dijous, 23 de juliol de 2020

Publicat el llibre de les Festes Patronals d'Otos 2020


Com cada any, a final de juliol ha eixit a la llum el llibre de les Festes Patronals d'Otos. Una publicació de gran interés municipal que arreplega nombrosos articles, fotografies i salutacions, a més de l'imprescindible programa d'actes.

Al 2020 la Covid-19 s'ha convertit, lamentablement, en la gran protagonista de les nostres agendes i decissions. No obstant, l'Ajuntament va decidir organitzar unes festes adaptades tal i com es va informar al ban enviat el 9 de juny i que ací podeu llegir. I, com no podia ser d'una altra manera, s'ha publicat el corresponent llibre, l'element físic que perviu després de celebrar els actes i que passa a formar part de l'arxiu personal de molts otosins que el guardem com una memòria impresa que immortalitza el pas local del temps. Respecte a l'edició, cal remarcar que, encara que sovint deixem en segon lloc la imprescindible aportació econòmica de les empreses a través dels seus anuncis, atenent a les excepcionals circumstàncies del 2020 s'han inclòs gratuïtament les publicitats de totes les empreses locals que ho han acceptat com una forma de recolzar el seu gran paper vertebrador a efectes econòmics i socials.

Enguany, a més, cal destacar el canvi del seu format de la mà d'Antoni Cabanes, el jove otosí que l'ha dissenyat junt a Elena Díez i que ens explica el procés de realització del projecte a l'article següent:


Making-of i altres curiositats sobre la revista de les Festes Patronals 2020 


Otos és la raboseta. I este any malauradament les circumstàncies han portat a fer que la raboseta s'haja de ficar mascareta. Esta és la idea del collage estampat a la portada de la revista de festes 2020. Anys anteriors s'havien usat belles fotos, il·lustracions, muntatges abstractes..., però mai abans s'havia emprat esta tècnica per a encapçalar la publicació estiuenca del poble, i vam pensar que seria una bona idea tirar per ací. Hem tractat d’homogeneïtzar la línia estilística del conjunt de la revista, de dotar-la de colors, lletres i formes que l'acompanyen des de la portada a la contraportada passant per cada peça. La idea és que no hi haja ningun article que distorsione la resta, almenys pel que fa al disseny, que inclús els gràfics, taules i mapes s'entenguen com a part d'una mateixa publicació només donant-los un cop d'ull. Hem donat més aire a les pàgines per tal d'alleugerir la lectura, la qual cosa ha comportat un augment del nombre de plecs si el comparem amb el de la majoria d'edicions anteriors. Els destacats han sigut una altra novetat per enganxar al lector. Així, a tot aquell que li haja passat desapercebut l'original article dels 50 anys del canvi de les festes a l'agost, acabarà llegint-lo quan veja en lletres grans que els comptes de la partida de festes de fa mig segle no estan clars, que un 13% de les despeses no tenen res a vore amb les celebracions. De la mateixa manera, estic segur que un foraster d'aquells que vénen a passar uns dies al poble a l'estiu, però que no saben qui era Juanito el Forneret, acabarà devorant el text que Joan ha fet sobre este home tan extraordinari quan fullejant la revista pare atenció en què va actuar en El Cid al costat de Charlon Heston i Sophia Loren. Els xicotets detalls que fan la revista de festes 2020 diferent de la d'anys anteriors són molts: la programació d'actes s'ha transformat en una línia del temps; s'han manipulat fotografies per convertir-les en il·lustracions, com ara les dels sants o les de les cares del capellà, alcalde i regidora; totes les infografies s'han creat ad hoc; s'ha reduït un punt el tipus de lletra i s'ha optat per una Graphik, més agradable a la lectura; la informació municipal s'ha avançat a la portada interior; els crèdits han sigut relegats al final... I tot s'ha fet amb la idea de dotar la revista d'un disseny fresc, atractiu i en consonància amb els temps, sempre tenint en compte el tipus de lector heterogeni al qual està dirigida, que va de persones majors, sovint amb la vista una mica reduïda, fins als més xicotets, per alguns dels quals el contingut textual pot resultar un tant ensopidor, tot i que sovint s'entesten en revisar foto per foto.



L'edició ha estat a càrrec de la dissenyadora Elena Díez, part de l'ofici de la qual el dedica habitualment a la composició de magazins, catàlegs, packaging... Jo, si he de parlar de mi, m'he encarregat d'engrescar-la mitjançant enganyifes i mitges veritats perquè accedís a l'encàrrec. També m'he ocupat d'aclarir-li alguns aspectes de contingut i de fer d'ham entre ella i el consistori d'Otos, o més específicament entre ella i Patri, la pacient coordinadora de tot plegat, i que ha treballat de valent perquè, entre altres coses, els articulistes ressagats acabaren enviant el material a temps. O fora de temps, però almenys que acabaren enviant-lo. L'organització, mètode i bon criteri de Dani, que porta ja quinze edicions participant de ple i de manera desinteressada en l'elaboració del llibre de festes, també ha estat fonamental una vegada més perquè les coses anaren eixint com cal.

Fou precisament ell el qui l'estiu passat, xarrant a la porta de casa —ara que som veïns— em va animar perquè escrivira un article per la revista del 2020, i em vaig comprometre. A la tardor, ja de nou a la ciutat, vaig començar a pensar en un tema adequat per documentar-me, i com que no se m'acudia res, em vaig ficar a revisar els PDF de les edicions dels últims anys. Estava capficat amb la lectura quan Elena va passar pel darrere i em va preguntar què feia. «En esta revista vaig escriure jo els primers articles quan era un adolescent», li digué. Aleshores li vaig ensenyar l'edició del 2019, que està molt bé pel que fa al disseny, i xarrant xarrant vam convenir que hi havia detalls que podien millorar-se. Una vegada ens havíem posat d'acord amb fer alguna cosa junts, vaig escriure als de l'Ajuntament per vore què en pensaven. Tot això va passar abans que ningú haguera sentit parlar mai del coronavirus que ens porta com cagalló per séquia a tots. Després, i quasi de sobte, els carrers es van buidar, tots ens vam tancar a casa i la vida semblava que haguera quedat suspesa. La vida i per tant també les festes del poble, clar. Es farien o no es farien? Al principi semblava que no, però no era segur. Del llibre de festes ni idea, a vore com avança la cosa... Jo, per si de cas, vaig aprofitar per a escriure el meu articlet, si no per l'estiu que ve, pel que vindrà després, xe. El 19 de maig Inés, la regidora de Festes, em va dir que no hi havia res decidit encara. I a mitjans del mes de juny, quan ja descartàvem que el projecte veuria la llum, les previsions sobre la involució de la pandèmia van començar a ser favorables i per fi vam a acordar tirar la revista endavant.

Només em queda agrair a l'Ajuntament la confiança que ha depositat en nosaltres en acceptar la proposta d'editar el llibre de les Festes Patronals 2020. I disculpar-me si no s'ha pogut fer millor. Més enllà de la manca de temps i de les meues limitacions, estic convençut que totes les persones que d'una manera o d'una altra hem col·laborat en la publicació hem ficat la millor voluntat perquè la revista del poble continue endavant i vaja millorant any a any.




Punxant ací trobareu en format pdf els llibres de festes editats des de l'any 2010. I també altres publicacions, vídeos o cançons que conformen el patrimoni de les Festes Patronals d'Otos.










Cap comentari:

Publica un comentari