es van substituir l'antic òcul d'il·luminació i l'espadanya original per una gran finestra de blocs de vidre que enllumenen l'interior i una nova espadanya per a la campana. A més es va embellir el seu entorn amb una tranquil·la zona ajardinada amb vistes al Benicadell on es plantaren arbres del viver del TeleClub. L'obra es va dur a terme perquè part dels terrenys que eren propietat de l'ermita es van vendre per construir vivendes i així es recaptareb els fons necessaris per realitzar les reformes del temple. A la dècada del 1990 es va enderrocar el dipòsit d'aigua inaugurat en 1916 i, a l'espai que ocupava, es va ampliar el parc de l'ermita. Allí instal·laren algunes peces de l'antiga almàssera de l'oli i l'any 2016, amb motiu del bicentenari de les Festes Patronals, es va inaugurar el monument de Rafa Amorós que ret homenatge a tots els otosins que han perdut la seua vida lluitant en les diferents guerres. 

L'ermita abans de la reforma dels anys 1970

Però, novament, els problemes estructurals causats pel pas del temps i agreujats per la construcció dels edificis pròxims obligaren a una nova intervenció l'any 2005 destinada a consolidar arquitectònicament l'edifici. En una segona fase es va intervindre sobre les pintures murals que decoren el tester i la volta de l'ermita i també algunes famílies costejaren els llenços que es veneren als altars laterals: sant Ramon Nonat, sant Antoni de Pàdua, la Beata Inés, Sant Vicent Ferrer, la Mare de Déu dels Desemparats i sant Francesc d'Assís. Per sol·licitar aquella subvenció de la Diputació, el rector otosí Benjamín Fayos va redactar una memòria historicoartística que resulta de gran interés per conéixer l'edifici.

Són molts els aspectes que es poden comentar sobre l'ermita dels Dolors, però un dels més destacats és la decoració pictòrica del seu interior realitzada a finals del segle XIX. Ja que, a més del retaule major, la volta de canó que cobreix el sostre acull quatre grans frescos que representen les escenes del Calvari, l'Enterro de Crist, el Descendiment i la Soledat de Maria.

A les imatges següents es compara la mateixa escena de l'enterro de Crist entre la pintada per Antonio Muñoz Degrain a la basílica madrilenya de San Francisco el Grande i la de l'ermita dels Dolors. Apreciem la gran semblança entre elles, però desconeixem l'autoria dels frescos otosins ja que desafortunadament no presenten cap signatura. Qui sap si la burgesia adinerada del moment va contractar algun pintor de l'escola de Muñoz Degrain per decorar la seua ermita... 

El Sant Enterro a San Francisco el Grande (Madrid)

El Sant Enterro a l'ermita d'Otos

Actualment les celebracions a l'ermita se centren en la Setmana Santa. En primer lloc, el Divendres de Dolors és a Otos la festa de la Mare de Déu de l'ermita - iconogràficament representada amb la imatge de la pietat que presideix l'altar- i s'oficia una missa vespertina i el cant dels gojos. L'interessant edifici dies després acull la benedicció de les palmes del Diumenge de Rams.

En aquest enllaç es pot escoltar el cant dels gojos de la Mare de Déu de l'Ermita, gravats al cor parroquial en 2019. Destaquen per la particularitat de la seua melodia.

Més informació a:
L'ermita d'Otos a: Ermitas y santuarios de la Comunidad Valenciana

Fitxa de la campana a Campaners.com