Les festes de Nadal tenen com a element essencial la gastronomia que es degusta als sopars i dinars compartits amb familiars, amistats o companys de treball al voltant d'una taula ben parada.
Actualment, és més habitual reservar a un restaurant o comprar el menjar ja fet. Però tradicionalment els dies previs a la festa, a les cases, normalment ho feien les dones, preparaven amb paciència els àpats que menjaria la família i, especialment, els dolços. En aquest cas, com que no disposaven de frigorífics per conservar-los en fred ni d'ingredients variats a les botigues, la majoria de les receptes contenien productes bàsics com la farina, ous, sucre, mantega, aiguardent i algun farcit de moniato, ametla o carabassa. Per tant, de rotllets, mantecades, braços de gitano o pastissets de moniato n'havien de pastar suficients i després els havien de portar a coure al forn públic. Amb ells finalitzaven el dinar de Nadal després del putxero i atenien les acostumades visites de veïns i parents que passaven per casa a felicitar les festes.
A la llibreta de receptes d'Amparo Alfonso Boix -ma uela, la tia Amparito (Otos 1929-2018)- es conserven algunes indicacions dels dolços tradicionals. Moltes de les quals van acompanyades pel nom de la dona que li la va dir i, curiosament, en algunes d'elles encara es mesuren les quantitats en onces (equival a 30 grams), en cascaretes d'ou o en flaneres. Unes altres receptes més 'modernes' els les va ensenyar a l'escola franquista la Sección Femenina i destaquen perquè utilitzen bastant mantequilla, un ingredient inusual a la nostra terra i amb el els ensenyaren a fer el popular pastís de moka amb galletes. Però, ens centrem en les tradicionals i mostrem algunes imatges de la seua llibreta. Vos animeu a fer-les?
Benvolgut Daniel.
ResponEliminaInteressant el magisteri entre fogons de la teua iaia.
Gràcies per compartir-lo.
Juan.